Maravedí

Archiu:8 Maravedís de Felipe III (1607) Acuñada en Segovia.jpg

Maravedí

El maravedí va ser una antiga moneda espanyola que es va originar com una moneda de conte en la península ibèrica entorn a el XI. Inicialment, no era una moneda física, sino una moneda de conte utilisat per a realisar càlculs i contabilitat. El seu valor estava vinculat al marc, una unitat de pes utilisada en Europa Occidental durant l'Edat Mija.

Orige i història

Etimologia

El maravedí té les seues raïls en la moneda musulmana coneguda com “marawarid” que circulava en l'Espanya islàmica durant l'Edat Mija. En l'expansió dels regnes cristians en la Reconquista la moneda va continuar sent utilisada, encara que el seu valor variava depenent del temps i la regió. Despuix de la Reconquista el maravedí va experimentar una transformació significativa que va adaptar a l'economia cristiana.

S'ha pretés resoldre este estany històric, en aparent disyuntiva, suponent que els texts primitius de tals documents estan alterats, puix els que han aplegat a nosatres són còpies posteriors, i que els preus o multes es varen consignar transliterados a les monedes corrents de quan es varen fer estes còpies, pero siga com anara, lo cert és:

a fins de el Plantilla:SIGLO i principis de el Plantilla:SIGLO, durant el regnat d'Alfonso VIII,el maravedí tenia una existència perfectament real, determinada, cridant-se aixina als dinarés almorávides, que aquell rei cristià de Castella va imitar a la seua volta, falcant moneda d'or, de pes i de valor equivalent, escrites en caràcters aràbics, variant tan sol una miqueta el text de les llegendes, i introduint entre elles el signe de la creu.

• El maravedí, ya fora originalment àrap o cristià, va córrer indistintament entre abdós habitants posseïdors de regnes en la Península, vulgo denominat també, en les diverses llengües dels regnes peninsulars, com mitcales d'or, moravitines o alfonsíes.

• Els contadors judeus prenien, per aquell temps, indistintament els uns o els atres, anaren maravedís musulmans o cristians.

Els documents són tan abundants que a penes hi ha fur o escritura dels temps de Alfonso VIII fins a Fernando III el Sant, que no parlen de maravedises, com a superior moneda corrent:

El fur de Còrdova, donat a esta ciutat pel rei sant, redimía la pena de l'homicidi, en certs casos, per 270 maravedís.

Acunyament

Durant l'Edat Mija, el maravedí va ser falcat en diverses denominacions i materials, i l'argent va ser la més comuna.

En els seus inicis el maravedí era una moneda d'or, que es va falcar principalment durant els regnats d'Alfonso X i els seus successors en Castella. En el temps, l'argent es va convertir en el metal princial per a l'acunyament de maravedíes. Estos varen ser emesos en vàries denominacions i varen estar en circulació durant periodos significatius.

Durant el regnat dels Reis Catòlics es va introduir una nova denominació anomenada “maravedí de vellón”, que era una aleació d'argent-cobre i varen coexistir en els de maravedíes d'argent durant algun temps.

A partir de el XVI es varen emetre maravedíes de coure en grans cantitats, estos eren de menor valor i s'utilisaven per a transaccions quotidianes.

L'història i l'evolució del maravedí estan marcats per canvis constants en el sistema monetari, fluctuacions en el valor i adaptacions a les necessitats econòmiques de l'época. Ademés, els acunyament específics poden variar segons el regnat i les circumstàncies polítiques i econòmiques de cada periodo.

En el pas del temps i en l'adopció del sistema decimal a finals de el XIX, el maravedí va cessar en el seu acunyament com a moneda oficial, sent substituït pel Real espanyol.

Modificació del sistema ponderal romà

Alfonso X, el rei sapient, amant de la cultura, va ser introductor de novetats i va idear, entre atres coses, modificar el sistema ponderal que venia regint en Espanya des del temps de els romans, i que havia segut substituït en el restant d'Europa per un atre d'orige molt distint.

El marc de Colónia, va anar des de llavors acceptat com a patró per als pesos, al historiar la nova Metrologia designada per Alfonso X, trobem disposicions tan explícites com la carta de Sevilla de 14 d'abril de 1299, donada a León, en la que tractant de unificar en tots els regnes les peses i mides, dia:

I dels pesos posem el marc Alfonsí, que és este que vós enviem, en que a huit onças, i en l'onça la mija, i quarta, i ochava. I en la lliura aya dos marcs, que són dèu i sex onças. I posem arrova, en que aya veynte cinc lliures. I en el quintal quatro arroves, que són cient lliures.

Tal és el sistema ponderal que introduïa el apelat rei, concloent en l'antic romà, en vigor fins a llavors.

Substitució del maravedí per la dobla d'or

És principi inconcuso (indiscutido) que el pes de la moneda ha tingut que respondre en tot temps a el ‹sistema ponderal corrent› (vigent, en us), aixina que en ocórrer canvi tan complet en la ‹metrologia hispana›, no podia menys que modificar-se també el sistema monetari a ell corresponent.

Els maravedís castellans i moriscos, d'una sexta part de l'onça antiga, devien la seua talla a un sistema ponderal distint al que s'introduïa, per lo que era impossible equiparar-los en els divisores del marc de Colónia el pes de la qual era de 3,8 a 3,85 grams.

Tenia puix que desaparéixer el maravedí i ser substituït per una atra áurea moneda, que fora divisora del nou tipo ponderal, llavors i per esta raó, va aparéixer la dobla, moneda alguna cosa equivalent, encara que superior al maravedí, que des del moment de la seua aparició representava la cincuentava part del marc de Colónia, el pes mig de la qual era de 4,50 grams, 0,65 més que el maravedí.

D. Alfonso X va ser el primer que va ordenar l'acunyament de la dobla d'or, donant-li vida per a varis regnats, fins que degenerada, va ser substituïda per un atre tipo de més crèdit, en els dies dels Reis Catòlics.

La dobla va quedar des de llavors com el tipo de la moneda superior d'aquell temps pesant la cincuentava part del marc, venia a representar el paper del maravedí, al que substituïa, lo que abans s'havia contractat per maravedises, des de llavors devia valorar-se per dobles, pero no per açò s'eliminava el sistema dels maravedís, encara se seguia contant per ells.

Substitució del maravedí per moneda d'argent

Fins a llavors els reis de Castella havien falcat només el vellón, i per últim l'or, encara no existia la moneda d'argent castellà. Como s'ha dit, Alfonso X va ser qui va designar, al començ del seu regnat, falcar moneda nova en or i argent en raó al marc de Colónia.

En introduir-se l'argent calia donar-li algun nom a les peces que d'ella es falcaren, i com en or s'havia inaugurat la dobla, per les noves monedes d'argent es pretenia continuar el sistema dels maravedises, es va estimar oportú falcar unes peces d'argent de mòdul aproximat a aquells i de talla tal, que donada la relació que s'establia entre abdós metals rics, «sis d'argent valgueren tant com un d'or», i per açò se'ls varen cridar maravedís blancs o burgalesos.

Aixina es venia a continuar per l'argent el sistema antic de l'or, baix el que existien tants contractes, i d'esta manera, si en l'or s'introduïa un nou sistema, en l'argent es transigía en el passat, que per tal mig es continuava. En açò estaria, ademés, la raó de les equivalència del maravedí d'or en el d'argent.

Història (en síntesis)

l'acunyament de moneda en Castella va començar durant el regnat d'Alfonso VI, despuix de la conquista de Toledo (1085), sent el seu primer numerari el diners i el óbolo de vellón, a semblança d'atres regnes espanyols. Alfonso VIII de Castella va escomençar a llaurar l'or cap a l'any 1172, i poc despuix ho va fer Fernando II de León en peces anomenades maravedís o morabetís, en un pes aproximat de 3,8 grams cada una.

A fins de el Plantilla:SIGLO i principis de el XIII, el nom maravedí significava «moneda almorávide», ya que per llavors les de Castella eren aràbigues i bilingües, és dir, tenien forma aràbiga en fondo i significació cristiana en les llegendes àraps. Duyen una chicoteta creu i el nom del rei Alfonso en llatí, i estaven datades pels anys de l'Era Hispànica, de 1214 a 1255. Es varen usar per a facilitar el comerç en els musulmans en els dominis de Castella.

Despuix d'Alfonso X els maravedís varen ser reemplaçats per les doblas, d'cincuenta y uno marc, i es subdividieron poc despuix en atres peces del mateix gènero, fins al valor de cinquanta dobles, durant el regnat d'Enrique IV. Estes monedes, alguna cosa disminuïdes, varen rebre després el nom de enriques en temps d'Enrique IV i de excelents baix els Reis Catòlics. Per a uns i uns atres es varen admetre els seus múltiples i les seues mitats.

Alfonso X l'Sabio va falcar monedes castellanes d'argent fina, el gros maravedí d'argent o burgalés equivalent a la sexta part de l'abolit maravedí d'or. El burgalés es va transformar després en el maravedí novén, que era la seua quarta part, i durant els regnats d'Alfonso XI i Pedro I es va falcar el real d'argent, que valia una doceava part de la dobla d'or i el triple del maravedí novén (només el doble d'est en temps d'Alfonso XI), per a subdividirse després en mijos i quartos de real.

El maravedí alfonsí i els cinc sòus (1172-1187)

El primer model monetari no presenta més que el canvi de la moneda d'or que sent abans el maravedí almorávide perpetuat per les distintes taifas és ara adoptat pel regne castellà al vore's obligat a falcar la seua pròpia moneda forçat per les circumstàncies. Se seguixen els paràmetros anteriors en lo que concernix al seu aspecte extern i al seu fineza sense més canvis que els obligats en les llegendes per la pròpia personalitat i religió del sobirà que ara els emet. Este primer sistema monetari s'articula entorn a les següents equivalència:

• Un maravedí alfonsí = 3,84 g d'or

• Canvi ore / argent = 6,607 6 ⅔

• Un maravedí alfonsí = 25,6 g d'argent
• Un maravedí alfonsí = 5 sòus = 60 diners
• Uns diners = 0,427 g d'argent
• Un marc d'argent = 9 maravedís de conte

El primer document de rellevància que es pot utilisar detalla la compra en 1178 per part de don Miguel, bisbe de Coímbra, d'una determinada cantitat d'argent sense amonedar pel seu corresponent preu en monedes d'or. S'acorda el pagament de «LXVIII morabetinos auri» per 7,5 marcs d'argent. D'a on ix que cada marc vindria a valdre 9,067 maravedís d'or en lo que la relació ore / argent era en eixos moments de 6 ⅔. L'utilisació d'un document portugués, ya que la relació de canvi entre els dos metals preciosos no ve donada per una decisió particular del poder polític sino per la conjuntura econòmica internacional, per lo que el seu valor és semblant entre els països d'una mateixa àrea. La divisió del maravedí de conte en cinc sòus o xixanta diners que hem utilisat està documentada en un escrit toledà de 1226 pel que s'aplega a una concòrdia entre el gremi de «conejeros», caçadors d'esta espècie animal, i el canonge don Alfonso Meléndez sobre el pas i estància per les seues terres. L'apany està motivat per l'incompliment que aquells han fet d'un acort anterior de 1164 en el que s'establia per a estos casos: «com a multa la caça que du més xixanta diners de cinc sòus el mizcal». Esta mateixa subdivisió està present en el fur de Santa María de Corts (1182, giner): «Item omnes soldi qui pectati fuerint per calumnia vel per vedat V. computentur pro morbetin vno». D'igual manera el veí regne de León sembla seguir els mateixos patrons que en Castella, potser heretats de temps anteriors quan abdós regnes compartien un mateix govern durant el regnat d'Alfonso VII. Documents gallecs dels anys 1186, 1190 i 1203 nos donen un valor per «marcha argenti canonice» de 45 sòus, dos d'ells, i 45 ½ sòus, el restant.

El maravedí alfonsí nou (A) i els cinc sòus (1187-1217)

En 1187 es va produir una alteració considerable en el sistema monetari castellà en fer-se oficial una nova moneda d'or: el maravedí alfonsí nou (A). Les equivalència corresponents per a este nou sistema monetaris eren les següents:

• Un maravedí alfonsí nou (A) = 3,411 g d'or
• Canvie ore / argent = 6 ⅔
• Un maravedí alfonsí nou (A) = 22,738 g d'argent
• Un maravedí alfonsí nou (A) = 5 sòus = 60 diners
• Uns diners = 0,379 g d'argent
• Un marc d'argent = 10 ¼ maravedís de conte

No es dispon del tipo de canvi ore/argent existent en Castella en eixos moments, pero si d'algunes senyes corresponents al món musulmà del Mediterràneu occidental que vénen a coincidir o a ser molt propencs a les circumstàncies polític-econòmiques que no varien substancialment respecte al periodo anterior i l'or africà va continuar afluyendo fins a Europa por intermedio de l'imperi almohade sense interrupcions de rellevància. És el cas d'una notícia de Tunis en un canvi establit en 1:6 ½ en els entorns de l'any 1200. Sabem també que en l'economia almohade la mazmodina o maravedí chic es canviava per 10 dirhemes, tenint cada u d'estos últims un pes d'un terç de la dobla. No es dispon d'anàlisis metalográficos per lo que ha optat per assignar-li a este dirhem una llei màxima del 99 %, ya vista en la Península en temps de l'emirat independent.

• Pes: Una dobla de 4,678 g = 3 dirhemes d'1,559 g
• Valor: Una mazmodina de 2,313 g d'or = 10 dirhemes d'1,543 g d'argent
• Canvie ore / argent = 6 ⅔

El maravedí alfonsí nou (A) i els 7 ½ sòus (1217-1223)

En l'entronisació de Fernando III i el posicionament en l'estructura governamental d'una voluntat tan decidida com la de la seua mare Berenguela una de les seues primeres decisions va ser la de reorganisar el sistema monetari castellà establit en 1187. Suponent estables tots els paràmetros oficials del periodo anterior el nou sistema monetari es va definir per les següents fòrmules.

• Un maravedí alfonsí nou (A) = 3,411 g d'or
• Canvie ore / argent = 6 ⅔
• Un maravedí alfonsí nou (A) = 22,738 g d'argent
• Un maravedí alfonsí nou (A) = 7,5 sòus = 90 diners
• Uns diners = 0,253 g d'argent
• Un marc d'argent = 10 ¼ maravedís de conte

Estos nous diners la relació dels quals en el maravedí ha variat, ya no es canvia per cinc sino per sèt sòus i mig. Esta moneda està atestada en l'acort que es va firmar a finals de 1217 per a solucionar les disputes que el rei castellà mantenia en el seu pare Alfonso IX de León i pel que es varen ajustar treues fins a la Pasqua de Quaresma de l'any següent. Per este tractat Fernando III s'obligava a entregar un total de 21 000 maravedís en moneda de vellón —«et morabetinos istos debent dare in denariis ad septem solguts et dimidium Burgalenses uel quindecim solguts de pepionibus pro morabetino»—. L'incompliment parcial de l'acort va motivar un nou acort firmat en Bou el 26 d'agost de 1218 —«undecim millia morabetinorum alfonsinorum uel septem solguts et dimidium Burgalensium aud quindecim solguts de pepionibus sue monete pro morabetino»—. Una escritura palentina de 1222 confirma el caràcter nou d'estos burgalesos —«diners de la moneda nueba que yo fiz llaurar a nobenta diners el maravedí»—. El sòu-maravedí establida en 1:5, la nova que ascendia a 1:7,5 suponia un 50 % d'devaluación.

El seu naiximent tindria lloc en 1217 en les mateixes Corts en les que es va efectuar la seua coronació. Els problemes econòmics del nou rei eren molt importants i en dir de Jiménez de Rada no disponia de suficients recursos en els que afiançar la seua posició front a la rebelió nobiliaria encapçalada pels Lara i a un pare-rival que aguaitava des del veí regne de León. En esta tesitura d'emergència la forma més ràpida per a obtindre numerari en el que pagar a les seues tropes passava per falcar moneda de forma immediata utilisant tots els metals preciosos disponibles fins al punt que donya Berenguela es va desprendre de tots els seus bens. Esta nova moneda no podia falcar-se de forma unilateral so pena de perdre el respal de nobles i concejos. No quedava una atra que consensuar canvi, reconeixent l'oficiós valor devaluado que havia deixat Alfonso VIII i oferint les consabidas promeses d'estabilitat futura. En este sentit la crònica relata com els principals d'Extremadura, Trasierra i Toledo anaven reunits i davant la cridada de la reina Berenguela varen acodir a Valladolit a on ya estaven els nobles i cavallers castellans i tots junts varen reconéixer com a rei a Fernando III. L'acort alcançat va atraure més respals a la causa del nou monarca i no va passar molt temps ans que s'aplegaren atres gents d'Extremadura oferint-li la fidelitat de les seues concejos.

Este sistema va revelar pronte la seua debilitat, venia impost per unes circumstàncies polítiques i econòmiques complexes i s'havia adoptat en massa rapidea.

El maravedí alfonsí nou (B) i els 90 diners (1223-1268)

El regnat de Fernando III.

Este ajust fernandino no va ser definitiu i va haver de completar-se en 1223, casi coincidente en el començ del seu segon septenio, per a després seguir un llarc periodo en els que el sistema va permanéixer estable. El nou canvi es manifesta documentalmente en els diplomar toledans que des de finals d'eixe any introduïxen clàusules que indiquen l'aparició d'un nou tipo de moneda d'or. En novembre es venia una vinya en la vega d'Oloraves la Major, per un total de 30 mizcales d'or alfonsí «que fa córrer ara la ceca de Toledo».

Todesca no dubta que este va falcar moneda d'or, pero ho va fer seguint els patrons dels seus antecessors. El seu immediat antecessor Enrique I ya havia actuat d'esta forma. Els seus maravedís són pràcticament idèntics als d'Alfonso VIII i de fet inclús es va mantindre l'inscripció «ALF» que recorda a este primer rei que els va falcar. L'única llicència que es varen permetre els moneders enriqueños va ser l'inclusió de les dates corresponents al seu regnat.

La presència d'esta esquiva moneda áurea estaria atestada en el XIV en un text català que reconeix l'existència de dos maravedís: «Item morabatins vells són a llei de XXI quirats, i als altres de XX quirats, i pesa lo dret moratabatí XXI quirats». D'a on s'identifica el maravedí alfonsí nou (A) com el morabatí vell o dret morabatí en una llei de 87,5 % mentres el altre morabatí és el maravedí alfonsí nou (B) més modern i de pijor llei, un 80 %, i que seria una versió degenerada del seu predecessor. S'observa que la fineza d'estes monedes concorda en l'assignada. Del maravedí alfonsí ya no quedava rastre algun per llavors.

La seua emissió s'utilisaria en les seues relacions econòmiques en el món musulmà, tant andalusí com a norteafricano. Era est un procediment habitual en les cecas del sur de França i nort d'Itàlia a on es varen falcar imitacions de dirhemes almohades, els denominats «millareses» al objeto de beneficiar-se del diferent canvi ore/argent que existia entre estes zones i el nort d'Àfrica. En el temps no es va considerar suficient el benefici obtingut i cada volta més es va recórrer a lo llarc de el XIII a la falsificació pura d'estes monedes reduint considerablement la cantitat d'argent present en les mateixes.

Són coneguts els diplomar dels reis aragonesos pels que autorisen a distintes cecas de les seues possessions norpirenaicas l'acunyament d'estes monedes falses a canvi d'un subsidi econòmic a la monarquia. Més vesprada despuix de les conquistes en Múrcia i el Valle del Guadalquivir varen continuar falcant-se estos dirhemes / mizcales / diners d'argent per a garantisar la continuïtat de l'economia d'estes regions habitades majoritàriament en eixos primers moments per musulmans.

Nou sistema monetari:

• Un maravedí alfonsí nou (B) = 3,118 g d'or
• Canvie ore / argent = 7 ½
• Un maravedí alfonsí nou (B) = 23,385 g d'argent
• Un maravedí alfonsí nou (B) = 7,5 sòus = 90 diners
• Uns diners = 0,26 g d'argent
• Un marc d'argent = 10 maravedís de conte

La crisis del maravedí d'or a finals del regnat de Fernando III (1217/1252)

Durant el regnat de Fernando III, es varen falcar maravedíes d'or i maravedíes de Vellón ( moneda més baixa en valor, composta per aleacions de coure i atres metals més barats que l'or). No obstant, l'estabilitat econòmica de l'época estava afectada per diverses circumstàncies, incloent la Reconquista de territoris als musulmans, les tensions sociopolítiques i la convivència de diferents monedes en circulació.

L'emissió descontrolada de monedes de baixa calitat junt a la falta d'unificació en els acunyament i la manipulació de la llei del preu per la qual s'establia el valor de canvi entre les monedes varen dur a una situació caòtica en el sistema monetari.

En l'any 1268, quan en les Corts de Sevilla Alfonso X de Castella va haver d'intervindre en apoyo de el deteriorat maravedí d'or alfonsí, legislando sobre dit extrem, obligat per la pèrdua de cotisació material, pero no contable, de la mateixa. Situació que ha segut suficientment explicada, ya que no va ser de l'agrade de la noblea.

Us com a moneda de conte

En les décades centrals de el Plantilla:SIGLO es va abandonar l'us del maravedí com a moneda en existència física. No obstant, es va continuar amprant el maravedí com a moneda de conte, per a fer les conversió entre les diverses monedes en us. Algunes d'estes tenien valors superiors al maravedí, mentres que unes atres, com la blanca, serien equivalents a fraccions de maravedí. Aixina es parla de tendència a la devaluación del maravedí durant el periodo 1429-1451, seguit d'un periodo d'estabilitat que aplegaria fins a 1460, i devaluándose de nou fins a aplegar cap a 1480.

Despuix de la primera guerra civil castellana, a finals de el Plantilla:SIGLO, es varen fer fortes devaluación per a poder pagar la guerra. En estar el maravedí relacionat en el valor de les monedes devaluadas, es va crear un nou maravedí, el valor del qual era la mitat del vell maravedí.

Us com a moneda de l'Edat Moderna

Moneda de coure de curs llegal des dels Reis Catòlics en la Corona de Castella i en Navarra, i a partir de la Guerra de Successió, també en la Corona d'Aragó, llevat en el Regne de Mallorca; va estar vigent fins a la primera reforma en el sistema monetari d'Isabel II (1474-1854).

En 1854, baix el regnat d'Isabel II, el maravedí va escomençar a substituir-se per el "cèntim de real". Es buscava simplificar i deixar arrere la vella i complexa contabilitat en maravedíes, més propis del medievo que de el Plantilla:SIGLO Per a això es va establir que un maravedí valguera 3 cèntims de real i que 17 maravedís foren equivalents a mig real o 5 cèntims d'escut (en lloc de 5,1). Tot per a conseguir un nou sistema monetari de base decimal molt més modern i fàcil d'usar.

Les emissions de cèntims de real es varen mantindre fins a 1864, a partir d'eixa data, les monedes de coure que es varen escomençar a falcar, varen passar a cridar-se "cèntim d'escut" (també denominat "dècima" per ser equivalent a la dècima de real).

• Anvers de moneda de 4 maravedís (coure), falcada a nom dels Reis Catòlics en "ceca" de Conca.
  Anvers de moneda de 4 maravedís (coure), falcada a nom dels Reis Catòlics en "ceca" de Conca.
• Revers de moneda de 4 maravedís (coure), falcada a nom dels Reis Catòlics en "ceca" de Conca.
  Revers de moneda de 4 maravedís (coure), falcada a nom dels Reis Catòlics en "ceca" de Conca.
• Anvers de moneda de 8 maravedís (coure) de Felipe III en "ceca" de Segòvia de l'any 1607.
  Anvers de moneda de 8 maravedís (coure) de Felipe III en "ceca" de Segòvia de l'any 1607.
• Revers de moneda de 8 maravedís (coure) de Felipe III en "ceca" de Segòvia de l'any 1607.
  Revers de moneda de 8 maravedís (coure) de Felipe III en "ceca" de Segòvia de l'any 1607.
• Anvers de moneda de 16 maravedís (coure) de Felipe IV en "ceca" de Sevilla de l'any 1662.
  Anvers de moneda de 16 maravedís (coure) de Felipe IV en "ceca" de Sevilla de l'any 1662.
• Revers de moneda de 16 maravedís (coure) de Felipe IV en "ceca" de Sevilla de l'any 1662.
  Revers de moneda de 16 maravedís (coure) de Felipe IV en "ceca" de Sevilla de l'any 1662.
• Anvers de moneda d'1 maravedí (coure) de Fernando VI en "ceca" de Segòvia de l'any 1747.
  Anvers de moneda d'1 maravedí (coure) de Fernando VI en "ceca" de Segòvia de l'any 1747.
• Revers de moneda d'1 maravedí (coure) de Fernando VI en "ceca" de Segòvia de l'any 1747.
  Revers de moneda d'1 maravedí (coure) de Fernando VI en "ceca" de Segòvia de l'any 1747.

Les monedes espanyoles contemporànees al maravedí de coure varen ser el "real" d'argent i el "escut" d'or. La més famosa de les monedes de més valor en les que va coexistir el maravedí va ser la moneda de huit reals: el “real de 8”, que gràcies a l'ampli us que va tindre a finals de el Plantilla:SIGLO en Europa, tota Amèrica i l'extrem orient, es va convertir en la primera divisa d'us mundial. Va ser la primera moneda de curs llegal en els Estats Units fins que una llei de 1857 desautorizó el seu us. Moltes de les monedes actuals, tals com el dólar canadenc, el dólar nortamericà o el yuan chinenc, estan basades en els pesos i mides de el "real de 8".

Un canvi comú des de 1497, ya que és variable durant tota l'época moderna, és el següent: cada 34 maravedís era un real i a la seua volta 16 reals d'argent eren 1 escut d'or; per lo que 272 maravedís eren un "real de 8" i 544 maravedíes eren un escut. El terme “doblón” fa referència a la moneda de doble escut (2 escuts d'or) i serien 1088 maravedíes.

l'escut, des de 1535 va cotisar a 350 maravedís. La seua valoració canvia a lo llarc de l'época moderna, oscilant entre els 400 maravedís de 1566 i els 440 de 1609. El real tampoc va estar exent de canvis en la seua paritat; va cotisar en 1642 a 45 maravedís i a 64 maravedís des de 1686.

En el regnat dels Reis Catòlics, les monedes d'or varen tindre atres noms, com ducados, excelents o dobles excelents, i varen existir atres monedes de coure ademés del maravedí, La “blanca” (que era una moneda de mig maravedí), el “diners”,… En ser estes monedes molt chicotetes han transcendit fins als nostres dies les locucions “estar sense blanca” i “no tindre diners” com a expressions per a indicar la carència de metàlic.

• Anvers de moneda de 2 reals (argent) de Felipe V en "ceca" de Segòvia de l'any 1723.
  Anvers de moneda de 2 reals (argent) de Felipe V en "ceca" de Segòvia de l'any 1723.
• Revers de moneda de 2 reals (argent) de Felipe V en "ceca" de Segòvia de l'any 1723.
  Revers de moneda de 2 reals (argent) de Felipe V en "ceca" de Segòvia de l'any 1723.
• Anvers de moneda d'1/2 escut (or) de Fernando VI en "ceca" de Madrit de l'any 1750.
  Anvers de moneda d'1/2 escut (or) de Fernando VI en "ceca" de Madrit de l'any 1750.
• Revers de moneda d'1/2 escut (or) de Fernando VI en "ceca" de Madrit de l'any 1750.
  Revers de moneda d'1/2 escut (or) de Fernando VI en "ceca" de Madrit de l'any 1750.

Els valors més usuals varen ser monedes “d'un”, “de dos”, “de quatre”, “de huit” i de setze maravedís. Varen ser falcades en distintes cecas durant els regnats d'Isabel i Fernando, Juana i Carlos, Carlos I, Felipe II, Felipe III, Felipe IV, Carlos II, Felipe V, Luis I (donada la brevetat del seu regnat no va aplegar a falcar maravedís, encara que sí Treseta, Dobler, Real i Escut), Fernando VI, Carlos III, Carlos IV, José Napoleón, Fernando VII i Isabel II.

Vore també

• Moneda en l'Antiga Roma

Referències

Bibliografia

Gonzalo Oliva, Manso. Cent anys de moneda en Castella (1172-1268). El sigle del maravedí d'or. Espai, temps i forma. Série III, Història medieval, ISSN 0210-6272 , N.º 31, 2018, págs. 483-519. Pellicer i Bru, Josep. La "fallida del maravedí d'or", finalisant el regnat de Fernando III (1217-1230/1252): (índex de noms de moneda, pesos i mides del llibre de Roberto I. Burns S. J.1). Documenta & Instrumenta,  ISSN-i 1697-3798, N.º. 6, 2008, págs. 227-248.

• María Pau García-Bellido (coord.), Rui Manuel Sobral Centeno (coord.), ¨La moneda hispànica¨. Archiu espanyol d'arqueologia, ISSN 0066-6742, Vol. 70, Nº 175-176, 1997, págs. 323-325.
• J. L. López de la Font, ¨Els maravedís dels Austrias. Tipos i variants.¨ ISSN-i 2386-8643, Nº. 4, 2017, págs. 293-294.

Agustín Yáñez,¨El maravedí i les parias¨ ISSN 1579-427X, Nº. 75, 2005, págs. 105-106.

• Pablo Núñez Meneses, Daniel Casal Fernández,¨Els 2 maravedís de 1812, un coure mític falcat en Jubia¨ ISSN 0210-2137, Nº. 194, 2017 (Eixemplar dedicat a: XXIX Trobada d'Estudis sobre la Moneda), págs. 93-96.
• Juliol González González,¨Maravedies lleonesos¨ ISSN 0004-0428, ISSN-i 1988-8511, Tom 15, Nº 53, 1942, págs. 284-287