Saturn (mitologia)

Archiu:Francisco de Goya, Saturno devorando a su hijo (1819-1823).jpg

Saturn devorant al seu fill (1819-1823), per Goya.

Saturn (Saturnus en llatí) és un deu de l'agricultura, les estaciones i el temps de la mitologia romana. Va ser identificat en l'Antiguetat en el titán grec Cronos, entremesclant-se en freqüència els mits d'abdós. Encara que Saturn va canviar enormement en el temps per l'influència de la mitologia grega, era també una de les poques deidades clarament romanes que varen retindre elements de la seua funció original.

Les estàtues de Saturn tenien una hoz perque és símbol de la collita. A este deu s'atribuïxen els esgalls de renuevos, la criança d'arbres frutales i variopintos métodos per a cultivar qualsevol cosa fèrtil. Ademés, els cirenenses, quan li rendixen cult, es coronen en figues frescs i s'envien pastiços perque consideren a Saturn el descobridor de la mel i dels fruts. Aixina mateix, els romans li criden Estercóleo (Sterculius), perque va anar el primer que fertilizó els camps en femta (stercus). Diuen que els temps del seu regnat varen ser molt feliços, no només per l'abundància, sino sobretot perque no hi havia encara diferencia entre esclaus i hòmens lliures, cosa que es pot deduir del fet de que, durant les saturnales, es permet als esclaus total llibertat.

Satre va ser un deu etrusc que apareix nomenat en el fege de Piacenza, una figura de bronze utilisada pels arúspices que conté uns quaranta noms de divinitats en etrusc; potser d'ahí prové la seua denominació, encara que podria ser, inversament, una mera traducció des del llatí. Segons Aulo Gelio en les antigues preces a Saturn este estava associat al numen Lua.

Mit

Família

Higino diu que Saturn i uns atres titanes varen nàixer de l'unió entre Éter i Terra. Uns atres diuen que Saturn, Ops i Jano varen nàixer de Cel (Caelus) i Trivia. O be Saturn, Forcis i Rea són fills del Cel. I uns atres més que Saturn va nàixer de Cel (Coelus) i Pol (Pollus). Segons Higino, Saturn i Ops varen ser els pares de Vesta, Ceres, Juno, Júpiter, Plutó i Neptú. O be els seus fills varen ser Júpiter, Plutó, Neptú, Juno, Glauca i un fill primogènit innominado. Saturn en Fílira va ser pare de Quirón i Dólope. També va ser pare de Pico i Veritas, encara que es desconeix el nom de la mare. Segons la tradició romana Saturn va ser pare de Pico, yayo de Faune i besyayo de Llatí, personages molt importants en la mitologia romana. Saturn estava enfadat en el seu pare Cel (Caelus) i li va tallar el seu membre viril en una hoz. Venus havia naixcut de la sanc de la seua ferida en contacte en la bromera del mar. O poguera ser que Saturn i Titán eren fills de Cel i Vesta.

Macrobio

Macrobio, parlant de l'orige de les Saturnales, diu que Itàlia va ser governada per primera volta per Jano, que havia aplegat per primera volta al Lacio. Jano com haguera acollit en hospitalitat a Saturn, aplegat per mar, i, havent deprés d'ell la tècnica de l'agricultura, haguera millorat aquella forma de vida que abans de conéixer les collites era agresta i ruda, li va recompensar associant-li al tro. És més, com vullga que fora el primer en falcar moneda, també en açò va observar deferència cap a Saturn. Per a la posteritat es va decretar que decembre estiga consagrat a Saturn i giner a Jano. Entretant, Saturn va desaparéixer de sobte, i Jano va planejar acréixer els honors d'aquell deu. Es va donar el nom de Saturnia a tota la terra que obedix al seu domini i després li varen consagrar unes festes, que va cridar Saturnales.

Virgilio

Primer va ser Saturn el que va aplegar des del celest Olimp fugint de les armes de Júpiter, desterrat del regne que perguera. Ell va ser qui va reunir a aquella raça indómita dispersa pels cims dels monts i la va sometre a lleis i el va voler que es cridara Lacio, ya que va viure segur, amagat de la vista en les seues riberes. Va florir en el seu regnat l'edat d'or, que aixina li la va cridar. En tan plàcida pau governava als seus pobles, fins que poc a poc, desluciendo la seua lluentor, va sorgir un temps pijor i va sobrevindre el frenesí guerrer i l'afany de posseir. Llavors va arribar l'hueste ausonia i els pobles sicanios. La terra de Saturn va ser canviant de nom en freqüència. Varen ser aplegant reis i va aplegar el fer Tibris, d'enorme corpulencia, per qui despuix cridem Tíber en Itàlia al riu, que ha perdut el seu verdader nom, el d'abans, Álbula.

Mitógrafos Vaticans

Saturn, fill de Pol (Caelus), era l'espós de Ops. Es tracta d'un deu vell en el cap cap cobert, portant una dalla, es diu que va regnar aixina i que subyugó a molts regnes. Per esta raó, i ya que tenia gran poder, se li considerava el deu suprem. Va tindre tres fills de Rea: Júpiter, Neptú i Plutó. Un d'ells, Júpiter, va tallar els testículs pare i els va tirar a el mar. De la seua bromera va nàixer Venus, la deesa del desig sensual. Despuix, estos germans es varen repartir el món sancer per sorteig entre ells: Júpiter va prendre possessió del cel, Neptú la mar i Plutó el inframundo. Hi ha indicis de que els germans individuals tenen poder en el regne: Júpiter té un raig, Neptú una fitora i Plutó un sabueso de tres caps. Saturn va saber per una profecia de Temis que podria ser expulsat del seu regne pel seu propi fill, aixina que solia devorar als seus fills. Quan Saturn eixia cert dia per a eixercitar el seu cos, el jove Júpiter li va tallar els testículs en un gavinet que havia dut. Pronte Júpiter va expulsar al seu pare del seu regne. Saturn, despuix de perdre la possessió del cel va anar vagant errante per la terra en companyia de Juno. Per a que la seua filla no es fatigara pel viage la va deixar en companyia d'unes nimfes africanes per a que estes criaren a la seua filla.

Saturn és descrit com un vell, en el seu cap cobert i una dalla en la mà. És representat en el cap tapat, com si s'estiguera ‘ocultant’ (latens). Alguns autors volen denominar-ho Saturn, per saturant (saturat), perque va conduir cap a sí mateixa als hòmens a través de la distribució del gra. Uns atres més referixen que Saturn està ‘saturat d'anys’ (annis saturetur). És imaginat com un ser vell per la llentitut en moure's, o per estar molt llunt del Sol, o perque és un deu de la pluja, i els vells sempre tenen fret, com la pluja. Du una dalla perque és un deu de les estacions i estes duen la dalla als camps, o be perque el saber li fa ser agut com este instrument. Uns atres diuen que Saturn és inofensiu quan alvança pero perillós en retrocedir i ademés la seua dalla sega els camps o les vides: per això es diu que Saturn va devorar als seus fills. Saturn és el deu de l'estacions i per això és el temps que tot ho devora. Va tindre quatre fills que són els quatre elements: Júpiter (fòc), Juno (aire), Neptú (aigua) i Plutó (terra).

Lactancio

Saturn es va casar en Ope. Titán, que era el germà major, va reivindicar per a sí el regne. Llavors Vesta, mare d'ells, i les seues germanes Ceres i Ope varen convéncer a Saturn per a que no cedira al seu germà en assunts del regne. Titán, que era més lleig que Saturn, al vore que la seua mare i germanes recolzaven este en la consecució del regne, va consentir que este fòra el rei; com a conseqüència, va fer un pacte en Saturn en el sentit de que, si li naixia a est un fill varó, no li criaria. Açò ho va fer per a que el regne tornara als seus fills. D'esta forma, varen matar al primer fill que va nàixer de Saturn; després varen nàixer dos bessons: Júpiter i Juno; varen dur a la presència de Saturn a Juno i varen amagar i varen entregar a Vesta, per a que ho educara, a Júpiter, ocultant-li-ho a Saturn. Igualment, Ope va donar a llum a Neptú a esquenes de Saturn i ho va amagar. D'igual forma dona a llum en un tercer part als bessons Plutó i Glauca. Llavors varen mostrar a Saturn a la seua filla Glauca, pero varen ocultar i varen amagar al seu fill Plutó. Despuix, Glauca, encara menuda, va morir. Titán, havent-se enterat de que Saturn i Ope havien engendrat fills varons, va encarcerar a abdós i els va sometre a vigilància. Júpiter quan es va fer adult va lliberar als seus pares.

Higino

En acabant de que Ops va haver engendrat per obra de Saturn a Júpiter, Juno li va preguntar si li l'entregava, ya que Saturn havia tirat a Orco al Tàrtar, i a Neptú a la mar, ya que sabia que un dels seus fills podria furtar-li el poder. Quan Saturn li va preguntar a Ops pel recent naixcut, per a devorar-ho, Ops li va mostrar en el seu lloc una pedra envolta en panys com si es tractara d'un bebé, llavors Saturn la va devorar. Quan es va donar conte de lo que havia fet, va començar a donar caça a Júpiter a través de la terra. Uns atres més diuen que en el moment en que Ops va dur a Saturn una pedra, fingint que era el Júpiter chiquet, Saturn li va ordenar a Ops que li oferira llet al supost chiquet. Quan Ops va apretar el seu pit contra pedra, la llet que es va derramar va formar el círcul d'estreles (Via Làctea).

Saturn havia segut expulsat del seu regne per Júpiter; encolerizado, va incitar a les armes als poderosos Titanes. Uns atres diuen que en acabant de que Juno va vore que Épafo, el fill d'una concubina, tenia un poder tan gran, es va ocupar de que morira en una cacera, i va exhortar als Titanes per a que destronaren a Júpiter i tornaren el poder a Saturn. Saturn també va mediar en una disputa entre Júpiter, Tellus i Cura perque els tres dien ser els creadors del home.

Boccaccio

Boccaccio nos parla en clau simbòlica dels mits. Presenta a Saturn com a fill de Caelus (Cel) i Vesta (Terra), qui va engendrar dèu fills: Crono, Vesta, Ceres, Glauca, Plutó, Quirón, Pico, Juno, Neptú i Júpiter. Es diu que va devorar als seus fills i després els va vomitar, o que va ocultar a Júpiter reemplaçant-ho en una pedra. Estes històries reflectixen tant un sentit històric com un simbolisme natural: el primer lligat al poder i conflictes de Saturn en els Titanes, i el segon a la collita anual, a on els fruts “consumits” per la terra tornen a produir-se cada any.

Saturn també és presentat com un vell melancòlic i prudent, cobert en un mant, armat en una hoz, i en un caràcter complex: astut, avaro, cuidadós, pero també audaç, ingeniós i protector de l'agricultura i les lleis. La seua figura simbolisa l'orde, la medició de la terra, l'agricultura i l'administració de bens comuns.

Despuix de ser desplaçat per Júpiter, Saturn va fugir a Itàlia, a on va ser acollit per Jano. Allí va ensenyar als humans a cultivar la terra, sembrar, fertilizar i recolectar, establint lleis i organisant comunitats, especialment en Lacio, que va passar a cridar-se aixina per la seua relació en Saturn. Baixe el seu regnat, els temps varen ser considerats “dorats” per la pau, la prosperitat i l'igualtat social.

Se subralla que el seu cult va incloure ritos agrícoles i l'us de l'hoz com a símbol de l'agricultura. Saturn i la seua esposa Ops eren vists com a deus que actuaven sobre el cel i la terra, i a els qui s'atribuïa l'ensenyança de l'agricultura, el creiximent dels fruts i l'organisació de la vida humana. En Roma es va mantindre la memòria de Saturn per mig de temples, cerimònies i la tradició de les Saturnales, celebracions que honraven la seua influència benèfica en la societat i la naturalea.

Cult

Les Saturnales

Archiu:Rubens saturn.jpg

Saturn devorant al seu fill, de Peter Paul Rubens (1636)

Artícul principal → Saturnales.

Les Saturnales eren un festival en honor a Saturn que se celebrava del 17 al 24 de decembre (antecedent dels actuals carnestoltes). Va ser creat per Jano, el deu de dos caps, que havia arreplegat a Saturn quan va ser derrocat pel seu fill Júpiter, en l'objecte de commemorar el regnat de Saturn, que va ser l'Edat d'Or.

Estes festes, l'institució de les quals es remontava a molt temps abans de la fundació de Roma, consistien principalment en representar l'igualtat que regnava originalment entre els hòmens. Començaven el 17 de decembre de cada any. Originalment només duraven un dia, pero l'emperador Augusto va demanar que se celebraren durant tres dies, als quals més vesprada Calígula va afegir un quarto. Durant estes festes, se suspenia el poder dels amos sobre els seus esclaus, i estos tenien dret a parlar i actuar en total llibertat. No es respirava més que plaure i alegria: els tribunals i les escoles tancaven, no estava permesa la guerra ni l'eixecució de criminals, ni eixercir un atre art més que el de la cuina, s'enviaven regals i es donaven suntuosas menjars. Ademés, tots els habitants de la ciutat deixaven de treballar: la població acodia en massa al mont Aventino, per a gojar de l'aire campestre. Els esclaus podien criticar els defectes dels seus amos, jugar contra ells i estos els servien en la taula, sense importar els plats que es trencaren.

Rituals

Els cartagineses oferien a Saturn l'Africà (vore Ba'al Hammon) els sacrificis humans, concretament chiquets recent naixcuts. Estos sacrificis, segons la tradició patrística, eren acompanyats per flautes i tambors, fent tal soroll que els crits del chiquet sacrificat no podien sentir-se (vore Molk).

Temples

En Roma, Saturn tenia un temple en l'extrem occidental del Fòrum Romà, a on es guardava el tesor públic, degut a que en l'época de Saturn (és dir, l'edat d'or) no es cometien robos, i també es depositaven numeroses lleis. La seua estàtua estava subjecta en cadenes de les que no es lliurava fins al més decembre, época de la Saturnalia.

Saturn solia ser representat com un vell curvat pel pes dels anys, subjectant una dalla per a senyalar que presidia el temps. En molts monuments era representat en un vel, segurament perque el temps és indeterminat i està cobert en un vel impenetrable.

Vore també

• Anex:Deus i personages de la mitologia romana
• Renfán