Nauplia
Nauplia o Nauplion (grec modern Ναύπλιο, Náfplio) és una ciutat de Grècia, capital de l'unitat perifèrica d'Argólida i port important del golf Argólico (cridat també golf de Nauplia) en 14203 habitants en 2011. Se situa en el municipi del seu mateix nom, que en l'any 2011 contava en una població de 33356 habitants.[1]
Tradició i mitologia
El seu nom, segons Estrabón, estava relacionat en el fet de que es tractava d'un lloc a on fondejaven les naus, i se suponia que del nom de la ciutat hauria derivat el personage mitològic de Nauplio,[2] el fill de Poseidón i Amimone, encara que una atra tradició fa de Nauplio del fundador de Nauplia.[3] Per la seua ubicació sembla que va ser un establiment d'orige estranger i la tradició diu que va ser una colónia egipcíaca.
Història
L'àrea de Nauplia ha estat habitada des de la prehistòria. En el Museu Arqueològic de Nauplia es conserven restants de tombes del periodo Heládico Mig de Prónea i del periodo micénico de l'àrea de Evangelistria.[4]
En el VII era una ciutat independent i formava part de la confederació d'Argólida, que tenia les seues reunions anuals en l'illa de Calauria. Més o menys cap a l'any 600 a. C., en l'época de la segona guerra mesenia, va ser conquistada per Argos que va ocupar el seu lloc en la confederació; des de llavors Nauplio va ser simplement el port d'Argos. Els ciutadans expulsats es varen refugiar en territori espartano a on varen rebre la ciutat de Metone en Mesenia. Quan en 371 a. C. l'estat de Mesenia va ser restablit, els nauplios varen poder conservar Metone.[5]
En temps de Pausanias la ciutat estava en ruïnes. Pausanias menciona el temple de Poseidón, alguns fortines i una font anomenada Canato, en la que es banyava Hera una volta a l'any i renovava, gràcies a este bany, la seua virginitat.[6]
Va permanéixer en mans dels romans i bizantino fins a principis de el XIII. En el XII es fortificó Acronauplia. Un dels seus últims governants bizantins va ser León Esguro, en uns anys en els que Nauplia va ser una ciutat semindependiente. En 1210 va caure baix poder dels francs. En eixe any va ser establit el señorío d'Argos i Nauplia dins del principat de Acaya. El príncip Godofredo I de Villehardouin la va cedir en 1212 a Otón de la Roche, senyor d'Atenes. En 1308 va passar a la casa de Brienne, que varen perdre Atenes en 1311, pero que varen conservar Argos i Nauplia. En 1356 va passar als Enghien i en 1389 va ser venuda a Venècia. Els otomans la varen ocupar en 1539, pero Venècia la reconquistó en 1685, varen construir el castell de Palamedes i fortificaron la ciutat; en 1715 va ser ocupada i el tractat de pau la va concedir a l'Imperi Otomà.
L'heroïna Bubulina la va sitiar per mar en octubre de 1821 i per terra ho va fer Dimitrios Ipsilantis, i els turcs la varen evacuar en 1822. Des del 30 d'abril de 1823 va ser residència del Congrés i Govern de Grècia, fins a 1834 moment en el que la capital va passar a ser Atenes.
Fusió municipal de 2011
El municipi de Nafplio va ser fusionat en el marc de la reforma de l'administració local grega de 2011 en atres tres municipis veïns:[7]
Vore també
- Acronauplia - Part més antiga de Nauplia
Galeria d'imàgens
-
Mapa de l'antiga Argólida. Nauplia està en la costa del golf Argólico. -
-
-
L'edifici del primer Parlament Helènic -
-
Iglésia de Sant Nicolás -
Carrer Aristeidou -
Iglésia de Sant Jorge -
Casa en Nauplia -
Plaça en Nauplia -
Port de Nauplia
.jpg)
Referències
- ↑ «Detalle del cens de 2011 (en grec)». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2013. Consultat el 7 de setembre de 2015.
- ↑ Estrabón VIII,6,2.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia II,38,2. En un atre passage, en el llibre I, 22, 6, diu que en la Pinacoteca, edifici adossat als Propileus de l'Acrópolis d'Atenes, estava representada la mort dels fills de Nauplio a mans de Pílades.
- ↑ Museu Arqueològic de Nauplia en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Descripció (en grec)
- ↑ Estrabón VIII,6,11; VIII,6,14; Pausanias IV,24,4; IV,27; IV,35,2.
- ↑ Pausanias II,38,2-3.
- ↑ Pla Calícrates [1] archivat en Wayback Machine. Ministeri de l'Interior de Grècia Plantilla:El icon
- Elisavet Spazari i Kelli Petropolu: Corinto-Micenas-Nauplion-Tirinto-Epidauro
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Nauplia.- Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: la fortalea de Palamidi (en grec)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nauplia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.