Dinastia Ptolemaica

Arbre genealògic de la dinastia ptoloméica.

La dinastia ptolemaica (en grec: Δυναστεία των Πτολεμαίων) va ser fundada per Ptolomeo I Sóter, general d'Alejandro Magne. Esta dinastia va governar en el Antic Egipte durant el periodo helenístico des de 323 a. C. fins a 30 a. C., quan va perdre la seua independència i es va convertir en província romana. També se li coneix en el nom de dinastia lágida, puix Lagos d'Eordia era el nom del pare (o presunt pare) de Ptolomeo I. Ptolomeo I va establir la capital d'este regne en Aleixandria, un chicotet poble en aquella época que es va transformar en el principal centre comercial i intelectual de l'antiguetat. Esta dinastia va adoptar des del principi les costums egipcíaques i, va ser una constant enemiga de la dinastia macedonia seléucida. Durant el regnat de Ptolomeo V, es va publicar (en el 197 a. C.) un decret en tres tipos d'escritura sobre una pedra negra que es coneix hui en dia com Pedra de Rosetta. En alguns moments de la seua història, la dinastia va dominar Cirenaica (al noreste de l'actual Líbia), aixina com el sur de Canaán i Chipre. L'última sobirana del Imperi ptolemaico i l'última independent de la dinastia va ser Cleopatra VII. Despuix de la seua mort i la del seu fill, Cesarión (Ptolomeo XV), la dinastia va concloure i Egipte va ser anexionado per Octavio Augusto al Imperi romà. Un dels fills que va tindre la monarca grecoegipcia en el romà Marco Antonio va ser Cleopatra Selene II, que es va convertir, per orde de Roma, en l'esposa i per això regna de Juba II que era gobernant del regne vassall de Numidia, el fill d'abdós Ptolomeo, es anexionó en el beneplàcit romà, del també vassall regne de Mauritània, convertint a Ptolomeo en el representant de la fugaç branca occidental de la dinastia ptolemaica en el mediterràneu occidental africà. El poder ptolemaico continuaria fins que Ptolemaico va ser eixecutat en el govern de Calígula baix argument de l'incapacitat ptolemaica per a assossegar problemes norafricanos que esguitaven a Roma, i el restant de la branca reminiscente de dits governants helènics terminaria de perdre la confiança romana en l'orde del govern de Claudio d'incorporar formalment el Àfrica ptolemaica com a províncies imperials. La caudilla i reina Zenobia del Imperi de Palmira, afirmava ser descendent dels fills de Ptolemaico de Mauritània i per això ser també ptolemaica.

Faraons i reines

Retrat	Nom	Inici	Fi	Notes
		Corregentes
	Ptolomeo I Sóter Πτολεμαίος Σωτήρ (367-283 a. C.)	305 a. C.	285 a. C.	• General macedonio. • Governador d'Egipte. • Fundador de la dinastia lágida. • Va lluitar contra els antígónidas.
	Ptolomeo II Filadelfo Πτολεμαῖος Φιλάδελφος (308-246 a. C.)	285 a. C.	246 a. C.	• Fill de Ptolomeo I Sóter i Berenice I. • Corregente des de l'any 292 a. C. • Desenroll agrícola. • Mecenes de les arts i ciències. • Primera guerra síria contra el Imperi seléucida. • Respal a Esparta i Atenes en la Guerra de Cremónides. • Segona guerra síria. • Va traslladar el cos d'Alejandro Magne de Menfis a Aleixandria.
		Arsínoe II (279-270 a. C.)
	Ptolomeo III Evergetes Πτολεμαίος Ευεργέτης (282-222 a. C.)	246 a. C.	222 a. C.	• Fill de Ptolomeo II Filadelfo i Arsínoe I. • Reconquistó la Cirenaica. • Tercera guerra síria. • Va recolzar la rebelió d'Antíoco Hierax i a Nuga-ho I de Pérgamo. • Va recolzar a Esparta contra Macedònia. • Va potenciar el comerç en el mar Rojo.
		Berenice II (246-222 a. C.)
	Ptolomeo IV Filopátor Πτολεμαῖος Φιλοπάτωρ (244-204 a. C.)	222 a. C.	204 a. C.	• Fill de Ptolomeo III Evergetes i Berenice II. • Va intentar recuperar l'influència lágida en Grècia. • Quarta guerra síria. • Tumult d'Horunnefer en la Tebaida.
		Berenice II (222-221 a. C.) Arsínoe II (220-204 a. C.)
	Ptolomeo V Epifanes Eucaristos Πτολεμαῖος Ἐπιφανής Εὐχάριστος (210-180 a. C.)	204 a. C.	180 a. C.	• Fill de Ptolomeo IV Filopátor i Arsínoe III. • Regència d'Agatocles d'Egipte. • Tumult en Aleixandria. • Quinta guerra síria. • Esclafa el tumult d'Horunnefer i Anjunnefer.
	Ptolomeo VAIG VORE Filométor Πτολεμαῖος Φιλομήτωρ (186-145 a. C.)	180 a. C.	164 a. C.	• Fill de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Regència de la seua mare. • Sexta guerra síria. • Pèrdua de Celesiria i invasió seléucida d'Egipte. • Els seus generals proclamen a Ptolomeo VIII faraó. • Reconciliació entre els germans, govern conjunt. • Tumults en Aleixandria i Tebas. • Ptolomeo VIII ho expulsa del poder.
		Cleopatra (180-176 a. C.) Cleopatra II (175-164 a. C.) Ptolomeo VIII (170-164 a. C.)
	Ptolomeo VIII Evergetes II Πτολεμαῖος Εὐεργέτης (184-116 a. C.)	164 a. C.	163 a. C.	• Fill de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Va expulsar als seus germans de poder. • Tumult en Aleixandria que restaura a Ptolomeo VI. • Nomenat rei de Cirenaica.
	Ptolomeo VAIG VORE Filométor Πτολεμαῖος Φιλομήτωρ (186-145 a. C.)	163 a. C.	145 a. C.	• Fill de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Restaurat en el poder junt a la seua esposa-germana. • Conflicte en Ptolomeo VIII pel control de Chipre. • Respal a Demetrio II Nicátor front a Alejandro Beles. • Va fallir durant la campanya militar.
		Cleopatra II (163-145 a. C.)
	Ptolomeo VIII Evergetes II Πτολεμαῖος Εὐεργέτης (184-116 a. C.)	145 a. C.	131 a. C.	• Fill de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Els alejandrínos soliciten la seua tornada. • Casament en Cleopatra III. • Tumult en la capital a favor de Cleopatra II. • Ptolomeo VIII i Cleopatra II fugen a Chipre.
		Cleopatra II (145-131 a. C.) Cleopatra III (142-131 a. C.) Ptolomeo VII (145-144 a. C.)
	Ptolomeo VII Neo Filopátor Πτολεμαίος Νέος Φιλοπάτωρ (¿-130 a. C.)	131 a. C.	130 a. C.	• Supost fill de Ptolomeo VIII Evergetes i Cleopatra II. • Existència dubtosa. • Possiblement va ser assessinat pel seu pare.
Erro al crear miniatura:	Cleopatra II Filométor Soteira Κλεοπάτρα Φιλομήτωρ Σωτείρα (185-116/115 a. C.)	130 a. C.	127 a. C.	• Filla de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Els alejandrínos es rebelen al seu favor. • Pert terreny front a Ptolomeo VIII. • Fracassa l'invasió de Demetrio II en el seu respal. • Derrotada fuig a Síria junt a la seua filla.
	Ptolomeo VIII Evergetes II Πτολεμαῖος Εὐεργέτης (184-116 a. C.)	127 a. C.	116 a. C.	• Fill de Ptolomeo V Epifanes i Cleopatra I. • Recupera el poder despuix d'expulsar a Cleopatra II. • Recolza al usurpador Alejandro II Zabinas en Síria. • Reconciliació en Síria. • Tornada de Cleopatra II com corregente.
		Cleopatra III (127-116 a. C.) Cleopatra II (124-116 a. C.)
	Ptolomeo IX Sóter II Πτολεμαῖος Σωτήρ (143-81 a. C.)	116 a. C.	107 a. C.	• Fill de Ptolomeo VIII Evergetes i Cleopatra III. • El seu germà Ptolomeo Alejandro es proclama rei de Chipre. • Intervenció en Síria en apoyo d'Antíoco IX contra Antíoco VIII. • Recolza a Antíoco IX contra Juan Hircano I de Judea. • Cleopatra III expulsa a Ptolomeo IX d'Aleixandria.
		Cleopatra II (116-115 a. C.) Cleopatra III (116-107 a. C.) Cleopatra IV (116-115 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo X Alejandro I Πτολεμαίος Αλέξανδρος (¿-88 a. C.)	107 a. C.	88 a. C.	• Fill de Ptolomeo VIII Evergetes i Cleopatra III. • Enviat a Chipre com a governador es va declarar rei. • Va prendre el tro gràcies a la seua mare Cleopatra III. • El seu germà Ptolomeo IX conquista Chipre. • Intervenció en Judea contra Alejandro Janneo. • Ordena l'assessinat de la seua mare. • Expulsat d'Aleixandria. • Mor en l'invasió de Chipre.
		Cleopatra III (107-101 a. C.) Berenice III (101-88 a. C.)
	Ptolomeo IX Sóter II Πτολεμαῖος Σωτήρ (143-81 a. C.)	88 a. C.	81 a. C.	• Fill de Ptolomeo VIII Evergetes i Cleopatra III. • conquista Chipre i es proclama rei. • Restaurat despuix del tumult d'Aleixandria contra el seu germà.
Erro al crear miniatura:	Berenice III Βερενίκη (120-80 a. C.)	81 a. C.	80 a. C.	• Filla de Ptolomeo IX Sóter i Cleopatra Selene I. • Va heretar el tro a la mort del seu pare. • Va cridar al seu mig germà Ptolomeo XI com corregente. • Va ser assessinada per est.
		Ptolomeo XI (80 a. C.)
	Ptolomeo XI Alejandro II Πτολεμαίος Αλέξανδρος (¿-80 a. C.)	80 a. C.		• Fill de Ptolomeo IX Sóter i potser Cleopatra Selene I. • Va ser elegit corregente per pressió de Roma. • Assessinat de Berenice III i disturbis en Aleixandria. • Mor linchado en els disturbis.
		Berenice III (80 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo XII Neo Dioniso Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος (112-51 a. C.)	80 a. C.	58 a. C.	• Fill de Ptolomeo IX Sóter i mare incerta. • El seu germà Ptolomeo és nomenat rei de Chipre. • Influència romana sobre Egipte. • Colabora en Pompeyo Magne. • Viage a Roma per a ser confirmat pel triumvirat. • Chipre passa a ser província romana. • Política fiscal impopular. • Disturbis en Egipte i viage a Roma. • En la seua absència és depost.
		Cleopatra V (79-69 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Berenice IV Epifanea Βερενίκη (77-55 a. C.)	58 a. C.	55 a. C.	• Filla de Ptolomeo XII Neo Dioniso i Cleopatra V. • Aupada al tro pels rebels. • Invasió de Ptolomeo XII en respal romà. • Eixecutada per orde paterna.
		Cleopatra V o Cleopatra VI (58-57 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo XII Neo Dioniso Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος (112-51 a. C.)	55 a. C.	51 a. C.	• Fill de Ptolomeo IX Sóter i mare incerta. • Recanvi en el tro en ajuda romana. • Incidents en Cayo Rabirio Pòstum, dioiketes d'Egipte. • Crisis financera. • Va deixar en el seu testament una corregencia dels seus fills baix custòdia de Roma.
		Cleopatra VII (52-51 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo XIII Teos Filopátor Πτολεμαῖος Θεός Φιλοπάτωρ (62-47 a. C.)	51 a. C.	47 a. C.	• Fill de Ptolomeo XII Neo Dioniso i mare incerta. • Regència de Potino. • Guerra civil contra Cleopatra VII. • Eixecució del general romà Pompeyo Magne. • Juliol César intervé en la guerra civil egipcíaca. • César venç el lloc en Aleixandria. • Ptolomeo XIII és fet presoner. • Mort del rei en la Batalla d'el Nilo.
		Cleopatra VII (51-47 a. C.) Arsínoe IV (48-47 a. C.)
	Arsínoe IV Ἀρσινόη (63-41 a. C.)	48 a. C.	47 a. C.	• Filla de Ptolomeo XII Neo Dioniso i mare incerta. • César torna Chipre a Egipte. • Arsínoe i Ptolomeo XIV declarats reis de Chipre. • Es proclama reina i s'alia en el seu germà. • Lidera el Lloc en Aleixandria contra César. • És intercanviada pel seu germà. • Residix en Roma fins al seu assessinat per Marco Antonio.
		Ptolomeo XIII (51-47 a. C.) Cleopatra VII (51-47 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo XIV Teos Filopátor II Πτολεμαῖος Θεός Φιλοπάτωρ (59-44 a. C.)	47 a. C.	44 a. C.	• Fill de Ptolomeo XII Neo Dioniso i mare incerta. • Corregente en la seua germana Cleopatra VII. • Va morir possiblement enverinat.
		Cleopatra VII (47-44 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Cleopatra VII Tea Filopátor Κλεοπᾰ́τρᾱ Φιλοπάτωρ (69-30 a. C.)	51 a. C.	30 a. C.	• Filla de Ptolomeo XII Neo Dioniso i mare incerta. • Guerra civil contra el seu germà. • Aliança en Juliol César • Juliol César intervé en la guerra civil egipcíaca. • César venç el lloc en Aleixandria. • Cleopatra i Ptolomeo XIV reis. • Assessinat de Ptolomeo XIV. • El seu fill Ptolomeo XV nomenat rei. • Aliança i casament en el general Marco Antonio • Donacions d'Aleixandria • Enfrontament contra el triunvir Octavio • Derrota en la batalla d'Accio • Mort de M. Antonio i Cleopatra.
		Ptolomeo XIII (51-47 a. C.) Arsínoe IV (48-47 a. C.) Ptolomeo XIV (47-44 a. C.) Ptolomeo XV (44-30 a. C.)
Erro al crear miniatura:	Ptolomeo XV Filópator Filómetor César Πτολεμαίος Φιλοπάτωρ Φιλομήτωρ Καίσαρ (47-30 a. C.)	44 a. C.	30 a. C.	• Fill de Cleopatra VII i Juliol César. • Corregente en la seua mare. • Derrota i mort de la seua mare. • Invasió d'Egipte pel general romà Octavio. • Eixecució de Ptolomeo XV.
		Cleopatra VII (44-30 a. C.)
Egipte es convertix en província romana (30 a. C.)

Titulatura

Cartuig egipcíac dels ptolomeos:

P T O L M I S

<ferixc><-p:t-wA-l:M-i-i-s-></ferixc>

Vore també

• Regne de Macedònia
• Alejandro Magne
• Dinastia Seléucida
• Ètnia de Cleopatra, que discutix els orígens d'algunes esposes i concubinas estrangeres de la dinastia.

Referències

Referències digitals

• (anglés) http://www. digitalegypt. ucl. ac. uk//Welcome. html
• (anglés) http://www. ancient-egypt. org/index. html
• (anglés) http://www. narmer. pl/indexen. htm
• (anglés) http://www. phouka. com/pharaoh/pharaoh/pharaohs. html
• (alemà) http://www. eglyphica. de/egpharaonen
• (francés) https://web. archive. org/web/20090618165908/http://2terres. hautesavoie. net/cegypte/texte/chronolo. htm

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dinastia Ptolemaica.
• homar. org/genealog/i_aorp/orp25. htm Genealogia, Reis i Regnes: Dinastia Ptolemaica d'Egipte

Dinastia precedent	Periodo helenístico d'Egipte	Dinastia següent
Dinastia macedónica	Dinastia ptolemaica	Periodo romà