Papirs de Oxirrinco
Els cridats Papirs de Oxirrinco són un grup numerós de manuscrits descoberts des de 1897 pels arqueòlecs Bernard Pyne Grenfell i Arthur Surridge Hunt en un antic abocador de fem prop d'Oxirrinco (coordenades Plantilla:Coord/input/ERRORCoord.: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, actual El-Bahnasa) en Egipte. Prèviament, ya en 1882, arqueòlecs britànics varen començar les excavacions arqueològiques en la zona de Oxirrinco i varen descobrir eixe gran abocador.
Els texts manuscrits
[editar | editar còdic]
Els papirs, que daten dels sigles I a el VI, inclouen mils de documents manuscrits en grec i llatí, cartes i treballs lliteraris. També s'han conservat uns pocs pergamís de vitela i més recentment, manuscrits en idioma àrap en paper (per eixemple, el medieval P. Oxy. VI 1006).
Estan sent recopilats des de 1898 en The Oxyrhynchus Papyri i l'últim volum aparegut, el LXXII, data de 2008. Els Papirs de Oxirrinco es troben actualment en diferents institucions, pero el gros d'ells estan en el Museu Ashmolean de l'Universitat d'Oxford.
Encara que l'esperança inicial de trobar moltes de les obres lliteràries perdudes de l'antiguetat no s'ha fet realitat en grau sum, s'han trobat importants texts grecs, tals com a poemes de Píndaro o fragments de Safo i Alceo de Mitilene, la Constitució dels atenienses d'Aristóteles, meliambos d'Herodas o les Odes de Baquílides, aixina com grans fragments d'Alcmán, Íbico i Corina.
Aixina mateix, es varen trobar amplis restants de la Hipsípila d'Eurípides, fragments de les comèdies de Menandro i una gran part de Els rastrejadors de Sófocles. Atres troballes importants varen ser els diagrames més antics i complets dels Elements de Euclides i l'obra històrica coneguda com la Hellenica Oxyrhynchia, d'autor desconegut, pero que podria ser Éforo o, com molts atres pensen, Cratipo d'Atenes. També va ser descoberta una vida d'Eurípides per Sàtir el Peripatético, aixina com un epítome de sèt dels 107 llibres perduts de Livio, est el més important troballa lliterària en llatí.
El dramaturc ateniense Menandro (342 a. C.-291 a. C.), les comèdies del qual varen ser molt populars en l'época helenística, va anar l'autor clàssic més beneficiat pels descobriments de Oxirrinco, puix les seues obres apareixen en freqüència en els fragments de papir. Entre les seues obres descobertes en Oxirrinco, figuren Misoumenos, Dis Exapaton, Epitrepontes, Karchedonios, Dyskolos i Kolax. Per estes obres, es va elevar considerablement l'estatus de Menandro entre els clasicistas i estudiosos del teatre grec.
Peça musical
[editar | editar còdic]Entre els descobriments realisats en Oxirrinco, en 1918 es va trobar una peça musical de finals de el III, un himne en notació alfabètica grega. És de gran importància per la seua antiguetat i perque despuix d'ella i d'una atra, també del mateix sigle, el Papir de Berlín 6870, no es varen tornar a trobar més obres musicals en una notació primitiva fins a el IX.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Robertson A. i Stevens D., (Dirigida per) (1972). Història general de la música, Madrit: Edicions Istme.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papiros de Oxirrinco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.