Mont Aventino

El mont Aventino o tossal Aventino és una de les sèt tossals sobre les que es va construir l'antiga Roma. Per la seua condició de punt estratègic per al control del comerç sobre el riu Tíber, este tossal va ser completament fortificada en l'any 1000.^[1]

Segons el història^[2] en un dels conflictes entre patricios i plebeus, en 494 a. C., els plebeus es varen retirar al Aventino i varen amenaçar en fundar una nova ciutat. Davant esta amenaça, els patricios varen cedir als reclams dels plebeus.^[3]

Per analogia, s'ha cridat Secessió Aventina a l'actitut dels diputats opositors que varen abandonar les tasques llegislatives durant varis mesos, en protesta per l'assessinat de Giacomo Matteotti, durant el règim fasciste liderat per Benito Mussolini.

El tossal és hui una elegant zona residencial de Roma arquitectónicament molt rica. Pertany al rione de Ripa.

Ubicació i llímits

El tossal Aventina és una dels sèt tossals de Roma. Posseïx dos cims: la major en el sector noroest i la menor en el surest. Estan dividides per un profunt clavill per la que transcorria un antic camí entre les dos parts. Durant l'era republicana, els dos tossals varen començar a ser reconegudes com una sola entitat geogràfica.^[4]

Vore també

Roma: Sèt tossals, Fòrum Romà, Circ Màxim
Gent: Anco Marcio, Lucio Opimio, Marque Fulvio Flac, Nevio, Papa Sixto III
Mitologia romana: Artemisa, Aventino, Bona Dea, Ceres, Caco, Baco, Diana, Heracles, Mercurio, Selene, Vertumno
Bacanal, carreres de cuadrigas, fòc sagrat de Vesta
Termes de Decio

Referències

↑ Filippo Coarelli, Guida archeologica vaig donar Roma, Arnoldo Mondadori Editore, Verona 1984.
↑ Alfölfy, Géza (1996) Història Social de Roma, Aliança Editorial, Madrit
↑ Lisa Marie Mignone, The Republican Aventine and Rome’s Social Order, University of Michigan Press, 2016, ISBN 978-0-472-11988-2, 264 pp.
↑ Lawrence Richardson, A new topographical dictionary of ancient Rome, Johns Hopkins University Press, 1992, p.47 googlebooks preview. Richardson sosté que l'identitat única de les dos elevació Aventinas durant l'era Republicana com un fet acceptat sense discussió pels estudiosos moderns. O. Skutsch, "Enniana IV: Condendae urbis favorix", The Classical Quarterly, New Séries, Vol. 11, No. 2 (Nov., 1961), pp. 252-267,sosté que originalment les mateixes eren considerades i denominades com a tossals separats: l'Aventina era la que s'ubica al noroest, i la lleument més baixa al surest era denominada Mons Murca.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Monte Aventino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Filippo Coarelli, Guida archeologica vaig donar Roma, Arnoldo Mondadori Editore, Verona 1984.

[2] Alfölfy, Géza (1996) Història Social de Roma, Aliança Editorial, Madrit

[3] Lisa Marie Mignone, The Republican Aventine and Rome’s Social Order, University of Michigan Press, 2016, ISBN 978-0-472-11988-2, 264 pp.

[4] Lawrence Richardson, A new topographical dictionary of ancient Rome, Johns Hopkins University Press, 1992, p.47 googlebooks preview. Richardson sosté que l'identitat única de les dos elevació Aventinas durant l'era Republicana com un fet acceptat sense discussió pels estudiosos moderns. O. Skutsch, "Enniana IV: Condendae urbis favorix", The Classical Quarterly, New Séries, Vol. 11, No. 2 (Nov., 1961), pp. 252-267,sosté que originalment les mateixes eren considerades i denominades com a tossals separats: l'Aventina era la que s'ubica al noroest, i la lleument més baixa al surest era denominada Mons Murca.

[1]

[2]

[3]

[4]