Calígula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; naixcut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de giner del 41), més conegut com a Calígula, fon emperador de l'Imperi Romà entre l'any 37 i l'any 41.

Fon el tercer emperador de Roma i era membre de la família Júlia-Clàudia. Era fill de Tiberi Claudi Neron i Livia Drusila, membre per tant de la gens Claudia.

Els primers mesos del seu regnat foren prometedors, ya que Calígula concedí incentius a la guàrdia pretoriana, manà archivar tots els casos de traïció iniciats per Tiberi i indultà als proscrits i exiliats. No obstant això, poc de temps més tart emmalaltí i estigué molt prop de la mort i, quan es recuperà, el seu comportament canvià radicalment. Estudis moderns sugerixen que l'emperador patia encefalitis o epilèpsia.

Durant este temps, va ordenar assessinar a diversos membres de la seua família, senadors o polítics i aliats que havien estat pròxims a ell, al mateix temps que prenia actituts com a mínim excèntriques, com prometre el càrrec de cònsul al seu cavall o manar esculpir el seu cap en totes les estàtues de divinitats de Roma, considerant-se ell mateix com un Deu.

Calígula va iniciar la construcció d'una série de proyectes, com l'ampliació dels ports de Reggio de Calàbria i de Sicília lo que va permetre aumentar les exportacions de blat des d'Egipte.

També va completar la construcció del temple d'August i del teatre de Pompeu; va iniciar la construcció d'un nou amfiteatre al costat de la Saepta Julia i va fer ampliar el palau Imperial. Va començar la construcció dels aqüeductes Aqua Claudia i Anio Novus que Plini el Vell considera maravelles de l'ingenyeria.

També va manar construir una gran pista d'atletisme coneguda com el circ de Gai i Neró i va fer portar un obelisc d'Egipte (ara conegut com l'obelisc Vaticà) per a ficar-lo en el centre de Roma.

En Siracusa, va fer reparar les muralles de la ciutat i diversos temples i va fer construir noves carreteres, insistint en el manteniment d'elles. També havia previst reconstruir el palau de Polícrates de Samos, acabar el temple d'Apolo en Efes i fundar una ciutat en un lloc elevat dels Alps. Igualment, va planejar iniciar la construcció del canal de Corint, i inclús va enviar un centurió a supervisar-ne el proyecte.

Les accions de Calígula com a emperador varen ser descrites com a especialment dures pel senat, la noblea i l'orde eqüestre. Segons diversos autors, estes accions varen provocar diverses conspiracions fallides contra Calígula fins que, finalment, un complot de la guàrdia pretoriana liderat per Gai Cassi Quèrees va conseguir assessinar-lo.

Aixina, el 22 de giner de l'any 41, Quèrees i atres guàrdies es varen acostar a Calígula mentres parlava en uns jóvens actors durant un espectàcul en commemoració d'August. Els detalls varien entre els diferents relats, pero tots afirmen que Quèrees va ser el primer en apunyalar a Calígula, seguit pels demés conspiradors.

Referències[editar | editar còdic]

  • Benediktson, D. Thomas (1991). «Caligula's Phobias and Philias: Fear of Seizure?». The Classical Journal. pp. 159-163
  • Dion Casio, Historia Romana LI.20
  • Philip Milnes-Smith, From Caligula to Constantine. Tyranny and Transformation in Roman Portraiture. Journal of roman studies, ISSN 0075-4358, Nº 93, 2003, p. 319
  • Wardle, D. (1994). Suetonius' Life of Caligula: a Commentary. p. 313
  • Woods, David (2000). Caligula's Seashells. Bruselas: Greece and Rome. pp. 80-87

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • A. Barrett, Anthony (1989). Caligula: the corruption of power. Batsford. ISBN 0-7134-5487-3
  • Grant, Michael (1975). The Twelve Caesars. Nueva York: Charles Scribner's Sons
  • Hurley, Donna W. (1993). An Historical and Historiographical Commentary on Suetonius: Life of C. Caligula. Atlanta, Georgia: Georgia: Scholars Press
  • Plinio el Viejo, Naturalis Historia V.2
  • Suetonio, Las Vidas de los Doce Césares, Vida de Calígula
  • Tácito, Anales IV.41

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Predecessor:
Tiberi
Vexilloid of the Roman Empire.svg
Emperador romà

37 - 41
Successor:
Claudi