Quars citrino
El citrino és una gema de la família del quars de color groc, que com tots els tipos de cuarzo, té una durea de 7 en l'escala de Mohs. El nom prové del francés citron "llima". El seu color pot variar del groc pàlit al anaranjado. El color groc es deu al ferro (Fe3+) que actua com cromóforo. En el XVI va ser classificada dins de la família dels cuarzos. Anteriorment el citrino s'utilisava com a talismà de protecció per a evitar la pesta, pensaments no deguts i problemes de la pell.
El quars citrino natural és relativament rar, per lo que se sol obtindre una pedra similar calfant l'amatista, la seua germana de color violeta que és molt més corrent. El procés es fa quan el violeta de l'amatista és tan pàlit que pert el seu valor com gema. Gràcies a eixe tractament, l'utilisació del citrino ha passat a ser comú. Els països que fan este procediment són Uruguai i Brasil, en Amèrica del Sur.
Es troben cristals de quars citrino naturals en Sao João dona Chapada, en Diamantina, Mines Gerais, i en atres localitats de Brasil. En Espanya va ser important el jaciment de Villasbuenas, en Salamanca, explotat des de finals del XVIII fins a mediats del XX[1]
Referències
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Vol VIII. Cuarzo i atres minerals de la sílice., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo.. ISBN 978-84-95063-95-3..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarzo citrino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.