Saturnales (Macrobio)
Les Saturnales (en llatí, Saturnalia) són una obra de l'escritor i gramàtic romà Macrobio, escrites entorn al 384-395 o 430-440.

Contingut
Es tracta d'un simpòsium lliterari incomplet en sèt llibres, a on en mig dels tres dies de festes saturnales de l'any 384 dotze erudits romans, un d'ells el gramàtic Servio, decidixen tancar-se, per a celebrar tres convits lliteraris, en les cases dels senadors romans Vetio Agorio Pretextato, Virio Nicómaco Flaviano i Quint Aurelio Símaco, dialogant en especial sobre Virgilio, pero també sobre tradicions i antiguetats romanes, filosofia, gramàtica, curiositats i anècdotes. L'obra, en suma, és un homenage a la vella Roma pagana davant l'espente del cristianisme triunfante.
El primer llibre està dedicat a una investigació sobre l'orige de les Saturnalia o festes saturnales i les Agonalia del deu Jano, lo que conduïx a una discussió històrica sobre el calendari romà i a un intent de derivar totes les formes d'adoració del cult solar. El segon llibre comença en una colecció de bons mots o contestacions célebres a la que tots els presents fan contribucions, moltes d'elles atribuïdes a Cicerón i a l'emperador Octavio Augusto; després sembla haver tingut lloc una discussió sobre varis plaers, especialment dels sentits, pero casi tot s'ha perdut. Els llibres tercer, quarto, quint i sext estan dedicats a Virgilio, ocupant-se respectivament del seu coneiximent de les qüestions religioses, de la seua habilitat retòrica per a conseguir efectes patètics, del seu deute en Homero (més una comparació de l'art d'abdós) i en atres escritors grecs, i la naturalea i l'alcanç dels seus préstams dels primers poetes llatins. L'última part del tercer llibre escomença en una dissertació sobre el lux i les lleis suntuarias destinades a controlar-ho que provablement és una part dislocada del llibre segon. El sèptim consistix en gran part en una discussió de vàries preguntes sobre qüestions mèdiques i naturals, algunes tan pintoresques com Ovumne prius fuerit an gallina? / ¿Va ser primer l'ou o la gallina?.[1]
Estructura
Llibre I: Carta al seu fill. Presentació de l'obra. 1. Pròlec. 2. Conversació entre Decio i Postumiano. 3. La divisió del dia. 4. Qüestions de gramàtica. 5. Sobre l'us dels arcaismes. 6. L'orige del nom Pretextato. 7. Orige de les Saturnales. 8. El temple de Saturn i característiques d'este deu. 9. Característiques del deu Jano. 10. Característiques de les Saturnales. 11. Sobre el tracte als esclaus. 12. El calendari primitiu de Rómulo. 13. La reforma del calendari de Numa. 14. La reforma de Juliol César. 15. Calendas, nonas i idus. 16. Les celebracions del més. 17. Les advocacions divines del Sol. 18. Sobre el deu Líbero. 19. Sobre Mart i Mercurio. 20. Sobre Esculapio i Hércules. 21. Adonis i Venus, Isis i Osiris, els signes del Zodíac. 22. Némesis, Pa i Saturn. 23. Júpiter. 24. Sobre el valor de l'obra de Virgilio. Llibre II: 1. La conversació adequada despuix d'el convit. 2. Anècdotes de personages famosos. 3. Les anècdotes de Cicerón. 4. Anècdotes d'Augusto. 5. Anècdotes de Julia. 6. Atres anècdotes. 7. Autors de mim i actors de pantomima. 8. Les darreries i els plaers dels sentits.
Llibre III: 1. Rituals de purificació. 2. Sobre les ofrenes. 3. Sagrat, profà, sant i religiós. 4. Santuari [=delubrum] i Penates. 5. Víctimes dels sacrificis. 6. Rituals sagrats. 7. Presagies i sacrificis humans. 8. Costum [=mos] front a tradició [=consuetudo]. 9. Devotio: maldicció de ciutats i eixèrcits. 10. Sacrificis en un bou. 11. Sobre les libacions. 12. Els salios i Hércules. 13. El lux entre els romans. 14. L'afició al ball dels antics romans. 15. El gust dels romans per les morenes. 16. Peixos més exquisits de la taula romana. 17. Les lleis suntuarias. 18. Fruts classificats pel terme nux. 19. Frutes. 20. Figues. Llibre IV: 1. Patetisme. 2. Sobre els discursos patètics. 3. Patetisme per edat, indignació, debilitat, lloc i temps. 4. Patetisme per causa, modo i matèria. 5. Patetisme per símil. 6. Patetisme per mig d'atres figures. Llibre V: 1. Virgilio i els quatre estils d'eloqüència. 2. Comparació entre Homero i Virgilio. 3. Comparació verse a vers entre Homero i Virgilio. 4. Fonts homéricas de la Eneida I. 5. Fonts homéricas de la Eneida II. 6. Fonts homéricas de la Eneida III i IV. 7. Fonts homéricas de la Eneida V i VI. 8. Fonts homéricas de la Eneida VII i VIII. 9. Fonts homéricas de la Eneida IX. 10. Fonts homéricas de la Eneida X i XI. 11. Virgilio supera a Homero. 12. Virgilio s'equipara a Homero. 13. Virgilio és inferior a Homero. 14. Virgilio imita inclús els defectes de Homero. 15. Catàlec de tropes. 16. Narracions, sentències i fortuna. 17. Innovacions, Píndaro com a model, Apolonio de Rodas i l'us del grec. 18. Atres models grecs de Virgilio. 19. Virgilio i la tragèdia grega. 20. Sobre Gárgaro. 21. Noms de copes. 22. Atres préstams del grec. Llibre VI: 1. Versos presos d'autors llatins. 2. Passages presos d'autors llatins. 3. Autors llatins intermediaris de Homero. 4. Us de paraules o expressions arcaiques o prestades. 5. Epítets. 6. Figures. 7. Vexasse, inlaudatus i squalere. 8. Lituus, maturare i vestibulum. 9. Bidentes i eques. Llibre VII: 1. Sobre la presència de la filosofia en els convits. 2. Sobre la forma d'interrogar. 3. Sobre l'acusació. 4. Sobre la digestió. 5. Refutació a Disario: utilitat del menjar variat. 6. Naturalea del vi. 7. La naturalea del cos femení; i del most. 8. Característiques de diversos aliments. 9. Sobre el moviment circular i els sentits. 10. Sobre la canicie i la calvicie; el timbre femení. 11. Sobre el rubor i la palidez. 12. Sobre els líquits. 13. Sobre els anells i el llavat de la roba. 14. La percepció ocular. 15. Diferència entre la respiració i la digestió. La relació entre filosofia i medicina. 16. ¿Va ser abans l'ou o la gallina? Sobre la putrefacció.[2]
Referències
- ↑ McReady, William Charres (1911). «Macrobius, Ambrosius Theodosius». Encyclopaedia Britannica, vol. XVII.
- ↑ «Saturnales». Madrit: Akal (2009).
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saturnales (Macrobio)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.