Gra (unitat de massa)

Archiu:Fine gold bar.jpg

Una chicoteta barra d'or pur d'1/4 de gra equivalent a aproximadament 16 miligrams.

En metrologia, el gra (gr), típicament escrit en anglés (grain), és una unitat de mida de massa obsoleta generalment utilisada per a estimar en major sensibilitat i precisió la poca massa d'objectes menuts, i en els sistemes de pes Troy, avoirdupois i Apotecario, igual a exactament 64.79891 miligrams. És nominalment basada sobre la massa d'un simple llavor ideal d'un cereal.

Des de l'era de bronze fins a en la renaixença, les masses promig de grans de blat i ordi varen ser part de les definicions d'unitats de massa. Expressions tals com "treinta y dos grans de blat, presos des de enmedio del mechó" (ing. "thirty-two grains of wheat, taken from the middle of the ear") varen aparéixer haver segut fòrmules ritualisticas, essencialment, l'equivalent premoderno de "boilerplate". Una atra font diu que va ser defindo tal que 252.458 unitats balancejarien 1 polzada cúbica (16 cm³) d'aigua destilada a una pressió i temperatura ambiente d'aire-aigua de 30 polzades de mercuri (100 kPa) i 62 °F (17 °C), respectivament. Un atre llibre diu que el Capità Henry Kater, de la Comissió d'estandardisació britànica, va aplegar, experimentalment, a este valor.

El gra va ser la fonamentació llegal del sistema de pesos anglés tradicional, i és l'única unitat que és igual a través dels sistemes de massa Troy, avoirdupois i apotecario. L'unitat estava basada en el pes d'un simple gra d'ordi, considerat equivalent a 1 1⁄3 grans de blat. L'unitat fonamental del sistema de pes anglés de pre-1527, conegut com a pesos de la Torre (ing. Tower weights), va anar un tipo diferent de gra conegut com el "gra de blat" (ing. wheat grain). El gra de blat de la Torre va ser definit com exactament 45⁄64 gr (45 mg).

Des de l'implementació de l'acort de la yarda i lliura internacional de l'1 de juliol de 1959, la mida del gra o gra Troy (gr) ha segut, precisament, definida en térmens d'unitats de massa en el Sistema Internacional d'Unitats, com 64.798 91 milígramos. Un gram és aixina aproximadament equivalent a 15.432 36 grans. L'unitat, primerament, utilisada per joyers per a medir perles, diamants, i atres pedres precioses, cridat el gra del joyer (ing. jeweller's grain) o grane perla (ing. pearl grain), és igual a 1⁄4 carates (50 mg; 0.77 gr). El gra va ser també el nom d'una unitat francesa tradicional igual a 53.115 mg.

En abdós, el "British Imperial units" i el "United States customary units", hi ha, precisament, 7,000 grans per lliura avoirdupois, i 5,760 grans per lliura Troy o lliura de apotecario. És obsoleta en el Regne Unit i com la majoria d'atres unitats no SI, no té base en llei i no pot ser utilisada en comerç.

S'utilisa per a estimar en més sensibilitat i precisió la poca massa de menuts objectes (medicaments, drogues, pólvora, proyectils, peces de joyeria, etc.).

Us actual

El gra és, comunament, utilisat per a medir massa de bales i propelentes. En arquería, el gran és l'unitat estàndar utilisada per a pesar fleches.

En Amèrica del Nort, la durea de l'aigua és, a sovint, mida en grans per galó US (gpg) d'equivalents de carbonat de calcio. De lo contrari, la durea de l'aigua és medida en unitats adimensionales de parts per milló (ppm), numèricament equivalent a densitat medida en milígramos per litro. Un gran per galó US és aproximadament, 17.1 ppm. L'aigua suau conté 1 a 4 gpg d'equivalents de carbonat de calcio, mentres l'aigua durea conté 11 a 20 gpg.

Encara que, ya no es recomana en els US, els grans utilisats, ocasionalment, en medicina com a part del sistema de Apotecario, especialment, en prescripcions per a medicines antigues, tals com a aspirina o fenobarbital. Per eixemple, la dosis d'una tableta estàndar d'aspirina de 325 mg és, algunes voltes, donada com 5 grans. En eixe eixemple, el gra s'aproxima a 65 mg, encara que el gra pot també ser aproximat a 60 mg, depenent de la medicació i fabricant. El sistema de Apotecario té el seu propi sistema de notació, en el qual el símbol o abreujament de l'unitat és seguit per la cantitat en números romans en minúscules. Per a cantitats menors d'un, la cantitat és escrita com una fracció, o per un mig, ss (o variacions tals com ss., ṡṡ, or s̅s̅). Per això, una prescripció de tabletas que contenen 325 mg d'aspirina i 30 mg de codeína pot ser escrita en anglés com "ASA gr. v c̄ cod. gr. ss tablets" (utilisant l'abreujament mèdic ASA per a aspirina, c̄ per a "en" i cod. per a codeína). El sistema apotecario ha segut, gradualment, remplazado pel sistema mètric, i l'us del gra és prescripcions és, ara, rar.

En els U.S., els nivells d'emissió de partícules, utilisats per a monitorear i regular polució, són, algunes voltes, medits en grans per peu cúbic en lloc de les més comunes parts per milló (ppm) per volum. Açò és la mateixa unitat, comunament, utilisada per a medir la cantitat d'humitat en l'aire, també coneguda com la humitat absoluta. L'unitat SI utilisada per a medir emissions de partícules i humitat absoluta és el mg / m³. Un gra per peu cúbic és aproximadament 2288 mg / m³.

Història

A lo manco des de l'antiguetat, els grans de blat o ordi varen ser utilisats per comerciants mediterràneus per a definir unitats de massa, junt en atres llavors, especialment, aquelles de l'arbre de garrofa. D'acort una tradició de llarga data, 1 carate (la massa d'una llavor de garrofa) era equivalent al pes de 4 grans de blat o 3 d'ordi. Ya que els pesos d'eixes llavors són altament variables, especialment, aquell dels cereals com una funció de la humitat, esta és una convenció més que una llei absoluta.

L'història del gran britànic modern pot ser traçada de tornada al decret real en l'Anglaterra de el XIII, reiterant decrets que van tan arrere com en el rei Offa (VIII). La lliura de la torre (ing. Tower pound) va ser una de moltes lliures monetàries de 240 penics d'argent (ing.. silver pennies).

Per consentiment de tot el regne la mida del rei va ser feta, aixina que un penic anglés, el qual és cridat el Sterling, redó sense tall, deurà pesar treinta y dos grans de blat sec en mig de l'orella; vint peniquees fan una onça; i dotze onces fan una lliura.

- Tractatus de Ponderibus et Mensuris,

La lliura en qüestió és la lliura de la Torre. La lliura de la Torre, abolida en 1527, consistia de 12 onces com la lliura Troy, pero era 1⁄16 (≈6%) més llaugera. El pes dels penics Sterling originals era de 22 ½ grans Troy, o 32 "grans de la Torre".

Els pesos del gran físic eren fets i venuts, comercialment, a lo manco tan tarde com el principi dels 1900s, i va prendre vàries formes, des de quadrats de làmines de metal a formes fabricades de cables i pesos com a moneda.

La lliura Troy va ser solament "la lliura de Penics, Espècies, Confecció, aixina com de Electuarios), com a tals bens deu ser medits per un "troy" o chicoteta balança. El vell estàndart troy va ser establit per la reforma monetària del rei Offa, estava en total us en 1284 (Assize of Weights and Measures, King Edward I), pero va ser restringit a moneda (la lliura de penics) fins que va ser abolida en 1527. Esta lliura va ser, progressivament, remplazada per una nova lliura, basada en el pes de 120 dirham d'argent de 48 grans. La nova lliura utilisava un gra d'ordi, més que el gran de blat.

La avoirdupois (bens de pes, es referix a aquelles coses medides per les balances menors pero ràpides: la bismar o auncel, la balança romana, i la balança steelyard. La lliura mercantil original de 25 shillings o 15 onces de la Torre varen ser desplaçades per vàries la lliura de la Lliga Hanseática (16 onces de la Torre) i per la lliura del llavors important comerç de llana (16 onces de 437 grans). Una nova lliura de 7680 grans va ser, inadvertidament, creada com de 16 onces Troy, referint-se a una nova Troy més que la vella Troy. Finalment, la lliura de la llana va guanyar.

La lliura avoirdupois va ser definida en prototip, taxada com 6992 a 7004 grans. En la "Imperial Weights and Measures Act of 1824", la lliura avoirdupois va ser definida com, exactament, 7000 grans. L'acta de 1855 , autorisava el nou estàndart de Miller para remplazar allò perdut en l'incendi que va destruir la Casa del Parlament. L'estàndart va ser una lliura avoirdupois, el gra sent definit com

1/7000 d'ella.

La divisió del carate en quatre grans va sobreviure en abdós sentits be en els principis de el XX. Per a perles i diamants, el pes és citat en carates, dividit en quatre grans. El carate va ser, finalment, establit a 205 milígramos (1877), i despuix en 200 milígramos. Per al toc de finura de l'or, el factor d'or va ser donada com un pes, el total sent un sòlit de 24 carates o 96 franos.