Blanca (moneda)

Blanca dels Reis Catòlics.

Blanca era una moneda de vellón castellana, d'orige migeval i utilisada durant tot del Antic Règim, que valia mig maravedí; quatre blanques eren un ochavo i huit un quart. Originalment (des de Pedro I de Castella) sis blanques componien un real d'argent, pero les successives reformes monetàries varen fer que eixa equivalència passara a ser de 68 (34 maravedíes el real).

Història

La primera alteració va ser obra de Juan II de Castella (blanques de la banda, des de 1442), durant el regnat de la qual 3 blanques equivalien a 2 de les de regnats anteriors. Les falcades des de 1451 tenien tan poc contingut d'argent que es llamban coa de gall o blanques sevillanes. En el regnat d'Enrique IV de Castella es varen fer dos tipos de blanques (les de llei de 10 grans en marc es valoraven a un real d'argent cada 62). Des de 1497 (segona reforma dels Reis Catòlics) varen passar a canviar-se 68 per un real. Les falcades en el regnat de Felipe II d'Espanya varen ser encara en menys contingut d'argent. En els regnats posteriors no es varen tornar a emetre.

Era de tan poc valor que "no tindre ni blanca" o "estar sense blanca" varen passar a ser frases fetes en el significat de "no tindre diners" o "ser pobre".

Es denominava aixina pel color blanc que adquiria per una operació de blanqueig especial despuix del seu acunyament, que les feya assemblar-se a l'argent. Si no es realisava, es denominava moneda prieta o diners prietos (negres).

Vore també

• cornado

Bibliografia

• V; V, {{{nom2}}}; V, {{{nom3}}}; V, {{{nom4}}} (2009). Diccionari de numismàtica, Ministeri de cultura, Secretaria general tècnica, Subdirecció general de publicacions, informació i documentació. ISBN 978-84-8181-405-7.
• V (1959). Història de la moneda espanyola, Madrit: Diana. Arts Gràfiques.
• V, Felipe (1946a). La moneda espanyola (breu història monetària d'Espanya), Barcelona: Alberto Martín.
• V, Felipe (1946b). Glossari hispànic de numismàtica (en és), Consell Superior d'Investigacions Científiques.