Cel
Cel (del llatí caelum; de caelum tangi: ser –tocat– ferit pel raig)[1] es definix a sovint com el espai en el que es mouen els astres i que per efecte visual sembla rodejar la Terra.
En astronomia, cel és sinònim d'esfera celest: una volta imaginària sobre la qual es distribuïxen el Sol, les estrelas, els planetas i la Lluna. L'esfera celest es dividix en regions denominades constelacions.[2]
En la mitologia romana, Caelus era el deu del cel, equivalent al Urà grec.
En meteorologia el terme cel fa referència a la zona gaseosa més densa de la atmòsfera d'un planeta.
Alguns dels fenomens naturals vists en el cel són les núvols, el arcoíris i el orto. El llampada es pot vore en el cel durant les tormentas elèctriques. Com a resultat d'activitats humanes, la boira terrera es veu a sovint sobre ciutats grans durant les primeres hores del dia.
Normalment, el terme cel es referix informalmente a una perspectiva des de la superfície de la Terra; no obstant, el significat i l'us poden variar. Un observador en la superfície de la Terra pot vore una menuda part del cel, que s'assembla a una cúpula (a voltes cridada bol celest) que sembla més plana durant el dia que per la nit.[3] En alguns casos, com en parlar del temps, el cel es referix només a les capes més baixes i denses de l'atmòsfera.
El cel diürn apareix blau perque les molècules d'aire dispersen llongituts d'ona més curtes de llum solar més que les més llargues (llum més roja).[4][5][6][7] El cel nocturn sembla una superfície o regió majoritàriament obscura esguitada d'estreles. El Sol i a voltes la Lluna són visibles en el cel diürn a menos que estiguen enfosquits per núvols. De nit, la Lluna, els planetes i les estreles també són visibles en el cel.
Alguns dels fenomens naturals que es veuen en el cel són els núvols, els arc iris i les auroras. Els llampades i les precipitacions també són visibles en el cel. Algunes aus i insectes, aixina com invents humans com avions i cometes, poden volar en el cel. Pel activitats humanes, a sovint es veu smog durant el dia i contaminació lumínica durant la nit sobre les grans ciutats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Echauri: Diccionari bàsic Llatí-espanyol. Espanyol-Llatí 84-7153-223-9.
- ↑ «¿Per qué el cel és tan gran?». www.eafit.edu.co. Consultat el 2023-09-23.
- ↑ “L'ilusió de la lluna: I. ¿A quina altura està el cel?” (1982). Revista de Psicologia Experimental: General 111 (3): 296-303. PMID 6215460.
- ↑ Tyndall, John. “Sobre el color blau del cel, la polarisació de la llum del cel i sobre la polarisació de la llum per la matèria nuvolada en general”. Proceedings of the Royal Society 17: 223-33. Bibcode: 1868RSPS...17..223T.
- ↑ Lord Rayleigh. “Sobre la dispersió de la llum per partícules menudes”. Philosophical Magazine 41 (275): 447-51.
- ↑ Watson, J. G. (Juny 2002). “Visibilitat: Ciència i regulació”. J. Air & Waste Manage. Assoc 52 (6): 628-713. PMID 12074426.
- ↑ Gibbs, Philip. «¿Per qué és blau el cel?». Usenet Physics FAQ.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cielo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.