Bioturbación

Bioturbación en una calcàrea (secció horisontal)

Bioturbación en una arenisca del Pérmico (secció vertical)

Estatos de calcàrea deformats i alterats per bioturbación (secció vertical)

Es denomina bioturbación a les alteracions produïdes en el sediment per l'activitat dels sers vius. El primer científic en amprar el terme va ser Rudolf Richter en l'any 1952, si ben el pioner en el seu estudi va ser Charles Darwin. Un sediment pot estar més o menys alterat per l'acció dels sers vius. En ocasions és possible distinguir les galeries, pistes o rastres, etc. individualment, pero a voltes el grau de bioturbación és tan elevat que això no és possible.

Influència de la bioturbación sobre les propietats petrofísicas del sediment

L'activitat bioturbadora dels organismes té importants conseqüències sobre les propietats petrofísicas d'un jaciment ya que si és significativa, modifica considerablement la permeabilidad i porosidad del sediment. No obstant, encara pocs els estudis de detall realisats sobre el rol de la bioturbación com disturbadora de tals propietats en jaciments de petròleu i gas. En este apartat discutiran primer algunes de les característiques més sobreixents del procés de bioturbación per a després analisar la seua importància en caracterisació de jaciments.

Comunament la bioturbación es traduïx en destrucció de les estructures primàries i estratificació original del sediment. No obstant l'activitat dels organismes que viuen en els espais porales del sediment poden produir desplaçament molt localisat de les partícules sedimentàries sense verdadera destrucció de les estructures sedimentarias, generant lo que es denomina criptobioturbación. A la seua volta la bioturbación no necessàriament implica homogeneïsació del sediment, sino en alguns casos els organismes poden impartir-li al substrat una nova estructura, tal com a estratificació gradada biogénica. El procés de bioturbación eixercix importants efectes sobre el sediment, afectant la seua textura, composició i estabilitat. La textura d'un sediment pot ser modificada de múltiples modos, principalment per mig de la mescla de capes sedimentàries de distinta granulometría, selecció de partícules de sediment per manipulació mecànica i biodepositión a partir d'ingestió i excreció de partícules durant el procés d'alimentació. Mentres els efectes de la bioturbación sobre la textura d'un sediment són de caràcter físic, els canvis de composició responen a processos químics. Estos processos generen canvis en el contingut orgànic del sediment, concentració d'elements traça, fluctuacions en el potencial redox, fluix d'elements químics, concentració de metals en les parets de les excavacions i alteració de minerals d'argila per ingestió.

L'estabilitat d'un sediment pot incrementar-se o decréixer per l'acció de la bioturbación. La major part de la epifauna i infauna mòvil, tant depositívoros com detritívoros, i alguns organismes sedentarios, les activitats dels quals d'alimentació i defecación proporcionen abundants partícules en suspensió.