Cel (religió)

Archiu:Paradiso Canto 31 (148200393).jpg

Cel (religió)

El cel o el paraís és un concepte religiós o espiritual del més allà o ultratumba, #present en moltes religions i filosofias. En este lloc habitarien ents com deués, àngelés, ànimas, sants o ancestros.

En algunes religions, els sers celestials poden descendir a la Terra o encarnar-se i els mortals poden ascendir al cel despuix de la seua mort o, en casos excepcionals, a lo llarc de la vida. Algunes religions creuen que el món actual pot aplegar a ser el cel i instaurar-se cel en la Terra.

El cel generalment és el lloc més «sagrat» o «alt» concebible, en contrast en el infern, que és un lloc de castic etern. Aixina, l'accés al cel a sovint està condicionat a diferents criteris de bondat, pietat, fe o atres virtuts o simplement a la voluntat divina, en funció dels diferents sistemes teològics.

Perspectiva científica

Existixen vàries perspectives científiques sobre l'existència del cel i la vida despuix de la mort. Una posició comuna és la de Daniel Dennett, que considera que la consciència depén del funcionament biològic del cervell i la mort supon la terminació de la consciència, #lo que exclouria la possibilitat de que existixca el cel. Algunes investigacions científiques mostren que algunes àrees del cervell, com el sistema de formació reticular o el tàlem, semblen indispensables per a la formació de la consciència, ya que les disfuncions en estes regions cerebrals provoquen la pèrdua de consciència.

Moltes persones que han vixcut experiències propenques a la mort afirmen haver vist familiars o entrar cap a «una llum», #lo que guarda similituts en el concepte religiós del cel. També hi ha testimonis d'experiències negatives.

Concepcions

Existixen abundants i diverses fonts per a concepcions del cel. La visió típica del creent sembla dependre en gran mida de la seua tradició religiosa particular. Diverses religions han descrit el cel com poblat per àngels, deués o héroes. El cel sol ser interpretat com un lloc de felicitat eterna. Generalment es creu que la relació entre este concepte i la esfera celest va ser proposta per primera volta pels antics astrònoms-sacerdots.

Chamanisme

L'historiador de religions Mircea Eliade, en els seus estudis sobre les cultures en a on ocorre el fenomen chamánico publicats en El chamanisme i les tècniques arcaiques de l'èxtasis, descriu que l'univers es dividix en tres regions còsmiques: el cel, la Terra i els inferns, units entre sí pel axis mundi, o eix del món. En estes concepcions, l'ascensió i comunicació directa del chaman en els deus celests és possible a través de l'experiència personal i extática. En atres cultures arcaiques, l'unió entre el cel i la Terra s'utilisa com a canal per a enviar les ofrenes als sers que habiten el món celestial.

Religions abrahámicas

El concepte de cel va ser importat segons pareix pel judaisme des del zoroastrismo, potser pel profeta Daniel per la seua exposició als macs zoroastrianos en la cort de Darío I. La creència en el cel sembla haver suplantat l'anterior concepte de Sheol (mencionat en varis llibres de la Bíblia, com Isaías 38:18, Salms 6:5 i Job 7:7-10). No obstant, molts teòlecs afirmen que el Sheol és el sen de Abraham, que era una part del infern administrada per Deu, i que Deu per als seus profetes i creents (ya que, en ser pecadores, no podien anar en Deu) estarien allí fins que els seus pecats anaren redimidos pel Mesías. Llavors els que vivien allí serien duts al cel, de la mateixa manera que tots els redimidos que muiguen. Els cristians creuen que Jesucristo va ser el Mesías, que ya va vindre i els redimió, pero els judeus encara estan esperant al seu Mesías redentor profetizado en els seus llibres sagrats, Tanaj (cridats pels cristians Antic Testament).

Els converso judeus incloïen en este concepte de cel i infern el grup conegut com els fariseos. Els dogmáticamente conservadors saduceos varen mantindre la seua creència en el Sheol. Encara que eren saduceos els qui representaven la majoria religiosa judeua, varen anar els fariseos els qui millor varen soportar l'ocupació romana, i la seua creència en el cel i el Infern zoroastrianos va ser transmesa al cristianisme i al islam (a on el cel és cridat Janah).

Cristianisme

Artícul principal → Cel en el cristianisme.

En el cristianisme, el cel és una tornada a l'estat de la humanitat anterior a la caiguda, un segon i renovat jardí del Edén en el que la humanitat es reunix en Deu en un perfecte i natural estat d'existència eterna. Els cristians creuen que esta reunió es conseguix per mig de l'obra redentora de Jesucristo de morir en la creu pels pecats de la humanitat. Afirmen que és un lloc de goig, pau i felicitat infinita i eterna.

En Tesalonisences diu que: "Perque el Senyor mateix en veu de mando, en veu d'arcàngel, i en trompeta de Deu, descendirà del cel, i els morts en Crist resucitaran primer. Després nosatres els que vivim, els que hajam quedat, serem arrebatats juntament en ells en els núvols per a rebre al Senyor en l'aire, i aixina estarem sempre en el Senyor." Es diu d'igual forma que la resurrecció serà en cossos espirituals, que la carn i la sanc no poden heretar el regne de Deu i també es diu que ni la corrupció hereta la incorrupción i els morts seran resucitats incorruptibles, i nosatres serem transformats per lo que no habra pecadores ni pecat en el cel.

Bibliografia

• Eliade, Mircea (1996). El chamanisme i les tècniques arcaiques de l'èxtasis, 2a ed. [corregida] edició, Fondo de Cultura Econòmica. OCLC 40342538. ISBN 968-16-1058-X.
• Eliade, Mircea (1996). Història de les creències i de les idees religioses : des de l'época dels descobriments fins als nostres dies, Herder. OCLC 37037691. ISBN 84-254-1889-5.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Cel (religió) en el Viccionari.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cel (religió).