Anar al contingut

Argólida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Argólida o Argólide, (en grec antic Ἀργολίς, Argolís; en grec modern Αργολίδα, Argolída AFI: [aɾɣo̞ˈliða]) és una unitat perifèrica de Grècia. Està localisada en la regió del Peloponeso, en la seua part este. La seua capital és la ciutat de Nauplia. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[1] l'Ilíada es referix a ella com «Argólida, que crío cavalls». És per això que la polis d'Argos era cridada Hippobotos.[2]

La major part de la superfície cultivable s'estén en la part central. Els seus recursos agrícoles principals són les taronges i les olives. Les plages es troben al sur i a l'est. Les montanyes dominen l'oest, el noreste i l'est. Llimita en Arcàdia a l'oest i suroest, en Corintia al nort, en el golf Sarónico, la prefectura del Ática i el terme municipal de Trecén, a l'est i surest, i en el golf Argólico al sur. En l'antiguetat Trecén pertanyia al territori de la Argólida.

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa en algunes de les principals ciutats de l'antiga Argólida.

En l'Antiga Grècia la regió va estar dominada per la polis d'Argos. Confinava en Fliunte, Cleonas i Corinto al nort, Epidauro a l'est (separades pel mont Aracneo, en la ciutat de Lesa en la frontera); el golf Argólico i Cinuria al sur, i Arcàdia a l'oest (separades pel mont Artemisio). Els dos rius que discorrien per Argólida eren l'Ínaco i l'Erasino. Inicialment constava de vàries polis independents: les principals eren Micenas, a uns 10 km al nort d'Argos, i Tirinto, a uns 8 km al surest, pero en l'época de la guerra del Peloponeso tot el territori estava somés a Argos. Atres ciutats d'Argólida varen ser: Lirceo, Orneas, Céncreas, Hisias, Genesio, Tirea, Temenio, Ásine, Midea, Hermíone i Trecén. En 1600 a. C., es varen instalar en ella els aqueos i varen iniciar els contactes comercials en Creta. Els restants de les ciutats de Micenas i Tirinto són prova d'això. L'unitat de la regió no va aplegar a conseguir-se, ya que despuix de la guerra de Troya i l'invasió dels dorios, la Argólida es va dividir en vàries ciutats rivals, la més important d'elles, Argos. En 146 a. C. varen passar a mans dels romans. Despuix del periodo bizantí, Argólida, com el restant del Peloponeso, passa a mans dels francs, d'els qui la prenen els turcs en 1640, a excepció de Nauplia, conservada pels venecians fins a 1540. Entre 1833 i 1899, la Argólida va ser part d'Argolidocorinthia, que incloïa les actuals Corinto, Hydra, Spetses i Kythira. Es va unir a Corintia per a formar Argolidocorinthia de nou en 1909. Quaranta anys més vesprada, en 1949, Argólida finalment es va separar de Corinto. Nauplia va ser capital del flamant estadi grec entre 1828 i 1834, quan es va traslladar la capital a Atenes. Com la reforma del govern de Kallikratis en 2011, l'unitat perifèrica d'Argólida va conservar el mateix territori que l'anterior prefectura.

Municipis

[editar | editar còdic]

Des de 2011 es dividix en 4 municipis:[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.
  2. Antoine Jean Letronne: Curs Elemental de Geografia Antiga i Moderna, ed. Ignacio Boix, Madrit, 1845
  3. «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia. Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2011.