Ceres (mitologia)
.jpg){kind=link}
_25.jpg){kind=link}
En la mitologia romana, '___protected_title_0___' (en llatí: ___protected_title_1___)[1] era la deesa de l'agricultura, les mieses, la terra i especialment relacionada en els aliments.[2][3] El seu equivalent en la mitologia grega era Deméter.[4] D'ella rep el seu nom el ___protected_title_21___.[5] És un dels deus Consentes[4] i un dels deus elegits (___protected_title_7___) de Varrón.[6] En Roma el seu cult estava presidit pel ___protected_title_9___.[7] Forma part de la Tríade aventina.[8] Estudis moderns diuen que Ceres prové de la raïl protoindoeuropea ___protected_title_12___, açò és, ___protected_title_22___.[9]
Mitologia
[editar | editar còdic]
Família
[editar | editar còdic]Ceres era filla de Saturn i Ops, i germana de Juno, Vesta, Neptú, Plutó i Júpiter.[10] Va ser la primera en descubir el blat en Sicília.[11] Plinio comenta que Ceres va descobrir «el blat, ya que abans s'alimentaven de bellotes, i també el moldre-ho i el treballar-ho, en el Ática i, segons uns atres, en Sicília, per això va ser considerada deesa».[12] Alguns creuen que la constelació de Virgo representa a Ceres en un mechó.[13] Els fills de Ceres varen ser Líber i Líbera.[14] Uns atres diuen que Ceres era un atre nom de la Terra, i que esta es va enfurir pel despreci de Saturn cap a ella i Tàntal, i més vesprada contra Júpiter, pero també per expulsar a tots els deus en la seua venjança.[15] Plutó va demanar a Júpiter que li donara en matrimoni a Proserpina, filla de Ceres i Júpiter. Plutó es va presentar en una cuadriga i la va raptar. Despuix Ceres va conseguir de Júpiter que la mitat de l'any la passara en ella i l'atra mitat en Plutó.[16] Servio diu que Mecón va ser un jove ateniense al que Ceres va amar; despuix de la seua mort va ser transformat en rosella (μήκων, mḗkōn), d'a on procedix que esta flor siga considerada sagrada per a Ceres.[17]
En Boccaccio
[editar | editar còdic]Ceres, filla de Saturn i Ops, era la deesa dels cereals i l'agricultura. Encarna la fertilitat agrícola i l'ensenyança de la civilisació, mentres que Proserpina representa la producció de fruts i el cicle anual de les collites, i el història del seu rapte explica simbòlicament l'alternança d'abundància i escassea en la terra. Segons la tradició, Proserpina va ser concebuda en Júpiter, pero va ser raptada per Plutó. Ceres, desesperada, va buscar a la seua filla encenent antorches i plorant, fins que finalment va descobrir el seu parador gràcies a la nimfa Aretusa. Júpiter va intervindre per a negociar que Proserpina passara sis mesos de l'any en Plutó en el inframundo i sis mesos en Ceres en la terra, explicant simbòlicament el cicle de les estacions i l'abundància de les collites.[18]
Ceres també apareix com a inventora de l'agricultura: va ensenyar als humans a cultivar la terra, usar llaurats, sembrar i recolectar, i va establir lleis per a la vida en comunitat. Li l'associa en la terra i els seus fruts, i la seua filla Proserpina representa la vegetació que creix i madura en la calor i la disposició del cel. Els grans de granada que va menjar Proserpina simbolisen els principis vegetatius que permeten que les llavors germinen i es desenrollen.[18]
En un atre episodi Boccaccio diu que Ceres era la tercera filla de Caelus (‘Cel’) i Vesta (‘Terra’), seguint la tradició de Lactancio. Ceres concep un fill sense unió masculina i, per pudor i temor davant Saturn i els Titanes, es refugia en una cova secreta en Creta. Allí dona a llum a Aqueronte, que evita la llum del sol perque simbolisa el dolor i l'absència d'alegria. És per això que el riu es va convertir en infernal, perque els llocs obscurs i subterràneus simbolisen la pena i el sofriment.[19]
En les Faules de Higino
[editar | editar còdic]A les Sirenes, filles d'Aqueloo, per no haver prestat auxili a Proserpina, varen ser transformades en aus per voluntat de Ceres.[20] Inclús Ceres, en el permís de les Parcas, va ser al inframundo en busca de la seua filla.[21] Es diu que Ceres va amar a Yasión, fill de Corito,[22] i que inclús es va llamentar quan este es va començar a cobrir de canes.[23] Júpiter, indignat perque Yasión s'havia atrevit a gitar-se en la seua germana, ho va fulminar en un raig. Fills de Ceres i Yasión varen ser Filomelo i Pluto.[24]
Ceres va ensenyar al seu pupil Triptólemo a domar els bous, i a sembrar les llavors. Havent-les sembrat est, una cerda desenterró lo que havia sembrat. Va prendre la cerda i la va dur a l'altar de Ceres i, depositats uns grans de blat sobre el seu cap, la va immolar a la mateixa Ceres. Aixina es va descobrir per primera volta la forma de posar farina salada sobre les víctimes.[25] Linco va acollir en hostage a Triptólemo, enviat per Ceres. Pero com va intentar matar-ho Ceres, airada, ho metamorfoseó en gat cerval.[26]
Quan Pélope va ser trossejat per Tàntal i servit en un convit de deus, Ceres es va menjar un dels seus braços. Havent-se-li ensamblado els demés membres tal com havien estat, Ceres va ajustar en el lloc del muscle mortal, un de marfil.[27] Ceres va castigar a Tríopas, rei de Tesalia. Est, en tractar de techar la seua pròpia casa, va derribar el temple de Ceres, construït pels hòmens d'antany. La deesa ho va maldir en una fam perpètua.[28]
Era també la patrona d'Enna (Sicília). Segons la llegenda, va pregar a Júpiter que Sicília anara ubicada en els cels. El resultat, degut a que l'illa té forma triangular, va ser la constelació Triangulum, un del nom antics de la qual va ser «Sicília».[29] Els habitants de Sicília, veïns del volcà Etna, commemoraven anualment l'eixida de Ceres als seus llarcs viages corrent de nit en antorches enceses i donant grans crits.
Cults, temples i representacions de Ceres
[editar | editar còdic]Adjunts de Ceres
[editar | editar còdic]En l'antic sacrum cereale, un sacerdot invocava a Ceres junt en dotze deus assistents menors especialisats per a assegurar-se l'ajuda i protecció divines en cada etapa del cicle del gra, començant poc abans de la Feriae Sementivae. Estos eren, a saber: Vervactor (‘el que llaura’), Reparātor (‘el que prepara la terra’), Imporcǐtor (‘el que llaura en regata ampla’), Insitor (‘el que planta llavors’), Obarātor (‘el que traça la primera llaurada’), Occātor (‘el que treballa la terra’), Serritor (‘el que excava’), Subruncinator (‘el que escarda’), Mĕssor (‘el que ho cull’), Convector (‘el que transporta lo collit’), Conditor (‘el que ho almagasena’) i Promitor (‘el que ho distribuïx’).[30]
Cults i festivitats
[editar | editar còdic]Ceres era honrada per mig de cults públics i privats des de la primerenca República. La seua principal festivitat eren les Cerealias o Ludi Ceriales, instituïts en el sigle III a. C. i celebrats del 12 al 19 d'abril. Durant estes cerimònies s'oferien sacrificis de porcs, cerdes, javalines i moltons, i s'utilisaven guirnaldas de mirto o narciso, encara que s'evitaven atres flors per la seua relació en el mit de Proserpina; la rosella estava permesa pel seu creiximent entre el blat i el seu simbolisme de fertilitat.[31]
Les festes de la Ambarvalia, celebrada en maig, era un atre rito dedicat a Ceres, en el que les romanes eixecutaven processons secretes en vestimenta masculina, mentres els hòmens eren mers espectadors. Estes festivitats buscaven la purificació dels camps i la fertilitat de la terra i no se celebraven en anys de luto o desastre, com va ocórrer en l'any de la batalla de Cannas.[32] En temps d'escassea o crisis, els romans consultaven els llibres sibilinos, que indicaven la necessitat d'aplacar a Ceres per mig de rituals i construcció de temples, prometent en vot anual ofrenes i sacrificis si la terra tornava a produir.[33]
Temples
[editar | editar còdic]El temple principal de Ceres en Roma se situava en el mont Aventino, construït en fondos provinents de botins de guerra despuix de vots realisats per magistrats com Aulo Postumio en conflictes contra els volscos.[34] El temple estava dedicat conjuntament a Líber i Llibera, reflectint la vinculació entre deeses de l'agricultura i la fecunditat. L'ubicació del temple ho situava en un lloc central i estratègic, en accés a processons i festivitats públiques, integrant la religió grega adaptada al context romà. Despuix de la victòria, el Senat supervisava la construcció i dedicació del temple.[35]
Misteris i tutela
[editar | editar còdic]Ceres també estava vinculada als misteris inspirats en els eleusinos grecs, adaptats a la religió romana. Estos cults es dividien en menuts i grans misteris, en els que els primers servien de preparació per als segons. Els iniciats es consideraven baix la protecció de Ceres, i devien complir normes rituals estrictes, com la prohibició de transportar-se en carro al temple. La celebració durava nou dies i els tribunals se suspenien temporalment durant els ritos.[36]
Representacions iconográficas
[editar | editar còdic]Ceres es representa com una dòna majestuosa, vestida en corfoll llarc i vel, en atributs agrícoles i de fertilitat. Pudía ser representada en la corona de mechons o diadema alta. Un fes de mechons en la mà dreta i antorcha en l'esquerra, vinculada al mit de Proserpina. La cornucopia simbolisava l'abundància i recapte. Les roselles estaven lligades al blat i a la fertilitat de la terra. En escultures romanes, com en el Museu Nacional d'Art Romà (Mèrida) o el Miho Museum, apareix a voltes acompanyada per menuts chiquets en banyes de l'abundància, reforçant el seu paper de protectora del gènero humà.[37]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ En italià: Cerere; en grec: Κέρες
- ↑ Cicerón: ___protected_title_2___ II, 23
- ↑ Agustín de Hipona: ___protected_title_3___ IV, 11
- ↑ 4,0 4,1 Ennio, fragment 45 = Varrón, ___protected_title_6___, I.I.4.
- ↑ Esta etimologia es documenta en Varrón, ___protected_title_4___ (Llibre V, 98) i en Plinio el Vell, ___protected_title_5___ (XVIII, 20), que relacionen a Ceres en els cultius de ‘cereals’, el sustente humà i la fertilitat de la terra.
- ↑ Varrón, citat en Agustín de Hipona, ___protected_title_8___ VII, 7
- ↑ Varrón: ___protected_title_10___, VII, 45
- ↑ Tito Livio: ___protected_title_11___ II, 32–33
- ↑ Spaeth, Barbette Stanley (1996). The Roman goddess Ceres (en anglés), University of Texas Press, p. 1. ISBN 9780292776937.
- ↑ Higino: Faules, prefacio 13
- ↑ Higino: Faules, 274
- ↑ Plinio: Història natural, VII, 191
- ↑ De Astronomica II, 25
- ↑ Cicerón: De natura deorum II, 24
- ↑ Primer Mitógrafo Vaticà, 11
- ↑ Higino: Faules, 166
- ↑ Servio: Comentari a Bucólicas 2, 47
- ↑ 18,0 18,1 Boccaccio: Genealogia deorum gentilium, VIII, 4
- ↑ Boccaccio: Genealogia deorum gentilium III, 4
- ↑ Higino: Faules, 141
- ↑ Higino: Faules, 251
- ↑ Higino, Faules, 270
- ↑ Ovidio: Les metamorfosis IX, 422
- ↑ De Astronomica II, 4
- ↑ Higino: Faules 277
- ↑ Higino: Faules, 259; Servio: sobre l'Eneida de Virgilio, I, 323
- ↑ Higino: Faules, 83
- ↑ De Astronomica II, 14 (el Serpentario)
- ↑ Allen, Richard Hinckley (1963). Noms de les estreles: la seua tradició i significat (Reimpressió). Nova York: Dover Publications Inc. pp. 414-15. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Servio: Sobre les Geórgicas de Virgilio, I, 21.
- ↑ Dionisio de Halicarnaso: Antiguetats romanes, VI, 17; Tácito: Anals II, 49, 1
- ↑ H. Li Bonniec, Li culte de Cérès à Rome, París, 1958
- ↑ Dionisio de Halicarnaso: Antiguetats romanes, VI, 17; Cicerón: Pro Balbo, 55
- ↑ Dionisio de Halicarnaso: Antiguetats romanes, VI, 17; VI, 94
- ↑ Tácito: Anals II 49, 1
- ↑ Carcopino, Aspects mystiques de la Rome païenne, pp. 25‑28; Burkert, Greek Religion, 1985, pp. 242‑247
- ↑ En monedes republicanes i escultures imperials, els atributs clàssics de Ceres es mantenen: corona de mechons, fes de cereal, antorcha i parament llarc, subrallant el seu víncul en l'agricultura i la vida cívica (Art Institute of Chicago, denarios c. 63–81 a. C.).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ceres (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.