Anar al contingut

Vila Borghese

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vila Borghese: entrada monumental pel piazzale Flaminio.

Vila Borghese ['vil:la bor'ge:ze] és un gran parc en la ciutat de Roma que inclou diferents estils des del jardí a l'italiana a grans àrees dels edificis d'estil anglés, fonts i estanys. Conté en el seu interior varis edificis, museus i atraccions com la Vila Borghese Pinciana, sèu de la famosa Galeria Borghese, en obres mestres de Caravaggio, Rafael i Bernini. És el tercer parc públic més gran de la capital italiana, en 80 hectàrees, despuix de la Vila Doria-Pamphili i Vila Ada.
S'ubica en la zona del tossal reforestada i el seu adjacent rione (barri) del Pincio.

Història

[editar | editar còdic]

En 1605 el moradura Scipione Borghese, nebot del papa Pablo V i mecenes de Bernini, va començar a transformar esta zona, llavors cultivada de vinyes sobre el mont Pincio, en el jardí més gran construït en la Roma antiga. Este lloc ha segut identificat com els Jardins de Lúculo dels temps de l'antic Imperi romà.

En el XIX gran part de la parcela va ser transformada en un jardí paisagístic estil anglés per l'arquitecte Luigi Canina. En 1902, acuciada per problemes econòmics, la família Borghese va segregar l'edifici principal, sèu de la Galeria Borghese, i ho va vendre en el seu contingut a l'Estat italià. Els jardins varen ser adquirits a l'any següent per l'Ajuntament de Roma i oberts al públic el 12 de juliol de 1903.

El gran parc té 9 entrades. Les més freqüentades són la de Porta Pinciana, la de Plaça d'Espanya, la de la rampe del Pincio des de la Piazza del Popolo, i l'entrada monumental del Piazzale Flaminio.

Des del mont Pincio, en la partix sur, es pot vore algunes de les més espectaculars vistes de Roma.

La vila en sí, Vila Borghese Pinciana va ser construïda per l'arquitecte Flaminio Ponzio, que va desenrollar els esquemes de Scipione Borghese. Hui és la sèu de la Galeria Borghese. A la mort de Ponzio, els treballs varen ser terminats pel flamenc Giovanni Vasanzio (el verdader nom del qual era Jan van Santen). L'edifici va ser destinat per Camillo Borghese a contindre les escultures de Bernini (entre elles el David i Apolo i Daphne) i d'Antonio Canova (per eixemple la Paolina Borghese que representa a Paulina Bonaparte ). També els quadros de Tiziano, Rafael i de Caravaggio.

Contigua a Vila Borghese, al peu del tossal, està Vila Giulia, construïda entre 1551 - 1555 com a residència estiuenca per al Papa Juliol III. Actualment estaja el Museu Nacional Etrusc de Roma.

En l'interior de Vila Borghese està també la Vila Médici, sèu en Roma de l'Acadèmia Francesa. És una chicoteta fortalea que estaja la colecció de l'escultor Pietro Canonica.

Hi ha més edificis en el viale delle Belle Arti (viaducte de les Belles arts), construïts per a l'Exposició Universal de Roma, en 1911. La Galleria Nazionale d'Art Moderna és el més destacat. En el seu interior també està el zoològic de Roma, transformat recentment en Bioparque, i la Casa del cine, situada en la Casa de les roses.

Vila Borghese és sèu el concurs hípico Piazza vaig donar Siena, que va tindre en 2006 el seu 74.ª edició.

Per a més informació, vore Vila Borghese Pinciana i Galeria Borghese.

Els edificis

[editar | editar còdic]
Frontera de la Galeria Borghese.
Jardí secret i Cassino dell'Uccelliera.
Jardí del llac en temple de Esculapio.

Vila Borghese conté molts edificis.

Els més importants són:


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vila_Borghese&oldid=853749»