Dánae

Dánae

Dánae rebent la pluja d'or, de Tiziano (1560-1565). Museu del Prat, Madrit.

Dánae (en grec Δανάη, «sedienta» o «abrasada»), en la mitologia grega, era una princesa argiva filla d'Acrisio, el rei d'Argos, i d'Eurídice, filla de Lacedemón. En dos fonts tardanes la seua mare és anomenada Aganipe. Dánae, chicona de bells turmells, és recordada per ser la mare de Perseo en Zeus per mig d'una ‘pluja d'or’.

El pare de Dánae, Acrisio, decepcionat per carir de hereus varons, va consultar un oràcul per a saber si açò canviaria. El deu li va contestar que de la seua filla havia de nàixer un fill que ho mataria. Per a evitar que es complira la profecia Acrisio va construir una cambra subterrànea de bronze o be la va obligar a permanéixer en una presó entre murs de pedra. La desgraciada Dánae, reclosa en la seua broncínea torre de portes de roure era custodiada dia i nit per sinistres gossos guardians, sempre en vela, que evitaven tot tipo d'intrusos. Pero res va poder detindre a Zeus, que s'hi havia encaprichado de Dánae: transformat en pluja d'or es va unir a ella, caent fins al sen de Dánae a través del sostre, i d'esta manera la va deixar embarassada. Fama és que d'esta peculiar unió va nàixer Perseo.

En realitat cap font menciona explícitament «pluja d'or», que és una expressió contemporànea. No obstant és lo que sugerix Píndaro en «d'or decorrent» i Ovidio en «d'or de pluja». O ben Zeus convertit en or, fluïx. Pero, segons alguns, a Dánae la va seduir el seu tio Preto, rei de Tirinto—i inclús es diu que va aplegar a forçar a la chicona—, a causa de la qual cosa es va suscitar una reyerta entre abdós germans. No en va l'odi que es professaven Preto i Acrisio era més que conegut.

Ferécides aporta un parell de detalls adicionals molt interessants que no varen ser replicats per mitógrafos posteriors. Diu que ademés de Dánae també va ser tancada en la presó la seua nodriça, que suponem d'edat alvançada (com és representada en el quadro de Tiziano), per a assistir a la chicona. També diu que Zeus, despuix de manifestar-se com a pluja d'or, reasumió la seua forma autèntica i d'esta manera més convencional va yacer en Dánae. La nodriça i Dánae varen criar al jove Perseo fins als tres o quatre anys pero un dia Acrisio va escoltar al chiquet, en un dels seus jocs, i en eixe moment va convocar a abdós dònes davant l'altar de Zeus Herceo i allí va demandar saber la paternitat del seu net. La vella nodriça havia somrigut alegrement en conéixer que Acrisio tindria un successor al tro, acàs ignorant l'ominosa profecia que atormentava al rei d'Argos.

Quan més tarde Acrisio va saber que Dánae havia donat a llum a Perseo, i no creent que haguera segut posseïda per Zeus, va posar a la seua filla i al chiquet en un arca o un cofre i ho va tirar a el mar. Per la voluntat de Zeus el cofre va arribar fins a la costa de l'illa de Sérifos, a on abdós varen ser arreplegats per Dictis, un peixcador de l'illa. Est va trencar el cofre fins a obrir-ho, descobrint en el seu interior a la mare i el chiquet. Despuix li'ls va dur al seu germà, el rei Polidectes, qui es va casar en Dánae i va conduir a Perseo al temple d'Atenea. Es diu que el propi Dictis crie a Perseo com el seu propi fill. Uns atres diuen que Polidectes s'havia enamorat de Dánae pero no va poder yacer en ella perque Perseo ya era adult, per lo que va anar en este moment quan va fingir voler desposarse en Hipodamía, filla d'Enómao, i li va demanar a Perseo el cap de Medusa com a regal de bodes. Inclús es diu que Polidectes va amenaçar en casar-se a la força en Dánae si Perseo no conseguia el seu preciós trofeu. Més vesprada, despuix de matar a Medusa i rescatar a Andrómeda, Perseo va retornar a Sérifos, a on va trobar a Dánae i a Dictis refugiats en l'altar de Atenea a causa de la violència de Polidectes. Perseo els va lliberar del tirà petrificándolo en el cap de la Gorgona. Acte seguit Perseo, Andrómeda i Dánae varen marchar cap a Argos per a vore a Acrisio. Llavors, complint-se la profecia de l'oràcul, Acrisio va morir accidentalment a mans de Perseo, deixant aixina a Dánae òrfena.

Hecateo, que té una perspectiva més geogràfica, nos diu que ‘Dana’ era el nom fenicio de Dánae, alegant implícitament que este mit, per consens reconegut com una llegenda argiva, va ser importat, pero és l'únic autor en esta opinió. En una història tardana i netament llatina se nos diu que Dánae es va anar a Itàlia, va construir la ciutat d'Ardea —en l'antic Lacio— i es va casar en Pilumno, per qui es va convertir en la mare de Dauno, a la seua volta l'antepassat de Tanda.

Dánae en l'art

Artícul principal → Anex:Pintures de Dánae.

El tema de Dánae, com a molts atres personages de la mitologia grega, ha segut tractat per gran número de pintors, entre ells, Tiziano, en l'estudi dels quals es varen realisar, entre 1540 i 1570, a lo manco cinc versions, actualment expostes en el Museu del Prat, Apsley House, el Hermitage, el Museu de Capodimonte i el Kunsthistorisches Museum. També el pintor Gustav Klimt va retratar una Dánae en 1907 que es conserva actualment en la Galeria Würthle en Viena.

Vore també

• Dánae, Danaide o Danáis, una nimfa de Creta i mare, per Apolo, dels curetes.
• Pluja dorada