Cámbrico
| Era Eratema[1] |
Periodo Sistema |
Inici (millons anys) | |
|---|---|---|---|
| rowspan=7 style="background:Plantilla:Period color" | Paleozoico | colspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | 298,9±0,15 | |
| rowspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Carbonífero | style="background:Plantilla:Period color" | Pensilvánico | 323,4±0,4 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | 358,86±0,19 | ||
| colspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Devónico | 419,62±1,36 | ||
| colspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Silúrico | 443,1±0,9 | ||
| colspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Plantilla:Tc | 486,8±1,5 | ||
| colspan=2 style="background:Plantilla:Period color" | Cámbrico | 538,8±0,6 | ||
El Cámbrico és el primer sistema i periodo del Paleozoico en l'escala temporal geològica. Succeïx al Ediacárico (últim periodo del Neoproterozoico) i antecedix al Ordovícico. Va durar uns 52 millons d'anys, començant fa uns 539 millons d'anys i terminant fa uns 487 millons d'anys. Deu el seu nom a la denominació Cambria, que és la forma latinizada de Cymru, terme en el que els galeses es referixen al seu país, Gales, lloc a on el geólogo anglés Adam Sedgwick va identificar este sistema en 1831. En la lliteratura científica també pot trobar-se com Cambriano,[2] terme hui obsolet. Durant este periodo varen existir quatre grans paleocontinentes: Laurentia, Bàltica, Siberia i Gondwana, i una série de terrenys distribuïts en la perifèria d'estos.
Les comunitats més diverses estaven confinades a les plataformes marines someras dels màrgens dels paleocontinentes de les latitut equatorials/subecuatoriales.
Durant el Cámbrico varen ocórrer una série d'events biològics significatius:
- 1) Reemplace/extinció de la Fauna de Ediacara: existixen vàries propostes als mecanismes de tongada/extinció d'esta fauna durant la transició Precambrico-cámbrica.
- 2) Explosió Cámbrica: caracterisada per l'aparició repentina en el registre fòssil de la majoria dels talls animals coneguts (llevat Bryozoa)
Subdivisions
[editar | editar còdic]La Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS) reconeix quatre époques/series i dèu edats/pisos del Cámbrico.
Paleogeografia
[editar | editar còdic]Durant el Cámbrico varen existir quatre grans paleocontinentes. El més gran, Gondwana (actualment fragmentat en Sudamérica, Àfrica, Índia, Austràlia, Antàrtida oriental), va estar ubicat i orientat de manera que la regió de l'actual nort d'Àfrica era la més propenca al pol sur.[3] Este supercontinente va terminar de ensamblarse durant el Cámbrico Mig [3] El restant dels paleocontinentes, de menor tamany, Laurentia (actual Amèrica del Nort), Siberia (Rússia oriental) i Bàltica (Nort d'Europa), varen estar ubicats a latidudes equatorials/subecuatoriales.[3] L'oceà Panthalassa va cobrir la major part del planeta, una série d'oceans menors es va ubicar entre els paleocontinentes, Oceà Proto-Tetis (entre Gondwana i els continents del nort), l'Oceà Iapetus (ent Laurentia i Bàltica) i l'Oceà Khanty (entre Siberia i Bàltica).[3] Es creu que els climes del Cámbrico varen ser significativament més càlits que els de époques passades. No hi ha evidència de l'existència de conyes polars en els pols.
- Cámbrico Inferior: Gondwana i vàries masses terrestres menors ocupaven les zones equatorials (reflectit en extensos depòsits de calcàrees en les abundants mars epicontinentales tropicals). l'Orogènia Cadomiense va conduir a periodos de emersión en l'inici del Cámbrico. Va haver un cicle transgresivo en general interromput per dos polsos regresivos (en el llímit Cámbrico Inferior-Cámbrico Mig i Cámbrico Mig-Cámbrico Superior respectivament).
- Cámbrico Superior: Gran part de Gondwana, que durant el Cámbrico Inferior ocupava posicions més equatorials, s'havien desplaçat cap a latitut més fredes. Grans masses continentals com Laurentia, Siberia i Austràlia ocupaven posicions equatorials.
Paleobiología
[editar | editar còdic]Secs cámbricos
[editar | editar còdic]Cámbrico Inferior (Fortuniense-Chafe 3)
[editar | editar còdic]A inicis del Cámbrico els arqueociatos (Archaeocyatha), una classe extinta d'esponges, varen anar dels primers metazoos constructors de secs junt en construccions carbonáticas d'orige microbial (associacions Estromatolito-Trombolita, microbis calcificados).[4]
Post-Cámbrico Inferior (Pis 3-Pis 10)
[editar | editar còdic]l'extinció dels arqueociatos a fins del Cámbrico Inferior va provocar que a partir d'este moment les comunitats arrecifales varen estar dominades casi exclusivament per construccions d'orige microbiano.[4] Les demoesponjas espiculadas rígides varen començar a formar secs recent en el Cámbrico Superior, no obstant, estos nous secs no varen alcançar nivells de complexitat similars als dels seus contrapartes del Cámbrico Inferior recent fins al Ordovícico Mig.[4]
Canvis en la bioturbación dels sediment s'associen a l'adquisició de noves estratègies d'alimentació, aixina com l'aument de la capacitat d'excavar i remoure els sediment. Açò va dur a una reducció dràstica de tapets microbianos, incapaços de competir en els metazoos. No obstant, resulta difícil determinar si els canvis varen ser dràstics o graduals; si be la falta de registre podria senyalar un canvi dràstic, el Cámbrico inferior de la Zona Centroibérica (que antigament es considerava azoico) mostra signes més graduals.
En els nivells més inferiors del Cámbrico (Nemakit-Daldyniense-Tommotiense, 543-530 millons d'anys),[5] apareixen numerosos elements esquelètics de chicotet tamany, denominats small shelly fossils («fòssils de closques menuts»), que morfològicament s'han relacionat en lofotrocozoos pero que no pertanyen a este grup de manera específica; molts d'ells s'assemblen a moluscs, uns atres a braquiópodos, alguns a cnidarios, etc. És un grup prou divers, pero sense dubte, hi ha organismes bilaterals entre ells. Trobem ademés gran part dels talls d'animals actuals (espículas d'esponges, restants de primitius moluscs, aixina com els primers representants dels trilobites). Este grup radió fins a convertir-se en els organismes per excelència del Paleozoico. També daten d'esta época distints tàxons d'equinoderms extints: Edrioasteroidea, Helicoplacoidea, Eocrinoidea, Homalozoa, Homostelea, Ctenocystoidea, Homoiostelea, Stylophora.
Una revolució del Cámbrico va ser sense dubte l'aparició d'esquelets, potser motivada pels canvis en la química dels oceàs (els continents estaven en posició equatorial, en climes molt càlits i fàcil precipitació de carbonats, per lo que la despesa metabòlica era menor). També l'aparició de nous predadores va ser important, puix es necessitaven estructures que facilitaren la locomoció i protegiren els teixits blans. Aixina que varen aparéixer els primers exoesquelets (elements múltiples) similars als aplacóforos (entre 18 i 6000 metros de profunditat i coberts en espículas calcáreas) i poliplacóforos (plaques imbricadas). Estos elements es dispersaven en la mort dels organismes, i donaven lloc a l'acumulació d'elements solts que passaven a formar part dels sediment.
En esta llínea, un dels animals més célebres és Halkieria, descobert en Groenlàndia, que sembla tindre peu muscular i escleritos, ademés de dos valvas (anterior i posterior), en lo que es podia pensar que era un antepassat dels braquiópodos. Estos caràcters mesclats de moluscs, anèlits i braquiópodos ho convertixen en un fòssil problemàtic a l'hora d'ubicar-ho en la filogenia. Lo que sí sembla ser és que els primers esquelets, abans de construir closques sòlides, varen estar formats per menuts elements calcáreos.
S'accepta de manera general que no existien plantes en esta época encara que la datació molecular sugerix que les plantes terrestres més simples varen aparéixer pronte, en el Precámbrico, fa uns 700 millons d'anys, i els fongos fa 1000 millons d'anys, també en el Precámbrico. És possible que un mant comprenent fongos, algas i líquenés ya cobrira certes zones de la Terra.
Biodiversitat post-Ediacárica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Explosió cámbrica.
Despuix del Ediacárico, últim periodo del Precámbrico, es va produir una diversificació molt ràpida d'animals marins en esquelets durs (closques o exoesquelets), que inclouen:
- Arqueociátidos (suspensívoros): Formes còniques en doble paret que yacer adherides al substrat. S'inclouen en Porifera i formaven part dels primers secs orgànics importants en els que generalment, el constituent principal de l'armassó eren els estromatolitos i algues calcáreas. S'extinguixen en el llímit Cámbrico inferior-mig.
- Braquiópodos (suspensívoros): Primer inarticulados i ya en el Cámbrico mig primers articulats.
- Conodontos: Dents còniques de naturalea fosfática pertanyents a cordados.
- Equinoderms: També estan representats per una gran varietat de classes pero cap d'elles s'assembla als actuals.
- Moluscs (detritívoros, pacedores i predadores): Molt comuns encara que encara menuts i distints dels actuals, de manera que els moluscs alvançats són poc aparents o estan absents. Són els precursors de les classes actuals.
- Ostrácodos: Grup d'artròpodes bivalvats que viuen en l'actualitat.
- Trilobites (detritívoros i predadores): Gran radiació adaptativa. La majoria de les famílies paleozoicas varen aparéixer en el Cámbrico.
Les fauna de cos bla trobades en l'important jaciment del Cámbrico mig en Burgess Shale, en la Columbia Britànica (Montanyes Rocoses) inclouen:
- Artròpodes
- Primers cordados
- Esponges
- Distints tipos de cucs
- Grups problemàtics inclosos elements de la Fauna de Ediacara
Atres fòssils de l'época són Hallucigenia, Wiwaxia, Pikaia (representant dels primers cordados), Odontogriphus i restants de Priapulida. En febrer de 2011 la revista Nature va publicar la descripció de Diania cactiformis, un fòssil del Cámbrico Inferior de gran interés perque presenta apèndixs en exoesquelet articulat, lo que podria indicar que es tracta d'una espècie precursora dels artròpodes.
Cadenes tróficas del Cámbrico
[editar | editar còdic]Els productors primaris eren algues i tapets microbianos en els mijos bentónicos, fitoplàncton dominat pels acritarcos i zooplancton constituït per formes similars als actuals braquiópodos. El següent nivell estaria constituït per tots els grups de pacedores, detritívoros i suspensívoros vists anteriorment.
El nivell superior constituït per predadores inclouria:
- Cucs priapúlidos, poliquetos i artròpodes representats en Burgess Shale i equipats en pinces o mandíbules especialisades per a matar i/o mastegar.
- Alguns trilobites que tenien chicotetes estructures mandibulars.
- Nautiloidea (cefalòpodes de 2 a 6 centímetros, en el Cámbrico Superior de China).
L'aparició dels primers predadores de metazoos va marcar un canvi en l'estructura del ecosistema. Els carnívors varen poder ser els responsables de l'aparició dels esquelets com a resposta de defensa. Aixina mateix varen poder reduir la possibilitat de que les impressions de les parts blanes foren preservades lo que explicaria l'escassea de fòssils corporals en els sediment del Fanerozoico.
.jpg){kind=link}
Experimentació biològica
[editar | editar còdic]Els animals del Cámbrico inclouen estranys grups, classificats com a classes o talls, representats tan sol per uns pocs gèneros.
- Archaeocyatha i Trilobita ya extinguits.
- Echinodermata. En el Cámbrico incloïa un gran número d'estranys grups representats per pocs gèneros que varen sobreviure molt curt temps.
- Mollusca.
En general en el Cámbrico, es va intentar molts models de vida, pero solament uns pocs varen sobreviure a la depredación o competència d'atres formes presents. Al Cámbrico se li considera un periodo d'experimentació en el que es varen ensajar moltes morfologia, de les quals solament unes poques han tingut un gran èxit evolutiu.
Extincions del Cámbrico
[editar | editar còdic]- Llímit Cámbrico Inferior-Mig: Es va produir una extinció en massa que va acabar en els arqueociatos, i va afectar a les poblacions de trilobites i acritarcos. Es creu que va ser per regressió, un refredat global i al vulcanisme.
- Final del Cámbrico: Els trilobites varen tornar a sofrir un dur colp, segons pareix per un refredat general que es reflectix per una menor abundància de depòsits de calcàreas.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en el lloc de la International Commision on Stratigraphy, en «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
- ↑ Hernández Sampelayo, Primitiu (1934). Explicació del nou mapa geològic d'Espanya. El Sistema Cambriano, Gràfiques Reunides, pp. 240.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Torsvik, Trond H.; Cocks, {{{nom2}}} (2017). Earth History and Palaeogeography (en anglés), Cambridge University Press.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pratt, Brian R.; Spincer, {{{nom2}}}; Wood, {{{nom3}}}; Zhuravlev, {{{nom4}}} (2000). «Ecology and evolution of Cambrian reefs», The ecology of the Cambrian Radiation (en anglés), Columbia University Press, pp. 254-260.
- ↑ Nemakit-Daldyniense i Tommotiense són pisos de la cronoestratigrafía regional de la plataforma russa: el Nemakit-Daldyniense és l'últim pis del Precámbrico (equivalent aproximadament al sostre del Ediacárico) i el Tommotiense el primer del Cámbrico (equivalent aproximadament al Fortuniense).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Amthor, J.E. et al. (2003): Extinction of Cloudina and Namacalathus at the Precambrian-Cambrian boundary in Oman. Geology, 31(5): 431–434 [DOI 10.1130/0091-7613(2003)031<0431:EOCANA>2.0.CO;2]
- Buscalioni, A.D. (1999): Animals fantàstics. La creació d'un regne fa mil millons d'anys. Madrit, Edicions Libertarias/Prodhufi, S.A. Món Viu. 230 págs. ISBN 84-7954-499-6 [A pesar del subtítul, el llibre se centra en les primeres fauna del Cámbrico]
- Gould, S.J. (1989): Wonderful Life: the Burgess Shale and the Nature of Life. Norton. Nova York [La vida maravellosa. Burgess Shale i la naturalea de l'història. Editorial Crítica, Drakontos. 368 págs. Barcelona, 1991 ISBN 84-7423-493-X]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cámbrico.- Cámbrico [1] archivat en Wayback Machine. La deriva continental (Proyecte Celestia)
- http://www.duiops.net/dinos/cambrico.html
- https://web.archive.org/web/20031203210450/http://homepage.mac.com/uriarte/cambrico.html
- Ogg, Jim (2004-2007) Overview of Global Boundary Stratotype Sections and Points (GSSP's) Accés 2008-02-24
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cámbrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.