Micenas
Micenas (en grec antic: Μυκῆναι Mykênai) és un jaciment arqueològic situat en la península del Peloponeso. S'ha utilisat el seu nom per a denominar al periodo històric comprés entre el 1600 i el 1100 a. C. (periodo micénico), ya que, despuix dels descobriments d'Heinrich Schliemann, es pensava que Micenas ocupava una posició de liderage; no obstant, atres estudis posteriors indiquen que la civilisació es componia provablement d'una série de regnes independents.
El jaciment arqueològic està situat a 90 km al suroest d'Atenes, en el nordest de la península del Peloponeso, i entre els seus restants més visibles es conten els murs ciclópeos de les ruïnes de la acrópolis i les construccions funeràries, com el cridat tesor de Atreo. Va ser declarat, junt en el jaciment arqueològic de Tirinto, Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.[1]
Mit
[editar | editar còdic]Segons la mitologia grega, Micenas va ser fundada per Perseo, a continuació de la mort accidental d'Acrisio, rei d'Argos.[2] Quan la ciutat li va retornar llegítimament, Perseo va preferir cedir-la a Megapentes, nebot del difunt, i va partir a fundar una nova ciutat que va cridar «Micenas», en alusió al pomo del seu espasa o al fongo que va trobar en el lloc.[2][3] Les tradicions concurrents recorden una Micene,[4] filla d'Ínaco,[5] o inclús de Miceneo, net de Foroneo.[6]
Micenas era el regne de l'héroe homérico Agamenón, cap dels aqueos durant la guerra de Troya.[7] Homero la descriu com volguda d'Hera[8] i «rica en or».[9] La riquea de la ciutat era proverbial en l'Antiguetat.[10]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Civilisació micénica.
Els primers signes d'assentaments permanents en Micenas es daten cap a 3000-2500 a. C.[11] Les primeres vivendes que s'han trobat en la zona de Micenas varen ser construïdes cap a 3000 a. C., encara que el poblat més important de la regió en aquella época era Lerna, pero va quedar abandonat cap a 2200 a. C. Varis sigles més vesprada, entorn a 1900 a. C., els restants de ceràmica minia indiquen que es va escomençar a produir l'arribada de les tribus gregues a la regió.[12]
Les tombes en fossa més antigues trobades en Micenas solen datar-se en els sigles xvii-xvi i es considera que es corresponen en una estructura monàrquica que es trobava ya en Micenas en este periodo, a on s'advertix una important presència d'elements minoicos.[13][11]
En fonts del Antic Egipte, Micenas apareix mencionada com a pertanyent al país de Danaya, junt a atres llocs grecs com Tebas, Nauplia, Mesenia, Citera i Élide, en una inscripció de la base d'una estàtua del temple funerari d'Amenhotep III.[14]
Entre 1350 i 1200 a. C. es va desenrollar l'época de major prosperitat de Micenas; és de llavors que es conserven el major número de restants arqueològics, entre els que destaquen les muralles ciclópeas i el palau real. Està documentat en Micenas l'us del sistema d'escritura conegut com llineal B, i per tant es parlava una forma arcaica del grec —el grec micénico—, de la mateixa manera que en atres ciutats com Pilos, Tebas o Cnoso. No obstant, no és possible precisar quin era l'extensió del territori controlat per Micenas ni determinar si els atres principats estaven o no subordinats a ella. Inclús es discutix si la propenca Tirinto era depenent de Micenas.[15]
Cap a 1200 o 1150 a. C. els testimonis arqueològics indiquen que el palau va sofrir una destrucció que va supondre el fi de l'hegemonia de Micenas. Les causes d'este decliu són objecte de debat entre els historiadors: tradicionalment s'han atribuït a una suposta invasió dels dorios, pero també s'han manejat atres teories, com l'invasió dels Pobles de la Mar, tumults interns o terremots.[16] Cap a l'any 1100 a. C. la ciutadella va sofrir una atra destrucció i va ser abandonada.[11]
El recort del poder micénico va permanéixer en la ment dels grecs durant els següents sigles i, despuix de l'Edat Obscura, els poemes épicos atribuïts a Homero, la Ilíada i la Odissea, varen preservar la memòria del periodo micénico. En ells es relaten successos ocorreguts entorn a la guerra de Troya, en que una coalició de principats grecs liderats pel rei Agamenón de Micenas hauria atacat i destruït Troya, i que, segons la tradició, s'hauria desenrollat entorn a l'any 1200 a. C. A pesar de ser coherent en el context previ al fi dels palaus micénicos, la seua realitat històrica no ha segut provada.[17][18]
A principis del periodo clàssic, Micenas va ser habitada de nou, encara que no va aplegar a recuperar la seua importància anterior. Micenas va lluitar en les batalles de Termópilas i Platea, durant les guerres mèdiques.[19] En 468 a. C., les tropes d'Argos, per temor a que els de Micenas els disputaren la supremacia en la regió, varen atacar la ciutat. Els habitants de Micenas, despuix de ser derrotats en una batalla, es varen refugiar despuix dels seus murs i varen resistir durant un temps. Finalment, davant la superioritat de les forces dels argivos i lloc que no varen ser socorreguts pels lacedemonios, la població de Micenas, vençuda per la fam, va tindre que abandonar la ciutat. Alguns varen ser esclavizados pels argivos i uns atres varen poder refugiar-se en Cleonas, Cerinea o Macedònia.[20][21]
Posteriorment, en el periodo helenístico va haver una població en Micenas que va deure ser menuda, pero va aplegar a contar en un teatre del que queden restants junt a la cridada «tomba de Clitemnestra». En el ii, quan la va visitar Pausanias, el lloc estava ya en ruïnes.[11]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Excavacions arqueològiques
[editar | editar còdic]Les primeres excavacions en Micenas les va realisar l'arqueòlec grec Kyriakos Pittakis en 1841, qui va trobar i va reconstruir la Porta dels Lleons. En 1874 Heinrich Schliemann va aplegar al lloc i va efectuar una excavació més completa en la que va descobrir el Círcul de tombes A. El treball de Schliemann va ser supervisat per Panayotis Stamatakis, que després va organisar més excavacions en la zona en 1876-1877. Les següents campanyes d'excavacions varen estar a càrrec de Christos Tsountas entre 1884 i 1902. Més vesprada varen ser l'Escola Britànica d'Atenes i la Societat Arqueològica d'Atenes els qui varen coordinar atres temporades d'excavacions. Alan Wace va dirigir els treballs que, entre atres troballes, varen descobrir la majoria de les tablillas en inscripcions en llineal B. Paralelament, Ioannis Papadimitriou va descobrir en 1951 el Círcul de tombes B. Despuix de la mort d'estos, varen ser rellevats al front de les excavacions per William Taylor i George Mylonas. En 1998 es va llançar un nou proyecte arqueològic per a Micenas dirigit pel Ministeri de Cultura de Grècia.[22][23]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]
El Círcul de tombes B (1650-1550 a. C.) és un conjunt de tombes situat a l'oest de la acrópolis de Micenas, a on varen ser trobats ademés aixovar funeraris. Es compon de vàries tombes en fossa i una atra série de tombes chicotetes de forma rectangular excavades en la roca. En total són vintissís tombes que es denominen en les lletres de l'alfabet grec. La més antiga és la tomba Heta (Ͱ), en forma de cista. En este complex funerari, l'influència cretense és poc marcada.
El Círcul de tombes A (xvi) es troba dins de les muralles, junt a la Porta dels Lleons. Conté sis tombes en fossa, a on varen ser trobats aixovar funeraris més rics que en el Círcul B i en influència cretense més marcada.
En l'exterior de la acrópolis hi ha vàries tombes de cúpula que estan formades per un corredor obert (dromos), una porta i una cambra en la que les cúpules són de planta circular i alçat elíptic. Entre elles pertanyen a el xvi la Tomba Ciclópea, la de Epano Furno i la de Egisto; a el xv la de Panayía, la de Kato Furno i la del León; i a el xiii la dels Démones, la de Clitemnestra i la de Atreo. Destaca la tomba de Atreo (1250 a. C.), situada en el tossal Panayitsa, a uns 40 m al suroest de la acrópolis, que va ser saquejada en l'Antiguetat.
El palau real (1350-1330 a. C.) es compon d'un gran pati central rodejat per una série d'edificis. S'accedia a ell a través d'un propileu. En l'ala este del palau estan el Taller dels Artistes, a on se supon que devien viure i treballar els artesans i artistes vinculats al palau, i la Casa de les Columnes.
Les muralles es varen construir en un estil conegut com ciclópeo, degut a que els blocs de pedra usats eren tan enormes que en époques posteriors es va pensar que eren frut del treball dels jagants d'un sol ull cridats cíclopes. Els buits que hi ha entre les grans pedres es reblixen en pedres menudes. Una primera fase de les muralles es va construir feya 1350 a. C., que varen ser ampliades cap a 1250 i novament cap a 1200 a. C. Tenien dos portes: la dels lleons i la porta nort.
La Porta dels Lleons (1250 a. C.), formada per grans blocs de pedra i el llindar de la qual pesa unes 20 tonellades, és l'eixecució arquitectònica més característica i coneguda de Micenas. En la superfície triangular que està sobre ella, es representa en relleu a dos felinos en les pates davanteres recolzades en l'altar d'una columna minoica.
Al sur del Círcul de tombes A hi ha tres cases en espais per a vivenda i almagasenage: són la Casa de la crátera dels guerrers —a on va ser trobat el célebre got dels guerrers—, la Casa de la rampa (cridada aixina per estar a lo llarc d'una rampa) i la Casa sur.
El Centre de Cult de Micenas (fins de el xiv-mediats de el xiii) està situat en la partix suroest de la acrópolis. Se li ha cridat també «Casa de la Ciutadella» i després «Casa dels Ídols». Consta d'un santuari oriental, al que s'ha cridat «Temple», a on es varen trobar estatuillas antropomorfas de terracota i de serps enroscadas que se supon que eren colocades en pals i exhibides en les cerimònies; un megaron o habitació; un santuari occidental, cridat «Habitació de les fresca», que es creu que estava dedicada a una deesa de la fecunditat i a on es varen trobar fragments de pintures a la fresca; i part de la Casa de Tsountas, que es troba més al sur i es compon d'almagasens, un megaron i un santuari dedicat provablement a una divinitat de la guerra.
Es conserven els restants de vàries vivendes micénicas en l'exterior de la acrópolis. També en l'exterior hi ha un grup de quatre cases, al sur del Círcul de tombes B, que es coneixen com «Casa oest», «Casa de les esfinges» —a on es varen trobar plaques de marfil en esfinges tallades—, «Casa del comerciant d'oli»[Nota 1] —a on es varen trobar gerres colocades sobre unes bases a on es podia fer fòc i tablillas en texts en llineal B— i «Casa dels escuts» —a on hi havia escuts tallats en forma de huit—. Es creu que estes quatre cases eren tallers d'elaboració de perfums.
Una cisterna subterrànea (xiii) de 18 m de profunditat, situada dins de la muralla, podia proporcionar aigua a la acrópolis en cas de sege.
Els objectes més valiosos trobats en els aixovar funeraris s'exponen en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, mentres que el Museu Arqueològic de Micenas alberga atres troballes, maquetes i texts explicatius de l'història de les excavacions i dels guanys i la forma de vida dels micénicos.[24][13][25][26][27]
Inscripcions en llineal B
[editar | editar còdic]_caps_block_39_Tablette_7671.jpg){kind=link}
En Micenas es varen trobar 65 tablillas en inscripcions en llineal B i 8 nòduls: 31 tablillas en la «Casa del comerciant d'oli», 10 en la «Casa de les Esfinges» (ademés de 7 nòduls), 12 en la «Casa oest», 8 en la «Casa de la ciutadella» (ademés d'1 nòdul) i 4 en la «Casa dels escuts», la «Casa de les columnes», en el noroest de la acrópolis i prop de la Tomba del lleó. Tots ells estan datats entre 1250 i 1200 a. C.[Nota 2] Estes inscripcions contenen registres de llana, oli, vasijas, espècies o plantes aromàtiques, entre uns atres, i alguns d'ells s'han interpretat com a documents fiscals. En una tablilla s'assignen llits a diferents dònes.[Nota 3] A diferència d'atres centres de la civilisació micénica, no apareixen documentats títuls d'alts càrrecs i hi ha solament una divinitat (si-to po-tu-ni-ja,[Nota 4] la Senyora de les mieses). Els estudiosos han distinguit quinze escrigues distints dels documents en llineal B de Micenas.[28] També hi ha documentades numeroses inscripcions en llineal B en recipients de ceràmica, que en la major part dels casos identifica el nom de la persona que va fer el got o que ho va enviar.[29]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «Archaeological Sites of Mycenae and Tiryns». UNESCO Culture Sector. Consultat el 8 de març de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 Pausanias, Descripció de Grècia, II, 16.
- ↑ Del grec antic μὐκης/múkês, 'excrescència en forma de champiñón'. No obstant, Chantraine (1999, en l'artícul «Μυκῆναι») opina que esta etimologia és inverosímil.
- ↑ Homero, Odissea, II, 120.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, II.16.4, citant el Catàlec de dònes.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, II, 16, 4, que posa en dubte la tradició. Cf. Eustacio de Tesalónica, comentari de Ilíada, II, 569; l'escolio al vers 1239 del Orestes d'Eurípides; i Esteban de Bizancio en l'artícul «Μυκῆναι».
- ↑ Homero, Ilíada, II, 569-576.
- ↑ Ilíada, IV, 51-52.
- ↑ «πολυχρὐσοιο Μυκήνες» (polychrysoio Mykenes) en Odissea, III, 305-310; vore també Ilíada, VII, 180 i XI, 46.
- ↑ Hainsworth, 1993. Comentari de Ilíada, XI, 46.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Κυκλώπεια τείχη Μυκηνών». odysseus.culture.gr. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ Vàries García, 1993, pp. 460-461.
- ↑ 13,0 13,1 García Iglésies, 2000, p. 73-76.
- ↑ Moreu, 2005, p. 92.
- ↑ García Iglésies, 2000, pp. 95-96 i 165.
- ↑ García Iglésies, 2000, pp. 182-192.
- ↑ García Iglésies, 2000, pp. 172-177.
- ↑ Homero, Ilíada, II, 569-580.
- ↑ Heródoto, Històries, VII, 202 i IX, 28. La cantitat de combatents que va aportar, no obstant, era modesta en comparació a atres ciutats: 80 en les Termópilas i 400, conjuntament en Tirinto, en Platea.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, XI, 65.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, VII, 25, 6.
- ↑ «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Μυκήνες». odysseus.culture.gr. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ Cottrell, 1958, pp. 263-269.
- ↑ «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Ταφικός Κύκλος Β' Μυκηνών». odysseus.culture.gr. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ Durant, 2005, p. 130-138.
- ↑ «Υπουργείο Πολιτισμού και Αθλητισμού | Θρησκευτικό κέντρο Μυκηνών». odysseus.culture.gr. Consultat el 2022-08-27.
- ↑ Vàries García, 1993, pp. 358-359.
- ↑ Vàries García, 1993, pp. 469-473.
- ↑ Vàries García, 1993, pp. 7-8,10 i 258.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chantraine, Pierre (1999). Dictionnaire étymologique de la langue grecque, Pariu: Klincksieck. ISBN 2-252-03277-4.
- Cottrell, Leonard (1958). El bou de Minos, Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 968-16-0750-3.
- Durant, Furio (2005). Guia d'arqueologia. Grècia, Madrit: Libsa. ISBN 84-662-1106-3.
- García Iglésies (2000). Els orígens del poble grec, Barcelona: Síntesis. ISBN 84-7738-520-3.
- (1993) Hainsworth, Bryan (ed.). The Iliad: a Commentary. Vol. III: Chants IX-XII, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-28173-3.
- Moreu, Carlos (2005). La guerra de Troya, Madrit: Oberón. ISBN 84-96052-91-5.
- Vàries García (1993). Els documents en llineal B de Micenas. Ensaig d'interpretació global, tesis doctoral, Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. ISBN 9788469132081.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Micenas.- Les atres ruïnes de Micenas, per fòra del lloc arqueològic (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Micenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>