Gastropoda
Els gasteròpodes, gastrópodos o univalvos (Gastropoda, del grec γαστήρ gastér, ‘estòmec’ i πούς poús, ‘peu’)[1] constituïxen la classe més extensa del tall dels moluscs. Presenten un àrea cefàlica (cap), un peu musculoso ventral i una closca dorsal (que pot reduir-se o fins a perdre-se en els gasteròpodes més evolucionats); ademés, quan són larvas, sofrixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap. Açò els permet amagar abans el cap en la closca, donant-los una clara ventaja evolutiva. Els gasteròpodes inclouen espècies tan populars com caragols i bavosas marines i terrestres, les tels, les orelles i llebres de mar, etc.
Existixen aproximadament més de 75 000 espècies vives i més de 15 000 fòssils descrites.[2] Es poden trobar en casi tot tipo d'ambients (inclusivament deserts), pero majoritàriament en aigües salades o dolces, encara que uns pocs han conseguit colonisar el mig terrestre, sent l'únic grup de moluscs en representants en terra ferma.
La morfologia dels gasteròpodes
[editar | editar còdic]Els gasteròpodes es caracterisen per la torsió, un procés en que la massa visceral gira sobre el peu i el cap durant el desenroll.
Típicament tenen una cap ben definida, en dos o quatre tentàculs sensorials, i un peu ventral, d'a on deriva el seu nom. Els ulls, que poden estar situats en l'extrem de tentàculs retràctils, varien de simples ocelos que solament detecten claritat i obscuritat, sense formar image definida, a complexos ulls en lents.[3]
Dalt: visió dorsal, posició espiral
Centre: visió ventral
Avall: visió basal, posició umbilical
Molts gasteròpodes posseïxen closca d'una peça i enrollada en espiral, que usualment s'obri cap a la dreta (quan s'observa la closca en l'àpiç cap a dalt). Moltes espècies posseïxen un opèrcul que actua com a tap per a tancar la closca; en general és de material córneo, pero en algunes espècies és calcáreo. En alguns grups, com les bavosas i els opistobranquios, la closca està reduïda o completament atrofiada i el cos és allargat, en lo que la torsió és poc evident.
A pesar de que els gasteròpodes més coneguts són els terrestres, més de dos terços de les espècies viuen en el mar. Els gasteròpodes marins inclouen herbívors, detritívoros, carnívors i inclús espècies que atrauen l'aliment gràcies al moviment de cilios i, en tal cas, la ràdula està reduïda o absent. La ràdula està adaptada al règim alimentici de cada espècie. Els gasteròpodes més simples, com les tels i les orelles de mar, són herbívors que utilisen les seues dures ràdules per a raspar les algues de les roques. Molts gasteròpodes marins són excavadors i posseïxen sifones o tubos que estenen més allà del mant i inclús de la closca, en la finalitat de conseguir oxigen i aliment; els sifones s'usen també per a detectar assuts a distància.
Els gasteròpodes marins respiren per brànquias, pero alguns dulceacuícolas i tots els terrestres han desenrollat pulmons, i formen el grup dels pulmonados (Pulmonata), que la seua monofilia es troba en discussió. No obstant, el clado Panpulmonata sí és monofilético.
Les nudibranquios posseïxen lluents colors aposemáticos.
Registre fòssil
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Els primers gasteròpodes varen ser exclusivament marins, i varen aparéixer a finals del Cámbrico (Chippewaella, Strepsodiscus); formes del Cámbrico inferior, com Helcionella i Scenella no són considerats ya com a gasteròpodes, i la diminuta i espiralada Aldanella, també del Cámbrico inferior, provablement no siga ni un molusc. Durant l'Ordovícico els gasteròpodes varen ser un grup divers, present en hàbitats aquàtics.
En general, els gasteròpodes de les roques del Paleozoico inferior es troben en un estat de conservació massa pobra com per a realisar una correcta identificació. A pesar d'això, el gènero Poleumita, del Silúrico, conté 15 espècies descrites. Els fòssils de gasteròpodes són menys comuns en el Paleozoico que els bivalvats.
La majoria dels gasteròpodes paleozoicos pertanyen a grups primitius, uns pocs dels quals sobreviuen hui dia. Durant el Carbonífero s'apareixen varis clados que sobreviuen fins a l'actualitat, pero va anar durant el Mesozoico quan varen evolucionar els ancestros de la majoria dels gasteròpodes actuals.
Un dels primers gasteròpodes terrestres coneguts és Maturipupa, que es va trobar en Europa en el Coal Measures del Carbonífero, pero els parents dels caragols actuals són rars abans del Cretácico, quan va aparéixer el conegut gènero Helix.
En roques del Mesozoico, els gasteròpodes són alguna cosa més comuns i millor conservats. Els seus fòssils apareixen en sediment depositats en entorns tant marins com dulceacuícolas. El marbre de Purbeck, del Jurásico, i el marbre de Sussex del Cretácico inferior, abdós del sur d'Anglaterra, són calcàreas que contenen abundantísimos restants del caragol llacustre Viviparus.
Les roques del Cenozoico proporcionen un gran número de gasteròpodes fòssils, la majoria dels quals estan relacionats en les espècies actuals. La diversitat va aumentar marcadament al principi d'esta era, junt en la dels bivalvats.
Certs rastres preservats en roques sedimentarias antigues es va pensar que varen ser causades per gasteròpodes arrastrant-se sobre el fanc i l'arena. Encara que tals rastres són d'orige debatut, alguns s'assemblen als rastres que deixen els moderns gasteròpodes.
Els gasteròpodes fòssils poden ser confosos a voltes en els amonites o uns atres cefalòpodes en closca. Un eixemple és Bellerophon, de les calcàrees del Carbonífero d'Europa
Els gasteròpodes són un dels grups que millor documenten els canvis en la fauna causats per l'alvanç i la reculada dels gèls durant el Pleistoceno.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «gastropod | Search Online Etymology Dictionary». www.etymonline.com. Consultat el 2020-12-31.
- ↑ dfgb Paleos: Gastropoda
- ↑ Götting, Klaus-Jürgen (1994). «Schnecken», Becker, U., Ganter, S., Just, C. & Sauermost, R. (ed.). Lexikon der Biologie, Heidelberg: Spektrum Akademischer Verlag. ISBN 3-86025-156-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gastropoda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.