Anar al contingut

Joyeria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Joyeria
Image d'un joyer en el seu taller.

El terme joyeria pot referir-se al comerç de joyes, a la seua elaboració, a l'establiment a on es realisen eixes activitats, siguen tendes o tallers,[1] aixina com a les pròpies joyes.

Joyes

Les joyes o alhajas boniques consistixen en artículs decoratius que s'usen per a adorn personal, com a fermalls, anells, collars, aretes, colgantes, polseras i bessons. Les joyes es poden adherir al cos o la roba. Des d'una perspectiva occidental, el terme es restringix als adorns duradors, excloent les flors, per eixemple. Durant molts sigles, el metal com el or, a sovint combinat en pedres precioses, ha segut el material normal per a la joyeria, pero es poden utilisar atres materials com a closques i atres materials vegetals. La joyeria és un dels tipos més antics d'artefacte arqueològic, en contes de 100.000 anys d'antiguetat fetes de closques de Nassarius que es creu que són les joyes més antigues que es coneixen.[2] Les formes bàsiques de joyeria varien entre cultures, pero a sovint són extremadament longeves; en les cultures europees, les formes de joyeria més comunes enumerades anteriorment han persistit des de l'antiguetat, mentres que atres formes, com els adorns per al nas o el turmell, importants en atres cultures, són molt manco comunes. Les joyes poden estar fetes d'una àmplia gama de materials. Les pedres precioses i materials similars com el àmbar i el coral, els metals preciosos, els contes i les closques s'han utilisat àmpliament, i l'esmalt a sovint ha segut important. En la majoria de les cultures, la joyeria pot entendre's com un símbol d'estatus, per les seues propietats materials, els seus patrons o per símbols significatius. S'han fet joyes per a adornar casi totes les parts del cos, des de forquetes fins a anells en els dits del peu i inclús joyes genitals. En la cultura europea moderna, la cantitat que usen els hòmens adults és relativament baixa en comparació a atres cultures i atres periodos de la cultura europea.

Forma i funció

Els sers humans han utilisat les joyes per vàries raons diferents:

  • funcional, generalment per a arreglar la roba o el cabell en el seu lloc
  • com a marcador d'estatus social i estatus personal, com en un anell de bodes
  • com significante d'alguna forma d'afiliació, ya siga ètnica, religiosa o social
  • per a proporcionar protecció talismàica (en forma d'amulets)[3]
  • com una exhibició artística
  • com a portador o símbol de significat personal, com l'amor, el duel, una fita personal o inclús la sòrt
  • supersticióErro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

  • Expressió artística
  • Moda

La majoria de les cultures en algun moment han tingut la pràctica de mantindre almagasenades grans cantitats de riquea en forma de joyes. Numeroses cultures almagasenen dot de boda en forma de joyes o fan joyes com un mig per a almagasenar o exhibir monedes. Alternativament, les joyes han segut utilisades com a moneda o ben comercial;[4] un eixemple és l'us de contes esclaves.[5]

Molts artículs de joyeria, com a fermalls i hebillas i polseres, es varen originar com a artículs purament funcionals, pero varen evolucionar cap a artículs decoratius a mida que varen disminuir els seus requisits funcionals.[6]

Les joyes poden simbolisar la pertinença a un grup (com en el cas del crucifix cristià o la estrela de David judeua ) o l'estatus (com en el cas de les cadenes de càrrecs o la pràctica occidental de que les persones casades usen anells de boda). L'us d'amulets i medalles devocionals per a brindar protecció o alluntar el mal és comú en algunes cultures. Estos poden prendre la forma de símbols (com el ankh), pedres, plantes, animals, parts del cos (com el jamsa) o glifos (com les versions estilisades del vers del tro en el art islàmic).[7]

Materials i métodos

Adorne per al cabell, una obra mestra del Art Nouveau; de René lique; circa 1902; or, esmeraldas i diamants; Musée d'Orsay (París).

En crear joyes, a sovint s'utilisen pedres precioses, monedes o atres artículs preciosos, i generalment s'engasten en metals preciosos. Les aleacions de platí van des de 900 (90% pur) fins a 950 (95,0% pur). La argent utilisada en joyeria sol ser argent esterlí o argent fi al 92,5%. En bisuteria, a voltes s'utilisen fornituras d'acer inoxidable. Atres materials comunament utilisats inclouen vidre, com a vidre fos o esmalt; fusta, a sovint tallada o torneada; closques i atres substàncies animals naturals com a ossos i marfil; argila natural; argila polimèrica; el cànem i atres cordeles també s'han utilisat per a crear joyes que tenen una sensació més natural. Les contes s'utilisen en freqüència en joyeria. Estos poden estar fets de vidre, pedres precioses, metal, fusta, closques, argila i argila polimèrica. Les joyes d'abalorios solen incloure collars, polseres, pendents, cinturons i anells. Els contes poden ser grans o chicotetes; el tipo d'abalorio més chicotet s'utilisa per a l'estil "teixit" de la joyeria en abalorios. Els contes de llavors també s'utilisen en una tècnica de brodat en la que s'coser sobre els forros de tela per a crear peces de coll amples i polseres de contes. El brodat d'abalorios, un tipo de treball manual popular durant la época victoriana, està gojant d'una renaixença en la fabricació de joyes modernes. Els abalorios també són molt populars en moltes cultures africanes i indígenes d'Amèrica del Nort. Els plateros, orfebres i lapidaris utilisen métodos que inclouen forja, fundició, soldadura, cort, tallat i "unió en fret" (utilisant adhesius, grapas i reblones per a ensamblar peces).[8]

Diamants

Diamants.

Els diamants es varen extraure per primera volta en la Índia.[9] Plinio el vell pugues haver-els mencionat, encara que existix cert debat sobre la naturalea exacta de la pedra a la que es va referir com Adamas.[10] En 2005, Austràlia, Botswana, Rússia i Canadà varen figurar entre les principals fonts de producció de diamants de gemas.[11] Hi ha conseqüències negatives del comerç de diamants en determinades àrees. Els diamants extrets durant les recents guerres civils en Angola, Costa d'Ivori, Sierra Leona i atres nacions han segut etiquetats com diamants de sanc quan s'extrauen en una zona de guerra i es venen per a finançar una insurgencia. Les joyes de la Corona britànica contenen el diamant Cullinan, part del diamant en bruto en calitat de gema més gran jamai trobat (1905), en 3106,75 quilats (621,35 g).

Un anell de compromís en solitari de diamants.

En el XX i XXI és popular que els anells de compromís tinguen diamants, este us es remonta al matrimoni de Maximiliano I en María de Borgoña en 1477.[12]

Un estil popular és el solitari de diamants, que presenta un sol diamant gran montat de manera prominent.[13] Dins del solitari, hi ha tres categories en les que un anell es pot classificar en: púas, bisell i ajust de tensió.[14]

Atres pedres precioses

Moltes pedres precioses i semipreciosas s'utilisen per a joyeria. Entre elles es conten:

Àmbar
L'àmbar, una pedra preciosa orgànica antiga, està composta de resina d'arbre que s'ha endurit en el temps. La pedra deu tindre a lo manco un milló d'anys per a ser classificada com a àmbar, i una miqueta d'àmbar pot tindre fins a 120 millons d'anys.

Amatista
L'amatista ha segut històricament la pedra preciosa més preciosa de la família del cuarzo. És apreciat pel seu to púrpura, que pot variar en to de clar a obscur.

Safir

Esmeralda
Les esmeraldes són una de les tres principals pedres precioses (junt en els rubíes i els safir) i són conegudes pel seu fi color vert a vert azulado. Han segut atesorats a lo llarc de l'història, i alguns historiadors informen que els egipcíacs extreen esmeraldes ya en el 3500 a. C.

Jade

Jade
El jade s'associa més comunament en el color vert, pero també pot vindre en varis atres colors. El jade està estretament relacionat en la cultura, l'història i la tradició asiàtiques, i a voltes li'l coneix com la pedra del cel.

Jaspi

Jaspi
El jaspi és una pedra preciosa de la família de la calcedonia que ve en una varietat de colors. A sovint, el jaspi presenta patrons únics i interessants dins de la pedra coloreada. El jaspi d'image és un tipo de jaspi conegut pels colors (a sovint beiges i marrons) i moles en el patró de la pedra.

Cuarzo
El cuarzo es referix a una família de pedres precioses cristalines de varis colors i tamanys. Entre els tipos més coneguts de cuarzo es troben el cuarzo rosa (que té un delicat color rosa) i el cuarzo fumat (que ve en una varietat de tons de marró translúcido). Vàries atres pedres precioses, com la amatista i el citrino també formen part de la família del cuarzo. El cuarzo rutilado és un tipo popular de cuarzo que conté inclusions en forma d'agulla.

Rubí
Els rubíes són coneguts pel seu color roig intens i es troben entre les pedres precioses més valorades. Els rubíes han segut atesorats durant milenis. En sánscrito, la paraula rubí és ratnaraj, que significa rei de pedres precioses.

Safir
La forma més popular de safir és el safir blau, conegut pel seu color blau mig a profunt i la seua forta saturació. També estan disponibles elegants safir de varis colors. En els Estats Units, el safir blau tendix a ser la més popular i assequible de les tres principals pedres precioses (esmeralda, rubí i safir).

Turquesa

Turquesa
La turquesa es troba solament en uns pocs llocs de la terra, i la regió productora de turquesa més gran del món és el suroest dels Estats Units. La turquesa és apreciada pel seu atractiu color, la majoria de les voltes un blau mig intens o un blau verdoso, i la seua herència antiga. La turquesa s'utilisa en una gran varietat d'estils de joyeria. Potser estiga més estretament associat en la joyeria del suroest i dels natius americans, pero també s'usa en molts estils elegants i moderns. Algunes turquesa contenen una matriu de marques de color marró obscur, lo que proporciona un contrast interessant en el color blau lluent de la pedra preciosa. Algunes pedres precioses (com perlas, coral i àmbar) es classifiquen com a orgàniques, lo que significa que són produïdes per organismes vius. Uns atres són inorgànics, lo que significa que generalment estan composts i es deriven de minerals.

Erro al crear miniatura:
Rubí

Algunes gemes, per eixemple, l'amatista, s'han tornat menys valorades a mida que progressen els métodos per a extraure-les i importar-les. Algunes gemes artificials poden servir en lloc de gemes naturals, com la circonita cúbica, que es pot usar en lloc del diamant.[15]

Impacte en la societat

Les joyes s'han utilisat per a indicar l'estat. En la antiga Roma, solament certs rancs podien usar anells;[16] més vesprada, les lleis suntuarias varen dictar quí podia usar qué tipo de joyeria. Açò també es va basar en el ranc dels ciutadans d'eixa época. Els dictats culturals també han jugat un paper important. Per eixemple, l'us d'aretes per part dels hòmens occidentals es considerava afeminat en el XIX i principis del XX. Més recentment, l'exhibició de joyes corporals, com pírcings, s'ha convertit en una marca d'acceptació o s'ha vist com una insígnia de valentia dins d'alguns grups, pero és completament rebujada en uns atres. Aixina mateix, la cultura hip hop ha popularisat el terme argot bling-bling, que es referix a l'exhibició ostentosa de joyes per part d'hòmens o dònes. Pel contrari, l'indústria de la joyeria a principis del XX va llançar una campanya per a popularisar els anells de boda per a hòmens, que es va popularisar, aixina com els anells de compromís per a hòmens, que no ho varen fer, aplegant a crear una història falsa i afirmar que la pràctica tenia raïls migevals. A mitan de la década de 1940, el 85% de les bodes en els Estats Units presentaven una cerimònia de doble anell, front al 15% en la década de 1920.[17]

Algunes religions tenen regles o tradicions específiques entorn a les joyes (o inclús les prohibixen) i moltes religions tenen edictes contra l'exhibició excessiva. El Islam, per eixemple, considera que l'us d'or per part dels hòmens és Haram.[18] La major part de la joyeria islàmica estava en forma de dots nupcials, i tradicionalment no es transmetia de generació en generació; en canvi, a la mort d'una dòna es venia en el soc i es reciclava o venia als transeünts. Les joyes islàmiques anteriors al XIX són, per tant, extremadament rares.[19]

Algunes denominacions cristianes prohibixen l'us de joyes tant per hòmens com per dònes, incloses les iglésies amish-menonitas i de santitat. El Nou Testament de la Bíblia dona mandats contra l'us d'or, en els escrits dels apòstols Pablo i Pedro, i Apocalipsis descriu a "la gran ramera", o sistema religiós fals, com "adornat en or i pedres precioses i perles, en una copa d'or en la mà". (Apocalipsis 17: 4)

Història

L'història de la joyeria és llarga i es remonta a molts anys, en molts usos diferents entre diferents cultures. Ha perdurat durant mils d'anys i ha proporcionat vàries idees sobre cóm funcionaven les cultures antigues.

Prehistòria

Les primeres joyes conegudes en realitat no varen ser creades per humans (Homo sapiens) sino per neandertals que vivien en Europa. Específicament, s'han trobat contes perforats fets de chicotetes closques marines que daten de fa 115.000 anys en la Cova dels Avions, una cova a lo llarc de la costa surest d'Espanya. Més tart, en Kènia, en Enkapune Ya Muto, els contes fets en clafolls d'ous d'esturç perforades daten de fa més de 40.000 anys. En Rússia, una polsera de pedra i un anell de marbre s'atribuïxen a una edat similar.[20]

Més tart, els primers humans moderns europeus tenien collars i braçalets toscos d'os, dents, bayas i pedres penjats de trossos de corda o tendons d'animals, o trossos d'os tallat que s'usaven per a subjectar la roba. En alguns casos, les joyes tenien peces de closca o nacre. Un colgante gravat decorat (el colgante Star Carr) que data d'al voltant de l'11.000 a. C, i es creu que és l'art mesolítico més antic de Gran Bretanya, va ser trobat en elloc de Star Carr en North Yorkshire en 2015.[21] En el sur de Rússia, polseres tallades fet de clau de mamut s'han trobat. La Venus d'Hohle Fels presenta una perforació en la part superior, lo que mostra que va ser dissenyada per a usar-se com colgante. Fa uns sèt mil anys, es va vore el primer signe de joyeria de coure.[6] En octubre de 2012, el Museo d'Història Antiga de la Baixa Àustria va revelar que havien trobat una tomba d'una treballadora de joyeria, lo que va obligar als arqueòlecs a tirar una nova mirada als rols de gènero prehistòrics en acabant de que semblara ser la d'una treballadora de metals fins, una professió que abans es pensava que l'eixercitaven exclusivament hòmens.[22]

Egipte

Els primers signes de la fabricació de joyes establida en el Antic Egipte es varen donar fa al voltant de 3.000 a 5.000 anys. Els egipcíacs preferien elux, la rarea i la viabilitat de l'or sobre atres metals. En l'Egipte predinástico, les joyes pronte varen escomençar a simbolisar el poder polític i religiós en la comunitat. Encara que va ser usat per egipcíacs adinerats en vida, també va ser usat per ells en la mort, en joyes comunament colocades entre els aixovar funeraris. Junt en les joyes d'or, els egipcíacs usaven vidre de colors, junt en gemes semipreciosas. El color de les joyes tenia un significat. El vert, per eixemple, simbolisa la fertilitat. Elapislázuli i l'argent varen tindre que importar-se des de més allà de les fronteres del país. Els dissenys egipcíacs eren els més comuns en la joyeria fenicia. Ademés, els antics dissenys turcs trobats en la joyeria persa sugerixen que el comerç entre Orient Mig i Europa no era infreqüent. Les dònes duyen elaborades peces d'or i argent que s'usaven en cerimònies.

Europa i Mig Oriente

Mesopotamia

Tocat decorat en fulls dorats; 2600-2400 AC.; or, lapislázuli i cornalina; llongitut: 38,5 cm; del Cementeri Real d'Ur; Museu Metropolità d'Art (Nova York).

Fa aproximadament 5.000 anys, la fabricació de joyes s'havia convertit en un ofici important en les ciutats de la Mesopotamia. L'evidència arqueològica més significativa prové del Cementeri Real d'Ur, a on es desenterraron centenars de sepelis que daten del 2900-2300 a. C; tombes com la de Puabi contenien una multitut d'artefactes en or, argent i pedres semipreciosas, com a corones de lapislázuli adornades en estatuillas d'or, collars ajustats i alfileres en cap de joya. En Asiria, hòmens i dònes usaven grans cantitats de joyes, inclosos amulets, braçalets de turmell, collars pesats de múltiples fils i sagells cilíndrics.[23]

Les joyes en la Mesopotamia tendien a fabricar-se en fulls de metal primes i estaven engastades en un gran número de pedres de colors lluents (principalment àgata, lapislázuli, cornalina i jaspi). Les formes preferides incloïen fulls, espirals, cons i arracades de raïms. Els joyers varen crear obres tant per a us humà com per a adornar estàtues i ídols. Varen amprar una àmplia varietat de sofisticades tècniques de treball de metals, com cloisonné, gravat, granulació fina i filigrana.[24]

També s'han desenterrado registres extensos i meticulosament mantinguts relacionats en el comerç i la fabricació de joyes en tots els llocs arqueològics de Mesopotamia. Un registre en els archius reals de Mari, per eixemple, dona la composició de varis artículs de joyeria:

  • 1 collar de contes plans de calcedonia motejades que inclouen: 34 contes plans de calcedonia motejades [i] 35 contes d'or estriades, en grups de cinc.
  • 1 collar de contes plans de calcedonia motejades que inclou: 39 contes plans de calcedonia motejades, [en] 41 contes estriades en un grup que componen el dispositiu per a penjar.
  • 1 collar en contes de lapislázuli redonejades que inclou: 28 contes de lapislázuli redonejades, [i] 29 contes acanalades per al seu tancament.[25]
  • Contes de collar de Sumerio; 2600–2500 AC; or i lapis lazuli; llarc: 54 cm; Metropolitan Museum of Art
    Contes de collar de Sumerio; 2600–2500 AC; or i lapis lazuli; llarc: 54 cm; Metropolitan Museum of Art
  • Collar; 2600–2500 AC; or i lapis lazuli; llarc: 22.5 cm; Cementeri Real d'Ur (Iraq); Metropolitan Museum of Art
    Collar; 2600–2500 AC; or i lapis lazuli; llarc: 22.5 cm; Cementeri Real d'Ur (Iraq); Metropolitan Museum of Art
  • Pare de pendents en inscripcions cuneïformes, 2093–2046 AC; or: Museu Sulaymaniyah (Sulaymaniyah, Iraq)
    Pare de pendents en inscripcions cuneïformes, 2093–2046 AC; or: Museu Sulaymaniyah (Sulaymaniyah, Iraq)
  • Collars i tocat sumerio descoberts en les tombes reals (i individuals) del Cementeri Real d'Ur, es mostra com és provable li'ls usara, en el British Museum (Londres)
    Collars i tocat sumerio descoberts en les tombes reals (i individuals) del Cementeri Real d'Ur, es mostra com és provable li'ls usara, en el British Museum (Londres)
Grècia
Redecilla calada; 300-200 AC; or; diàmetro: 23 cm, diàmetro del medallón: 11,4 cm; procedència desconeguda (es diu que és de Karpenissi (Grècia); Museu Arqueològic Nacional (Atenes).[26]

Els grecs varen escomençar a usar or i gemes en joyeria en 1600 a. C, encara que en époques anteriors es produïen àmpliament contes en forma de closca i animals. Al voltant del 1500 a. C., les principals tècniques de treball de l'or en Grècia incloïen fundició, torsió de barres i fabricació d'aram. Moltes d'estes tècniques sofisticades varen ser populars en el periodo micénico, pero desafortunadament esta habilitat es va perdre al final de la Edat del Bronze. Les formes i formes de les joyes en l'antiga Grècia, com el braçalet (XIII), el fermall (X) i els alfilers (VII), també han variat molt des de l'Edat del Bronze. Atres formes de joyeria inclouen corones, aretes, collars i polseres. Un bon eixemple de l'alta calitat que les tècniques de treball de l'or podrien conseguir en Grècia és la 'Corona d'olivera d'or' (IV), que seguix el model del tipo de corona que s'otorga com a premi als guanyadors en competicions atlètiques com els Jocs Olímpics. Les joyes que daten del 600 al 475 a. C. no estan ben representades en el registre arqueològic, pero despuix de les guerres perses, la cantitat de joyes va tornar a ser més abundant.[27] Un tipo de disseny particularment popular en este moment era un braçalet decorat en serps i caps d'animals. Degut a que estos braçalets usaven considerablement més metal, molts eixemples es varen fer de bronze. En l'any 300 a. C., els grecs dominaven la fabricació de joyes de colors i l'us d'amatistas, perlas i esmeraldas. Ademés, varen aparéixer els primers signes de camafeos, i els grecs els varen crear a partir de Sardonyx indi, una pedra d'àgata crema i rosa marró a ralles. La joyeria grega era a sovint més simple que en atres cultures, en dissenys i mà d'obra simples. No obstant, a mida que va passar el temps, els dissenys varen aumentar en complexitat i pronte es varen utilisar diferents materials. Les joyes en Grècia a penes s'usaven i s'usaven principalment per a aparicions públiques o en ocasions especials. En freqüència es regalava i les dònes ho usaven principalment per a mostrar la seua riquea, estatus social i bellea. A sovint se suponia que les joyes protegien a l'usuari del "mal d'ull" o li otorgaven poders sobrenaturals, mentres que unes atres tenien un simbolisme religiós. Les peces de joyeria més antigues que s'han trobat estaven dedicades als deus. Varen treballar dos estils de peces: peces foses i peces martillades en chapa. S'han recuperat menys peces de joyeria fosa. Es feya tirant el metal sobre dos mòles de pedra o argila. Després es unian les dos mitats i es colocava cera, seguida de metal fos, en el centre. Esta tècnica s'havia practicat des de finals de l'Edat del Bronze. La forma més comuna de joyeria era el tipo de full martillada. Les làmines de metal es martillaban fins a obtindre la gruixa desijada i després es soldaban juntes. L'interior de les dos làmines es reblia en cera o un atre líquit per a preservar el treball en metal. Després, es varen utilisar diferents tècniques, com l'us d'un sagell o el gravat, per a crear motius en les joyes. Després es poden agregar joyes als buits o abocar vidre en cavitats especials en la superfície. Els grecs varen prendre gran part dels seus dissenys d'orígens externs, com Àsia, quan Alejandro Magne va conquistar part d'ella. En dissenys anteriors, també es poden detectar atres influències europees. Quan el domini romà va aplegar a Grècia, no es varen detectar canvis en els dissenys de les joyes. No obstant, en el 27 a. C., els dissenys grecs estaven fortament influenciats per la cultura romana. Això no vol dir que el disseny local no prosperara. Prop d'Olbia s'han trobat numerosos colgantes de palometes policromades en cadenes plateades de coa de rabosot, que daten del I, i solament s'ha trobat un eixemple en qualsevol atre lloc.[28]

Etrusc

Gorgonas, granadas, bellotas, flors de loto i palmeres varen ser un clar indicador de l'influència grega en la joyeria etrusca. La modelació de caps, que era una pràctica típica del periodo sever grec, va ser una tècnica que es va estendre per tot el territori etrusc. Una evidència encara més clara de noves influències és la forma introduïda en l'era orientalizante: les Bullae. Recipient en forma de pera que s'utilisa per a contindre perfum. La seua superfície solia estar decorada en figures simbòliques repujades i gravades. Gran part de les joyes trobades no varen ser usades pels etruscs, sino que varen ser fetes per a acompanyar-els en el més allà. La majoria, si no totes, les tècniques dels orfebres etruscs no varen ser inventades per ells, ya que daten del tercer mileni abans de Crist.

Mercat de joyeria

Segons un estudi de KPMG de 2007,[31] el mercat de joyeria més gran era Estats Units en una quota de mercat del 30,8%, Japó, Índia, China i Orient Mig cada u en un 8-9% i Itàlia en un 5%. Els autors de l'estudi predien un canvi dramàtic en les quotes de mercat per a 2015, a on la quota de mercat d'Estats Units haurà caigut a al voltant del 25%, i China i Índia aumentaran la seua a més del 13%. El Mig Oriente es mantindrà més o menys constant en el 9%, mentres que la quota de mercat d'Europa i Japó es reduirà a la mitat i serà menys del 4% per a Japó, i menys del 3% per als països europeus més grans, Itàlia i el Regne Unit. En l'Índia, la joyeria d'or constituïx una part important del mercat nacional de l'or. La demanda índia d'or està estretament relacionada en les bodes, les festivitats i l'aforro de les llars, factors que expliquen l'importància de la joyeria dins del consum d'or del país.[32]

Vore també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Raer
  2. ↑ bbc. co. uk/2/hi/science/nature/5099104. stm Study reveals 'oldest jewellery', BBC News, June 22, 2006.
  3. ↑ Kunz, PhD, DSc, George Frederick (1917). Magic of Jewels and Charms, John Lippincott Co.. URL: farlang. com/gemstones/kunz-magic-jewels/page_360 Magic Of jewels: Chapter VII Amulets George Frederick Kunz, a gemmologist for Tiffany's, built the collections of banker J. P. Morgan and of the American Natural History Museum in New York City. This chapter deals entirely with using jewels and gemstones in jewellery for talismanic purposes in Western cultures.
  4. ↑ «bbc. co. uk/history/ancient/vikings/money_01. shtml BBC - History - Ancient History in depth: Viking Money».
  5. ↑ Web Team, Victoria and Albert Museum, Online Museum. «vam. ac. uk/content/artículs/t/trade-beads/ Trade Beads» (en en).
  6. ↑ 6,0 6,1 Holland, J. 1999. The Kingfisher History Encyclopedia. Kingfisher books.
  7. ↑ Morris, Desmond. Body Guards: Protective Amulets and Charms. Element, 1999, ISBN  1-86204-572-0.
  8. ↑ McCreight, Tim. Jewelry: Fundamentals of Metalsmithing. Design Books International, 1997 ISBN 1-880140-29-2
  9. ↑ «gia. edu/pdfs/janse-table1.pdf Home – GIA. edu». gia. edu.
  10. ↑ Pliny. Natural History XXXVI, 15
  11. ↑ «indexmundi. com/en/commodities/minerals/diamond_(industrial)/diamond_(industrial)_t5. html Natural Diamond: World Production, By Country And Type». indexmundi. com.
  12. ↑ slate. com/id/2167870/ "Diamonds Llaure a Girl's Worst Friend: The trouble with engagement rings." by Meghan O'Rourke at Slate. com on June 11, 2007
  13. ↑ «gia. edu/en-us/blog/what-is-a-diamond-solitaire-setting/ What is a Solitaire Setting». Gemological Institute of America.
  14. ↑ «archive. org/web/20211205115312/https://tidanapp. com/shop/what-is-solitaire-jewellery/ What does solitaire ring look like?». tidanapp. com. Archivat des d'el com/shop/what-is-solitaire-jewellery/ original, el 5 de decembre de 2021.
  15. ↑ Nassau, K. (1980).Gems made by man. ISBN 0-8019-6773-2
  16. ↑ Pliny the Elder. The Natural History. ed. John Bostock, Henry Thomas Riley, Book XXXIII The Natural History of Metals perseus. tufts. edu/cgi-bin/ptext? lookup=Plin.+Nat.+33.1 Online at the Perseus Project Chapter 4. Accessed July 2006
  17. ↑ Howard, Vicky. "A real Man's Ring: Gender and the Invention of Tradition." Journal of Social History, Summer 2003, pp 837–856.
  18. ↑ Yusuf al-Qaradawi. witness-pioneer. org/vil/Books/Q_LP/ The Lawful and Prohibited in Islam (online)
  19. ↑ Greenbaum, Toni. "SILVER SPEAKS: TRADITIONAL JEWELRY FROM THE MIDDLE EAST". Metalsmith, Winter2004, Vol. 24, Issue 1, p.56. Greenbaum provides the explanation for the lack of historical examples
  20. ↑ «archaeology. org/news//3270-150507-siberia-denisovan-bracelet Stone Bracelet May Have Been Made by Denisovans» (2015). «A stone bracelet unearthed in Denisova Cave in the Altai Mountains of Siberia in 2008 is being called the oldest-known jewelry of its kind. Anatoly Derevyanko, director of the Russian Academy of Sciences' Institute of Archaeology and Ethnography, and the research team believe that the cave's Denisovan layers were uncontaminated by human activity from a later period. The soil around the two fragments of the jewelry piece was dated with oxygen isotopic analysis to 40,000 years ago. "In the same layer, where we found a Denisovan bone, were found interesting things; until then it was believed these were the hallmark of the emergence of Homo sapiens. First of all, there were symbolic items, such as jewelry, including the stone bracelet as well as a ring, carved out of marble," Derevyanko told The Siberian Claves»
  21. ↑ “whiterose. ac. uk/100091/1/Internet_Arch_Pendant_paper_Milneretal. revisedmanuscript.pdf A Unique Engraved Shale Pendant from the Site of Star Carr: the oldest Mesolithic art in Britain” (2016). Internet Archaeology (40). doi:10.11141/ia.40.8.
  22. ↑ The Austrian Independent News and Pictures. «com/news/General_News/2012-10-03/12320/Cavewoman_jeweller_rewrites_gender_history Cavewoman jeweller rewrites gender history». austrianindependent. com.
  23. ↑ Nemet-Nejat, Daily Life, 155–157.
  24. ↑ Nemet-Nejat, Daily Life, 295–297.
  25. ↑ Nemet-Nejat, Daily Life, 297.
  26. ↑ Ancient Greece Pocket Museum (en en), Thames and Hudson, p. 251. ISBN 978-0-500-51958-5.
  27. ↑ (1996) «Ch. 4 Europe and Western», Ancient Gold Jewelry at the Dallas Museum of Art, Dallas Museum of Art, pp. 88–89. ISBN 978-0-936227-19-1.
  28. ↑ “Polychrome Necklaces from the Clapix Hellenistic Period” (2004). Ancient Civilizations from Scythia to Siberia 10 (3): 199–257. doi:10.1163/1570057042596388.
  29. ↑ Ancient Greece Pocket Museum (en en), Thames and Hudson, p. 79. ISBN 978-0-500-51958-5.
  30. ↑ Nelson, I. C., Mavrofridis, G., & Anagnostopoulos, I. T. (2020). NATURAL HISTORY OF A BRONZE AGE JEWEL FOUND IN CRETE: THE MALIA PENDANT. The Antiquaries Journal, 1–12. http://doi. org/10.1017/S0003581520000475
  31. ↑ KPMG Índia (2007). “icehiphop. com/ Global Jewelry Consumption”. Gems and Gemology XLIII (Summer 2007): 180.
  32. ↑ «gold. org/about-gold/gold-demand/geographical-diversity/india Índia's Gold Market and Demand» (en en). World Gold Council. Consultat el 29 de maig de 2026.

Enllaços externs

Commons

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Joyeria&oldid=1512745»