Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar

Archiu:Pascual Madoz (1845 primera edición) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, portada.png

Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar

El Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar és una magna obra publicada per Pascual Madoz entre 1845 i 1850. Composta per setze volums, descriu totes les poblacions d'Espanya, aixina com térmens de la geografia i història d'Espanya. Va supondre en l'época una millora important respecte al Diccionari geogràfic-estadístic d'Espanya i Portugal, que havia terminat de publicar-se en 1829 per Sebastián Miñano.

Descripció

També conegut com «el Madoz», és una obra a la que, segons el propi autor, es varen dedicar 15 anys, 11 mesos i 7 dies de treballs lliteraris. Per a esta tasca va requerir l'ajuda de vint corresponsals i més de mil colaboradors:

No soc yo l'autor del Diccionari Geogràfic, Estadístic i Històric: esta glòria correspon a tants i tan distinguits colaboradors que he tingut en totes les províncies i als bons amics que han treballat en les oficines de la meua redacció, els noms de la qual, els de aquells i els de estos, figuraran en els de els corresponsals de Cuba, Puerto Rico i Filipines en lloc oportú; correspon a tots els Governs que s'han succeït des de 1836 fins al dia, perque tots sense distinció de colors polítics, han secundat noble i lealment els meus esforços.

Publicada en Madrit en setze volums entre 1845 i 1850, en unes 11 600 pàgines en total, esta obra és una molt important referència per a les consultes de geógrafos, historiadors, arqueòlecs i investigadors varis. Entre atres senyes, conté interessant informació sobre ruïnes, restants i possibles jaciments arqueològics, en la descripció que en eixos temps es va fer de tot lo que hi havia.

Les sifres de població oferides pel diccionari estan basades en el cens de la matrícula catastral de 1842, que ha segut criticat per inexacto i tendir a la baixa. Segons pareix els ajuntaments ocultaven riquea i població per a esquivar imposts i disminuir el reclutament militar obligatori.

Contingut

Archiu:1847, Diccionario geográfico-estadístico-historico de España y sus posesiones de ultramar, tomo X, Madoz, Descalzas Reales.jpg

Monasteri de les Descalces Reals en Madrit (tom X)

Les senyes que proporciona el diccionari són els següents:

Senyes geogràfiques

Província, situació, vies de comunicació i distància en llegües a localitats importants; rius, rieres, monts; vents, etc.

Recursos econòmics

Detalla el tipo de producció agrícola, industrial, etc.

Administració i territori

S'indica la província, audiència territorial, capitania general, partit judicial, administració de rendes i diòcesis a la que s'adscriu cada localitat.

Població i vivenda

Per a cada localitat s'indica el (1) Número de cases; (2) Població per localitats: és la població (veïns i ànimes) de cada localitat consignada en la descripció detallada que figura en el tom i pàgina senyalats; (3) Població per partits judicials: És la població (veïns i ànimes) que consta de cada localitat en els resums del partit judicial al que pertany.

Educació primària

Alumnes que assistixen a les escoles d'instrucció primària o de primeres lletres. En molts municipis només es fa referència a la dotació d'escoles radicades en la localitat, sense indicar l'alumnat que vares agarrar a les mateixes i, en atres ocasions, s'omet inclús fins a mencionar als propis coleges. Els valors que figuren en les taules, llevat una atra especificació, comprenen el total de l'alumnat, lo que inclou els dos sexes i els dos tipos d'escoles (públiques i privades).

Magnituts econòmiques

Per a cada localitat s'indica:

(1) Capital productor o productiu

Riquea imponible

Ya que les fonts són distintes, la riquea imponible per localitats i per partits judicials no tenen per qué coincidir necessàriament (en ocasions s'advertixen erratas de transcripció entre els documents utilisats, lo que implica valors diferents i incorreccions).

(2) Riquea imponible per localitats

És la riquea imponible de cada localitat consignada en la descripció detallada que figura en el tom i pàgina senyalats.

(3) Riquea imponible per partits judicials

És la riquea imponible que consta de cada localitat en els resums del partit judicial al que pertany.

Contribució

S'establixen dos tipos: la directa i per percentage.

(4) Contribució directa

És lo que satisfà la localitat en número de reals de vellón.

(5) Contribució per percentage

És el tipo impositiu que ha d'aplicar-se a la riquea imponible per a obtindre la contribució total. La contribució s'assigna sense fer cap tipo de distinció, no obstant, en ocasions diferencia entre la de cult i clero.

(6) Presupost municipal

En molts dels municipis no es consigna valor.

Senyes històric-artístiques

Esta informació es dona en molts artículs i inclou història, personages, anècdotes; el patrimoni local: arqueologia, castells, palaus, iglésies, ermites, ponts, obres vàries, etc. Per esta informació es pot conéixer part del patrimoni espanyol existent llavors i, per tant, també el perdut pels distints events d'abans de mitan de el XIX i fins a hui: guerres carlistas, guerra civil, actuació de les distintes administracions, etc.

Vore també

• Diccionari d'Antiguetats del Regne de Navarra

Bibliografia

• (2007).Biblioteca: estudi i investigació.(22)

9-32.ISSN 1132-225X.

• (2020).Revista de Demografia Històrica-Journal of Iberoamerican Population Studies.38(2)

107-134.ISSN 1696-702X.