Euphorbia balsamifera
_01.jpg)
Euphorbia balsamifera Aiton, coneguda en castellà com tabaiba dolç, és una espècie d'arbusto perenne suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. Presenta una distribució discontínua entre l'oest d'Àfrica i el sur de la península aràbiga.[1][2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbusto perenne, en tronc suculent, a sovint rastrero en estar expost al vent. Es diferencia de les espècies més pròximes per tindre la inflorescència en una sola flor terminal.[4]
La floració es produïx d'autumne a primavera, entre octubre i maig.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]I. balsamifera presenta una distribució discontínua, creixent per un costat en les illes del archipèlec de Canàries ―Espanya― i en l'oest africà des de Mauritània fins a Senegal, Níger i el nort de Nigèria; i per un atre en zones de l'est africà ―en Sudan a la vora del Mar Rojo i en el nort de Somàlia― i sur d'Aràbia.[3]
En Canàries està present en totes les illes, aixina com en el illot de Llops i en el archipèlec Chinijo, a excepció del Roque de l'Est.[1] Creix en zones costeres ascendint fins als 500 m d'altitut en ales del sur i fins als 200 en les del nort. Caracterisa vàries comunitats vegetals denominades generalment com tabaibal dolça. Com a espècies acompanyants solen aparéixer Ceropegia fusca, Lycium intricatum, Schizogyne sericea, Plocama pendula, Cneorum pulverulentum, Kleinia neriifolia o Rossa fruticosa, entre unes atres.[6]
En el noroest d'Àfrica les característiques dels llocs de distribució de I. balsamifera són similars els de les illes Canàries. Ací es troba acompanyada d'espècies com Euphorbia echinus, Convolvulus travutianus o Launaea arborescens.[7]
En Aràbia i est d'Àfrica l'espècie es desenrolla en terres altes, entre 2100-2300 m d'altitut, en un règim pluviométrico tropical i gran aridez. Ací forma una comunitat vegetal pròpia denominada Carallumo petraeae-Euphorbietum adenensis, caracterisada per ser una xara d'escassa cobertura en espècies suculentes i áfilas. Com a espècies acompanyants es presenten Caralluma spp., Kleinia odora o Campylanthus pungens.[7]
Diversitat
[editar | editar còdic]Presenta dos subespecies acceptades:[2][3]
- Euphorbia balsamifera subsp. adenensis (Deflers) P.R.O.Bally, distribuïda pel sur de la península aràbiga i est d'Àfrica. Arbustos més compactes, fins a 1 m d'altura en fulls obovadas de fins a 2,5 cm de llarc.
- Euphorbia balsamifera subsp. balsamifera, #present en Canàries i oest africà.
No obstant, alguns autors han propost l'existència de tres espècies diferents a raïl d'estudis genómicos, morfològics i geogràfics: I. adenensis per a l'est d'Àfrica i sur d'Aràbia; I. balsamifera per a Canàries i el noroest africà, i I. sepium per al Sahel occidental des de l'oest de Chad fins a Senegal.[8]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Euphorbia balsamifera va ser descrita pel botànic escocés William Aiton i publicada en Hortus Kewensis en 1789.[9]
La subespecie adenensis va ser publicada pel botànic suís Peter René Oscar Bally en Candollea en 1974, havent segut descrita originalment pel francés Albert Deflers i publicada com Euphorbia adenensis en Bulletin de la Société Botanique de France en 1887.[10][11]
- Etimologia[12]
- Euphorbia: nom genèric dedicat a Euphorbus, mege d'orige grec del rei mauritano Juba II.
- balsamifera: epítet latino compost per balsamum, que significa 'bàlsem', i fer, que significa 'tindre o dur', aludint a una suposta producció de bàlsem.
- adenensis: epítet llatí que aludix a la regió d'Aden, en Aràbia.
- Sinonímia
La subespecie adenensis conta en els següents sinònims:[13]
- Euphorbia adenensis Deflers
- Euphorbia balsamifera subsp. adenensis (Deflers) Govaerts
- Tithymalus adenensis (Deflers) Soják
La subsp. balsamifera:[14]
- Euphorbia balsamifera subsp. rogeri (N.I.Br.) Guinea
- Euphorbia balsamifera subsp. sepium (N.I.Br.) Maire
- Euphorbia balsamifera var. rogeri (N.I.Br.) Maire
- Euphorbia rogeri N.I.Br.
- Euphorbia sepium N.I.Br.
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]En les illes Canàries ha segut tradicionalment utilisada des d'época aborigen. Era amprada com planta medicinal donades les propietats emolientes, salivatorias i fortalecedoras de genives del seu làtex, que era utilisada a modo de chicle. Ademés s'utilisada com cataplasmas per a tractar diferents afeccions de la pell com a quiste o barrugues, i com a antídot a la toxicitat del làtex d'atres euforbias com I. canariensis, I. regis-jubae o I. lamarckii. Per la seua banda, la fusta era aprofitada com llenya i per a fer tapons de barricas, mentres que el seu làtex també s'usava a modo de pegament.[15]
En el continent s'han documentat atres usos: com bardiça per a delimitar parceles en Senegal, remei per a la sarna en camellos en el Sàhara Occidental, o en fins alimenticis en Nigèria.[15]
La seua floració posseïx una alta atracció d'abelles, per #lo que posseïx interés apícola.[5][16]
L'espècie posseïx modernamente valor com planta ornamental, sent utilisada en parcs i jardins. El seu cultiu no requerix molts contes, necessitant exposició a ple sol, sols ben drenados i poc rec. Resistix gelades fins als -2 °C. La seua multiplicació es produïx per mig d'esquejes.[17]
Sobre el seu valor simbòlic, I. balsamifera es considera el símbol natural vegetal de l'illa de Lanzarote segons una llei del Govern de Canàries.[18]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Es troba inclosa en el apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[19]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En Canàries i a nivell divulgatiu és coneguda comunament com tabaiba dolç, encara que en l'illa d'El Ferro li la denomina també com tabaiba mansa.[15]
El terme tabaiba és un guanchismo, una paraula de procedència aborigen que sobreviu en el espanyol de Canàries, sent el nom genèric que es dona en les illes a les espècies de porte arbustivo ramificado del gènero Euphorbia.[20][21][22][23]
Els apelatius de dolç o mansa es deuen a la poca toxicitat del seu làtex, en comparació a atres espècies com I. lamarckii o I. regis-jubae.
En Mauritània és coneguda en àrap com fernan, afzrinam i ifernane, en Senegal com yaro i en Nigèria com aliyara en idioma hausa.[24][15][25]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Euphorbia balsamifera Aiton». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Euphorbia balsamifera Aiton». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Euphorbia balsamifera Aiton» (en anglés). The Encyclopedia of succulents. LLIFLE (Encyclopedias of Living Forms. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia balsamifera Ait.». Flora Vascular de les illes Canàries. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Tabaiba dolç (Euphorbia balsamifera)».Catàlec de Flora Canària.Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ (2006) [1], Santa Creu de Tenerife: Grafcan. ISBN 978-84-611-3811-1.
- ↑ 7,0 7,1 (1999).«Contribució a l'estudi taxonómico i descriptivo de la tabaiba dolça (Euphorbia balsamifera)».Revista de l'Acadèmia Canària de Ciències (Folia Canariensis Academiae Scientiarum).Acadèmia Canària de les Ciències.Sant Cristóbal de l'Estany:11(3-4)
- 265-286.ISSN 1130-4723.Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ (2020).«Three sweet tabaibas instead of one: splitting former Euphorbia balsamifera s.l. and resurrecting the forgotten Euphorbia sepium».Euphorbia World.International Euphorbia Society.Regne Unit:16(2)
- 41-45.ISSN 1746-5397.Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ «Euphorbia balsamifera Aiton, Hort. Kew. [W. Aiton 2: 137 (1789)]» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia balsamifera subsp. adenensis (Deflers) P.R.O.Bally, Candollea 29(2): 390, with basionym ref. (1974)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia adenensis Deflers, Bull. Soc. Bot. France 34: 67 (1887)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [2], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Euphorbia balsamifera subsp. adenensis (Deflers) P.R.O.Bally». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ «Euphorbia balsamifera subsp. balsamifera Aiton». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 (2000).«Contribució a l'estudi etnobotánico de la Tabaiba Dolça (Euphorbia balsamifera)».Anuari d'Estudis Atlàntics.Patronat de la Casa de Colón.Las Palmas de Gran Canària:(46)
- 19-58.ISSN 0570-4065.Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ Sants Vilar (2004). [3], Tenerife: Cabildo Insular de Tenerife, pp. 59. ISBN 84-8734-076-8.
- ↑ «Tabaiba dolç (Euphorbia balsamifera)». CiberCactus. Consultat el 2 de maig de 2022.
- ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 28 d'abril de 2022.
- ↑ «Apèndixs». CITES. La Secretaria CITES. Consultat el 30 d'abril de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ «Tabaiba». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 1 de maig de 2022.
- ↑ (2015) «tabaiba», [4], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5.
- ↑ (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
- 31-50.ISSN 0212-4130.
- ↑ Guinea (1945). [5], Madrit: Institut Forestal d'Investigacions i Experiències, pp. 111.
- ↑ «Euphorbia balsamifera Ait. [family EUPHORBIACEAE]» (en anglés). JSTOR. Global plants. ITHAKA. Consultat el 1 de maig de 2022.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1836) [6] (en francés), Pariu: Béthune.
- Bramwell, David (2001). , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euphorbia balsamifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.