Onça (unitat de massa)
La onça (oz) és una unitat de massa usada des de l'Antiga Roma per a pesar en major precisió les mercaderies i atres artículs, especialment si el seu pes era menor que una lliura romana. L'onça encara s'usa en alguns països anglosaxons,[1] Puerto Rico i antigament el seu us estava més estés en tota Europa.[2][3]
l'onça troy (usada exclusivament en joyeria i orfebreria per a pesar metals preciosos - or, argent, platí, paladi) és la doceava part d'una lliura troy, i equival a 31,1 grams.[4]
Orige del terme
[editar | editar còdic]La paraula onça prové del llatí uncia, derivada a la seua volta del protoindoeuropeo *oinoko- (d'a on per cert també deriva únic), forma sufijada de la raïl *oino- (d'a on també deriva un). La uncia era l'unitat fraccionaria empleada pels romans, els qui se servien de fraccions duodecimals; és dir, significava ‘una doceava part’. En el context monetari, l'uncia era la moneda de valor corresponent a 1/12 d'un as. Per la seua banda, l'onça de pes era 1/12 de lliura (note's que la lliura de 16 onces és posterior a la de 12 onces).[5] Les paraules angleses ounce (onça) i inch (polzada = 1/12 de peu) deriven igualment de uncia.
Onces anglosaxones en us
[editar | editar còdic]A l'onça se li crida ounce en anglés, abreviada oz i de símbol del sistema de mides dels boticarios ℥ (Unicode O+2125).[6] Actualment solament s'usen dos tipos d'onça:
Onça avoirdupois
[editar | editar còdic]L'onça avoirdupois (d'us comú) és la setzena part d'una lliura avoirdupois, i equival a 28,349 523 125 (vintihuit menge trescents quarantanou millons cinccents vintitrés mil cent vinticinc) grams,[7][8] ademés de:
- 437.5 grans
- 16 dracmes avoirdupois
- 0.0625 lliures avoirdupois
Onça troy
[editar | editar còdic]La onça troy [9][10](usada únicament en joyeria, orfebreria i numismàtica per a pesar metals preciosos) és la doceava part d'una lliura troy, i equival a 31,103 476 8 grams, ademés de:
- 480 grans
- 20 pennyweights
- 8 dracmes troy
- 0.083 333 333 333 333 3 lliures troy
Existix una atra unitat anglosaxona en us, cridada onça líquida (fluïu ounce, en anglés s'abrevia fl. Oz), que no és de massa sino de volum (o capacitat, com és coloquialmente referida).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ García (1987). Sistemes d'unitats físiques (en és), Reverte, pp. 35-36. ISBN 9788429143010.
- ↑ Albamonte, Martín Pablo; Duch, Iván Rodríguez (1 de maig de 2012). Seducció secreta (en és), Edicions Nowtilus S.L.. ISBN 9788499673509.
- ↑ Judson, Lewis V.. «8. Refinement of values for the yard and pound», Weights and Measures Standards of the United States: A brief history (PDFPDF) (vol. 447), Washington, D.C.: U.S. Department of Commerce, National Bureau of Standards, p. 20. OCLC 610190761.
- ↑ «Troy Ounce». Troy Ounce: What is a Troy Ounce?. Consultat el 9 de giner de 2011.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ (1906) Outlines of the evolution of weights and measures and the metric system, London: The Macmillan company, p. 34.
- ↑ [1] Química per al nou mileni, pág. 611, en Google llibres.
- ↑ Smith, Adam. An Inquiry Into the Nature and Causes of the Wealth of Nations (vol. 1), London: T. Hamilton, p. 35. «La lliura francesa contenia, en temps de Carlomagno, una lliura, pes de Troyes, d'argent de finura coneguda. La fira de Troyes en Champaign era llavors freqüentada per totes les nacions d'Europa, i els pesos i mides d'un mercat tan famós eren generalment coneguts i estimats.»
- ↑ Oxford English Dictionary, Oxford, England: Oxford University Press. «L'opinió generalisada és que va prendre el seu nom d'una pesa utilisada en la fira de Troyes en França.»
- ↑ Partridge, Eric (1958). Origins: A Short Etymological Dictionary of Modern English, London: Routledge and Kegan Paul, p. 3566. OCLC 250202885. «…les grans fires varen establir per a tota Europa l'estàndart de pes Troyes, d'a on…Troy…»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onza (unidad de masa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.