Polidectes

Archiu:The golden fleece and the heroes who lived before Achilles (1921) (14580287378).jpg

Polidectes

En la mitologia grega, Polidectes (en grec Πολυδέκτης, Polydéktes; açò és, «molta benvinguda») va ser un rei eolio de Sérifos que havia colonisat l'illa. Segons la genealogia tradicional era fill de Magnes —fill d'Eolo— i d'una nimfa náyade innominada, sent germà per lo tant de Dictis. Autors tardans nos donen atres genealogia minoritàries, fent a Polidectes i Dictis fills de Perístenes i Andrótoe, filla d'un tal Pericástor, o be de Poseidón i Cerebia; res més se sap d'estos personages.

Tant Polidectes com Dictis apareixen en les llegendes del héroe Perseo, en a on Polidectes assumix el paper de rei mentres que Dictis és un simple peixcador. Es dius que fins a les costes de Sérifos va arribar un arca en la que dins viajaven Dánae i el seu fill Perseo. Polidectes es va enamorar de Dánae—uns atres diuen que la preferia com concubina—, pero davant la dificultat de yacer en ella perque Perseo era ya adult, va convocar als seus amics i en ells a Perseo alegant falsament que reuniren regals de boda per a Hipodamía, filla d'Enómao. De fet el seu atre germà Eyoneo, també citat com a fill de Magnes i net de Eolo, havia mort a mans de Enómao per a conseguir la mà de Hipodamía. En dir Perseo que no vacilaria ni davant el cap de la gorgona, Polidectes va demanar als demés que buscaren cavalls, pero de Perseo no va acceptar cavalls sino que li va ordenar dur el cap de Medusa. Polidectes, recorrent a la seua violència natural, va amenaçar en casar-se a la força en Dánae si Perseo no conseguia el seu preciós trofeu. Perseo va complir l'encàrrec i en retornar a Sérifos va vore que la seua mare i Dictis estaven refugiats en un temple per a protegir-se de la violència de Polidectes. Resolt en el seu ànim Perseo va entrar en el palau a on estaven Polidectes i els seus partidaris, i els va convertir en pedra, mostrant-los el cap amenaçant de Medusa.

En les Faules d'Higino a Polidectes li'l descriu com un home benévolo, inclús referint-ho com el «ayo de Perseo». Es diu que va casar directament en Dánae i va conduir en persona a Perseo al temple de Minerva. Quan Acrisio, el pare de Dánae, va descobrir que la seua filla i el seu net havien permaneixcut en la cort de Polidectes, va aplegar per a reclamar-los. Polidectes va intercedir davant Acrisio a favor de Perseo i Dánae. Mentres Acrisio havia segut retingut en Sérifos per una tormenta, Polidectes va morir, i durant els jocs funeraris el vent va conduir el disc des de la mà de Perseo fins al cap de Acrisio, matant-ho. També se nos diu que en el moment del sepeli de Polidectes Perseo va aprofitar per a abandonar per a sempre Sérifos. No obstant, en una atra faula, el mateix autor repren/reprén el caràcter antagónico de Polidectes i aixina nos diu que quan este va vore que Perseo era tan valent, va començar a témer-li i va intentar matar-ho per mig d'un engany, pero Perseo va descobrir les seues intencions i li va mostrar el cap de la Gorgona, i aixina el seu cos va quedar convertit en pedra.