Anar al contingut

Juba II

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Juba II

Juba II (en latín: Iuba, (Ιoβα) o Ιουβας, en bereber: ⵢⵓⴱⴰ (Yuba)) (52 o 50 a. C.-23 d. C.) va ser rei de Numidia i posteriorment de Mauritània. La seua primera esposa va ser Cleopatra Selene (II), l'última descendent de la dinastia ptolemaica, filla de la reina d'Egipte Cleopatra VII i el triunviro romà Marco Antonio.[1]

Primers anys

[editar | editar còdic]

Juba II va ser l'únic fill i hereu del rei Juba I de Numidia, rei bereber del nort d'Àfrica, mentres que la seua mare nos és desconeguda. En 45 a. C. el seu pare es va suïcidar despuix de la derrota davant Juliol César en Tapso, en l'actual Tunis, quan Numidia es va convertir en província romana. Juba II va ser dut a Roma per César i va formar part de la processó triumfal de César, com a temps despuix ho faria la seua futura esposa Cleopatra Selene en els fastos despuix de la conquista d'Egipte. Va rebre una educació romana en llatí i en grec, romanizándose i inclús obtenint la ciutadania romana. Per esta dedicació a l'estudi, es va convertir en un dels ciutadans romans en millor educació, i a l'edat de 20 anys va escriure la seua primera obra titulada Arqueologia romana. Va gojar del favor de César i Octavio, lluitant junt a Octavio en la batalla d'Accio en 31 a. C.

Restauració en el tro

[editar | editar còdic]
Moneda de l'antic Regne de Mauretania:
Anvers: Juba II de Numidia;
Revers: Cleopatra Selene II.
Moneda de Juba II.

Octavio Augusto va restituir a Juba II com a rei de Numidia entre els anys 29-27 a. C., lo que ho va convertir en fidel aliat de Roma. Entre el 26 i el 20 a. C., Augusto li va otorgar a Cleopatra Selene (II) com a esposa, donant-li un gran dote i confirmant-la com a reina. No obstant, Juba II i Cleopatra II no varen regnar junts molt temps en Numidia perque la població local s'oponia a Juba per la seua excessiva romanisació, lo que va causar desórdens civils. La parella real va deixar llavors Numidia, traslladant-se a Mauritània.[2]

Mauritània

[editar | editar còdic]

Quan es varen mudar a Mauritània, renombraron la capital com Cesarea (moderna Cherchel, Argèlia). Els proyectes de construcció i escultura en Cesarea i Volubilis presentaven una rica mescla d'estils arquitectònics egipcíac, grec i romà. Cleopatra va influir per a que Juba II eixercira una òptima política de govern: Juba II va fomentar i va recolzar les arts escèniques, l'investigació científica i el coneiximent de l'història natural i va favorir el comerç mauritano. Mauritània va comerciar en tot el Mediterràneu, en especial en Hispania i Itàlia, exportant peix, raïms, perles, figues, gra, fusta per a mobles i tenyida púrpura per a les vestidures senatorials. Juba II va enviar una expedició a les illes Púrpures en la finalitat de restablir els antics processos fenicios de fabricació de la tenyida ("púrpura getúlica").[3] Tingis (l'actual Tànger), ciutat situada prop de les Columnes d'Hércules (actual estret de Gibraltar), es va convertir en un gran centre comercial. En Gades (actual Càdis) i Cartago Nova (actual Cartagena) en Hispania, Augusto va nomenar a Juba II duunviro honorari, càrrec que equivalia al de magistrat o patronus coloniae d'una colónia o ciutat romana fonamentalment relacionada en el tràfic comercial. L'historiador grec Plutarco ho descriu com un dels millors estadistes del seu temps, i aixina com eixemple durant el seu regnat el valor i la calitat de la moneda mauritana varen ser reconeguts en el món antic. També va manar explorar atres zones geogràfiques, com les Montanyes de l'Atles, Madeira i les Illes Canàries. En 19 d. C. Juba II va nomenar al seu fill Ptolomeo corregente, abans de morir en l'any 23 d. C. Va ser enterrat junt a la seua primera dòna en el Mausoleu real de Mauritània. Ptolomeo va regnar fins al 40 d. C., quan el seu cosí segon, l'emperador Calígula, va manar assessinar-ho en una visita a Roma, despuix de lo que Mauritània va quedar anexionada al Imperi i es va convertir en província romana.

Matrimonis i fills

[editar | editar còdic]

Primer matrimoni en Cleopatra Selene (II) (40 a. C.-6 d. C.). Fills:

Segon matrimoni, en Glafira (princesa de Capadocia, filla del rei Arquelao).

Obres

[editar | editar còdic]

Juba II va escriure llibres en grec i llatí sobre història, història natural, geografia, gramàtica, pintura i teatre, encara que únicament sobreviuen fragments de la seua obra, quedant testimonis de la mateixa en les obres d'atres autors. Va recopilar ademés una important biblioteca en multitut de temes, que sense dubte va complementar la seua prolífica producció pròpia. La seua guia Sobre Aràbia va tindre gran èxit en Roma, escrivint ademés Sobre els Assiris, Sobre Líbia i una Història de Roma. En relació en la gramàtica va escriure Sobre la corrupció delèxic i les Semblances. En l'art, Sobre la pintura i una Història del Teatre. Sobre la fauna, Sobre animals venenosos i Fisiologia.

Plinio el Vell ho cita com a autoritat en 65 ocasions en la seua Naturalis Història i en Atenes es va edificar un monument com a reconeiximent als seus escrits. Segons Plinio el Jove, Juba II va enviar una expedició a les Illes Canàries i a Madeira i allí va recopilar informació sobre flora, fauna i etnografia.[4] Juba II hauria donat a les Illes Canàries eixe nom perque es varen trobar grans gossos feroços (canarius, dellatí ca, canis, gos) i va nomenar cinc de les illes en llatí: Canària (actual Gran Canària), Nivaria (l'illa de les neus perpètues, actual Tenerife), Capraria, Iunonia Maior (provablement, La Palma), Iunonia Minor i una en grec, Ombrios (actual El Ferro). També és conegut per haver escrit un llibre sobre un tártago que va trobar en el Alt Atles al que va cridar Euphorbia dedicat al seu mege personal. Més tarde li la cridaria Euphorbia regis-jubae ('Euphorbia del rei Juba') en el seu honor (ara li la denomina Euphorbia obtusifolia ssp. regis-jubae). El botànic alemà Carl Sigismund Kunth va dedicar el gènero de palmera monotípic Jubaea (Arecaceae) al Rei Juba II en reconeiximent als seus escrits sobre història natural i expedicions botàniques a les illes Canàries i Madeira, indicant en el protólogo del gènero: "in honrem Jubae, regis Numidiae, eruditissimi principis et studiorum claritate quam regno memorabilioris, qui de re herbaria ac geographia commentaris reliquit insignes."[5]


Flavio Filóstrato recordava aixina una de les seues anècdotes:

"I he llegit en el tractat de Juba que els elefants s'ajuden mútuament quan estan sent perseguits i van a defendre's fins a l'agotament, i quan estan fòra de perill, ungen les seues ferides en les llàgrimes de l'arbre d'aloe, mantenint-se de peu, al seu entorn, com els meges."
Vida d'Apolonio de Tiana, Loeb Classicalibrary, Llibre II, Capítul XVI.

.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Guédon, Stéphanie (2025). Juba II: l'Afrique au défi de Rome, els Belles lettres. ISBN 978-2-251-45669-0.
  2. ↑ Roller, Duane W. (2003) The World of Juba II and Kleopatra Selene Routledge (UK)ISBN 0-415-30596-9 p. 74
  3. ↑ C. Michael Hogan, Mogador: Promontory Fort, The Megalithic Portal, ed Andy Burnham, November 2, 2007 megalithic. co. uk/artícul. php? sid=17926
  4. ↑ O'Brien, Sally and Sarah Andrews. (2004) Lonely Planet Canary Islands "Lonely Planet". p. 59. ISBN 1-74059-374-X.
  5. ↑ Bonpland, Aimé; Humboldt, Alexander von; Kunth, {{{nom3}}} (1815). biodiversitylibrary. org/item/11233 Nova genera et species plantarum :quas in peregrinatione ad plagam aequinoctialem orbis novi collegerunt /descripserunt, partim adumbraverunt Amat. Bonpland et Alex. d'Humboldt ; ex schedis autographis Amati Bonplandi in ordinem digessit Carol. Sigismund. Kunth ..., sumtibus Librariae Graeco-Llatí-Germanico,.

Fonts

[editar | editar còdic]
  • Encyclopaedia Britannica - Juba II
  • Microsoft Encarta 2002 Encyclopaedia

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Juba_II&oldid=1401191»