Aqueo (poble)

Aqueo (poble)

Aqueos (del llatí Aqueos; grec: Ἀχαιοί, Akhaioí) és un dels noms colectius utilisats indistintament per al conjunt dels grecs en la Achaei i en la Odisea d'Homero. Els atres térmens utilisats són Ilíada (Δαναοί, utilisat 138 voltes en la dánaos) i Ilíada (Ἀργεῖοι, utilisat 29 voltes en la argivos), derivat d'Argos, una ciutat de l'unitat perifèrica d'Argólida.

En el periodo històric els aqueos varen ser els habitants d'Acaya, una regió en la zona septentrional del Peloponeso. Les ciutats-estat d'esta regió varen formar una confederació coneguda com Lliga Aquea, que va ser molt influent durant els sigles III i II

Per l'us d'este terme en els poemes homéricos, a voltes sol designar-se com aqueos als habitants del poble indoeuropeo que, a partir de l'any 2000 a. C., es varen desplaçar cap al sur dels Balcans i que posteriorment varen donar lloc a la civilisació micénica, pero el historiografia denomina més freqüentment «micénicos» als portadors de dita cultura.

En la Bíblia es referix a este poble com acaicos.

Tradicions gregues

Les llegendes gregues fan procedir als aqueos d'un antepassat epónimo, Aqueo, fill de Juto i net d'Helén. Pausanias indica que tant Aqueo com el seu germà Ion havien naixcut en Atenes, lloc a on el seu pare hi havia migrado despuix de ser expulsat de Tesalia pels seus germans. Despuix Juto i la seua família també varen ser expulsats d'Atenes i es varen establir en Egíalo, que era com es dia a la part septentrional del Peloponeso. Aqueo va marchar a Tesalia per a reivindicar els drets del seu pare, mentres Ion es va casar en la filla del rei de Egíalo i, a la mort d'est, va obtindre el tro.

Posteriorment els descendents de Aqueo varen retornar des de Ftiótide (una zona de Tesalia) al Peloponeso, pero es varen establir més al sur, en Laconia i Argólide. En esta época va ser quan es va desencadenar la guerra de Troya, en la que els aqueos eren els més numerosos de tots els grecs. Despuix els aqueos varen ser expulsats de Laconia i Argólide pels dorios i varen demanar ser acollits pels descendents de Ion, els jonios, que seguien en la part septentrional de la península del Peloponeso. No obstant estos es varen negar i es va desencadenar una guerra en la que varen véncer els aqueos, varen expulsar als jonios i varen cridar a eixa zona Acaya.

Història

Mapa de les regions de Grècia central en l'Antiguetat. La regió de Acaya era un dels llocs habitats pels aqueos en época històrica.

L'us del terme aqueos per Homero per a designar de forma conjunta als components de la coalició de territoris que va marchar a la guerra de Troya és la base per la que historiografia considera que este nom era la denominació de, a lo manco, un ampli sector dels grecs durant l'Edat del Bronze, quan va florir la civilisació micénica.

El fi de l'hegemonia aquea en la Grècia continental és motiu de controvèrsia. Tradicionalment s'ha atribuït este fet a l'invasió per part dels dorios; no obstant recentment s'ha posat en dubte esta suposició i s'han manejat les hipòtesis de que les causes varen poder ser: una invasió per part dels pobles de la mar, la successió d'una série de terremots o una série de alçament interns.

Posteriorment, en época històrica, se situa als aqueos en una regió de la zona septentrional del Peloponeso denominada Acaya, i també en una zona de Tesalia coneguda com Acaya Ftiótide. En Acaya, a lo manco durant l'época clàssica i bona part del periodo helenístic, formaven una confederació coneguda com Lliga Aquea.

Vore també

• Aqueo (mitologia)
• Civilisació micénica
• Lliga Aquea
• Acaya
• Història de Grècia
• Antiga Grècia