Euphorbia regis-jubae
Euphorbia regis-jubae J.Gay, coneguda en castellà com tabaiba salvage o amarga i com tabaiba mora, és una espècie d'arbust suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia i la seua enclavament africà.[1][2]
És component principal, junt a Euphorbia canariensis, de la comunitat vegetal denominada tabaibal-cardonal.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto que pot sobrepassar els 2 m d'altura en tallos i branques suculentes sense espines. Es diferencia d'atres espècies per les seues inflorescèncias pedunculadas, umbeliformes i normalment compostes que presenten un color groc-verdoso i perque les bràctees florals cauen ans que madure el frut.
De la mateixa manera que atres euforbias, posseïx un làtex blanc i pegajoso, molt irritante, que es coneix en les illes com a llet de tabaiba.
Florix de decembre fins a maig.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es tracta d'una espècie distribuïda per l'enclavament macaronésico africà ―suroest de Marroc i Sàhara Occidental― i les illes i illots de Gran Canària, Fuerteventura, Lanzarote, Llops, La Graciosa, Alegranza i Montanya Clara ―Canàries, Espanya―.[2][3][1]
En Canàries es desenrolla en barrancs, ales i terrats en abundant insolació en les zones baixes i miges entre els 300 i 1200 metros d'altitut.
- Hibridació
L'espècie hibrida de forma natural en Gran Canària en I. aphylla, donant com resultat el nototaxón Euphorbia x marreroi Molero & Rovira.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]I. regis-jubae s'inclou en la subsección Pachydadae Boiss. de la secció Tithymalus (Scop.) Boiss.[5]
Va ser descrita per Jacques Etienne Gai en nom de Philip Barker Webb i Sabin Berthelot, i publicada en Histoire Naturelle dones Iles Canaries en 1847.[6]
I. regis-jubae s'ha identificat erròneament en regularitat. El nom illegítim Euphorbia obtusifolia Poir. s'ha utilisat indistintament per a dos espècies que es troben en Canàries: la I. regis-jubae oriental i la I. lamarckii occidental. En 2003, David Bramwell va enumerar sèt publicacions de 1847 a 1993 que varen donar noms incorrectes o distribucions incorrectes per a estes dos espècies.[7]
- Etimologia[8]
- Euphorbia: nom genèric que deriva d'Euphorbus, mèdic grec del rei Juba II.
- regis-jubae: epítet dedicat al rei Juba II.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[9]
- Euphorbia lamarckii f. latibracteata (G.Kunkel) Oudejans
- Euphorbia lamarckii subsp. regis-jubae (J.Gay) Oudejans
- Euphorbia lamarckii var. pseudodendroides (H.Lindb.) Oudejans
- Euphorbia mauritanica Webb ex J.Gay
- Euphorbia obtusifolia f. latibracteata G.Kunkel
- Euphorbia obtusifolia subsp. regis-jubae (J.Gay) Maire
- Euphorbia obtusifolia var. pseudodendroides (H.Lindb.) Maire
- Euphorbia pseudodendroides H.Lindb.
- Euphorbia virgata subsp. regis-jubae (J.Gay) Soldano
- Tithymalus regis-jubae (J.Gay) Klotzsch & Garcke
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Ha segut utilisada tradicionalment en les illes Canàries com planta medicinal, realisant-se cataplasmas en el seu làtex que, encara que tòxic, també presenta efectes analgésicos.[10] Aixina mateix, el làtex era utilisat des d'época aborigen en vàries illes per a envarbascar, método de peixca que consistia en atrapar peixos en tolls i atordir-los abocant el làtex en l'aigua en lo que eren més fàcils de capturar.[11]
Segons el botànic Emilio Guinea, el seu làtex era utilisat en el continent africà per a curar als camellos de diverses dolències.[12]
En les illes orientals ―Fuerteventura i Lanzarote― va ser ademés utilisada com llenya.[11]
I. regis-jubae posseïx també us com planta ornamental en parcs i jardins pel seu vistós porte i floració, requerint per al seu cultiu pocs contes, encara que necessita calor i bon drenage. Pot soportar gelades de fins als -6 °C.[13]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]L'espècie es troba inclosa en el apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[14]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Es coneix en les illes Canàries generalment com tabaiba salvage o amarga, i en Gran Canària també com tabaiba mora.[8][15]
El terme tabaiba és un guanchismo, un nom de procedència aborigen canari que sobreviu en el espanyol de Canàries, sent el genèric que es dona en les illes a les espècies de porte arbustiu ramificat del gènero Euphorbia.[16][17][18][19]
Els apelatius de salvage i amarga fan referència a la toxicitat del seu làtex en contraposició al de la tabaiba dolça. Per la seua banda, el de mora aludix a la coloració obscura de les seues tallos, també en contraposició a la tabaiba dolça, que els seus tallos són més clars. Prové del canarismo «moro» que definix a certs animals de color negre, aplicat a les plantes per extensió semàntica.[20]
En el continent africà és coneguda en àrap com afdir o afdira.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Euphorbia regis-jubae J. Gay». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia regis-jubae J.Gay». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Tabaiba salvage (Euphorbia regis-jubae)». Macaronesian. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ (2005).«Natural hybrids in endemic Canarian dendroid spurges (Euphorbia subsect. Pachycladae)».Willdenowia. Annals of the Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem.Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem.Alemània:(35)
- 271-280.ISSN 0511-9618.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ (1995).«Contribució a l'estudi taxonómico i descriptivo del cardón de Canàries (Euphorbia canariensis)».Revista de l'Acadèmia Canària de Ciències (Folia Canariensis Academiae Scientiarum).Acadèmia Canària de les Ciències.Illes Canàries:7(2-4)
- 93-110.ISSN 1130-4723.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia regis-jubae» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ (2003).«Observations on a proposal to conserve the name Euphorbia obtusifolia Poiret.».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(24)
- 143-147.ISSN 0211-7150.Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ 8,0 8,1 Kunkel, Günther (1986). [1], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Euphorbia regis-jubae J.Gay» (en inglés). WFO Plant List. World Flora Online. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [2], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 43. ISBN 84-404-1458-7.
- ↑ 11,0 11,1 «EUPHORBIA REGIS-JUBAE WEBB & BERTHEL.». Plantes de la meua terra. Consultat el 24 d'abril de 2022.
- ↑ 12,0 12,1 Guinea (1945). [3], Madrit: Institut Forestal d'Investigacions i Experiències, pp. 145.
- ↑ «Tabaiba salvage (Euphorbia regis-jubae)». CiberCactus. Consultat el 24 d'abril de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ Barker Webb (1836). [4] (en francés), Pariu: Béthune, pp. 250.
- ↑ «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ (2015) «tabaiba», [5], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5.
- ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
- ↑ (2002) , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1196. ISBN 84-95691-32-9. «moro, ra. adj. GC., LP. 2. Es diu d'alguns animals i plantes de color negre o obscur...»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- (2003).«Observations on a proposal to conserve the name Euphorbia obtusifolia Poiret.».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canària:(24)
- 143-147.ISSN 0211-7150.Consultat el 29 d'abril de 2022.
- Kunkel, Günther (1978). [6], Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària. ISBN 84-500-2805-1.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Machado Carrillo (2005). [7], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua. ISBN 978-8-4960-5926-9.
- «Ensage fitosociológico de la Crassi-Euphorbieta Macaronésica i estudi dels tabaibales i cardonales de Gran Canària».Anals de l'Institut Botànic A. J. Cavanilles.Real Jardí Botànic de Madrit.Madrit:22
- 224-305.Consultat el 30 d'abril de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia regis-jubae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.