Lycium intricatum
La cambronera, espina santa o cambrón és una planta arbustiva adaptada a les zones semiáridas del pis termomediterráneo, de la família de les solanáceas.
Morfologia
[editar | editar còdic]Tronc recio, asprós i espinós, intrincado conforme alvança el seu desenroll. Fulls carnosas, de color vert clar, d'un o dos centímetros de llongitut. Flor de diminut cáliz de color vert, en corola en forma de trompetilla, de tamany alguna cosa major que el dels fulls i de color violeta pàlit. Fruts diminuts, de mig cm, en forma de baya i de viu color taronja en madurar, virando al roig pàlit quan se sequen. Llavors d'un milímetro, de color groc molt pàlit. Planta pràcticament despulla de fulls durant els rigors de l'estiu.
Vida i reproducció
[editar | editar còdic]Aprofita les pluges per al seu desenroll, permaneixent en un estat casi de latencia durant l'àrit estiu de les regions en les que viu. Florix entre abril i octubre. Es reproduïx per mig de llavors. Despuix de la germinació creix inicialment en un únic talle vertical. Despuix el seu aparat vegetatiu es va fent cada volta més « intrincado » i espinós, d'ahí que també li la conega com a espina santa.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Viu en zones de xara, sobre sols pedregosos o arenencs (rupícola o subrupícola), en climas templats o semiáridos, soportant molt ben les sequias estivals. Lo que no soporta són les gelades. Es dona en tot tipo de sols, soporta la falta de precipitacions i els sols salinos (halófila).
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx per tot el Mediterràneu, en Espanya especialment en les costes d'Almeria, Granada i Múrcia. En Almeria és especialment abundant en el Veta de Gata, Níjar, en l'alce, Serra de Gádor fins a la costa de ponent, en el Parage de Punta Entinas-Sabinar. També es troba en Alacant i Fomentera i Mallorca.[1] En Canàries està present en totes les illes menys El Ferro.[2] En el nort d'Àfrica és autòcton de la regió costera i subcostera mediterrànea, des d'Argèlia occidental fins a la Península Tingitana. Per la costa atlàntica aplega fins a Mauritània. Per l'interior penetra fins a les estepas de Marroc oriental i les proximitats de Béchar.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lycium intricatum va ser descrita per Pierre Edmond Boissier i publicat en Elench. Pl. Nov. 66, en l'any 1838.[4]
Del llatí « Intrincatum » per lo intrincado de la seua brancada en la seua madurea.
Número de cromosomas de Lycium intricatum (Fam. Solanaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=24[5]
Castellà: cambrón, cambronera, cambroneras, cambros, espina santa, espino africà, rascaviejas.[6]
- Lycium europaeum var. intricatum
- Lycium europaeum var. ramulosum (Dunal) Fiori
- Lycium persicum var. leptophyllum (Dunal) Hayek[7][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Herbario Virtual del Mediterràneu Occidental»..
- ↑ «Flora de Canàries». Consultat el 24 de juny de 2014.
- ↑ Toll García (2001). , Madrit:Agència Espanyola de Cooperació Internacional. ISBN 84-7232-878-3.
- ↑ Lycium intricatum en Tròpics
- ↑ Sur la caryologie de quelques plantes récoltées pendant l'III Reunion de Botanique Péninsulaire. Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Mem. Soc. Brot. 21: 343-385
- ↑ 6,0 6,1 «Lycium intricatum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 28 de novembre de 2011.
- ↑ Lycium intricatum en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- BATTANDIER, J. A. & TRABUT, M. (1888). Flore de l'Algérie. Dicotyledones. [1-184] Monocotyledones parell L. Trabut. [p.623]
- JAHANDIEZ, I. & R. MAIRE (1934). Catalogue dones Plantes du Maroc. [vol. 3] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.659]
- NÈGRE, R. (1962). Petite flore dones régions arides du Maroc occidental. Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 1961- [p.186]
- QUÉZEL, P. & S. SANTA (1963). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et dones régions désertiques méridionales. vol. [2] CNRS., Paris. [p.822]
- TUTIN, T. G. & al. (ed.) (1972). Flora Europaea. (vol. 3) Cambridge University Press, Cambridge. [p.194]
- POTTIER-ALAPETITE, G (1981). Flore de la Tunisie [vol. 2]. Publié parell els soins de A. NABLI. Ministère de l'Enseign. Sup. et de la Rech. Scient. et Ministère de l'Agric. Tunis. [p.817]
- OZENDA, P. (1983). Flore du Sahara. (ed. 2). Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS.), Paris, 622p. [p.380]
• BARRY J. P. & J. C. CELLES (1991). Flore de Mauritanie. Institut supérieur scientifique de Nouakchott - Université de Nice. 1991 Vol. 1: [1-8]- xlviii, [1]-359. [p.328] • HANSEN, A. & P. SUNDING (1993). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 4. revised edition. Sommerfeltia 17: [1-295]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat] Lycium intricatum
- Waste Ideal Lycium intricatum
- Lycium intricatum en CJB
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lycium intricatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.