Semidiós

Cúchulainn, fill del deu Lugh i Dectera, germana del rei del Úlster, dona mort al gos de Culann.

El terme semidiós (en grec: ἡμίθεος, hemítheos; en llatí: semideus) s'usa per a descriure la figura mitològica d'un humà que és descendent d'un deu i un mortal. Homero va ser el primer autor en fer referència a este terme i ho ampra en plural i de forma colectiva, per a referir-se a la generació heròica dels héroes de la guerra de Troya. En térmens generals, és una espècie de deidad menor, que pot ser mortal o immortal derivat del seu orige mitat deu i humà, o inclús pot ser una figura que ha alcançat l'estat diví despuix de la mort. Apolodoro és l'orige del concepte de ‘semidiós’ com el frut d'un deu en un mortal. Plutarco, en canvi, va anar el primer autor en definir el concepte:

«Hi ha sers que no són deus en sentit ple, pero tampoc són simples mortals; posseïxen virtut i poder superiors als hòmens, encara que estan subjectes a passions i a la mort. A estos els cridem semidioses (___protected_title_6___)».

Semidioses grecs

Semidios.

Part de la naturalea dual dels héroes grecs que va donar lloc al concepte de semidiós és la doble paternitat que intervenia en la seua procreació, un tema recurrent, puix actuaven un mortal i una deidad. En efecte, la mare mortal del héroe pot yacer en abdós pares en la mateixa nit (Etra, mare de Teseo), o ser visitada secretament per un deu (Dánae, mare de Perseo). Segons es creïa en l'antiguetat, la llavor de la deidad, simbolisant el cel, es mesclava en l'úter, simbolisant la mare terra, i els fills posseïen part de les qualitats divines, com a fortalea i energia extraordinàries, poder creuar el llindar de la vida i la mort i retornar sense dany, o fer d'intermediaris despuix de la mort, entre deus i hòmens.

Zeus va ser el pare de molts héroes, com a resultat dels seus devaneos amorosos. A estos héroes, despuix de la mort se'ls concedien honors, especialment entre aquells grecs que reclamaven ser descendents seus, i que esperaven obtindre protecció i patronazgo d'algun deu pel seu intercesió. La veneració dels héroes va ser part dels ritos ctónicos de la religió de l'antiga Grècia. Els semidioses eren mortals, encara que tenien preferència sobre els hòmens, i alguns poders inusuals. L'única excepció va ser Heracles, que despuix de la seua mort va ser acceptat entre els deus olímpics, adquirint aixina una posició de privilegi. Estructuralment, els mits narratius dels héroes entren dins del gènero de la novela.

Vore també

• Han'iō
• Héroe
• Cult heròic grec
• Mitologia grega
• Història de Grècia

Bibliografia

• Burkert, Walter (1984) Greek Religion.
• Kerenyi, Karl (1959) The Heroes of the Greeks.
• Dictionary.com