Anar al contingut

Brecha (geologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Jasper breccia.jpg
Brecha (geologia)
Archiu:Basalt breccia.jpg
Brecha de basalt; la massa verda és d'epidota.

En geologia, brecha és una roca composta aproximadament en un 50 % de fragments angulars de roca de tamany superior a 2 milímetros units per un ciment natural. Segons una versió la paraula deriva del grec que significa ‘trencat’, en tant para uns atres prové del francés brèche, que a la seua volta deriva del fráncico breka ‘trencat’, ‘clavill’, germà del neerlandés breken, d'igual significat, del alemà brechen ‘trencar’[1] i de l'italià breccia ‘separat’, ‘trencat’.

Els fragments constitutius dels conglomerats i de les breches són majors que els de l'arenisca, o siga més de 2 milímetros, pero la brecha es distinguix dels conglomerats perque els seus fragments constitutius són angulars. Poden distinguir-se breches monogénicas, compostes d'elements de la mateixa naturalea, i breches poligèniques, compostes d'elements de diferent naturalea.

Formació

[editar | editar còdic]

La brecha es forma a on es deposita fragments angulars de roques o de restants minerals. Un dels llocs més comuns per a trobar breches és en la base d'un aflorament a on es depositen els clastos per meteorización mecànica, també es troben en depòsits de corrent a poca distància de l'aflorament i uns atres en un palmito aluvial.[2]

Archiu:BrechaSedimentaria.png
Secció de brecha sedimentaria, distinguint la matriu i el ciment en els fragments angulars.

Algunes breches s'originen a partir de depòsits de fluix d'enrunes. La característica dels clastos angulars mostra que no s'han transportat molt llunt, ya que el transport desgasta les vores angulars  transformant-se en clastos redonejats. Despuix de la deposición, els clastos estan units per un ciment mineral o per una matriu de grans més fins que ompli els espais entre ells.[2]

En llocs àrits i semiáridos, la precipitació de ciment minerals en sediment o sols d'aigües poca profunda pot donar orige a la formació d'extensos depòsits de caliche. Estes formacions a sovint tenen l'apariència de breches i s'ajusten a la definició.[2]

Diferència entre brecha i conglomerat

[editar | editar còdic]

La brecha i el conglomerat són sediment molt similars. Abdós són roques sedimentàries clásticas constituïdes de fragments de més de dos milímetros de diàmetro (> 2 mm). La diferència està en la forma dels fragments grans. En les breches els fragments grans tenen forma angular, pero en els conglomerats o pudinga els fragments són redonejats.[2]

La forma dels fragments mostra una diferència en quina tan llunt varen ser transportats. Prop de l'aflorament a on els fragments varen ser depositats per la meteorización mecànica, la forma és angular. Pero si durant el transport per aigua llunt de l'aflorament, les puntes i les vores esmolades d'eixos fragments angulars es desgasten i redonegen, els fragments redonejats formarien un conglomerat.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Corominas, Joan: Breu diccionari etimològic de la llengua castellana 3.ª edició pág. 106, 1973, Madrit, Editorial Gredos S.A.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Geology.com.