Anar al contingut

Granulometría

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfica de la distribució per tamanys d'un material granular
Arena d'una plaja, eixemple d'un material granular natural

La granulometría és l'estudi de la distribució estadística dels tamanys d'una colecció d'elements d'un material sòlit fraccionat o d'un líquit multifásico.

l'anàlisis granulométrico és el conjunt d'operacions el fi de les quals és determinar la distribució del tamany dels elements que componen una mostra.

La distribució del tamany de les partícules és la representació, en forma de taules, números o gràfics, dels resultats obtinguts experimentalment.

L'anàlisis de la distribució estadística de la forma del gra a voltes s'associa en l'anàlisis del tamany de partícula, per mig d'un sistema de correlació basat en el granulomorfismo de la mostra.[1]

Noció de diàmetro d'una partícula

[editar | editar còdic]

La distància entre una llínea recta D i una recta paralela en esta direcció es diu diàmetro de Feret (Df), de modo que la proyecció completa del gra es troba entre estes dos llínees. Si es trencada la recta D al voltant del gra, es trobarà una posició de D per a la que Df és màxima (el exo-diàmetro) i una atra per a la que és mínima (el meso-diàmetro).

La relació entre l'àrea proyectada per la partícula i la superfície del círcul que té un diàmetro igual al exodiámetro definix lo que es diu el coeficient de forma del gra.

Noció de diàmetro equivalent

[editar | editar còdic]

Lo que es diu tamany d'un gra és en realitat la seua diàmetro equivalent (De), que es definix com el diàmetro de l'esfera que es comportaria de manera idèntica durant l'operació d'anàlisis de tamany que la partícula seleccionada.

Per eixemple, una partícula laminar (com per eixemple d'argila, caolín o talc) no té el mateix tamany depenent de si es medix en un granulómetro de sedimentación o en un granulómetro làser. Per lo tant, sempre és important indicar en la distribució de tamany d'una població de grans el método de medició utilisat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2007).Powder Technology.Elsevier.Consultat el 7 d'octubre de 2025.