Anar al contingut

Patella ferruginea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El tel ferruginosa, tel ferrugínea o tel herrumbrosa (Patella ferruginea) és un gasteròpode marí endèmic del Mediterràneu occidental. Se li considera com una de les espècies d'invertebrats més amenaçades d'esta regió geogràfica.[1]

Identificació

Es distinguix d'atres tels mediterràneus per la seua closca gran i recia i per les grosses i elevades costelles que presenta, que determinen que la vora siga molt sinuós. Les costelles solen ser nodulosas i alguna cosa irregulars, si ben a sovint la superfície de la closca pot estar erosionada i presentar organismes epibiontes, com balanos i algues, lo que modifica el seu aspecte.

El color extern de la closca en els eixemplars nets és de castanyer a herrumbroso (d'ahí el seu nom), i blanc marmóreo en la seua cara interna, en la zona central (impressió muscular) obscura i la vora interna pardo obscur. El peu dels eixemplars adults és de color groguenc anaranjado en la seua base i grisa obscur en els seus laterals. La regió cefàlica és aixina mateix de color obscur, destacant els tentàculs de color negruzco.

La closca dels jovenils de menys de 20 mm és molt característica, en una forma molt aplanada i un reduït número de costelles grosses que es prolonguen per la vora, conferint-li un contorn estrelat; el seu color de fondo és blanquecino terroso en grosses franges concèntriques obscures, que remonten per damunt de les costelles.

Distribució

En l'actualitat Patella ferruginea es troba llimitada a les costes del nort d'Àfrica, entre l'Estret de Gibraltar (Ceuta) i Cap Bon i illa de Zembra (Tunis), a alguns punts del sur d'Espanya (costes d'Andalusia i Múrcia), illa d'Alborán, costes occidentals de Còrsega i nort de Cerdenya i algunes illes en el canal de Sicília.[2] En les costes continentals franceses i italianes l'espècie pot considerar-se casi extinguida en l'actualitat, encara que s'han registrat recentment eixemplars en la costa ligur.[3] Les poblacions de Còrsega i Cerdenya semblen estar en regressió.[4]

En les costes peninsulars espanyoles va estar estesa, fins a dates molt recents, pel sector peninsular que va des de la zona de l'estret de Gibraltar fins al cap de Gata, si ben les seues poblacions han anat fragmentant-se, diezmando i desapareixent progressivament. En l'actualitat s'estima que pot haver solament entorn a varis mils d'eixemplars distribuïts per tot el llitoral andalús, pero tan fragmentats que possiblement no apleguen a constituir núcleus reproductors.[5]

És en canvi en les costes norteafricà a on encara existixen poblacions en bon estat de P. ferruginea. En Melilla[6] i en Ceuta[7] existixen contingents importants, si be és en les illes Chafarinas[8][9] a on es troben les millors poblacions. Un archipèlec pròxim, les illes Habibas, en Argèlia, és un atre enclavament privilegiat per a l'espècie.[10]

Conservació

Les closques de Patella ferruginea apareixen en freqüència en estrats Tirrenienses i constituïxen un dels elements més característics dels concheros des del Paleolític al Neolític en tota la conca mediterrànea occidental. Això indica que era consumida per l'home des de molt antic. Es pensa que precisament per la pressió humana, l'espècie ha sofrit un marcat decliu a lo llarc del XX, sobretot de la conca nort del Mediterràneu.[4]

Este decliu, que pot haver segut potenciat ademés per les numeroses actuacions i obres en llitoral de les costes europees,[11][12] continua de manera alarmant en els nostres dies i moltes de les seues poblacions estan a punt de desaparéixer.

Tot això ha conduït a que este tel figure en diverses llistes d'espècies amenaçades europees (Anex II del Conveni de Berna, Anex II del Conveni de Barcelona, Anex IV de la Directiva d'Hàbitats) i que en 1999 s'incloguera en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades (actualment Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades), en la seua màxima categoria de protecció, “en perill d'extinció” (BOE, 22 de juny de 1999, n.º 148: 23921-23922).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut En este sentit, cal destacar que es tracta del primer invertebrat i, a la seua volta, la primera espècie marina per a la que s'ha elaborat en Espanya una Estratègia Nacional per a la seua Conservació (aprovada en maig de 2008).

Hàbitat

Viu sobre substrats rocosos de la franja mediolitoral superior, en preferència per les superfícies d'inclinament mig i en zones expostes a l'onage pero no en excés. Sol situar-se en la zona de recobriment del balano Chthamalus stellatus i per damunt de la banda de Dendropoma lebeche (que coincidix en el nivell mig de la mar) i dels cinturons d'algues rodofíceas, que marquen el mesolitoral inferior.

Biologia

La dieta de P. ferruginea és poc coneguda pero sembla estar constituïda principalment per el “biofilm” de cianobacterias epi- i endolíticas i en menor proporció de diatomeas i chicotets propágulos d'algues. L'activitat ramoneadora del tel sembla molt eficient; mentres alvancen en molta llentitut, mouen el cap i cos a un costat i un atre alternativament, de tal forma que realisa una completa agranada en zig-zag de la superfície de ramoneo.

Els adults són molt sedentaris i només es desplacen curtes distàncies per a alimentar-se lo que tendixen a fer quan estan banyats per l'onage, preferiblement en marea alta i durant la nit. Quan els eixemplars terminen la seua activitat alimentícia, retornen al mateix lloc de repòs ("homing behaviour"). Per això, cada eixemplar deixa una marca o “chafada” en la roca, ya que creix un halo d'algues calcáreas en l'espai situat entre la solga del peu i la vora de la closca.

La robustea de la seua closca i la força adhesiva del seu peu protegixen en principi a l'espècie de molts depredadors, sobretot en la seua fase adulta. Entre els depredadors coneguts estan els carrancs Eriphia verrucosa i Pachygrapsus marmoratus, aixina com el gasteròpode Stramonita haemastoma, que és capaç de perforar la closca inclús d'adults de fins a uns 60 mm DM.

Es considera que Patella ferruginea és una espècie longeva i de creiximent llent. No alcança la madurea sexual fins al final del segon any de vida i es té certea que pot superar els 10 anys. Alguns autors han sugerit que inclús podria alcançar els 35 anys, encara que es requerixen més senyes per a verificar este aspecte.

Ha existit una certa controvèrsia sobre el modo de reproducció de Patella ferruginea [13] . Existix una marcada segregació de sexes per talles: entre 25 i 40 mm de talla tots els eixemplars són mascles i, a partir d'ahí, la proporció de femelles creix progressivament fins a ser més abundant entre els grups de major talla.[14][15] Estes senyes varen fer pensar que era una espècie en hermafroditisme proterándrico. Resultats molt recents han permés verificar el canvi de sexe en els eixemplars, si ben no solament en el sentit de mascle a femella com s'assumia sino aixina mateix en el contrari, de femella a macho, per lo que modo de reproducció es pot considerar com "hermafrodita protándrico seqüencial en sexualitat alterna".[16] Queda no obstant per determinar els factors que determinen el canvi de sexe en els eixemplars i el seu paper en la dinàmica de les seues poblacions.

El cicle reproductor se centra solament en una chicoteta part de l'any (agost a novembre) mentres que el restant de l'any presenta un repòs sexual complet. La freza té lloc a final de novembre, segons pareix sincronisada pels temporals.[17][15] L'assentament dels jovenils es produïx despuix d'una curta fase larvaria nadadora i té lloc en el mateix hàbitat dels adults. Encara que a sovint es troben chicotets jovenils sobre la closca d'adults, no sembla que açò indique que s'hagen fixat sobre ells: possiblement els jovenils es desplacen a estes closques per a evitar la competència pel substrat en els adults.[18] Es desconeixen encara la major part d'aspectes relatius a la vida larvaria en el mig natural, tant la seua capacitat de dispersió, la seua ubicació en la columna d'aigua o els factors que induïxen a les larves a iniciar la metamorfosis.

Jovenil de Patella ferruginea obtingut per mig de reproducció controlada, en abril de 2012, en vista ventral. Talla 2.4 mm

A principis de 2012 un equip espanyol d'investigadors[19] va conseguir per primera volta obtindre jovenils d'esta espècie per mig de reproducció en el laboratori.[20] Posteriorment, en el marc del proyecte Relife, s'ha conseguit induir a la posada de gamets per part dels adults, la reproducció controlada, la metamorfosis i l'obtenció de chicotets jovenils. El conjunt d'estos resultats, ademés de permetre descriure les fases del seu desenroll larvario i evaluar la duració de la fase larvaria (s'ha observat que les larves poden tindre capacitat de natació durant entre 3 i casi 40 dies) [21] són de gran rellevància per a futurs treballs de recuperació de poblacions d'esta espècie.

Referències

  1. ↑ «mncn. csic. es/ Patella ferruginea> Estat actual». Consell Superior d'Investigacions Científiques. Consultat el 29 de giner de 2024.
  2. ↑ Luque, Á. A.; Guallart, J.; Templat, J.; Pola, M.(2018).org/record/7734836#. ZChZ6nZBw2w «Recopilació i anàlisis de l'informació científica disponible sobre Patella ferruginea».Societat Espanyola de Malacologia, Madrit,.: x + 250 pp..
  3. ↑ Ferranti, M.; Monteggia, D.; Asnaghi, A.; Dagnino, V.(2019).«Distribution of the Mediterranean ribbed limpet Patella ferruginea Gmelin, 1791 along the Ligurian coast and implications for conservation actions.».Mediterranean Marine Science.20(2): 496–501.
  4. ↑ 4,0 4,1 Laborel-Deguen, F.; Laborel, J.(1991).«Statut de Patella ferruginea en Méditerranée.».Els espèces marines à protéger en Méditerranée, Boudouresque, C. F.; M. Avon; V. Gravez, eds. GIS Posidonie publ., France.: 91-103.
  5. ↑ Riera, M. C.; Moreno, D.; Barrajón, A.; De la Linde, A.(2011).«Treballs de seguiment del tel ferruginosa Patella ferruginea Gmelin, 1791 en Andalusia en el marc de l'Estratègia Nacional de Conservació de l'espècie».Mediterrànea, Série d'Estudis Biològics Época II Número Especial.: 9-46.
  6. ↑ Guallart, J.; Luque, A. A.; Acevedo, I.; Calp, M.(2013).«Distribució i cens actualisat del tel ferrugínea (Patella ferruginea Gmelin, 1791) en el llitoral de Melilla (Mediterràneu suroccidental)».Iberus.31(1): 21-51.
  7. ↑ Rivera-Ingraham, G. A..; Espinosa, F.; García-Gómez, J. C.(2013).«Conservation status and updated census of Patella ferruginea (Gastropoda, Patellidae) in Ceuta: distribution patterns and new evidence of the effects of environmental parameters on population structure».Animal Biodiversity and Conservation.34(1): 83-99.
  8. ↑ Aparici-Seguer, V.; Guallart-Furió, J.; Vicent-Rubert, J. J.(1995).«Patella ferruginea population in Chafarinas islands (Alboran Siga, Western Mediterraneran).».Book of abstracts 12th International Malacological Congress (Guerra, A., Rolán, I. i Rocha, F., eds.). Institut d'Investigacions marines (CSIC), Vigo..: 119-120..
  9. ↑ Guallart, J.; Templat, J.; Calp, M.; Caps, P.(2006).«Inventarie i seguiment de Patella ferruginea en Espanya, aixina com l'elaboració d'una proposta d'estratègia de conservació de l'espècie.».Informe final. Ministeri de Mig ambient, Madrit, Espanya..
  10. ↑ Espinosa, F.(2009).«Populational status of the endangered mollusc Patella ferruginea Gmelin, 1791 (Gastropoda, Patellidae) on Algerian islands (SW Mediterranean)».Animal Biodiversity and Conservation.32(1): 19–28.
  11. ↑ Ramos, M. A.(1998).«Implementing the habitats directive for mollusc species in Spain».Journal of Conchology, Special Publication.2: 125–132.
  12. ↑ Templat, J.(2001).«Patella ferruginea Gmelin, 1791. En: Els invertebrats no insectes de la Directiva Hàbitats en Espanya: 41–49 (M. A. Ramos, D. Bragado & J. Fernádez, Eds.)».Organisme Autònom de Parcs Nacionals. Direcció general de Conservació de la Naturalea, Ministeri de Mig ambient, Madrit, Spain.
  13. ↑ Espinosa, F.; Rivera-Ingraham, G.; García-Gómez, J. C.(2008).«Gonochorism or protandrous hermaphroditism? Evidence of sex change in the endangered limpet Patella ferruginea.».JMBA2 - Biodiversity Records Published on-line.
  14. ↑ Espinosa, F.; Guerra-García, J. M.; Fa, D.; García-Gómez, J. C.(2006).«Aspects of reproduction and their implications for the conservation of the endangered limpet, Patella ferruginea.».Invertebrate, Reproduction and Development.49: 85-92.
  15. ↑ 15,0 15,1 Guallart, J.; Calp, M.; Caps, P.(2006).«Biologia reproductora del tel Patella ferruginea (Mollusca: Patellidae), espècie catalogada “en perill d'extinció”.».Lliure de Resums XIV Simpòsium Ibèric d'Estudis de Biologia Marina, Barcelona..: 61-62.
  16. ↑ Guallart, J.; Calp, M.; Acevedo, I.; Templat, J.(2013).«Two-way sex change in the endangered limpet Patella ferruginea (Mollusca, Gastropoda).».Invertebrate Reproduction & Development..57(3)
  17. ↑ Frenkiel, L.(1975).«Contribution à l'étude dones cycles de reproduction dones Patellidae en Algérie.».Pubblicazioni della Stazione Zoologica vaig donar Napoli.39 (suppl.): 153-189.
  18. ↑ Guallart, J.; Acevedo, I.; Calp, M.(2012).«Reclutament del tel amenaçat Patella ferruginea (Mollusca, Patellidae) en les Illes Chafarinas (Mediterràneu SW).».Lliure de Resums, III Simpòsium Internacional de Ciències de la Mar, 24-27 de giner de 2012, Càdis.: 15.
  19. ↑ Templat, J.; Guallart, J.(2010).fgcsic. es/lychnos/es_ES/articulos/lapa_patella_ferruginea «El tel Patella ferruginea: un invertebrat marí en perill d'extinció».Lychnos, Quaderns de la Fundació General CSIC.3: 34-38.Consultat el 3 d'abril de 2013.
  20. ↑ Guallart, J.; Templat, J.; Calp, M.; Acevedo, I.(2012).fgcsic. es/lychnos/es_es/articulos/avances-cientificos-en-la-conservacion-de-patella-ferruginea «Alvances científics en la conservació de Patella ferruginea».Lychnos, Quaderns de la Fundació General CSIC.9: 40-45.Consultat el 1 d'abril de 2013.
  21. ↑ Ferranti, M. P.; Guallart, J.; Fanciulli, G.; Panzalis, P. A.«Advancements towards restoration of the endangered limpet Patella ferruginea Gmelin, 1791 through controlled reproduction».Aquaculture Research, 53(3).: 782–798.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Patella_ferruginea&oldid=1508243»