Mart (mitologia)
En la mitologia romana, Mart (en llatí Mārs, Mārtis) era el deu de la guerra,[1] associat en l'eixèrcit romà, un deu agricultural vinculat en el calendari[2][3] i especialment considerat el pare del poble romà.[4] La virilitat com a força vital (vis) o virtut (virtus) és una característica essencial de Mart, favorint la joventut, virilitat masculina, sexualitat, violència i valentia.[2] Georges Dumézil, baixe la teoria de la funció triple protoindoeuropea, diu que Mart era un deu associat a la fertilitat i el món rústic. Dirigix les seues energies a crear les condicions necessàries per a que creixquen els cultius, aüixant a les forces hostils.[5]
En les arts plàstiques a Mart se li representava com a un soldat en armadura i en un yelmo encrestado, i estava entre era els deus de la guerra més importants de l'eixèrcit romà. El llop i el pardal carpintero eren els seus símbols.[6] També era conegut com Mavorte (Mavortis) perque ‘desenrollava grans empreses’.[7] Com Gradivo (Gradivus), ‘el que marcha’, els soldats li juraven valor en la batalla.[8][9] Era un dels deus Consentes[10] i el seu cult quedava en Roma baixe el flamen Martialis.[11]
Baixe l'influencia de la cultura grega, Mart va ser identificat en el Llaures grec,[12] els mits del qual varen ser reinterpretats en la lliteratura romana i l'art baixe el nom de Mart. En tot, Mart no és simplement un Llaures romanizado, sino una deidad purament itálica, patró de moltes ciutats, com Alba Longa i tribus com la dels sabinos i els etruscs i es creu que el nom Mars, sense derivació indoeuropeas, prové de l'etrusc Maris abans del sorgiment de Roma. El caràcter i dignitat de Mart diferien en maneres significatives d'aquelles de la seua contrapartida grega, a qui se li tracta a sovint en despreci i repulsió en la lliteratura grega.[13] A diferència de Llaures, que era vist principalment com una força destructiva i desestabilizante, Mart representava el poder militar com una manera d'assegurar la pau, i era un pare (páter) del poble romà.
L'altar de Mart en el Camp de Mart, l'àrea de Roma que va ser cridada en el seu honor, hi havia supostament segut dedicat per Numa, el semilegendario segon rei de Roma i amant de la pau. En époques republicanes va ser un centre d'activitats electorals. Augusto va canviar el foc del cult a Mart cap a l'interior del pomerium (la vora ritual de Roma) i va construir un temple a Mart Ultor com una traça religiosa central d'el seu nou fòrum.[14] En la genealogia i fundació mítica de Roma, Mart va ser pare de Rómulo i Rem despuix de violar a Rea Silvia. La seua aventura amorosa en Venus va reconciliar simbòlicament dos tradicions sobre la fundació de Roma: Venus era la mare divina del héroe Eneas, celebrat com el refugiat troyano que «va fundar» a Roma vàries generacions ans que Rómulo erigira els murs de la ciutat.
La majoria de festivals en honor a Mart es portaven a terme en març, el més que va ser nomenat en el seu honor (en llatí, martius), i en octubre, que donava inici a la temporada de campanyes militars i terminava la temporada de collites. Mart va donar nom al quart planeta del sistema solar: Mart, al segon dia de la semana (o tercer segons algunes religions, calendaris o regions com en els Estats Units), el dimarts, i al tercer més de l'any: març.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula Marte (genitiu Marte),[15] que en el llatí antic i en l'us poètic apareix també com a «varón» (Martius),[16] és afí al osco Religions of Rome: A History (Romanae gentis auctorem).[17] La forma llatina més antiga de la que es té constància, vis, és provablement d'orige estrangervirtusDiccionari etimològic del llatí i les demés llengües itálicasFastosS'ha explicat que deriva de Maris, el nom d'un deu-chiquet etrusc, encara que no hi ha acort universal al respecte«Un pico-carpintero, el ave de Marte, y una loba pelearon por los tallos gemelos»Els estudiosos tenen opinions diverses sobre si els dos deus estan relacionats, i si és aixina cómMavorteRoman and European Mythologies (University of Chicago Press, 1992, de l'edició francesa de 1981), pp. 29, 30; Hendrik Wagenvoort, "The Origin of the Mavortis, en De natura deorum (Brill, 1956), p. 219 Gradivo; John F. Hall III, "The Saeculum Novum of Augustus and its Etruscan Antecedents", Gradivus II.16 .3 (1986), p. 2574; Larissa Bonfante, Ad urbe condita (Wayne State University Press, 1986), p. 226.</ref> FastosmartiusDe re rusticamartialis, d'a on la veu espanyola pomerium, com en arts marcials, llei marcial o el nom propi Marcial. En anglés flamen Martialis. va donar els noms Marcus, Mark i Martin.[18][19]Larousse Desk Reference Encyclopedia, obra de l'escultor danés Bertel Thorvaldsen.]] Baixe el prisma de la interpretatio graeca es diu que Mart era fill de Júpiter i de Juno.[20][21] Lucio Ampelio diu que un atre Mart va nàixer d'un tal Enopo i que este és Marspiter o Mart Enío.[21]
En la versió d'Ovidio Juno va engendrar a Mart sense unió. Es diu que Júpiter havia usurpat la funció acceptada de les dònes com a mares quan va donar a llum a Minerva directament del seu front (o ment). Juno va demanar consell a la deesa Flora sobre cóm fer lo mateix. Flora va obtindre una flor màgica i la va provar en una novilla que va quedar fecundada a l'instant. Despuix va arrancar ritualment una flor, en el polze, va tocar la pancha de Juno i aixina la deesa va quedar fecundada. Llavors Juno es va retirar a Tracia a la vora del Mármara, preparada per a donar a llum a Mart.[22] Açò poguera explicar que, en el calendari romà, la Matronalia, una festa celebrada per les dònes casades en honor de Juno com a deesa del part, tenia lloc el primer dia del més de Mart, que també està marcat en un calendari de l'antiguetat tardana com el natalici de Mart. En el calendari romà més antic, març era el primer més, i el deu hauria naixcut en el nou any.[23]
A la seua esposa o consorte li la denomina com Belona o Nerio. Durant l'imperi romà tardà a Nerio o Nerién li la va terminar identificant en Minerva.[24] També es diu que Mart estava enamorat de Minerva i Anna Perenna es va fer passar per Minerva per a enganyar-ho.[25] La reina Otrera també és cridada esposa de Mart.[26] D'abdós varen nàixer les amazones Hipólita[27] i Pentesilea.[28] Antíope, una atra amazona, també és filla de Mart.[29] La llegenda de Brite, filla de Mart i donzella de Diana en Creta, és una versió llatina de la de Britomartis.[30] Higino recuenta els següents fills de Mart: Enómao, Diomedes, Ascálafo i Yálmeno, Cicno, Niso, Tereo i Meleagro.[31]
L'unió entre Mart i Venus és més comuna entre poetes i filòsofs que en la religió, òbviament influenciats pel mit grec. Abdós varen tindre dos filles: Harmonía i Formido.[32] Uns atres diuen que Anteros[33] o Cupido va nàixer de la mateixa unió.[34] Mart es va aparéixer en un somi de Rea Silvia o Ilia i la va violar en un bosc. D'esta violació varen nàixer els bessons Rómulo i Rem pares del poble romà.[35][36] No en va a Mart li la fa pare de Quirino.[37] Quan Vulcano va saber que Venus havia yacer secretament en Mart, i que no es podia opondre a la seua força, va construir una cadena increbantable i la va posar al voltant del tàlem per a capturar a Mart en la seua astúcia. Quan Mart va acodir a la cita, va caure junt en Venus en la trampa i d'esta manera abdós no es podien separar. Quan Sol li'l va referir a Vulcano, est els va vore atrapats i nuets, i va convocar tots els deus, que ho varen vore. A conseqüència d'açò la vergonya infundió en Mart el temor de fer-ho de nou.[38]
Nébula, mare de Frixo i Hele, va aplegar a ells en un moltó d'or i va ordenar als seus fills que montaren en ell, anaren a la Cólquide i sacrificaren el moltó allí en honor a Mart. Allí Frixo va sacrificar el moltó i despositó en el temple de Mart la seua pell d'or, que custodiava un dragó.[39] Cadmo i la seua esposa Harmonía, filla de Mart, varen ser convertits en serps en el territori d'Iliria. Mart estava enfurit, perque Cadmo havia matat a la serp protectora de la font Castalia.[40] El dragó, que era descendent de Mart, havia matat als camarades de Cadmo, pero este es va venjar matant-ho en una pedra.[41] Hércules va matar en les seues fleches en l'illa de Mart a les aus del Estínfalo, que disparaven les seues plomes a modo de fleches.[42] Hércules també va matar a Cicno, fill de Mart, conquistant-li en la força de les armes. Quan Mart es va presentar i va voler lluitar contra ell pel seu fill, Júpiter va tirar un raig antre abdós.[43]
Descripció
[editar | editar còdic]Originalment, Mart era el deu patró dels pobles itálicos, que eren tant guerrers com a agricultors, i açò es reflectix en la seua naturalea bivalente, com atres deus romans. Era un deu guerrer, que protegia al seu poble contra els seus enemics. També era un deu ctónico associat a la terra, a la protecció física i espiritual dels cultius.
Reunia Mart les següents virtuts: intrepidez, temeritat cega, valor i gosadia, força viril, l'inspiració guerrera, i també era el deu que conduïa a la victòria als umbros, sabinos, llatins i romans.
Era considerat com el pare de Rómulo i una de les tres divinitats tutelares de Roma junt en Júpiter i Quirino. Com a dominis de Mart es consideraven els boscs misteriosos en els que habitava el pardal carpintero. Estaven consagrats a Mart, varis animals com el bou llauro, el cavall de batalla, les raberes de moltons, i els porcs que se li immolaven. Per tant en Roma, Mart tenia vàries funcions: deu bèlic (deu de la guerra); deu de la cultura i laboreo del camp; deu de la primavera, i la potència viril; i també el protector de la vida en els camps.
Cult
[editar | editar còdic]Al contrari que el seu contraparte grega, Mart gojava d'una immensa popularitat, i era la deidad més adorada en Roma, solament sobrepassada per Júpiter. En ser pare de Rómulo, se li considerava pare de tots els romans.
Els seus sacerdots eren els salios (salii), encapçalats pel Flamen Martialis. Estos sacerdots, armats en els llegendaris escuts i llances que Mart va entregar a Numa Pompilio, eixecutaven una dansa guerrera arcaica i primitiva; consistent en forts bots i pisotones en el sol, mentres es canten himnes a Mart i Quirino. Els salios eren elegits entre les famílies patricias i el més famós dels salios va ser Escipión l'Africà.
Temples
[editar | editar còdic]Fins a l'época d'Augusto, solament hi havia dos temples en Roma consagrats a Mart, el del Camp de Mart, originalment un simple altar de sacrifici, i el de Mars Gradivus. Abdós temples estaven situats fòra del pomerium, el cor sagrat de la ciutat, a on cap ciutadà podia portar armes. Açò tenia un significat simbòlic: mantindre la guerra a una distància prudencial, pero estar preparats per a ella.
En l'época imperial, els temples de Mart en Roma eren els següents:
- El temple de Roma, que compartia en Júpiter i Quirino, que feyen referència a la descendència del poble romà de Mart, pare de Rómulo i Rem. Quirino era un aspecte de Mart que despuix va adquirir una personalitat separada com a deu de la pau armada, i en temps de la república romana es va identificar en Rómulo. Els romans es dien a sí mateixos fills de Mart.
- El temple de Mars Ultor (Mart Vengador) situat en el Fòrum d'Augusto.
- El temple de Mars Gradivus, Mart, el que precedix a l'eixèrcit en la batalla, situat en l'exterior de la Porta Capena de Roma, el lloc a on es concentrava l'eixèrcit abans de marchar per a l'inici d'una guerra.
- El Campus Martius, Camp de Mart, en principi fòra dels murs Servianos i del pomerium, a on tradicionalment es rebia als embaixadors estrangers i s'erigien els temples dels deus importats. En temps de Sila se celebraven allí els comicis centuriados, les eleccions, i es preparaven soldats i atletes. Més vesprada es va integrar en la ciutat i va ser sent ocupat per atres tipos d'edificis, com el Teatre de Pompeyo o el Llaura Pacis.
Festivitats
[editar | editar còdic]La Feriae Martis se celebraven l'1 de març i l'Armilustrium el 19 d'octubre. Cada cinc anys se celebrava una suovetaurilia, en la que se sacrificaven en el seu honor un porc, una ovella i un bou. El 27 de febrer i el 14 de març tenien lloc les carreres de cavalls de l'Equirria. El 23 de març se celebrava el Tubilustrium, en el que es purificaven les armes i les trompetes de guerra.
El 15 d'octubre se celebrava una carrera de cuadrigas en el camp de Mart, a on un dels cavalls de la cuadriga guanyadora se sacrificava al deu.
Epítets
[editar | editar còdic]Com atres deus romans i helènics, Mart va ser també venerat pels pobles bàrbars conquistats, nomenant-li estos com els seus deus, lo que dona com resultat multitut d'epítets. A continuació es detallen els noms en que era conegut en Roma:
- Mars Augustus: Augusto.
- Mars Campestris: Patró del Camp de Mart.
- Mars Gradivus: Poderós.
- Marmor: Escut.
- Marspiter: Pare.
- Mars Quirinus: Pare dels romans.
- Mars Sylvanus: Protector dels boscs.
- Mars Ultor: Vengador.
- Mars Victor: Victoriós.
Iconografia
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Les seues representacions més antigues són prou uniformes, en atributs assimilats al seu contraparte grega del deu Llaures, home armat en caixco i llança principalment, i a voltes, escut i espasa. En ocasions està nuet, unes atres en vestimenta guerrera, i inclús en una capa sobre els seus muscles, normalment jove i afaitat pero atres voltes se li representa madur i barbado i en certa freqüència porta en la seua mà un bastó de mando.
Sobre el seu pit, quan dus égida, es distinguix la cap de Medusa. A voltes se li veu montat en un carro tirat per gossos llaugers, atres assentat com un vago pero en actitut bèlica. Pero el seu epítet gravidus significa "carregat, complet, fort i fèrtil", indicant els seus anteriors atributs associats en la fertilitat i l'agricultura.
Els antics sabinos li assimilaven al seu propi deu de la guerra Quirino (del llatí quiris, "llança"), nom que dona lloc a la paraula quirites, terme utilisat per a designar als ciutadans romans.
Se li representa també baixe la forma de llop.
En l'Altar de la Pau d'Augusto (Llaura Pacis), construït en els últims anys I, Mart és representat com un home madur en cara "clasicista", barba curta rullada i bigot. El seu caixco és del tipo neoático emplumado. Du una capa militar (paludamentum) i una coraza adornada en un gorgoneion. Encara que el relleu està una miqueta danyat en este lloc, sembla tindre una llança en guirnaldas de llorer, símbol d'una pau guanyada per mig d'una victòria militar. D'esta manera, Mart es presenta com l'antepassat digne del poble romà. El panel del Llaura Pacis en el que apareix estava enfront del Camp de Mart, recordant aixina que Mart era el deu l'altar del qual Numa va establir allí, és dir, el deu més antic de les institucions cíviques i militars romanes.[44]
Llança de Mart
[editar | editar còdic]La llança és l'instrument de Mart de la mateixa manera que Júpiter maneja el raig, Neptú el fitora o Saturn la dalla o l'hoz. Unes relíquies o fetiches anomenades les Llances de Mart es mantenien en la Regio, antiga residència dels reis de Roma.[45] En temps de la República, cada volta que l'estat entrava en guerra, el sum sacerdot del cult a Mart (Flamen Martialis) sacsava les llances, dient Mars vigila! (¡Desperta, Mart!); si les llances es movien despuix de deixar-les en el seu lloc, açò s'interpretava com un mal presagie, i es realisaven multitut de sacrificis per a aplacar al deu.[46] Quan Mart està representat com a portador de la pau, la seua llança està coronada per llorer o un atre tipo de vegetació, com en el Llaura Pacis o en una moneda d'Emiliano.[44]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Agustín de Hipona: La ciutat de Deu, capítul XIV
- ↑ 2,0 2,1 Isidoro de Sevilla: Etimologies (p. 128) relaciona el nom de Mart en el llatí mes, maris, «varó» (p. 178); va dir que el més de març (Martius) es dia aixina per Mart «perque en eixa época tots els sers vius s'inciten a la virilitat («varón», maris) i als plaers de les relacions sexuals».
- ↑ Mary Beard, J.A. North i S.R.F. Price: Religions of Rome: A History (Cambridge University Press, 1998), pp. 47–48.
- ↑ Isidoro de Sevilla flama a Mart Romanae gentis auctorem, açò és, l'orige o fundador del poble romà com gens (Etymologiae V 33, 5).
- ↑ Wouter W. Belier, Decayed Gods: Origin and Development of Georges Dumézil's 'idéologie tripartie' (Brill, 1991), pp. 88–91
- ↑ Ovidio: Fastos III, 36: «Un pico-carpintero, l'au de Mart, i una lloba varen barallar pels brots bessons».
- ↑ Cicerón: De natura deorum II, 26
- ↑ Tito Livio: Ad urbs condita, II, 25
- ↑ Ovidio: Fastos II, 860
- ↑ Ennio, fragment 45 = Varrón, De re rustica, I.I.4.
- ↑ Agustín de Hipona: La ciutat de Deu III, 15
- ↑ Larousse Desk Reference Encyclopedia, The Book People, Haydock, 1995, p. 215.
- ↑ Kurt A. Raaflaub, War and Peace in the Ancient World (Blackwell, 2007), p. 15.
- ↑ Paul Rehak & John G. Younger, Imperium and Cosmos: Augustus and the Northern Campus Martius (University of Wisconsin Press, 2006), pp. 11–12.
- ↑ El llatí clàssic declinació del nom és la següent: nominatiu i case vocatiu, Mārs, Mārtis; genitiu, La ciudad de Dios; acusativo, Etimologías; dativo, mas; ablatiu maris.[1]
- Archivat el 10 de setembre de 2017 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Virgilio, «porque en esa época todos los seres vivos se incitan a la virilidad (mas, maris) y a los placeres de las relaciones sexuales» VIII, 630
- ↑ JP Mallory, D. Q. Adams (1997). Encyclopedia of Indo-European Culture, Fitzroy Dearborn Publishers, pp. 630-631. ISBN 1-884964-98-2.; part de la lliteratura més antiga assumix una forma indoeuropea més propenca a *gens, i veu una conexió en els deus del vent indis, els Maruts. «Māruta». No obstant, açò fa que l'aparició de Etymologiae i els cults agrícoles de Mart siguen difícils d'explicar.
- ↑ «com/word/search.html?q=martial martial».
- ↑ Albert Dauzat, La ciudad de Dios, Larousse, París 1980. p. 420. Nova edició completada per Marie-Thérèse Morlet.
- ↑ Higino: Fabulae, prefacio
- ↑ 21,0 21,1 Lucio Ampelio: Liber memorialis § 9
- ↑ Ovidio: Fastos V, 229–260
- ↑ William Warde Fowler: The Roman Festivals of the Period of the Republic (Londres, 1908), p. 35f.
- ↑ Pomponio Porfirión: Commentum in Horatium Flaccum, sobre les Epístoles d'Horacio II 2, 209
- ↑ Ovidio: Fastos III, 693
- ↑ Higino: Faules, 225
- ↑ Higino: Faules, 30
- ↑ Higino: Faules, 112
- ↑ Higino: Faules, 241
- ↑ Mitógrafo Vaticà II, 6
- ↑ Higino: Faules, 45, 159, 171, 198, 250
- ↑ Higino: Faules, prefacio 29
- ↑ Cicerón: Sobre la naturalea dels deus, III 59, 60
- ↑ Segon Mitógrafo Vaticà, 46 (Sobre el Cupido de Venus)
- ↑ Tito Livio: Ab Urbs condita
- ↑ Higino: Faules, 252
- ↑ Ovidio: Fastos I, 200
- ↑ Higino: Faules, 148
- ↑ Higino: Fabulae, 3
- ↑ Higino: Fabulae, 6
- ↑ Higino: Fabulae, 178
- ↑ Higino: Fabulae, 30
- ↑ Higino: Fabulae, 31
- ↑ 44,0 44,1 Paul Rehak and John G. Younger, Imperium and Cosmos: Augustus and the Northern Campus Martius (University of Wisconsin Press, 2006), p. 114.
- ↑ Michael Lipka, Roman Gods: A Conceptual Approach (Brill, 2009), p. 88.
- ↑ Encyclopaedia Britannica, Mars, p. 949
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mart.
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llaures.
- Unes 700 imàgens del deu Mart en la Warburg Institute Iconographic Database [2] archivat en Wayback Machine.
- OVIDIO: Les metamorfosis, IV.
- Els amors del Sol, Mart i Venus, Leucótoe i Clitia en Les metamorfosis, IV, 167 - 270: text espanyol en Wikisource.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al text llatí) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- IV: text llatí en Wikisource.
- Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. Poden amprar-se els ròtuls actius "focus" (per a canviar al text anglés de 1567 d'Arthur Golding o al text llatí) i "lloeu" (per a la comparació entre els texts anglesos o per al text bilingüe).
- Els amors del Sol, Mart i Venus, Leucótoe i Clitia en Les metamorfosis, IV, 167 - 270: text espanyol en Wikisource.
- HIGINO: Faules (Fabulae).
- 159: Els fills de Mart (Martis filii).
- Text anglés en Theoi.
- Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
- Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
- Text anglés en Theoi.
- 159: Els fills de Mart (Martis filii).
- Llaures, Afrodita i Hefesto, en el lloc Icons, de la Càtedra d'Iconografia i Iconología del Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Ciències Humanes de l'Universitat de Roma "La Sapienza"; en italià.
- Iconografia i referències, en el mateix lloc.
- Imàgens de Mart, en el lloc del Institut Warburg.
- Mart, en el Proyecte Perseus.
- Llaures, en el Proyecte Perseus.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marte (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.