Indra
En la mitologia hindú, Indra () és el rei dels deus o devas i senyor del Cel (Suargá) i deu principal de la religió védica (prèvia al hinduisme) en la Índia. Està associat en el cel, els rajos, el clima, els trons, les tormentes, les pluges, els fluix dels rius i la guerra.[1][2][3][4]
Apareix com a héroe, deïtat i figura central en ellibre Rig-veda (mediats de l'II mileni a. C.). Dins de les divinitats hinduistas, és considerat el deu de la guerra, l'atmòsfera, el cel visible, la tormenta i el raig (que és representat com una espasa en ondulacions, la qual evoca la forma del raig). Com a antiga deïtat suprema, seria el creador de la Perles d'Indra en la cosmologia hindú. Posteriorment, en el hinduisme, es va convertir en el rei de tots els semidioses (deus inferiors) i va ser superat pels deus Brahma, Vishnu i Shiva. La seua arma és la llampada (representada en el astra vashra).[5] El seu vajana (vahana: ‘vehícul, ensellament’) és l'elefant Airavata, que representa el núvol de la qual Indra fa descarregar la seua pluja. Entre atres coses és el deu regente de la pupila del ull dret (mentres que la de l'esquerre és representada per la seua esposa, la deesa Indrānī) o Sachi. La seua pell és blanca o groguenca i el seu cos està cobert d'ulls en parpalles que li permeten vore tot lo que succeïx en el món. En realitat, eixos ulls varen ser una maldicció-bendició de sabio Gótama. Indra havia seduït a l'esposa d'el sabio, Ajalia (Ahalya). En enterar-se el asceta del adulteri, va fer que el cos d'Indra s'omplira de decenes de vulvas. Indra va fer penitència per a demanar perdó, i el sabio va terminar accedint a convertir les vulves en ulls. En les escritures hinduistas, Indra, en ser un deva coneixedor del karma, és un deu temerós de perdre el seu lloc com a deu principal. Per això, quan s'entera de que algun humà (com Vishuámitra) realisa moltes austeritat per a guanyar karma que li permeta ascendir en una següent encarnació i puga aixina aplegar a ocupar elloc d'Indra, est envia a les prostitutes celestials, les apsaras (com Urvashí, Rambhá o Menaká) per a que ho seduïxquen i li facen perdre tot alvanç místic. No obstant, al final igualment va terminar per perdre el seu estatus de Deu principal en favor dels deus de la Trimurti.
Orígens
En la primera religió védica (prèvia a la religió hinduista) Indra (deu del cel) és fill de Diaus Chiular el Pare dels Cels, qui és espós de Prituí (la Terra) i també pare d'Agni (deu del fòc).[6] Aixina mateix, Indra seria igualment el germà de Suria (el deu del Sol). En l'aparició del hinduisme (religió puránica) Diaus Chiular directament desapareix del panteón, sent reemplaçat pel seu fill Indra. Es pot classificar a Indra com una deïtat afí a atres deus indoeuropeus, com Dieus, Thor, Perún, Zeus, Júpiter i el deu hitita-anatolio Tarhun, també en atres deus de les begudes alcohòliques com Dionisos, també invoca legions d'esperits de respal. El nom d'Indra també es menciona entre els deus dels mitanni, un poble hurrita que va governar el nort de Síria entre el 1500 i el 1270 a. C.
En el «Rig-veda»
En els versos del Rig-veda (mediats de l'II mileni a. C.) es diu:
Indra, en Váruna i Mitra, és un dels Aditias, els deus principals del 'Rig-veda' (ademés del deu del fòc Agní i dels Ashvins). Ell es delecta en el consum del deliciós elixir de l'immortalitat que embriaga a qui aplega a prendre-ho per mig de l'austeritat necessària, Soma, i el mit védico central és la seua heròica victòria sobre el asura Vritrá, lliberant els rius, o, alternativament, la seua destrucció de l'asura Vala, un dimoni en forma de caverna en la montanya, a on els Panis havien tancat a les vaques i a Ushas. Indra és el deu de la guerra, trencant les fortalees de pedra dels Dasius, i invocat pels combatents d'abdós bandos en la batalla dels Dèu Reis. El Rig-veda freqüentment es referix a ell com Shakrá (‘poderós’). En el periodo védico (entre els sigles XV i VII, se suponia que el número de deus era de 33, i que Indra era el seu senyor (trayaskim-pati). El Brijad-araniaka-upanishad enumera els deus com els huit Vasus, els onze Rudras, els dotze Aditias, Indra i Prayapati Brahmá). Indra també és mencionat baix el nom de Vasavá (‘senyor dels deus Vasus’). En l'edat del Vedanta (cap al III), Indra es va convertir en el prototip de tots els deus i per lo tant com a rei que podia cridar-se Mānavendra (Mánava-Indra, ‘senyor dels hòmens’). El deu Branca (l'héroe del Ramaiana) va ser citat baix el nom de Raghavendra (Rághava-Indra, ‘senyor dels Rághavas’). Per lo tant, el Indra original va ser cridat també Devendra (Devá-Indra, senyor dels deus). No obstant, els noms Shakrá i Vasavá varen ser utilisats exclusivament pel Indra original. Encara que els texts moderns per lo general s'adherixen al nom d'Indra, els texts hinduistas tradicionals (els Vedas, les Epopeyas i els Puranas) usen Indra, Śakrá i Vasavá indistintament i en la mateixa freqüència.
Relacions en atres deus
Indra hauria ascendit al tro dels Devas despuix de matar al seu pare Diaus Chiular (l'antic deu del cel) arrastrant-ho per un peu i fent-ho caure des del cel. Indra està casat en Indrani (el pare del qual, Puloman, ell havia matat). Va ser pare —en distintes dònes— de Áryuna, Yaianta, Midhusa, Nilambara, Kamla, Bhus i Rishabha, entre uns atres. Respecte a la seua relació en atres deïtats, Indra va matar als fills de la deesa Diti, fet pel qual esta deesa va decidir esperar un fill que anara més poderós que Indra i li venjara. Per a això, es va mantindre embarassada durant un sigle, per mig de la pràctica de la màgia. Pero abans del naiximent Indra la va descobrir, i li va tirar el seu raig, el qual va destrossar el feto en 7 (o 49) parts. Cada part es va regenerar com un individu, i es varen convertir en els Maruts, un grup de deus de la tormenta menys poderosos que Indra.
Vore també
Notes
- ↑ Gopal, Madan (1990). org/details/indiathroughages00mada Índia Through the Ages, Publication Division, Ministry of Information and Broadcasting, Government of Índia, p. org/details/indiathroughages00mada/page/66 66.
- ↑ google. com/books? id=KDlFDgAAQBAJ&q=Indra+god+war&pg=PA380 War and Religion: An encyclopedia of faith and conflict. ISBN 978-1-61069-517-6. [3 volumes]
- ↑ Perry, Edward Delavan (1885). “Indra in the Rig-Veda”. Journal of the American Oriental Society 11 (1885). doi:.
- ↑ Berry, Thomas (1996). org/details/religionsofindia00berr Religions of Índia: Hinduism, Yoga, Buddhism, Columbia University Press, pp. org/details/religionsofindia00berr/page/20 20–21. ISBN 978-0-231-10781-5.
- ↑ En les transliteraciones angleses s'escriu vajra (que la seua jota es pronuncia com la jota anglesa en la paraula John).
- ↑ Segons el Rig-veda 4.17.4.
- ↑ bharatvani. org/books/ait/ch47. htm Bharatvani. org (text del Rig-veda).
- ↑ archive. org/web/20070304082613/http://www. bhagavad-gita. us/categories/Chapter-Ten-of-the-Bhagavad-Gita/ Bhagavad-gita. us (capítul 10 del Bhágavad-guitá; en anglés).
Enllaços externs
- [enllaç trencat] (imàgens d'Indra).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Indra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.