Anar al contingut

Deïtat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Deidad»)
Deïtat
Per a el concepte de «deu» en el context de les religions monoteistes vore Deu.

Una deïtat[1] o un deu[2] és aquell ser sobrenatural diví al que se li atribuïx ser la representació sobrenatural d'un concepte (com per eixemple algun fenomen de la naturalea, un valor, etc.), que sol ser posseïdor de poders sobrenaturals (encara que a algunes deïtats no se'ls atribuïx o descriu poder algun). Aixina, una deïtat o deu és un ser sobrenatural considerat sagrat i digne d'adoració i/o respecte per la seua autoritat sobre algun concepte present en l'univers, la naturalea o la vida humana;[3][4] el qual generalment és o va ser adorat en alguna de les diferents cultures o civilisacions.

Pot ser concebut com diví, sagrat, sant, i/o immortal; tingut en alta estima, respectat o temut pels seus adeptes i seguidors.

Les deïtats es representen en gran varietat de formes, pero en freqüència en forma humana o animal; se'ls assignen personalitats i consciències, intelecte, desijos i emocions com els humans. Se li atribuïxen fenomens naturals tals com a rajos, inundacions i tormentes, aixina com milacres; mentres que a atres deïtats se li atribuïxen conceptes primordials de l'existència (deïtats primordials).

Les deïtats poden ser concebudes com les autoritats o controladors de cada aspecte de la vida humana (tals com el naiximent, la mort o l'atra vida). Algunes deïtats (generalment deïtats primordials) són considerades les directores del temps i el destí, els dadores de la moralitat i les lleis humanes, els juges definitius del valor i el comportament humàs i els dissenyadors i creadors de la Terra o Univers. Les deïtats són generalment benévolas o neutrals, pero tenen la seua contrapart en atres sers sobrenaturals, tals com els diables o els dimonis, els asuras, etc.


Les religions poden classificar-se igualment segons el número de deïtats que adoren. Les religions monoteistes solament accepten una deïtat (a la que se sol cridar «Deu»),[5][6] mentres que les religions politeistes accepten múltiples deïtats.[7] Les religions henoteístas accepten un deïtat suprema sense negar atres deïtats, considerant-les aspectes d'un mateix principi diví.[8][9] Les religions no teistes neguen qualsevol deïtat creadora eterna suprema, pero poden acceptar un panteón de deïtats que viuen, moren i poden renàixer com qualsevol un atre ser.[10]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 35–37 [11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 357–358 


Encara que la majoria de les religions monoteistes conceben tradicionalment al seu deu com omnipotent, omnipresent, omnisciente, omnibenevolente i immortal,[12][13] cap d'estes qualitats són essencials per a la definició d'una «deidad»,[14][15][16] i vàries cultures han conceptualizado les seues deïtats de manera diferent.[14][15] Les religions monoteistes solen referir-se al seu deu en térmens masculins,[17][18]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 96  mentres que atres religions es referixen a les seues deïtats de diverses formes: masculines, femenines, hermafroditas o sense gènero.[19][20][21]

Moltes cultures —incloent les antigues mesopotámica, egipcíaca, grega, romana i germànica— han personificado fenomens naturals, de diverses maneres com a causes o efectes delliberats; i igualment personificar a les forces més primordials de l'existència (com per eixemple les deïtats primordials de la mitologia grega) que subyugan, controlen, i/o varen crear als fenomens naturals i/o a les deïtats que controlen o representen a estos fenomens de la naturalea.[22][23][24] Algunes deïtats Avestan i Védicas eren vistes com a conceptes ètics.[22][23] En les religions índies, les deïtats han segut imaginades com manifestant-se dins del temple del cos de cada ser viu, com a òrguens sensorials i ment.[25][26][27] Les deïtats es conceben com una forma d'existència (Saṃsāra) posterior a la reencarnació, per als sers humans que guanyen mèrits a través d'una vida ètica, a on es convertixen en deïtats guardianes i viuen benaventurats en el cel, pero també estan subjectes a la mort quan es pert el seu mèrit.[10]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 35–38 [11]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 356–359 

Etimologia

La paraula espanyola «deidad» procedix del llatí deitas, ‘naturalea divina’. De la mateixa manera que el sánscrito deva, ‘ser celestial’ o ‘deu’, prové de la raïl protoindoeuropea *deiwos, ‘lluir’.[28] D'esta mateixa raïl deriven vàries paraules relacionades en el cel: dies, ‘dia’ o divum, ‘cel obert’.[28]


Relació en la humanitat

D'algunes deïtats es pensa que són invisibles o inaccessibles per als humans (morant principalment en llocs sobrenaturals, remots o apartats i sagrats, tals com el Cel, l'Infern, el firmament, el inframón, baix la mar, en el cim de montanyes altes, en boscs profunts o en un pla sobrenatural o esfera celestial; o inclús en la ment i/o el subconscient humà), revelant-se o manifestant-se en rares pero triades voltes als humans i donant-se a conéixer principalment pels seus efectes.

En el monoteisme, sol creure's que un únic deu que mora en el Cel també és omnipresent i invisible.

En el politeisme, els deus es conceben com un contrapunt als humans. En el reconstruït i hipotètic protoindoeuropeu els humans eren descrits com tkonion, ‘terrenals’, en oposició als deus, que eren deivos, ‘celestials’. Esta relació casi simbiòtica està present en moltes cultures posteriors: els humans són definits per la seua posició de súbdits als deus, als que nutrixen en sacrificis, i els deus són definits per la seua sobirania sobre els humans, castigant-los i recompensant-los, pero també depenents de la seua adoració i en ocasions la gent tracta al seu deu com algú que els servix a ells.

El llímit entre humà i diví no és en modo algun absolut en la majoria de les cultures. Els semidioses són la descendència de l'unió entre un humà i una deidad, i la majoria de les cases reals de l'Antiguetat reclamaven #ascendència divines. Començant en Neferirkara (sigle XXV a. C.), els faraons del Antic Egipte es feyen cridar «Fills de Ra». Alguns governants humans, tals com els faraons del Imperi Mig, els emperadors japonesos i alguns emperadors romans, han segut deïtats adorades pels seus súbdits, inclús en vida. El primer governant de qui se sap que va reclamar la seua divinitat és Naram-Sense (sigle XXII a. C.). En moltes cultures es creu que governants i atres persones prominents o santes es transformen en deïtats despuix de la seua mort (vore Osiris i canonisació).

Es destaca també, que els panteones de diverses cultures conten tant en deïtats benefactores com a mundanes.

Religions

Les religions es poden classificar segons la cantitat de deïtats que adoren; les religions monoteistes accepten un sol Deu multifuncional,[29][30] mentres que les religions politeistes accepten varis deus en funcions específiques.[31] Les religions henoteístas accepten un Deu suprem pero sense negar atres deus, considerant que són aspectes del mateix principi diví. Les religions no teistes neguen qualsevol deïtat suprema eterna, pero poden acceptar un panteón de deïtats que viuen, moren i poden renàixer com qualsevol un atre ser.


Vàries cultures han conceptualizado les seues deïtats de manera diferent, les religions monoteistes típicament es referixen a una deïtat masculina,[32] mentres que atres religions es referixen a les seues deïtats en una varietat de formes: masculina, femenina, hermafrodita o sense gènero.[33][34][35]

Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑
  3. ↑ «god».
  4. ↑ «Definition of GOD» (en en).
  5. ↑ Only One God?: Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah (en en), London: New York, p. 189. ISBN 978-0-567-23212-0. «La tradició cristiana és, a imitació del judaisme, una religió monoteista. Açò implica que els creents accepten l'existència d'un sol Deu. Atres deidades o be no existixen, es consideren inferiors, es veuen com el producte de l'imaginació humana, o es descarten com a restants d'un paganisme persistent»
  6. ↑ The Boundaries of Monotheism: Interdisciplinary Explorations Into the Foundations of Western Monotheism (en en), Brill, p. 9. ISBN 978-90-04-17316-3.
  7. ↑ Scripture as Communication: Introducing Biblical Hermeneutics (en en), Baker Academic, p. 72. ISBN 978-0-8010-2788-8.
  8. ↑ The Routledge Companion to Theism (en en), Routledge, pp. 78-79. ISBN 978-1-136-33823-6.
  9. ↑ A World Theology: The Central Spiritual Reality of Humankind (en en), Cambridge University Press, pp. 73-75. ISBN 978-0-521-33159-3.
  10. ↑ 10,0 10,1 Keown, Damien (2013). Buddhism: A Very Short Introduction, New edició (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-966383-5.
  11. ↑ 11,0 11,1 (2013) The Oxford Handbook of Atheism (en en), Oxford University Publishing. ISBN 978-0-19-964465-0.
  12. ↑ A Dictionary of Philosophy of Religion (en en), A&C Black, pp. 98-99. ISBN 978-1-4411-1197-5.
  13. ↑ Trigger, Bruce G.. Understanding Early Civilizations: A Comparative Study, 1ra edició, Cambridge University Press, pp. 473-474. ISBN 978-0-521-82245- 9.
  14. ↑ 14,0 14,1 Hood, Robert Earl (1990). Must God Remain Greek?: Afro Cultures and God-talk, Fortress Press, pp. 128-129. ISBN 978-1-4514-1726-5. «Els pobles africans poden descriure als seus deidades com a forts, pero no omnipotents; sabio, pero no omniscientes; velles, pero no eternes; grans, pero no omnipresents [...]»
  15. ↑ 15,0 15,1 Understanding early civilizations : a comparative study, 1ra. edició (en en), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 441-442. ISBN 978-0-521-82245-9. «Històricament [...] la gent percebia moltes menys diferències entre ells i els deus que els seguidors de les religions monoteistes modernes. Les deidades no eren omniscientes ni omnipotents i rara volta es creïa que foren immutables o eternes»
  16. ↑ Murdoch, John (1861). English Translations of Select Tracts Published in Índia: With an Introduction Containing Lists of the Tracts in Each Language (en en), Greus, pp. 141-142. «Nosatres [els monoteistes] descobrim per la raó i la revelació que Deu és omnisciente, omnipotent, santíssim, etc., pero les deidades hindús no posseïxen cap d'eixos atributs. Es menciona en els seus Shastres que les seues deidades varen ser totes vençudes pels Asurs, mentres lluitaven en els cels, i per por als quals varen abandonar les seues morades. Açò demostra clarament que no són omnipotents.»
  17. ↑ Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge (en en), Routledge, p. 655. ISBN 978-1-135-96315-6.
  18. ↑ O'Brien, Julia M. (2014). Oxford Encyclopedia of the Bible and Gender Studies (en en), Oxford University Press, Incorporated. ISBN 978-0-19-983699-4.
  19. ↑ (1992) Roman and European Mythologies (en en), Chicago: University of Chicago Press, pp. 274-275. ISBN 978-0-226-06455- 0.
  20. ↑ Seeking Mahādevī: Constructing the Identities of the Hindu Great Goddess (en en), SUNY Press, pp. 1-2, 19-20. ISBN 978-0-7914-9049-5.
  21. ↑ (2016) [https://books.google.com.ar/books?aneu=UVPQCwAAQBAJ&redir_esc=i To Be Cared For: The Power of Conversion and Foreignness of Belonging in an Indian Slum] (en en), University of Califòrnia Press, p. xv. ISBN 978-0-520-96363-4.
  22. ↑ 22,0 22,1 (1983) An Introduction to Ancient Iranian Religion: Readings from the Avesta and the Achaemenid Inscriptions (en en), Minneapolis: University of Minnesota Press, pp. 9-10. ISBN 978-0-8166-1115- 7.
  23. ↑ 23,0 23,1 (2010) Volume 10: Philosophy of Religion, 1ra edició (en en), Dordrecht: Springer Science & Business Mija B. V., pp. 19-20. ISBN 978-90-481-3527-1.
  24. ↑ Mesopotamian Civilization: The Material Foundations (en en), Ithaca, NY: Cornell University Press, pp. 272-274. ISBN 978-0-8014-3339-9.
  25. ↑ Potter, Karl H. (2014). The Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 3: Advaita Vedanta up to Samkara and His Pupils (en en), Princeton University Press, pp. 272-74. ISBN 978-1-4008-5651-0.
  26. ↑ Olivelle, Patrick (2006). The Samnyasa Upanisads: Hindu Scriptures on Asceticism and Renunciation (en en), Nova York: Oxford University Press, p. 47. ISBN 978-0-19-536137-7.
  27. ↑ (2008) Encyclopedia of Hinduism (en en), London: Routledge, pp. 899-900. ISBN 978- 1-135-18979-2.
  28. ↑ 28,0 28,1 Roberts, Edward A. (2005). Diccionari etimològic indoeuropeu de la llengua espanyola, Aliança, p. 34. ISBN 84-206-5252-0.
  29. ↑ Only One God?: Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah (en en), London: New York, p. 189. ISBN 978-0-567-23212-0. «The Christian tradition is, in imitation of Judaism, a monotheistic religion. This implies that believers accept the existence of only one God. Other deities either do not exist, llaure considered inferior, llaure seen as the product of human imagination, or llaure dismissed as remnants of a persistent paganism»
  30. ↑ The Boundaries of Monotheism: Interdisciplinary Explorations Into the Foundations of Western Monotheism (en en), Brill, p. 9. ISBN 978-90-04-17316-3.
  31. ↑ Scripture as Communication: Introducing Biblical Hermeneutics (en en), Baker Academic, p. 72. ISBN 978-0-8010-2788-8.
  32. ↑ Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge (en en), Routledge, p. 655. ISBN 978-1-135-96315-6.
  33. ↑ (1992) Roman and European Mythologies (en en), Chicago: University of Chicago Press, pp. 274–75. ISBN 978-0-226-06455-0.
  34. ↑ Seeking Mahadevi: Constructing the Identities of the Hindu Great Goddess (en en), SUNY Press, pp. 1–2, 19–20. ISBN 978-0-7914-9049-5.
  35. ↑ (2016) To Be Cared For: The Power of Conversion and Foreignness of Belonging in an Indian Slum (en en), University of Califòrnia Press, p. xv. ISBN 978-0-520-96363-4.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Deïtat&oldid=1487658»