Real de vellón

Archiu:1812 JoseBonaparte 80reales trans.png

80 reals d'or de José I Bonaparte (1812).

En el XIX, el rei José I d'Espanya va manar falcar durant el seu regnat dos sistemes monetaris paralels basats en el real com a unitat monetària, pero en dos valors diferents: el real espanyol tradicional i el «'___protected_title_0___'» (nom de l'aleació de coure i argent en que estava falcat), en una equivalència de dos i mig (Plantilla:Frac) reals de vellón per cada real tradicional.

L'últim monarca que va falcar el real espanyol tradicional va ser Fernando VII. Isabel II tan sol va falcar monedes en facial expressat en reals de vellón. Des de llavors, un real de vellón equivalia a 25 cèntims de pesseta. Fins al final de la pesseta, a les monedes de 25 cèntims li les va denominar «real» i a les de 50, «de dos reals».

José I Bonaparte

En la denominació expressada en reals de vellón, José I Bonaparte va falcar peces de 8 maravedíes en bronze, 1, 2, 4, 10 i 20 reals en argent i 80 i 320 reals en or.

Fernando VII

Durant el regnat de Fernando VII es varen emetre 1, 2, 4 i 8 maravedíes en coure, 4, 10 i 20 reals en argent i 80, 160 i 320 reals en or. Cal senyalar que la moneda de 10 reals de vellón era un resello de monedes franceses que el rei va dur a Espanya despuix del seu exili en França.

Bibliografia

• VII Jornades Científiques Sobre Documentació Contemporànea (1868-2008).

22.Consultat el 2 de decembre de 2014.