Argólida
Argólida o Argólide, (en grec antic Ἀργολίς, Argolís; en grec modern Αργολίδα, Argolída AFI: [aɾɣo̞ˈliða]) és una unitat perifèrica de Grècia. Està localisada en la regió del Peloponeso, en la seua part este. La seua capital és la ciutat de Nauplia. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[1] l'Ilíada es referix a ella com «Argólida, que crío cavalls». És per això que la polis d'Argos era cridada Hippobotos.[2]
La major part de la superfície cultivable s'estén en la part central. Els seus recursos agrícoles principals són les taronges i les olives. Les plages es troben al sur i a l'est. Les montanyes dominen l'oest, el noreste i l'est. Llimita en Arcàdia a l'oest i suroest, en Corintia al nort, en el golf Sarónico, la prefectura del Ática i el terme municipal de Trecén, a l'est i surest, i en el golf Argólico al sur. En l'antiguetat Trecén pertanyia al territori de la Argólida.
Història
[editar | editar còdic]
En l'Antiga Grècia la regió va estar dominada per la polis d'Argos. Confinava en Fliunte, Cleonas i Corinto al nort, Epidauro a l'est (separades pel mont Aracneo, en la ciutat de Lesa en la frontera); el golf Argólico i Cinuria al sur, i Arcàdia a l'oest (separades pel mont Artemisio). Els dos rius que discorrien per Argólida eren l'Ínaco i l'Erasino. Inicialment constava de vàries polis independents: les principals eren Micenas, a uns 10 km al nort d'Argos, i Tirinto, a uns 8 km al surest, pero en l'época de la guerra del Peloponeso tot el territori estava somés a Argos. Atres ciutats d'Argólida varen ser: Lirceo, Orneas, Céncreas, Hisias, Genesio, Tirea, Temenio, Ásine, Midea, Hermíone i Trecén. En 1600 a. C., es varen instalar en ella els aqueos i varen iniciar els contactes comercials en Creta. Els restants de les ciutats de Micenas i Tirinto són prova d'això. L'unitat de la regió no va aplegar a conseguir-se, ya que despuix de la guerra de Troya i l'invasió dels dorios, la Argólida es va dividir en vàries ciutats rivals, la més important d'elles, Argos. En 146 a. C. varen passar a mans dels romans. Despuix del periodo bizantí, Argólida, com el restant del Peloponeso, passa a mans dels francs, d'els qui la prenen els turcs en 1640, a excepció de Nauplia, conservada pels venecians fins a 1540. Entre 1833 i 1899, la Argólida va ser part d'Argolidocorinthia, que incloïa les actuals Corinto, Hydra, Spetses i Kythira. Es va unir a Corintia per a formar Argolidocorinthia de nou en 1909. Quaranta anys més vesprada, en 1949, Argólida finalment es va separar de Corinto. Nauplia va ser capital del flamant estadi grec entre 1828 i 1834, quan es va traslladar la capital a Atenes. Com la reforma del govern de Kallikratis en 2011, l'unitat perifèrica d'Argólida va conservar el mateix territori que l'anterior prefectura.
Municipis
[editar | editar còdic]Des de 2011 es dividix en 4 municipis:[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- ↑ Antoine Jean Letronne: Curs Elemental de Geografia Antiga i Moderna, ed. Ignacio Boix, Madrit, 1845
- ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Argólida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.