Mesenia

Mesenia () és una unitat perifèrica de Grècia, situada en la perifèria de Peloponeso. La seua capital és Kalamata. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país. Llimita a l'est en Laconia; al nort, en Élide i Arcàdia; i al sur i oest en el mar. De Laconia la separa el mont Taigeto. La costa sur forma el cridat golf de Mesenia.

Geografia física

Montanyes

Una serra central hui cridada Tetrazi (pot ser que el seu nom antic fora Eira) ocupa la part central (en uns 1400 metros d'altura). A l'est, les montanyes hui anomenades Makryplai, formaven les antigues montanyes Nomia (Νομία ὄρη), i a l'oest la prolongació del Tetrazi hui cridada Kuvela (en la vall del Neda) es dia Elaeos (Elaeum, Ἐλάϊον). els monts Itome i Evan eren els principals.

Aegaleum o Agalios era una serra que corria paralela a la costa occidental, de la qual formaven partix les montanyes Buphras (Βουφράς) i Tomeos (Τομεύς). Tematia (Temathia, Τημαθία) o Matia (Matia, Μαθία) era una montanya que correspondria al modern Lykodimo, en casi 1000 metros, en la partix suroest.

Rius

Els rius eren: Pamiso (Pamisus, Παμισός), Neda, Balira (Balyra, Βαλίρα), Electra (Ἠλέκτρα), Ceos (Coeus Κοῖος), Leucasia (Λευκασία), Amphitus (Ἄμφιτος), Charadrus (Κάραδρος), Aris (Ἄρις), Nedon (Νέδων), Selas (Σέλας) i Cyparissos (Κυπάρισσος).

Vetes

El principal és la veta Acritas (Ἀκρίτας), o Veta Gall, la part més al sur de Mesenia; a l'oest el Corifasion (Coryphasium), que forma l'entrada de la baïa de Pilos, el Platamodes (Πλαταμώδης) o Platanodes i el Ciparision (Cyparissium) el més al nort, en la ciutat de Ciparisia (Cyparissia)

Illes

• Teganussa (Theganussa, Θηγανοῦσσα), moderna Venetiko, en frente de la veta Acritas
• Illes Oenussae (Οἰνοῦσσαι)
• Esfacteria (Sphacteria) en frente de Pilos
• Prote (Πρωτή)

Història

Archiu:AntiguasRegionesDelPeloponeso.svg

Les regions del Peloponeso en l'Antiguetat. Mesenia ocupava el suroest de la península.

Els primers habitants mencionats són els léleges. Policaón, fill de Lélege, el rei dels léleges, es va casar en l'argiva Mesene i va governar el país al que va donar el nom de la seua dòna i va construir diverses ciutats, entre elles Andania a on va establir la seua capital.

Despuix de cinc generacions varen aplegar els eolios dirigits per Perieres, fill d'Eolo, al que despuix va succeir el seu fill Afareo, que va acollir al fugitiu de Tesalia, Neleo, que va fundar Pilos, i ell i els seus descendents varen governar la costa oest. La família de Afareo es va extinguir i el país va passar als Atridas de Laconia i el restant va permanéixer en mans dels reis de Pilos. En este temps el llímit entre Mesenia i Laconia era el riu Pamiso.

Conquistat el Peloponeso pels dorios, Mesenia va correspondre a Cresfontes, qui es va casar en una filla de Cípselo d'Arcàdia, va expulsar als neleidas de Pilos i va governar sobretot el país, que va dividir en 5 parts, i va establir la capital real en Esteniclaro, i les atres 4 demarcació varen ser governades per virreyes i va donar als antics habitants els mateixos drets que als conquistadors dorios. Això va provocar l'alçament dels dorios i Cresfontes solament va conservar Esteniclaro, i finalment va ser mort en tots els seus fills, salvant-se solament el jove Épito, que estava en Arcàdia en el seu yayo Cípselo. Uns anys despuix va ser restaurat com a rei de Mesenia pels arcadios, espartanos i argivos, fundant la dinastia heráclida dels epítidas, i la seua descendència va governar sis generacions (Épito, Glauco (fill de Témeno, Istmio (fill de Glauco), Dotades, Sibotas, i Fintas.

Llavors va començar la primera guerra mesenia que va durar del 743 al 724 a. C. La segona guerra mesenia va ser del 685 al 668 a. C. La tercera va ser del 468 al 458 a. C. En conjunt són conegudes com "guerres mesenias".

La primera guerra mesenia va supondre pèrdues territorials per als mesenios, pero la segona va supondre la conquista del territori pels espartanos (668 a. C.). Mils de mesenios varen fugir del país i es varen establir en atres llocs de Grècia o en les colónies; un dels grups principals, dirigit per Aristómenes, es va establir en Regio, en Itàlia, d'a on despuix va passar també a Zancle, situada enfronte, que va dur el nom de Mesene, despuix deformat en Mesana (actual Mesina). Els que es varen quedar varen ser convertits en ilotas (siervo).

En el terremot del 464 a. C. que va deixar Esparta en ruïnes, els ilotas mesenios, que ya s'havien rebelat feya 4 anys, es varen alçar massivament en lo que va ser cridada la tercera guerra mesenia, que va acabar en l'eixida dels ilotas sitiats en Itome cap a l'estranger.

Els alçament ilotas varen ser durament reprimits, per por dels espartanos, en clara inferioritat numèrica, s'unia la contínua campanya de castic que estos eixercien, i que inclús incloïa un dia a l'any en el que els espartanos eixien a «caçar» i matar ilotas, en lo que, evidentment, la rencor tenia que estar fortament assentat entre els mesenios, convertint-los en un potencial tumult. Este perill que els espartanos tenien contínuament a les seues esquenes els va dur a evitar eixir de la ciutat en totes les seues tropes en cas de guerra, i a anar militarisant la societat com un mecanisme de supervivència tant cap a l'exterior com cap a l'interior. L'atre mecanisme per a mantindre sumisas a les masses ilotas, va consistir en destrossar la seua estructura social, inculcant-los tots els vicis, de tal manera que no pogueren fiar-se entre ells, ni trobar un líder que seguir, encara que els tumults mostren l'intent de la societat ilota de lliurar-se del jou.

Els mesenios exiliats varen governar Lepant, ciutat que varen arrasar els locrios ozolios, i varen ser estrets aliats d'Atenes des de llavors, i especialment durant la guerra del Peloponeso. Conquistada Atenes pels espartanos (abril de 404 a. C.), els mesenios varen abandonar Lepant i es varen refugiar una part en Regio o en Sicília, i el restant en la costa d'Àfrica, a on varen ser acollits pel poble libio dels euesperitas.

En 371 a. C., Epaminondas va derrotar als espartanos en la batalla de Leuctra, i per a debilitar a Esparta va restaurar l'independència de Mesenia i va formar la Lliga Arcàdia. Els hilotas varen ser declarats lliures i els mesenios exiliats en Regio, Sicília i Àfrica varen ser invitats tornar. La nova capital, Mesene, va ser construïda en 369 a. C. i la seua ciutadella va ser Itome. Els mesenios havien conservat durant 300 anys d'exili i esclavitut, les seues costums i el seu dialecte dòric. Atres ciutats també varen ser reconstruïdes i Mesenia va ser llavors aliada de Tebas i d'Arcàdia.

A la caiguda del poder de Tebas, els mesenios varen buscar l'aliança de Filipo II de Macedònia i per tant no varen estar en el camp grec en la batalla de Queronea en 338 a. C. El rei macedonio va obligar a Esparta a cedir a Mesenia la regió de Limnas i alguns districtes fronteriços (Alagonia, Gerenia, Cardámila i Leuctra) sobre els que els mesenios tenien reclamacions. Uns anys despuix Esparta va recuperar estos districtes, pero el moment exacte es desconeix.

Despuix, els mesenios varen entrar en la Lliga Aquea i varen lluitar al costat dels aqueos i d'Antígono Dosón en la batalla de Selasia en 222 a. C. Al final de la lluita Esparta va haver de cedir una atra volta Alagonia, Gerenia, Cardámila i Leuctra.

El rei Filipo V de Macedònia, al que els seus consellers varen indicar que Itome i l'Acrocorinto eren les claus del Peloponeso, es varen voler apoderar de Mesenia i varen enviar una expedició dirigida per Demetrio de Fars, llavors en la cort macedonia, que va fracassar i el propi Demetrio va morir.

Un atre intent de conquista ho va fer Nabis, tirà de Esparta, va conseguir entrar en les muralles de Mesene, pero finalment va ser rebujat pel cap de la Lliga Aquea, Filopemen, vingut per a prestar ajuda des de Megalópolis. En el tractat entre Nabis i Roma en 195 a. C., el tirà espartano va ser obligat a restituir tot lo que havia conquistat a Mesenia.

Poc despuix varen esclatar disputes entre Mesenia i la Lliga Aquea, que varen acabar en guerra oberta. Els aqueos varen ser derrotats i Filopemen va ser fet presoner i eixecutat en 183 a. C., pero el seu successor, Licortas, va derrotar als mesenios i va entrar en Mesene a on va fer eixecutar a tots els que havien participat en l'eixecució de Filopemes. Mesenia va haver de reingresar en la Lliga Aquea, i Abia, Turia i Faras (Pharae) es varen fer independents i varen entrar en la lliga separadament.

Quan el cònsul romà Lucio Mumio va fixar les fronteres dels estats grecs, Abia, Turia i Fares varen ser retornades a Mesenia, aixina com el districte cridat Dentheliates Ager que havia segut ocupat per Esparta. Com este districte va permanéixer disputat es va demanar un arbitrage a Mileto i al pretor d'Acaya, Atidius Geminus, que varen confirmar a Mesenia com a llegítima titular.

Mesenia va ser favorable a Marco Antonio, i Octavio César Augusto com a castic, despuix de la batalla de Actium en 31 a. C., va entregar Turia i Faras i el Dentheliates Ager a Esparta, pero Tiberio va revocar la decisió d'Augusto i va tornar els districtes a Mesenia.

Vore també

• Perifèria de Grècia
• Unitats perifèriques de Grècia