Anar al contingut

Euphorbia canariensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Euphorbia canariensis2.jpg
Euphorbia canariensis (Euphorbia canariensis)


Euphorbia canariensis L., coneguda com cardón canari, és una espècie d'arbust suculent cactiforme pertanyent a la família Euphorbiaceae originària de la Macaronesia.[1][2][3]

És component principal, junt a diverses espècies de euforbias arbustivas ―I. lamarckii i I. regis-jubae―, de la comunitat vegetal denominada tabaibal-cardonal.


Descripció

[editar | editar còdic]

És de porte candelabriforme, espines robustes i curvades, tallos quadrangulars o pentagonals presentant floració en el seu extrem superior; pot mostrar un gran desenroll vertical (4 m) i horisontal (150 m²), per esta raó crea un microhábitat en el seu interior al que s'associen diverses espècies animals i vegetals.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És endèmica de les illes d'El Ferro, La Palma, La Gomera, Tenerife, Gran Canària i Fuerteventura, en el archipèlec de Canàries ―Espanya―, considerant-se extinta en Lanzarote i estant absent en els illots del archipèlec Chinijo i Llops.[1][4]

És prou comú en les illes occidentals, sobretot en Tenerife, i en Gran Canària. És molt rara en Fuerteventura, a on es troba restringida de forma natural a la península de Jandía i a l'entorn precisament de Montanya Cardones.[5]

Es desenrolla en un ranc altitudinal que va des del nivell de la mar als 900-1000 metros d'altitut, per lo que s'associa en atres formacions vegetals com el tabaibal, el bosc termófilo i inclús la pinada. Les condicions locals poden fer variar la seua distribució bàsica.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Euphorbia canariensis va ser originalment descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum en 1753.[6]

Etimologia
  • canariensis: apelatiu que indica pertinença a l'archipèlec canari, en el seu sentit més ampli.[7]
Sinonímia

L'espècie presenta els següents sinònims:[2]

  • Euphorbia canariensis f. viridis G.Kunkel
  • Euphorbia canariensis var. spiralis Bolle
  • Euphorbia canariensis var. spiralis Bolle ex Boiss.
  • Euphorbia tribuloides Lam.
  • Tithymalus canariensis (L.) H.Karst.
  • Tithymalus quadrangularis Kiggel.[8]
  • Torfasadis canariensis (L.) Raf.
  • Torfasidis canariensis (L.) Raf.
  • Torfosidis canariensis (L.) Raf.

Com a noms inválidos o nudum:[9]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

I. canariensis ha segut utilisada històricament pel ser humà per a diversos usos.[10]

Modernamente és utilisat en jardineria com planta ornamental, necessitant per al seu cultiu exposició a ple sol, sols ben drenados i rec escàs. Soporta gelades de fins a -2 °C.[11]

Posseïx interés apícola.[12]


El làtex de l'espècie, extremadament tòxic, té propietats vesicantes, estornutatorias i purgantes, havent segut utilisat des d'época aborigen en vàries illes per a peixcar per mig de envarbascado, que consistia en atrapar peixos en tolls i atordir-los abocant el làtex en l'aigua.[13]

Sobre el seu valor simbòlic, està considerat com el símbol natural vegetal de l'illa de Gran Canària segons la Llei 7/1991 del Govern de Canàries.[14] Aixina mateix, l'image del cardón es troba plasmada en els escuts heràldics dels municipis tinerfenys de Buenavista del Nort i Santiago del Teide, fent alusió en el primer cas a un eixemplar singular que va existir en el terme municipal i que alcançava uns 150 m² de diàmetro, i en el segon representant al barri de Tamaimo, a on abunda l'espècie.[15][16]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Molt comuna en el passat, la pressió antrópica ha restringit este arbust cap a les zones més agrestes de les illes, estant classificat com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN.

L'espècie es troba protegida en incloure's en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries, estant també en l'apèndix II de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades.[17][1]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

En les illes Canàries és conocico com cardón, que la seua etimologia prové del francés chardon en el significat de 'planta que té espines', denominació provablement originada pels primers conquistadors europeus d'orige normando en el sigle xv.[18][19] Aixina mateix, segons el croniste José Agustín Álvarez Rixo, entre els llauradors tinerfenys es donava la denominació de cardón mascle als eixemplars de menor tamany que no florien, i de cardón femella als que presentaven major corpulencia i florien abundantment durant la primavera i l'estiu.[20] Per una atra part, el mege i historiador Juan Bethencourt Alfonso indica que en el sur de Tenerife també es dia cardón laso als eixemplars no ramificados.[3]

Fòra de l'archipèlec és conegut com cardón canari o de Canàries, i com euforbio.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Euphorbia canariensis L.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Euphorbia canariensis L.». GBIF.org. Secretariat de GBIF. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (1995).«Contribució a l'estudi taxonómico i descriptivo del cardón de Canàries (Euphorbia canariensis)».Revista de l'Acadèmia Canària de Ciències (Folia Canariensis Academiae Scientiarum).Acadèmia Canària de les Ciències.Illes Canàries:7(2-4)
    93-110.ISSN 1130-4723.Consultat el 24 d'abril de 2022.
  4. ↑ (2007).«El cardón que va desaparéixer de Lanzarote».Pellagofio.Pellagofio Edicions.Santa María de Guia de Gran Canària:ISSN 2444-9679.Consultat el 24 d'abril de 2022.
  5. ↑ Bramwell, David (1974). [1], Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària. Jardí Botànic Canari "Vera i Clavijo". ISBN 8472070263.
  6. ↑ «Euphorbia canariensis L., Sp. Pl. 1: 450 (1753)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  7. ↑ 7,0 7,1 Kunkel, Günther (1986). [2], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  8. ↑ Wijnands, D. O. (1983). «Euphorbiaceae», [3] (HTMLHTML), CRC Press. ISBN 9061912628.
  9. ↑ «Euphorbia canariensis» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  10. ↑ (2014) [4], Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, pp. 161-165. ISBN 978-84-491-1401-4.
  11. ↑ «Cardón canari (Euphorbia canariensis)». JardineríaOn. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  12. ↑ Sants Vilar (2004). [5], Tenerife: Cabildo Insular de Tenerife, pp. 60. ISBN 84-8734-076-8.
  13. ↑ Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [6], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 43. ISBN 84-404-1458-7.
  14. ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  15. ↑ «El Cardón de Buenavista». Consultat el 24 d'abril de 2022.
  16. ↑ «Santiago del Teide». Símbols de Canàries. Banderes i escuts de les illes. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  17. ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Consultat el 24 d'abril de 2022.
  18. ↑ Machado Carrillo (2005). [7], Illes Canàries: Acadèmia Canària de la Llengua, pp. 217. ISBN 978-8-4960-5926-9.
  19. ↑ (2002) , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 429-430. ISBN 84-95691-32-9.
  20. ↑ (2011).«Álvarez Rixo i les seues observacions al Diccionari d'Història Natural de les Illes Canàries».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(29)
    37-72.ISSN 0212-4130.Consultat el 24 d'abril de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Euphorbia_canariensis&oldid=584698»