Cova dels Avions
La cova dels Avions és un jaciment arqueològic i paleoantropológico ubicat en el terme municipal de Cartagena (Regió de Múrcia, Espanya), i integrat administrativamente en la diputació (divisió municipal cartagenera) de Sant Antonio Abad. Es troba al nivell de la mar, en el piedemonte del promontori que tanca la baïa de Cartagena per l'oest. La gruta, coneguda ya anteriorment per haver segut habitada pel Homo neanderthalensis, es va fer mundialment famosa en 2010, quan es varen trobar closques de prop de 50 000 anys d'antiguetat; les últimes datacions dels pigments de dites closques els atribuïxen una antiguetat de fa 115 000 anys aproximadament. La primera campanya arqueològica es va dur veta en setembre de 1985.[1]
Alguns dels objectes trobats en Els Avions són els ornaments personals més antics coneguts fins a la data en el món,[2][3][4] i es deurien atribuir, per les dates, a neandertals. Són anteriors a qualsevol objecte remotamente similar conegut en el continent africà per un marge d'entre 20 000 i 40 000 anys.
Els pigments adherits són de color taronja, negre i roig. La troballa de pigments va ser interpretat com una evidència de que les closques havien segut amprades d'una forma «estètica i presumiblement simbòlica».
Cova
La roca mare de la guarida és de pedra calcàrea, l'orige de la qual s'ha datat a mitan del Triásico Superior (uns
millones de años Ma), mentres que les parets laterals són de calcàrea grisa clara i dolomía grisa obscura. Per l'estat de la roca en l'exterior de la cova pot deduir-se que fa 115 000 anys tenia provablement majors dimensions. En el moment del poblament neandertal, la cova es trobava de 2 a 7 quilómetros de la costa, degut a que el nivell de la mar per llavors era de 50 a 90 metros inferior a l'actual, si ben degut a que l'àrea de Cartagena se situa en una zona de subsidencia, en la qual la corfa terrestre descendix en gran manera, la distància a la costa va poder haver segut encara major. En el final de la glaciació la pujada de les marees va alcançar la cova, sumergint-la parcialment. A resguart d'esta destrucció solament varen quedar 4 metros quadrats de superfície en la paret noroest de la cavitat, a on varen tindre lloc les primeres excavacions en 1985. Este sector consistix en enrunes de roca (brecha) de durea similar al ciment la retirada del qual en martell i cincel va descobrir mostres d'indústria lítica i oss d'animals. En la recuperació dels bivalvats i gasteròpodes que es varen trobar els procediments varen ser més cuidadosos.
Troballes
En la cova dels Avions varen ser trobats restants de centenars de bivalvats i gasteròpodes. La majoria són gasteròpodes comestibles de l'espècie Phorcus turbinatus (427 eixemplars), seguits dels tels igualment comestibles del gènero Patella (236, en la seua majoria Patella ferruginea, pero també Patella aspera i Patella lusitania), aixina com clòchines (108 eixemplars de Mytilus edulis) i berberechos (14). Ademés s'inclouen 18 mostres de bivalvats Glycymeris insubrica i una dotzena de closques d'atres espècies que a dia de hui no es consideren comestibles.
Segons les distintes investigacions, el 95 % de les closques trobades pertanyen a moluscs que habitaven la zona intermareal. ya que la superfície de les closques no havia sofrit abrasió per arena o grava, es pot supondre que els animals havien segut colectados vius per a servir d'aliment.
Durant l'excavació va resultar particularment significatiu la troballa de dos espècimen totalment conservats de Glycymeris insubrica, que mostren orificis en la zona de l'umbo. Quan en el Museu Arqueològic Municipal de Cartagena es va separar la calcàrea adherida a les peces per a la seua exposició, varen aparéixer vestigis de pigmentació roja produïda per un material més tart identificat com hematita, i que provablement es va utilisar a modo de sanguina. Els tècnics sugerixen per tant, que els dos bivalvats han d'interpretar-se com a «adorns personals».
En l'interior d'un eixemplar de Spondylus gaederopus es varen descobrir restants d'un compost de color que consistia en una mescla de lepidocrocita rojosa en carbó, dolomita, hematita i pirita. La seua closca va servir possiblement per a contindre els colorants, com sembla demostrar l'observació d'atres closques utilisades per al mateix propòsit. Ademés, en la cova es varen trobar vàries gleves de colorants rojos i grocs sense closca de referència, i també pigments anaranjados anexos al metatarso d'un cavall. Este os hauria segut usat per a la mescla dels pigments o la perforació de closques ya coloreadas.
Els pigments rojosos es varen originar en seguritat a una distància d'entre 3 i 5 quilómetros de distància, en la zona noroest de la serra minera de Cartagena-L'Unió, un colorant que s'extrauria posteriorment en l'Edat Antiga junt al or i l'argent. La natrojarosita, un dels components del pigment groc, apareix a 7 quilómetros a l'est de la cova.
Referències
- ↑ Ricardo Montes Bernárdez (1985). «Informe preliminar de les excavacions realisades en la cova dels Avions, Cartagena».
- ↑ World's Oldest Cave Art Found—And Neanderthals Made It. Michael Greshko, National Geographic. 22 February 2018.
- ↑ "Symbolic use of marine shells and mineral pigments by Iberian Neandertals 115,000 years ago." Dirk L. Hoffmann, Diego E. Angelucci, Valentí Villaverde, Josefina Zapata, and João Zilhão. Science Advances 22 Feb 2018: Vol. 4, no. 2, eaar5255. doi:10.1126/sciadv.aar5255
- ↑ Archaeologists Have Discovered the World's Oldest Cave Paintings—And They’re by Neanderthals. Sarah Cascone, Art Net. February 23, 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de los Aviones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.