Anar al contingut

Andrómeda (mitologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Andrómeda (mitologia)


En la mitologia grega, Andrómeda (en grec antic Ἀνδρομέδα, «governant dels hòmens»)[1] era filla dels reis mítics d'Etiopia, Cefeo i Casiopea, ademés de ser l'esposa de Perseo i mare de sèt fills.

Història

[editar | editar còdic]

La mare de Andrómeda, Casiopea, havia comés hybris en presumir de que la seua bellea,[2] o la de la seua filla,[3] superava a la de les Nereidas. Açò va provocar la fúria de Poseidón, protector d'estes últimes, aixina que va decidir inundar la terra i enviar a un mònstruo marí, el ceto, per a que acabara en els hòmens i el ganado. Cefeo, pare de Andrómeda, sabia pel oràcul d'Amón quin era l'única solució: entregar a la seua filla al mònstruo. En conseqüència, els seus súbdits li varen obligar a encadenar-la a una roca, despulla en excepció de certes joyes.[4]

Perseo, que despuix de matar a Medusa havia rebut com obsequie, d'unes nimfes (identificades en les Hespérides),[5] unes sandalias aladas, la va vore encadenada i es va enamorar d'ella, oferint-li unes dolces paraules.[6] Va baixar fins a la plaja per a parlar en Cefeo i Casiopea per a demanar la mà de la jove a canvi d'acabar en el mònstruo. Els reis, a regañadientes, varen acceptar i Perseo, en el cap de Medusa —que convertia en pedra a qui la mirara—, va acabar en el mònstruo i ho va convertir en un coral. L'héroe creïa que la seua boda en la jove seria imminent, pero hi havia un problema: la mare de Andrómeda havia promés ya a la seua filla en el príncip Fineo, que era ademés tio de la jove, per lo que Perseo va tindre que lluitar contra ell i tot el seu sèquit. De nou, va utilisar el cap de Medusa i va conseguir casar-se en la seua amada.[7]

Andrómeda va seguir a Perseo fins a l'illa de Sérifos. Més vesprada la parella es va traslladar a Tirinto (Argos) i varen tindre una filla, Gorgófone, i sis fills, coneguts com els Perseidas: primer Perses i després Alceo, Méstor, Heleo, Electrión i Esténelo. El mateix Apolodoro nos diu que del seu primer fill, Perses, descendixen els reis de Pèrsia.[8][9] Els seus descendents varen governar Micenas des de Electrión fins a Euristeo —de quí va obtindre la corona Atreo—, passant pel mateix Heracles.[10]


Quan Andrómeda va morir, la deesa Atenea la va situar entre les constelacions del cel del nort, prop del seu marit i la seua mare, Casiopea.[11] És representada en el cel de l'hemisferi nort per la constelació Andrómeda, que conté la galàxia de Andrómeda.

Sófocles i Eurípides varen escriure vàries tragèdies a partir de l'història[12] i els seus incidents varen ser representats en numeroses obres d'art antigues.

Referències culturals

[editar | editar còdic]

En el cel i les estreles

[editar | editar còdic]

Andrómeda està representada en el cel del hemisferi nort per la constelació Andrómeda, que conté la Galàxia de Andrómeda.

Vàries constelacions estan associades al mit. Considerant les estreles més dèbils visibles a simple vista, les constelacions es representen com:

  • Una donzella (Andrómeda) encadenada, mirant o apartant-se de l'eclíptica.
  • Un guerrer (Perseo), a sovint representat sostenint el cap de Medusa, junt a Andrómeda.
  • Un home enorme (Cefeo) en una corona, al revés sobre la eclíptica.
  • Una figura més chicoteta (Casiopea) junt a l'home, assentada en una cadira; en estar prop de l'estrela polar, pot ser vista pels observadors de l'hemisferi nort durant tot l'any, encara que a voltes al revés.
  • Una ballena o mònstruo marí (Cetus) just despuix de Piscis, al surest.
  • El cavall volador Pegasus, que va nàixer del muñón del coll de Medusa en acabant de que Perseo la decapitara.

En la lliteratura i el teatre

[editar | editar còdic]
  • Sófocles, Andrómeda (V ), tragèdia grega perduda llevat en fragments
  • Eurípides, Andrómeda (412 a. C.), tragèdia grega perduda llevat fragments; parodiada per Aristófanes en la seua comèdia Les Tesmoforiantes (411 a. C.) i influent en el món antic
  • El poema de George Chapman en Coples heròiques Andromeda liberata, O les nupcias de Perseo i Andrómeda, escrit per a la boda en 1614 de Robert Carr, ORD comte de Somerset i Frances Howard, comtesa de Somerset.
  • En l'influent poema épico de Ludovico Ariosto, Orlando Furiós (1516-1532), apareix una princesa pagana cridada Angélica la Bella que en un moment donat es troba exactament en la mateixa situació que Andrómeda, encadenada nueta a una roca en la mar com a sacrifici a un mònstruo marí, i és salvada en l'últim moment pel cavaller sarraceno Ruggiero.
  • Lope de Vega va escriure vàries obres relacionades en el tema: La faula de Perseo o la bella Andrómeda (1611-1615) (1621), el poema épico La hermosura d'Angélica, lligat en l'obra de Ariosto, els poemes La Filomena i La Andrómeda


  • Pierre Corneille: Drama en vers Andromède (1650), popular pels seus efectes de maquinària escènica, incloent a Perseo a horcajadas sobre Pegàs mentres lluita contra el mònstruo marí, l'èxit del qual va ajudar a inspirar l'òpera Persée de Jean-Baptiste Lully.[13]
  • Pedro Calderón de la Barca: la semi-òpera Les Fortunes de Perseo i Andrómeda (1653)
  • El ballarí John Weaver, va escriure la peça de teatre Perseo i Andrómeda (1716), una pantomima
  • John Keats, en la seua sonet On the Sonnet (1819) compara la forma restringida del sonet en la Andrómeda encadenada com "Fetter'd, in spite of pained loveliness"
  • En Moby-Dick (1851), el narrador d'Herman Melville, Ismael, tracta el mit de Perseo i Andrómeda en dos capítuls. El capítul 55, "De les monstruosas imàgens de ballenes", menciona les representacions de Perseo rescatant a Andrómeda de Cetus en obres d'art de Guido Reni i William Hogarth. En el capítul 82, "L'honor i la glòria de la caça de la ballena", Ismael relata el mit i diu que els romans varen trobar un esquelet de ballena jaganta en Jope que creïen que era l'esquelet de Cetus.[14]
  • James Planché i Charres Danse, l'obra burlesca victoriana, The Deep deep siga, or Perseus and Andromeda; an original mythological, aquatic, equestrian burletta in one act (1857)
  • Charles Kingsley's vers lliure que narra el mit, Andrómeda (1858)
  • William Brough, l'obra burlesca victoriana Perseo i Andrómeda, o, La Donzella i el Mònstruo: A Classical Extravaganza (1861)
  • William Morris conta l'història de Perseo i Andrómeda en la seua poema épico El Paraís Terrenal (1868) en Abril: La perdición del rei Acrisio
  • Gerard Manley Hopkins: el sonet Andrómeda (1879) ha tingut moltes interpretacions[15]
  • Julia Constance Fletcher (que va escriure baix l'pseudónimo de George Fleming), va ser autora de "Andrómeda, una novela" (1885).
  • Robert Williams Buchanan, en la seua novela Andrómeda, un idili del gran riu (1901), actualisa el mit utilisant personages d'una comunitat peixquera de el XIX en el riu Támesis
  • Richard Li Gallienne: La versió en prosa del relat de Ovidio, Perseo i Andrómeda, un relat (1902)
  • El poeta, noveliste i periodiste britànic Alphonse Courlander (1881-1914) va publicar el seu poema llarc Perseo i Andrómeda en 1903.
  • Carlton Dawe: La novela de 1909 La nova Andrómeda (publicada en Amèrica com La dòna, l'home i el mònstruo) torna a contar l'història de Andrómeda en un entorn modern
  • Muriel Stuart drama d'armari Andromeda Unfettered (1922), que presenta: Andrómeda, "l'esperit de la dòna"; Perseo, "el nou esperit de l'home"; un cor de "dònes que desigen l'antiga esclavitut"; i un cor de "dònes que ansien la nova llibertat"
  • Robert Nichols: relat curt Perseo i Andrómeda (1923) conta l'història en dos estils contrastats de manera satírica
  • En la seua novela La mar, la mar (1978), Iris Murdoch utilisa el mit de Andrómeda, tal com es presenta en una reproducció del quadro de Tiziano Perseo i Andrómeda, per a reflectir el caràcter i els motius dels seus personages.
  • El poema de Michael McClure Fragments de Perseo (1983) "presenta fragments d'un diari imaginari de Perseo, fill de Zeus i Dánae, matador de la Medusa de pèl de serp i espós de Andrómeda"
  • Andrómeda és el personage principal del relat curt de 1999 d'Harry Turtledove Miss Manners' Guide to Greek Missology, una sàtira plena d'inversions de rols, jocs de parauless i delliberats #anacronismes relacionats en la cultura pop[16]
  • La protagonista de l'obra de Jodi Picoult My Sister's Keeper (2004) es diu Andrómeda, relacionant el fet de que els seus pares esperen que sacrifique òrguens per a mantindre viva a la seua germana, en la mítica Andrómeda que va ser sacrificada pels seus pares.
  • En la série de llibres d'aventures de Rick Riordan Percy Jackson i els deus de l'Olimp, la travessia que Percy i Annabeth aborden per primera volta en La mar dels mònstruos i que està controlat per Luke i el seu grup de mestizos que recolzen al titán Lord Kronos es diu Princesa Andrómeda, i du una capçalera figurativa en la part davantera del barco de la princesa en un chitón grec i una expressió de terror en el rostre.

En les arts plàstiques

[editar | editar còdic]

Andrómeda, i el seu paper en el mit popular de Perseo, ha segut objecte de numeroses obres d'art antigues i modernes, en les que li la representa com una jove nugada i indefensa, típicament bella, davant un terrible perill, que deu ser salvada gràcies al valor increbantable d'un héroe que l'ama:


Andrómeda va ser un tema popular per a molts artistes, especialment en les époques del Renaixença i del Barroc, seguit d'un resorgiment de l'interés pel seu mit en el XIX, pero l'interés sobre ell ha descendit des de llavors.

En la música

[editar | editar còdic]

En el cine i la televisió

[editar | editar còdic]
  • 1981, Fúria de titanes. Judi Bowker (n. 1954) interpreta el personage de Andrómeda.
  • 1986, Saint Seiya (série d'anime coneguda en espanyol com Els Cavallers del Zodiaco), creada per Masami Kurumada. Un dels protagonistes és Shun, el Cavaller de Bronze de Andrómeda. La seua armadura està inspirada en la constelació homònima, i la cadena que utilisa com a arma també remet simbòlicament a les cadenes en les que Andrómeda va ser nugada al sacrifici.
  • 2010, Fúria de titanes: Remake. El personage de Andrómeda és interpretat per Alexa Davalos. En esta película, Perseo salva a Andrómeda, pero desposa a Ío.
  • 2012, Ira de Titanes: seqüela de l'anterior. El personage de Andrómeda és interpretat per Rosamund Pike. En esta versió, Andrómeda és una reina guerrera que ajuda a Perseo contra els titanes i al final Perseo li revela que està enamorat d'ella.
  • 2020, La vella guàrdia, transcorre en un context d'acció mesclat entre l'art de la guerra modern i pinzellades de mitologia.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ L'etimologia de Andrómeda (Ἀνδρομέδα) prové de ἀνήρ, ἀνδρός («home», «espós») i μέδω («protegir»,« governar»)
  2. ↑ Eratóstenes: Catasterismos I, 17; Manilio: Astronomia II 9, 12). Abdós autors aleguen que va ser Casiopea qui es jactó de que la seua bellea superava a la de les Nereidas.
  3. ↑ Higino: Faules 64, 1, nos diu que «Casiopea va proclamar que la bellea de la seua filla Andrómeda excedia a la de les Nereidas».
  4. ↑ Ovidio: Metamorfosis, IV, 668 - 764; Apolodoro: Biblioteca II 4, 3; Robert Greus, els Mits grecs, 73 j, citant a Apolodoro, Ovidio i Higino com les fonts.
  5. ↑ Apolodoro II 4, 2, denomina a les guardianes dels tesors divins simplement com a «nimfes», sense fer referència a les Hespérides. Lo mateix per a Pausanias III 17, 3, que solament les crida nimfes.
  6. ↑ En paraules de Ovidio (678-680): «No mereixes dur estes cadenes, sino les que aprisionan als amants plens de desig. Explica'm quin és el nom de la teua terra i el teu i per qué raó dus eixes lligaces».
  7. ↑ Ovidio: Metamorfosis IV, 663- V, 235; Apolodoro: Biblioteca II 35-44; Manilo: Astronomia, V 538-634
  8. ↑ Pseudo-Apolodoro: Biblioteca mitològica II 4, 5.
  9. ↑ Ademés se citen, en atres fonts (Tzetzes, Quilíadas, i Pausanias III 2, 2) a atres dos fills de Perseo, Cinuro i Autocte, pero les fonts no nos parlen de la filiació materna, encara que es sobreentiende implícitament que la mare d'estos deuria ser Andrómeda.
  10. ↑ Apolodoro, Biblioteca II 4, 5-9; Ovidio: Metamorfosis, V 236-249
  11. ↑ Eratóstenes: Catasterismos I 17; Higino: Astronomia, II 9-12
  12. ↑ Tant en els Catasterismos d'Eratóstenes (I 17) com en la Astronomia de Manilio (II 9, 12), citen com a font a la Andrómeda de Sófocles, obra a dia de hui perduda. De la mateixa manera l'atra Andrómeda, de Eurípides, nos és citada principalment per Aristófanes, encara que a penes han sobrevixcut alguns fragments de l'original.
  13. ↑ “'For Your Eyes Only': Corneille's View of Andromeda” . Classical Philology 102 (1): 110-123. doi:10.1086/521136.
  14. ↑ Melville, Herman. Moby-Dick.
  15. ↑ Paul L. Mariani, "HopkinsAndromeda i el nou esteticisme," Victorian Poetry, Vol. 11, No. 1 (primavera, 1973), pp. 39-54
  16. ↑ baen.com/Chapters/0671578146/0671578146___1.htm Chicks 'n Chained Mals, Riverdale, NY: Baen Books.
  17. ↑ «A Buffalo composer puts Andromeda—constellation, myth and meteors—to music».
  18. ↑ (2017) Jose Antonio Bottirroli, Obres completes per a piano Vol. II, Golden River Music, p. 127.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

  • KINGSLEY, Charles: The Heroes. Or, Greek Fairy Tals for my Children (Els héroes, o Contes de fades grecs per als meus menuts), 1856; en Espanya es va publicar en el títul Contes de fades grecs. Els héroes.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andrómeda_(mitologia)&oldid=664309»