Diana (mitologia)
.JPG){kind=link}
En la mitologia romana, Diana (en llatí: Vaig donarāna, en italià: Diana, en grec: Ντιάνα) era una deesa de les selves (boscs) i la caça[1] i la guardiana dels camins.[2] Verge i casta, solament admetia donzelles en la seua comitiva.[3] El seu deesa grega equivalent en la lliteratura és Artemisa, si be sobre cult era d'orige itálico. Els rouredos li estaven especialment consagrats. Era alabada en la poesia per la seua força, gràcia atlètica, bellea i habilitats en la caça. És un dels deus Consentes[4] i un dels deus elegits (vaig donar selecti) de Varrón.[5] Este també diu que Diana té un orige sabino.[6][6]
En la religió romana, el Lar i la jauría de Diana eren invocats per a espantar als lladres.[7] En el pas del temps la Diana caçadora va ser evolucionant i guanyant nous epítets. Cicerón diu que Diana és la lluna. Se li crida Lucífera (per la llum de la lluna) i Lucina perque és la deesa dels alumbramientos,[8] com també ho és Jana (paredra de Jano).[9] D'esta manera es diu que Endimión va ser amat per Lluna o Diana.[10] Virgilio parla de les tres cares de Diana: Lluna, Diana i Proserpina.[2] Per açò mateix Trivia («triple») és un atre dels seus noms.[11] Era cridada Dictina, «de les rets», en honor a Brite, consagrada a ella.[12]
Diana formava una trinitat en atres dos deidades romanes: Egeria, la nimfa aquàtica, la seua sirvienta i ajudant partera, i Virbio, el deu dels boscs. Etimológicamente, el nom Diana significa ‘del dia’ (lat. dies= «dia») o ‘divina’ (lat. diva= «divina»), sent puix el seu paralel grec en este sentit (encara que no en el cult) Dione en Dódona. Diana tenia un temple en Aricia, un dels més famós i antics de l'antiga Itàlia.[13] Alguns associen a l'antiga deesa itálica Vacuna en Diana.[14]
Mitologia
[editar | editar còdic]Segons Cicerón, en la seua De Natura Deorum, existien fins a tres deeses Diana. La primera Diana descendix de Júpiter i de Prosérpina, i és la que, segons es diu, va engendrar al alado Cupido en Mercurio. La segona Diana, més coneguda, és la que, segons tenim entés, va nàixer del tercer Júpiter i de Latona. La tercera Diana, el pare de la qual és Upis, segons la tradició, i la seua mare Glauca; els grecs la criden a sovint Upis, en el nom del seu pare.[15] Quan els titanes varen intentar pujar al cel, Júpiter, en l'ajuda de Minerva, Apolo i Diana, els varen tirar al Tàrtar.[16]
En les Faules d'Higino se nos parlen de varis episodis mitològics en els que intervé Diana. Esta és descrita com a filla de Júpiter i Latona i germana d'Apolo.[17] Latona va allumenar als seus dos fills en l'illa d'Ortigia, pujada a un olivera perque era perseguida per Pitón. L'illa va ser anomenada més vesprada Delos.[18] Vulcano els va regalar a Diana i Apolo les seues fleches.[19] Níobe va antepondre el seu part al de Latona i va parlar en molta soberba contra Apolo i Diana: perque esta se cenyia en roba de varó i Apolo en el corfoll cap a avall i el cabell llarc; i va dir que ella aventajava a Latona en número de fills. Per això, Diana, en les seues fleches, va llevar la vida a les filles en el palau, a excepció de Cloris.[20]
Mentres Proserpina estava arreplegant flors en Venus, Diana i Minerva, Plutó va aparéixer en el seu carro tirat per quatre cavalls, i llavors la va raptar.[21] Medea, quan ya estaven llunt de la Cólquide, es va dirigir en persona junt a les filles de Pelias en calitat de sacerdot de Diana. Els va prometre rejovenir al seu pare.[22] Els Alóadas eren uns invulnerables fills de Neptú. Varen voler forçar a Diana, la qual no podia opondre's a la seua força pero es varen matar entre ells enganyats per Apolo.[23] Hilaíra, una de les dos filles de Leucipo, i ademés esposa de Cástor, un dels Dioscuros, era sacerdot de Diana.[24] Degut a que Eneo, rei d'Etolia, havia fet sacrificis prontament a tots els deus pero es va haver oblidat de Diana, esta, encolerizada, va enviar un javalí de immens tamany per a que devastara el camp calidonio.[25]
Orión va voler violar a Diana i va ser mort per ella.[26] O be es jactó davant Diana i Latona que era capaç, com a caçador experimentat, de caçar qualsevol criatura. Diana, per l'afecte que sentia per Orión li va demanar al seu pare Júpiter que ho posara entre les estreles.[27] Va castigar a Calisto, que havia promés ser verge, i la metamorfoseó l'orsoa. Juno, volent donar mort a l'orsoa, li va ordenar a Diana disparar contra ella.[28] Etemea, l'esposa de Mérope, rei de Cos, va ser matada a flechazos perque va deixar d'adorar a Diana.[29] Alguns diuen que Melanipa, filla de Quirón, va deixar de caçar i adorar a Diana per lo que esta la metamorfoseó en egua.[30]
Acteón era un pastor que va vore Diana banyant-se i va desijar forçar-la. Furiosa per açò, Diana va fer que li creixqueren banyes sobre el seu cap, i va ser devorat pels seus propis gossos.[31] Metaponto, rei d'Icària, estava celebrant un sacrifici a Diana Metapontina, i llavors Téano, la seua dòna, va revelar quí eren els seus autèntics fills, Beoto i Eolo.[32] Quíone va parlar ingratament durant la caça contra Diana, aixina que esta la va matar flechándola.[33] El temple de Diana en Éfeso, una de les sèt maravelles del món antic, va ser construït per l'amazona Otrera, en honor de la deesa.[34] Hipólito, fill de Teseo, per voluntat de Diana, posteriorment va ser denominat Virbio.[35]
Quan Procris va vore a Céfalo, es va enterar de que havia segut burlada per Aurora, i va fugir l'illa de Creta, a on Diana solia caçar. Quan Diana la va vore li va dir: «només les vérgens cacen en mi i tu no eres una d'elles, aixina que abandona la meua companyia». Procris li va revelar el seu infortuni i li va contar la treta d'Aurora. Diana, moguda per la pietat, li va donar una javalina que no podia ser evitada pels seus assuts, i també li va donar al gos Lélape. Per voluntat de Diana, Procris es va despullar del seu cabell i va adoptar l'apariència d'un chicon, i d'esta manera va reptar a Céfalo a una competició de caça.[3]
Teseo junt en Pirítoo va raptar a Helena des de l'altar de Diana, quan esta estava fent un sacrifici, i li la varen dur a Atenes, llogaret districte de la regió del Ática.[36] Agamenón estava convocant als líders que es dirigirien a Troya per a recuperar a Helena, esposa de Menelao, a qui Paris Alejandro havia raptat. Una tormenta els va mantindre en Áulide per l'ira de Diana, puix Agamenón havia profanat una cierva seua durant una cacera, i també havia parlat de manera desagradable contra Diana. Quan Ifigenia va ser duta a Áulide, i el seu pare va estar a punt de sacrificar-la, Diana va tindre pietat de la chicona, la va rodejar de boira, i va colocar una cierva en el seu lloc. Es va dur a Ifigenia a través de la bruma fins a la terra Táurica, i allí la va fer la sacerdot del seu temple.[37] Orestes va marchar a Delfos per a preguntar quàn terminaria el seu sofriment. La resposta va ser que devia anar a la terra dels Tauros junt al rei Toante, pare d'Hipsípila, i dur l'estàtua de Diana fins al temple d'Argos; llavors allí terminaria el seu afligiment. En la terra dels tauros és costum el sacrifici en el temple de Diana de qualsevol estranger que chafe les seues fronteres. Toante, com era costum, va ordenar que nugaren a Orestes i Pílades en el temple de Diana per a ser sacrificats. Ifigenia, reconeixent al seu germà Orestes, es va marchar coon ell, arrancant l'estàtua Diana.[38]
Cult
[editar | editar còdic]Diana era adorada en un festival celebrat l'11 d'agost,[39] quan el rei Servio Tuli, esclau de naiximent, li va dedicar un altar en el mont Aventino a mitan de el VI, L'estar en este lloc, i per tant fora del pomerium, significa que el cult de Diana va seguir sent essencialment «estranger», com el de Baco i mai va anar oficialment «transferida» a Roma com lo fora Juno despuix del saqueig de Veyes. Este temple del mont Aventino era comú a les tribus llatines.[40] Sembla que el seu cult procedia d'Aricia,[41] a on va permanéixer el seu sacerdot, el Rex Nemorensis.
Diana dels boscs va ser pronte completament helenizada,[42] «un procés que va culminar en l'aparició de Diana junt a Apolo en el primer Fastos de Roma».[43] Diana va ser considerada en gran reverència pels ciutadans de classe inferior i els esclaus, podent estos rebre asil en els seus temples.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Agustín de Hipona: La ciutat de Deu, IV, 11
- ↑ 2,0 2,1 Segon Mitógrafo Vaticà, 35 (Sobre Diana, la germana d'Apolo)
- ↑ 3,0 3,1 Higino: Faules, 189
- ↑ Ennio, fragment 45 = Varrón, De re rustica, I.I.4.
- ↑ Varrón, citat en Agustín de Hipona, De civitate Dei VII, 7
- ↑ 6,0 6,1 Varrón: De Lingua Llatina 5.74
- ↑ Ovidio: Fastos V, 140
- ↑ Cicerón: De natura deorum II, 27
- ↑ Varrón, De re rustica 1.37.1–3
- ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 224 (El història de Endimión i la Lluna)
- ↑ Ovidio: Fastos I, 390
- ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 36 (Per qué és cridada Dictina)
- ↑ Ovidio: Fastos III, 260 i ss.
- ↑ Ovidio: Fastos VI, 305
- ↑ Cicerón: De Natura Deorum, 58
- ↑ Higino: Faules, 150
- ↑ Higino: Faules, prefacio
- ↑ Higino: Faules, 53
- ↑ Higino: Faules, 140
- ↑ Higino: Faules, 9
- ↑ Higino: Faules, 146
- ↑ Higino: Faules, 24
- ↑ Higino: Faules, 28
- ↑ Higino: Faules, 80
- ↑ Higino: Faules, 172
- ↑ Higino: Faules, 195
- ↑ De Astronomica II, 26 (Escorpión)
- ↑ De Astronomica II, 1 (Orsoa Major)
- ↑ De Astronomica II, 16 (Àguila)
- ↑ De Astronomica II, 18 (Cavall)
- ↑ Higino: Faules, 180
- ↑ Higino: Faules, 186
- ↑ Higino: Faules, 200
- ↑ Higino: Faules, 223
- ↑ Higino: Faules, 251
- ↑ Higino: Faules, 79
- ↑ Higino: Faules, 98
- ↑ Higino: Faules, 120
- ↑ Esta data coincidix en les de la fundació celebrada en Aricia; vore Gordon (1932, p. 178)
- ↑ Commune Latinorum Dianae templum en Varrón, Lingua llatina v. 43
- ↑ El seu cult en Aricia va ser el primer registrat en la lliteratura llatina per Catón el Vell, en una cita arreplegada pel gramàtic posterior Prisciano. Els suposts orígens grecs del cult de Aricia són estrictament un talps lliterari.
- ↑ L'aspecte de Potnia Theron de l'Artemisa helènica apareix representat en Capua i Signia, ciutats de la Magna Graecia, en el sigle V a. C.
- ↑ Gordon, 1932, p. 179.
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diana (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.