Batalla de Selasia

Batalla de Selasia

Plantilla:Guerra de Cleómenes La batalla de Selasia va ocórrer en el 222 a. C. entre els eixèrcits d'Antígono III de Macedònia, i Cleómenes III, rei d'Esparta. Les forces espartanas varen ser massacrades i Cleómenes va escapar a Egipte. Filopemen, el futur general de la Lliga Aquea, va participar com el cap de la cavalleria aquea en el costat de Antígono i va descollar en el corage i la visió.

Antígono i la Lliga helènica contra Cleómenes

Per a prendre el tro en 235 a. C. despuix de la mort de Leónidas II, Cleómenes va mamprendre una ambiciosa restauració política del poder d'Esparta tornant a la tradició llegendària de Licurgo. El rei de Macedònia, Antígono III, va respondre, restaurant l'influència macedonia en el Peloponeso per primera volta en casi dos décades. En 224 a. C., va firmar una aliança en els aqueos, beocios, tesalios i acarnanios. Antígono va invadir el Peloponeso i va expulsar als espartanos d'Argos, prenent Orcómeno i Mantinea en el procés. No obstant quan va alvançar contra Laconia, Antígono va trobar que Cleómenes havia bloquejat tots els ports de montanya llevat un. Cleómenes estava prop de la ciutat de Selasia, en a on ho va esperar en la seua eixèrcit.

Forces

Cleómenes havia pujat a una posició forta, colocant el seu eixèrcit a través d'un camí que seguia un riu que corre entre dos tossals, Olimp i Evas. El seu eixèrcit d'aproximadament vint mil soldats d'infanteria estava compost per hoplites espartanos, possiblement falangitas espartanos (segons Plutarco, Cleómenes havia armat dos mil lacedemonios al modo macedonio), periecos, mercenaris i siscents cinquanta ginets. La falange espartana, baix el mando personal de Cleómenes, es va dispondre en l'ala dreta i va ser colocada en el cim del tossal d'Olimp, prop de Selasia. Esta força va ser recolzada per un cos de mercenaris d'infanteria llaugera. Les tropes aliades aixina com la falange perieca varen ser conduïdes pel germà de Cleómenes, Euclidas. Estes forces es varen posar en l'ala esquerra i varen ser colocades sobre el tossal de Evas. El centre de la vall i el camí va estar ocupat per la cavalleria espartana, recolzada per mercenaris. Cleómenes provablement esperava que la posició a on estava el seu eixèrcit compensara la seua inferioritat numèrica. El rei espartano també va ordenar cavar sangues i alçar empalizades a lo llarc del camí.

Antígono, per la seua banda, va aplegar al lloc en una força superior, aproximadament de trenta mil hòmens, incloent les forces aliades de la Lliga aquea. Per primera volta des del principi de el III, els macedonios varen opondre als espartanos un verdader eixèrcit nacional i no un de replet de mercenaris. Antígono tenia en si dèu mil falangitas, tres mil peltastas i trescents ginets macedonios aixina com mil agrianos, mil siscents ilirios, mil gals, tres mil soldats mercenaris de nacionalitat desconeguda i trescents ginets, també mercenaris. Els aliats varen aportar contingents importants: els aqueos uns tres mil soldats i trescents ginets; els beocios dos mil soldats i doscents ginets; els acarnanios mil soldats i cinquanta ginets i els epirotas mil soldats i cinquanta ginets.

Referències

Bibliografia

• Édouard Will. Histoire politique du monde hellénistique or the Political History of the Hellenistic World. París, p. 1075.
• Shimron, Benjamin. Clapix Sparta: The Spartan Revolution, 243-146 B.C. Buffalo: State University of New York (Dept. of Classics), 1972, pgs. 50-55. ISBN 0-930881-01-X