L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Trifuncionalidad protoindoeuropea

La trifuncionalidad protoindoeuropea (o hipòtesis trifuncional o funcions tripartites/tripartides indoeuropeas) és una hipòtesis que postula que els pobles protoindoeuropeus varen desenrollar un esquema "mental" (sicològic, ideològic, social i polític) de tipo tripartit (tríade). Això va redundar que desenrollaren societats dividides en tres castas o estaments, a on cada u d'ells desenrollava una funció, sense tindre molt en conte el seu poder econòmic (consultar: societat de classes). El hipòtesis constituïx un model explicatiu de la societat indoeuropea.

Este plantejament va ser sustentat principalment per Georges Dumézil, historiador francés, encara que Jean Boissel la va propondre en 1929 en el seu llibre Flamen-Brahman.[1][2] Ya Adalberón de Laon, encara que en la seua época encara no es concebia el concepte de «indoeuropeu», postulava una teoria dels tres órdens socials: el de «els que resen» (oratores), el de «els que combaten» (bellatores) i el de «els que treballen» (laboratores).

Dumézil va arribar al concepte de funcions tripartites/tripartides indoeuropeas per mig d'estudis de mitologia comparada, pero encara que esta estructura trina es troba essencialment en els mits, també és evident en les estructures narratives i en l'organisació social.

Divisió tripartita/tripartida en lo religiós-mitològic

Divisió tripartita/tripartida en lo social

Segons Georges Dumézil, la societat protoindoeuropea comprenia tres grups principals, cada u en una funció social molt clara:

  • Grup de l'autoritat: el primer grup s'associa en l'autoritat, que comprén dos aspectes distints i complementaris, l'aspecte jurídic i sacerdotal pero mundà, i l'aspecte també sacerdotal, pero arrelat en el món sobrenatural.
  • Grup de la guerra: el segon es vincula en l'eixercici de la força i en lo militar.
  • Grup de la productivitat: el tercer grup complix la funció del treball en la terra (o l'aigua) per a obtindre els seus fruts, o be la del comerç.[4]

Eixemples de divisions tripartites/tripartides en cultures indoeuropeas antigues:

 
Els tres deus, Odín, Tor i Freyr, que para Terje Leiren, supostament, es correspondrien en els grups de la divisió trifuncional. Tapís suec de el XII.
  • La mitologia protoindoeuropea es dividiria de la mateixa manera tripartit i a cada grup social li correspondria la seua pròpia deïtat o família de deus. Segons el historiador noruec Terje Leiren, este orde tripartit del món diví, que reflectix l'orde de la societat humana, es veu llamativament ilustrat en l'agrupació de deus que es veu en un tapís suec de el XII. En el tapís pot vore's a Odín (el deu suprem, en un sol ull, patró dels sacerdots i els macs), a Tor (el deu que guerrea en el seu martell tonante) i a Freir (un deu menor, patró de la fertilitat i l'agricultura, que en l'image del tapís sosté blat).[5]
  • Les tres castes hindúés: brahmanes o sacerdots, kshatriya o governants i vaishya o criadors de ganado i comerciants (Shudra; el grup dels "intocables" és una quarta casta, pero és una casta exclosa, segons pareix d'orige alié al indoeuropeo, puix els qui pertanyen a ella descendirien principalment dels primitius habitants del subcontinent indi: els que vivien allí abans de les invasions àries).[6]
  • La teoria tripartita/tripartida de l'ànima que va propondre Platón en La República, a on argumenta que l'ànima es compon de tres parts: la racional, l'espiritual i l'apetitiva, les quals es corresponen en els tres estaments que existixen en una societat justa, en la que cada una de les classes socials es caracterisa pel predomini d'una de les tres parts de l'ànima.[7]
  • La suposta divisió, entre els antics germans, en un rei, nobles i hòmens lliures.[8]

Referències

  1. ↑ Lincoln, Bruce. 1999. Pág. 268.
  2. ↑ Dumézil, G. (1929). Flamen-Brahman.
  3. ↑ Georges Dumézil, Mythes et Dieux dones Indo-Européens (Mits i deus dels indoeuropeos).
  4. ↑ Dumézil, G. (1940). Mitra-Varuna, Presses universitaires de France.
  5. ↑ Leiren, Terje I. (1999). From Paguen to Christian: The Story in the 12th-Century Tapestry of the Skog Church (De lo pagà a lo cristià: el història en el tapís del sigle XII de l'iglésia de Skog).
  6. ↑ Bamshad, Michael; Kivisild T, Watkins WS, Dixon ME, Ricker CE, Rao BB, Naidu JM, Prasad BV, Reddy PG, Rasanayagam A, Papiha SS, Villems R, Redd AJ, Hammer MF, Nguyen SV, Carroll ML, Batzer MA, Jorde LB (Juny 2001). Genetic Evidence on the Origins of Indian Caste Populations (Proves genètiques dels orígens dels grups humans que varen conformar les castes de l'Índia). Gnome Research 11 (6): 994–1004. doi:10.1101/gr.GR-1733RR. PMC 311057. PMID 11381027. Consultat el 9 de setembre de 2009.
  7. ↑ Plat's Ethics and Politics in The Republic (L'ètica i la política de Platón en "La República"); en la Stanford Encyclopedia of Philosophy, 29 d'agost de 2009.
  8. ↑ Dumézil, Georges. (1958). The Rígsþula and Indo-European Social Structure. Gods of the Ancient Northmen (La Cançó de Ríg i l'estructura social indoeuropea. Els deus dels antics nòrdics). Ed. Einar Haugen, trad. John Lindow (1973). Berkeley: University of Califòrnia Press.[1] ISBN 0-520-03507-0.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Trifuncionalidad_protoindoeuropea&oldid=1459728»