Santiago del Teide
| Santiago del Teide | ||||
|
| ||||
| País : | Erro al crear miniatura: Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Canàries | |||
| • Província: | Santa Cruz de Tenerife | |||
| • Comarca: | ||||
| • Partit judicial: | ||||
| Ubicació: | ||||
| • Altitut: | 925 | |||
| Superfície: | 52.21 | |||
| Població: | 12.582 hab. (INE 2025) | |||
| • Densitat: | ||||
| Gentilici: | ||||
| Predomini llingüístic: | ||||
| Còdic postal: | 38683 | |||
| Festes majors: | ||||
| Alcalde: | Emilio Jose Navarro Castanedo (PP) | |||
| Pàgina web: | ||||
Santiago del Teide és un municipi espanyol pertanyent a l'illa de Tenerife, en la província de Santa Creu de Tenerife, comunitat autònoma de Canàries.

La capital municipal es troba en el caixco urbà de Santiago del Teide, situat a 930 m s. n. m.
Toponímia
Originalment va ser cridat Valle de Santiago. Abans de la reforma de la nomenclatura municipal de 1916 el municipi es dia simplement Santiago. En dita data el seu nom va ser modificat pel de Santiago del Teide[1] per a evitar confusions en sigles anteriors en un poble de l'illa veïna de La Gomera.[2][3]
Símbols
Escut
L'escut heràldic del municipi va ser aprovat per Orde del Govern de Canàries de 4 de juny de 1988, sent la seua organisació: «cuartelado. 1.º, de azur, una arracada de raïms d'or, representa als núcleus del Molledo, Les Taques, Valle de Dalt i El Retamar, en els que el cultiu de la vinya va tindre gran importància en el passat.; 2.º, d'argent, un recipient de fanc en el seu color, representa al núcleu de Arguayo, famós pel seu alfarería d'orige guanche; 3.º, d'argent, un cardón (Euphorbia canariensis) en el seu color, representa al núcleu de Tamaimo, a on abunda esta planta; 4.º, de azur, un ancora d'argent, representa a la franja costera, i en especial al Port de Santiago. Sobre el tot, un escusón d'or en la Creu de Santiago de gules, aludix al nom del municipi, de la mateixa manera que les siluetes del Teide, el número del qual en la bandera es correspon en el dels núcleus de població de que es compon. Al timbre, corona comtal, que és deguda al Comte de Sèt Fonts, que va ser titular del señorío.».[4] L'escut va ser modificat per Orde d'1 de decembre de 2005 per a incloure en la seua organisació una conta en punta en el lema: «Vila Històrica Santiago del Teide».[5]
Bandera
La bandera municipal va ser aprovada per Orde del Govern de Canàries de 3 de decembre de 1991, sent la seua descripció: «El llarc de la bandera ha de ser una volta i mija (1 i 1/2) de la seua altura. El seu color pla és el blau ultramar. En el centre de la mateixa i de forma circular ha de dur nou Teides d'argent, representant als núcleus de població del municipi, i segons figuren en la bordadura de l'escut heràldic municipal. El radi del círcul serà de dos terços (2/3) de l'altura. En el centre d'este círcul, i seguint el diàmetro vertical, la Creu de Santiago que figura en l'escut del blasón heràldic municipal. La seua altura serà també dos terços (2/3) de l'altura de la bandera.»[6]
Pendó
El municipi conta aixina mateix en pendó, aprovat per Orde del Govern de Canàries de 3 de decembre de 1991, sent un «rectàngul de seda o ras blanc d'1,20 m d'alt per 1,909 m de llarc. En el centre d'este rectàngul, haurà d'incloure's el blasón heràldic municipal, brodat en els esmalt i metals del mateix, i tenint d'altura el blasón dos terços de l'altura del pendó. Vores de flocs de fils de seda endoblegats d'argent i azur (blau) de 8 cm de llarc en tots els extrems del rectàngul, a excepció del que va unit a l'asta. De la part superior de l'asta pender dos cordoneres de 3 m cada u, arrematats en la seua part inferior per borles, igualment de fils de seda endoblegats d'argent i azur (blau), lo mateix que les cordoneres, per a ser portats per membres de la Corporació, en les desfilades en que acodixca esta en el pendó.»[7]
Geografia
Es troba situat en l'oest de l'illa, llimitant en els municipis de Buenavista del Nort, Les Siges, El Tanc, Garachico, Icod dels Vins, La Orotava i Guia de Isora.
Té una extensió de 52,21 km², sent el 14.º municipi en extensió de l'illa de Tenerife i el 24.º de la província.[8]
Santiago del Teide alcança la seua cota màxima en l'elevació coneguda com a cerro de les Chajoras, ubicat a 2674 m s. n. m.[9]
Orografia
Hidrografia
La principal conca hidrogràfica del municipi és la formada pel barranc del Valle de Santiago. Atres barrancs importants són els ubicats en la superfície del massiç de Teno corresponent al terme municipal, sent els de major entitat el barranc dels Sauces i el Barranc Sec.[10]
Clima
Espais protegits
El municipi conta en superfície dels espais protegits del parc rural de Teno, reserva natural especial del Chinyero, del parc natural de la Corona Forestal, del parc nacional del Teide i del monument natural del Teide, tots inclosos en la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits.[11]
Tots estos espais s'inclouen també en la Ret Natura 2000 com a Zones Especials de Conservació i Zones d'Especial Protecció per a les Aus, a les que se sumen atres ZEC com el dels Riscs de Lara i la Franja marina Teno-Rasca que conserven hàbitats d'espècies i naturals, el primer format per boscs mediterràneus endèmics de Juniperus spp. i xares termomediterráneos, i el segon per bancs d'arena coberts permanentment per aigua marina poc profunda.[12]
Santiago del Teide també conta en el mont d'utilitat pública denominat La Pinada.[13]
Comunicacions
Carreteres
S'accedix al municipi principalment per la carretera TF-82 de Icod dels Vins a Armeñime. Atres vies d'accés són la carretera TF-375 de Santiago del Teide a Chío per Arguayo, la TF-436 de Buenavista a Santiago del Teide i la TF-454 de Tamaimo a Port de Santiago.[14][15]
Transport públic
El municipi conta en vàries parades de taxis sobretot concentrades en els barris de Tallats dels Jagants i Port de Santiago, existint també una en Tamaimo i una atra en el caixco del poble.
En autobús —guagua— per mig de les següents llínees de TITSA:
| Llínea | Trayecte | Recorregut |
|---|---|---|
Història
Etapa guanche: abans del sigle xv
- Artícul principal → Menceyato de Adeje.
El territori que ocupa el municipi va pertànyer en l'época guanche al regne o menceyato de Adeje.
Conquista i colonisació europees: sigles xv i xvi
Despuix de la conquista de l'illa en 1496 pels castellans, el territori va ser repartit entre els conquistadors i colon, sent un dels primers beneficiaris en la zona Juan Cap en 1508.[3]
En la nova societat, la Vall de Santiago passa a incloure's en el terme territorial de Daute, i a dependre en lo civil i eclesiàstic de Buenavista del Nort.[3]
Antic Règim: sigles xvii i xviii
En 1663 el Valle passa a constituir un señorío jurisdiccional baix el poder de Fernando del Clot i Solórzano, qui promou la creació de la parròquia per a la segregació de Buenavista. La parròquia de Sant Fernando es crea finalment en 1679.[3]
L'historiador tinerfeny José de Vera i Clavijo descriu la Vall de Santiago a finals del sigle xviii de la següent manera:
Etapa moderna: sigles xix i xx
El señorío del Valle de Santiago perduraria fins que en 1811 els señoríos jurisdiccionals són incorporats a la nació, constituint-se el municipi en 1812 a l'ampar en la Constitució de Càdis.
Pascual Madoz, en el seu Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar, diu de Santiago a mitan del sigle xix:
En 1909 es produïx en el terme municipal l'erupció del volcà Chinyero, constituint l'últim episodi eruptivo de l'illa de Tenerife.[18]
El sigle xx marca el verdader desenroll del municipi, favorit principalment per l'arribada de la carretera en 1930, el alumbramiento de galeries d'aigua cap a 1950 i, sobretot, pel boom turístic a partir de la década de 1960.[3]
Sigle xxi
El 5 d'octubre de 2004 s'afig al títul de vila el d'Històrica per Decret del Govern de Canàries.[19]
Demografia
Segons el cens de l'INE de l'any 2025, Santiago del Teide conta en 12.582 habitants.
Santiago del Teide conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
| Any | 1842 | 1857 | 1860 | 1877 | 1887 | 1897 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 | 2021 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 1067 | 1142 | 1158 | 1211 | 1391 | 1402 | 1585 | 1817 | 1912 | 1865 | 2023 | 2101 | 2479 | 3134 | 3591 | 5914 | 9303 | 10 689 | 11 101 |
| Nacionalitat | Hòmens | Dònes | Total | % | Proporció |
|---|---|---|---|---|---|
| Espanyola | Plantilla:Formatnum2 | Plantilla:Formatnum2 | Plantilla:Formatnum2 | 61.5 % | |
| Estrangera | Plantilla:Formatnum2 | Plantilla:Formatnum2 | Plantilla:Formatnum2 | 38.4 % |
A 1 de giner de 2014 Santiago del Teide tenia un total de 10 468 habitants, ocupant el 18.º lloc en número d'habitants de l'illa de Tenerife i el 20.º de la província de Santa Creu de Tenerife.[21]
La població relativa era de 200,50 hab./km².
De l'anàlisis de la piràmide de població es deduïx que:
- La població compresa entre 0 i 14 anys era el 12 % del total;
- la població entre 15 i 64 anys es corresponia en el 63 %;
- i la població major de 65 anys era el 25 % restant.
Per sexes contava en 5211 hòmens i 5257 dònes.[21]
| Entitat singular | Habitants |
|---|---|
| Tallats dels Jagants | 1820 |
| Arguayo | 504 |
| Les Taques | 121 |
| El Molledo | 195 |
| Port de Santiago | 4814 |
| El Retamar | 97 |
| Santiago del Teide (capital municipal) | 428 |
| Tamaimo | 2384 |
| Valle de Dalt | 105 |
| Total | 10 468 |
Economia
L'economia de Santiago del Teide està diversificada entre les localitats del municipi, encara que el turisme és la seua principal font de recursos. Aixina és en els núcleus costers de Port de Santiago i Penya-segat dels Jagants, mentres que en les poblacions de l'interior —Santiago del Teide, Tamaimo i Arguayo— esta es fonamenta en l'agricultura.
En l'agricultura prenen importància els cultius de bananes i tomates, i el turisme predominant és l'europeu, sobretot ciutadans del Regne Unit, Alemània i Escandinavia. Símbol d'això és l'existència d'hotels i apartahoteles com l'Hotel Els Jagants, inaugurat pels llavors Príncips d'Espanya, o l'Hotel LANDMAR Costa Els Jagants, l'últim en ser construït i el més gran del municipi.
Administració i política
= Govern municipal
Alcaldes democràtics (1979–2027)
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jose Antonio Navarro Diaz | UCD |
| 1983 - 1987 | Jose-Antonio Navarro Diaz | CDS |
| 1987 - 1991 | Pancracio Socas Garcia | CDS |
| 1991 - 1995 | Pancracio Socas Garcia | Ati |
| 1995 - 1999 | Pancracio Socas Garcia | Ati |
| 1999 - 2003 | Pancracio Socas Garcia | CC |
| 2003 - 2007 | Juan Damian Gorrin Ramos | CC |
| 2007 - 2011 | Juan Damián Gorrín Ramos | CC |
| 2011 - 2015 | Juan Damian Gorrin Ramos | PP |
| 2015 - 2019 | Emilio Jose Navarro Castanedo | PP |
| 2019 - 2023 | Emilio Jose Navarro Castanedo | PP |
| 2023 - 2027 | Emilio Jose Navarro Castanedo | PP |
=
El municipi està regit pel seu Ajuntament, compost de l'alcalde-president i setze regidors.
En les eleccions de 2011, el PP va conseguir huit regidors, CC 5, Independents per Santiago del Teide 3, PSOE 1. Formant-se en primera instància un govern de pacte entre el PP i el PSOE, que seria trencat en 2012 pels populars i refet en els Independents.[23][24]
Organisació territorial
Santiago del Teide s'inclou en la Comarca del Suroest, mentres que la seua superfície ocupada pel parc rural forma partix de la Comarca de Teno i la que comprén els espais protegits del parc natural, de la reserva natural especial i el parc nacional s'inclouen en la Comarca del Massiç Central.[25]
El municipi es troba dividit, segons senyes de l'Institut Nacional d'Estadística, en nou entitats singulars de població:[21]
| Entitat singular | Superfície |
|---|---|
| Tallats dels Jagants | 0,53 km² |
| Arguayo | 20 km² |
| Les Taques | 2,18 km² |
| El Molledo | 2,71 km² |
| Port de Santiago | 1,21 km² |
| El Retamar | 0,76 km² |
| Santiago del Teide (capital municipal) | 4,22 km² |
| Tamaimo | 13,27 km² |
| Valle de Dalt | 7,33 km² |
| Total | 52,21 km² |
Cultura
Patrimoni
El municipi conta en la Casa del Pati, element declarat be d'interés cultural en la categoria de Monument.[26]
Alguns dels seus llocs d'interés són els Tallats dels Jagants, que sorgixen de la mar i s'eleven 800 metros; el volcà Chinyero, a on es va produir l'última erupció volcànica en l'illa en 1909; Arguayo, a on es troba el centre de alfarería o Plaja de l'Arena, que goja de la bandera blava d'Europa per a costes i plages.
La «Ruta de l'Art» agrega a un conjunt de pintures sobre les fronteres de les cases de Santiago del Teide (dedicades a les illes) i el Museu del Peixcador en Port de Santiago, en una frontera de l'artiste Bernard Romain.
Festes
En el municipi se celebren diverses festes, sent dies festius locals el 16 de juliol festivitat de la Verge del Carmen, i el 25 de juliol dia de Santiago Apòstol.[27]
Deport
Prova automovilística pujada a Tamaimo
Religió
La població creent de Santiago del Teide professa majoritàriament la religió catòlica, estant repartida la feligresía en cinc parròquies pertanyents al arciprestazgo de Isora de la diòcesis de Tenerife.[28]
Les parròquies són:
Vore també
Referències
- ↑ (1916-07-02).«[Real decret aprovant la reforma proposta per la Real Societat Geogràfica, canviant la denominació als 573 Ajuntaments d'Espanya compresos en la mateixes, i disponent que en lo sucesivo es designen en els noms en que figuren en la relació que es publica»].Gasseta de Madrit.(184): 11-16.ISSN 0212-1220.
- ↑ (30 de juny de 1916).«Nova denominació de Municipis».Bolletí oficial del Cabildo Insular de Tenerife.Imprenta Benítez.Santa Creu de Tenerife:(7): 8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Breu referència històrica del municipi de Santiago del Teide
- Archivat el 24 de setembre de 2014 archivat en Wayback Machine. Font: Ajuntament de la Vila Històrica de Santiago del Teide.
- ↑ ORDEN de 4 de juny de 1988, per la que s'aprova l'escut heràldic del municipi de Santiago del Teide (Tenerife) Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 132. Dimecres 19 d'octubre de 1988.
- ↑ ORDEN d'1 de decembre de 2005, per la que s'aprova la modificació de l'escut del municipi de la Vila Històrica de Santiago del Teide (Tenerife) Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 240. Divendres 9 de decembre de 2005.
- ↑ ORDEN de 3 de decembre de 1991, per la que s'aprova la bandera del municipi de Santiago del Teide (Tenerife) Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 006. Dilluns 13 de giner de 1992.
- ↑ ORDEN de 3 de decembre de 1991, per la que s'aprova el pendó del municipi de Santiago del Teide (Tenerife) Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 006. Dilluns 13 de giner de 1992.
- ↑ Població, superfície i densitat per municipis
- Archivat el 7 de març de 2016 archivat en Wayback Machine. Font: Institut Nacional d'Estadística.
- ↑ Infraestructura de Senyes Espacials de Canàries. Mapa Topogràfic Integrat Font: Conselleria d'Educació, Universitats i Sostenibilitat. Govern de Canàries.
- ↑ Pla Hidrològic
- Archivat el 4 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. Font: Consell Insular d'Aigües de Tenerife
- ↑ Ret Canària d'Espais Naturals Protegits - Tenerife
- Archivat el 12 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine. Font: Conselleria d'Obres Públiques, Transports i Política Territorial, Govern de Canàries.
- ↑ Els espais protegits Natura 2000 en Espanya
- Archivat el 23 de decembre de 2014 archivat en Wayback Machine. Font: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, Govern d'Espanya.
- ↑ Infraestructura de Senyes Espacials de Canàries. Àrees Protegides Font: Conselleria d'Educació, Universitats i Sostenibilitat. Govern de Canàries.
- ↑ Mapa de carreteres de Tenerife Font: Cabildo de Tenerife.
- ↑ Llistat de carreteres Font: Cabildo de Tenerife.
- ↑ Vera i Clavijo, José de (1950). «Prenc III, llibre XV», Elías Serra Ráfols (ed.). Notícies de l'història general de les Illes Canàries, definitiva edició, Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions, pp. 776-777.
- ↑ Madoz, Pascual (1849). Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'ultramar (vol. XIII), Madrit: Imprenta del Diccionari geogràfic-estadístic-històric de D. Pascual Madoz, pp. 825-826.
- ↑ Murillo, Pedro H.. «Cent anys de l'erupció del Chinyero», L'Opinió de Tenerife, Grup Editorial Prensa Ibèrica, 2 de març de 2009. Consultat el 23 d'octubre de 2014.
- ↑ DECRETO 139/2004, de 5 d'octubre, pel que es concedix el títul de «Històrica» a la Vila de Santiago del Teide Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 199. Dijous 14 d'octubre de 2004.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (Espanya). «Població per sexe, edat (grans grups) i nacionalitat (espanyola/estrangera)». Consultat el 1 d'abril de 2024.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Padró municipal de Canàries. Entitats i núcleus o disseminats Font: Institut Canari d'Estadística.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Santiago del Teide». Eldiario.és.
- ↑ Gorrín cessa en Santiago del Teide a Doble, en lo que es trenca el pacte PP-PSOE
- Archivat el 13 de agost de 2014 archivat en Wayback Machine. Font: Canàries7, 22 de març de 2012.
- ↑ L'alcalde Juan Gorrín incorpora al pacte de govern a Independents de Santiago del Teide Font: Diari d'Avisos, 14 de març de 2012.
- ↑ Disposicions Territorials del Pla Insular d'Ordenació de Tenerife Font: Cabildo de Tenerife.
- ↑ DECRETO 59/2014, de 29 de maig, pel que es declara Be d'Interés Cultural, en categoria de Monument, "La Casa del Pati", situada en el terme municipal de Santiago del Teide, illa de Tenerife, delimitant el seu Entorn de Protecció Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 109. Dilluns 9 de juny de 2014.
- ↑ ORDEN de 12 de decembre de 2013, per la que es determinen les festes locals pròpies de cada municipi de la Comunitat Autònoma de Canàries per a l'any 2014. Font: Bolletí Oficial de Canàries (BOC) Nº 244. Dijous 19 de decembre de 2013.
- ↑ Parròquies de la diòcesis de Tenerife
- Archivat el 19 de abril de 2014 archivat en Wayback Machine. Font: Conferència Episcopal Espanyola.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Santiago del Teide.
- Ajuntament de Santiago del Teide
- el+Teide.htm?Lang=és Portal de turisme de Tenerife
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Santiago del Teide» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.