Quarto (moneda)
Quarto era el nom d'una antiga moneda fraccionaria espanyola, de coure (vellón pobra, és dir, en molt poca adició d'argent),[1] en valor de quatre maravedís. Un real equivalia a huit quartos i mig.[2]
Es va falcar durant tot l'Antic Règim, entre els sigles XIV i XIX.[2] Derivava d'una moneda migeval castellana, el cuartillo (Enrique IV de Castella).[3]
En el periodo de Carlos V es va emetre una moneda de quarto, en Granada, en la llegenda "Juana i Carlos" (la reina "propietària" era la mare de Carlos, Juana I de Castella). La consignació "4 maravedís" apareix a partir del regnat de Felipe II. La llegenda "1 quarto" no es va utilisar fins a 1808, en una moneda falcada en Barcelona durant la Guerra de l'Independència Espanyola (en el mateix periodo i lloc, es aucuñaron monedes de "quatre quartos", "dos quartos" i "mig quart"). En llegenda de "quatre quartos", "dos quartos", "un quarto" i "mig quart" també es varen falcar en Filipines durant el regnat d'Isabel II. De "dos quartos" es varen falcar en Mèxic en regnat de Fernando VI. De "mig quart", en la Guyana en el regnat de Fernando VII. De "huit quartos" en la Capitania general de Cuba (1741) i en Popayán (regnat de Fernando VII). De "sis quartos" va falcar moneda la Junta Superior del Principat de Catalunya (guerra de l'Independència), i atres falcades en Barcelona (1823), Berga (pel pretenent carlista, 1840), i de nou en Barcelona per Isabel II (de 1836 a 1846).[3]
Mig quarto era un ochavo (quatre blanques o dos maravedíes -vejau també cinquén i cornado-), i pesava teòricament un octau d'onça.[4]
El seu escàs valor feya de les monedes de quarto les més amprades en les transaccions quotidianes. En quartos es fixaven els preus dels comestibles de primera necessitat, especialment el pa, que en Madrit valia ordinàriament sèt quartos la lliura a mitan del XVIII, aplegant a valdre catorze quartos en temps de carestia (els dies previs al gresca d'Esquilache de 1766).[5]
En la contabilitat i en tot tipo d'escrits, com a abreviatura de "quart" s'usava la lletra "q" (de "quartos", forma comuna d'escriure la paraula fins a la normalisació acadèmica, i inclús despuix).
Utilisació del terme
"Tindre quarts" va passar a ser una frase feta per a expressar la condició de ric; i la paraula "quarts" (en plural) va passar a utilisar-se com a sinònim de diners (en República Dominicana "quarts" encara conserva este significat). "Donar quartos al pregoner" va passar a significar fer pública una notícia.
Les possibilitats del nom d'esta moneda (la equivocidad en atres sentits de la paraula "quarto") li varen fer molt usat per a fer retruécanos i atres recursos lliteraris:
Notes
- ↑ Vegen-se distints eixemples de proporció del vellón ric i el vellón pobre en Monedes falcades en Segòvia.
- ↑ 2,0 2,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2013. Consultat el 28 de juliol de 2017.
- ↑ 3,0 3,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de març de 2017. Consultat el 28 de juliol de 2017.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Jacques Soubeyroux, Pauperisme i relacions socials en el Madrit del sigle XVIII, Estudis d'història social, nº 12-13 (dedicat a Pobrea i assistència social en el XVIII espanyol), 1980, ISSN 0210-1416, pg. 53.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarto (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.