Anar al contingut

Caolinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Caolinita

La caolinita és un mineral d'argila que forma part del grup de minerals industrials, en la composició química Al2Si2O5(OH)4.[1] Es tracta d'un mineral tipo silicat estratificado, en una làmina de tetraedres unida a través d'àtoms d'oxigen en una làmina d'octaedres d'alúmina.[2] Les roques que són riques en caolinita són conegudes com caolín o argila de China.[3] La paraula caolín es deriva del nom chinenc de montanya Kao-Ling shan (高岭山 / 高嶺山, pinyin Gāolǐng shān), ubicada a 50 km al surest del poble de Jingdezhen, província de Jiangxi, China.[4] El nom prové de la versió francesa de la paraula: kaolin, a partir d'informes de Francois Xavier d'Entrecolles de Jingdezhen.[5] En Àfrica, el caolín és a voltes conegut com kalaba (en Gabon[6] i Camerún),[7] calabachop (en Guinea Equatorial); i és comú que moltes persones consumen esta argila, especialment dònes embarassades o lactants, pels seus suposts beneficis digestius o per simple antoix.

Usos

Caolinita en la mina de Peñausende (Espanya)
Caolinita
Caolín
  • Consum directe: Es pot menjar, es mastega o s'ingerix en chicotetes cantitats com una espècie de «snack» o per a satisfer el desig de menjar alguna cosa no alimentici.
  • Indústria de la Construcció civil: Este tipo d'argila és utilisada de forma calcinada, en temperatures entre 500 i 900 °C per a produir metacaolín (MK), un material de propietats puzolániques dins del formigó a pur de ciment portland. Aixina mateix, en un recent concepte de formigó ecosostenible, els cridats geopolímers. Sent explotada en fins de consum a nivell nacional per a substitut parcial i total del ciment portland. En funció de l'ambient a on siga explotada pot adquirir coloració rojosa fins a blanca.
  • Fabricació de ceràmica: És un dels components principals en la producció de porcelana, vaixelles i atres productes ceràmics per la seua capacitat per a endurir-se quan es cou a altes temperatures.
  • Indústria del paper: S'utilisa com a farcidura i recobriment en la fabricació de paper, lo que millora la seua calitat i suavitat.
  • Cosmètics: Es troba en productes com mascarillas facials, sabons i talc per les seues propietats absorbents i la seua suavitat per a la pell.
  • Plàstics: en l'indústria del plàstic, s'usa com a aditiu per a millorar la resistència i durabilitat dels productes.
  • Pintures i recobriment: La caolinita actua com pigment blanc i s'ampra per a produir pintures i recobriment d'alta calitat.
  • Indústria farmacèutica: A voltes s'utilisa en la fabricació de medicaments i productes digestius, encara que el seu consum deu fer-se en esment.
  • Agricultura: En alguns casos, s'ampra per a millorar la calitat del sol, actuant com a corrector de l'acidea del sol.

Ocurrència

Argila roja de Geòrgia.

La caolinita és un dels minerals més comuns; S'extrau, com caolín, en Malàsia, Pakistan, Vietnam, Brasil, Bulgària, Bangladés, França, Regne Unit, Iran, Alemània, Índia, Austràlia, Corea del Sur, República Popular China, República Checa, Espanya, Suràfrica, Tanzània i Estats Units.[9]

Els mants de caolinita són comunes en Europa occidental i septentrional. Les edats d'estos mants són del Mesozoico al Cenozoico primerenc.[10]

L'argila caolinita es troba en abundància en sols que s'han format a partir de la meteorisació química de roques en climes càlits i humits, per eixemple en selves tropicals. Comparant els sols a lo llarc d'un gradient cap a climes progressivament més frets o més secs, la proporció de caolinita disminuïx, mentres que la proporció d'atres minerals d'argila com illita (en climes més frets) o esmectita (en climes més secs) aumenta. Estes diferències relacionades en el clima en el contingut de minerals d'argila s'utilisen a sovint per a inferir canvis climàtics en el passat geològic, a on s'han enterrat i conservat sols antics.[11]


En el sistema de classificació Institut Nacional per a l'Estudi Agronómico del Congo Belga (INEAC), els sols en els que la fracció arcillosa és predominantment caolinita es denominen caolisol (de caolín i sol).[12]

En Estats Units, els principals jaciments de caolín es troben en el centre de Geòrgia, en un tram de l'Atlantic Seaboard fall line entre Augusta i Macon en Geòrgia. Esta zona de tretze comtats rep el nom de cinturó del «or blanc»; Sandersville en Geòrgia és coneguda com la «capital mundial del caolín» per la seua abundància de caolín.[13][14][15] A finals del XIX, existia una activa indústria d'extracció de caolín en l'extrem surest de Pennsilvània, prop de les ciutats de Landenberg i Kaolin, i en lo que hui és White Clay Creek Preserve. El producte es transportava en tren fins a Newark, Delaware, en la llínea Newark-Pomeroy, a lo llarc de la qual encara poden vore's moltes mines d'argila a cel obert. Els jaciments es varen formar entre finals del Cretácico i principis del Paleógeno, fa uns 100 a 45 millons d'anys, en sediment derivats de roques ígneas meteorisades i metacaolín.[1] La producció de caolín en Estats Units durant 2011 va ser de 5. 5 millons de tonellades.[16]

Durant el Màxim Tèrmic del Paleoceno-Eoceno els sediment depositats en la zona de Esplugafreda, en Espanya, es varen enriquir en caolinita procedent d'una font detrítica per la denudació.[17]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Schroeder PA (2018-07-31). «Kaolin}», .
  2. ↑ Deer, W.A.; Howie, R.A.; Zussman, J. (1992). An introduction to the roc-forming minerals, 2 edició (en anglés), Harlow: Longman. ISBN 0-582-30094-0.
  3. ↑ Pohl, Walter L. (2011). Economic geology: principles and practice : metals, minerals, coal and hydrocarbons – introduction to formation and sustainable exploitation of mineral deposits (en anglés), Chichester, West Sussex: Wiley-Blackwell, p. 331. ISBN 978-1-4443-3662-7.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ Harper, Douglas. «kaolin». Online Etymology Dictionary.
  6. ↑ Karine Boucher, Suzanne Lafage. «Li lexique français du Gabon: K.» Li Français en Afrique: Revue du Réseau dones Observatoires du Français Contemporain en Afrique. 2000. (en francés)
  7. ↑ Franklin Kamtche. «Balengou : autour dones mines.»
    • Archivat el 4 de març de 2012 archivat en Wayback Machine. (Balengou: around the mines) Li Jour. 12 de giner de 2010. (en francés)
  8. ↑ Iannotta, N.; Belfiore, T. et. al.(2006).«Efficacy of products allowed in organic olive farming against Bactrocera oleae (Gmel.).».Olivebiotec.II: 323-326.(en anglés)
  9. ↑ Kaolinite [1] mindat.org accés 5 August 2009
  10. ↑ Migoń P, Lidmar-Bergström K(2002).«La meteorisació profunda a través del temps en Europa central i nort-occidental: problemes de datació i interpretació del registre geològic».Catena.49(1-2): 25-40.doi:10.1016/S0341-8162(02)00015-2.
  11. ↑ Girard, Jean-Pierre; Freyssinet, Philippe; Chazot, Gilles(2000-02-01).«Unraveling climatic changes from intraprofile variation in oxygen and hydrogen isotopic composition of goethite and kaolinite in laterites: an integrated study from Yaou, French Guiana».Geochimica et Cosmochimica Acta.64(3): 409-426.ISSN 0016-7037.doi:10.1016/S0016-7037(99)00299-9.(en en)
  12. ↑ Young, Anthony (1980). Tropical soils and soil survey (vol. 9), CUP Archive, pp. 132. ISBN 9780521297684.
  13. ↑ «Capital mundial del caolín». Ciutat de Sandersville, GA. Consultat el 27 d'agost de 2018.
  14. ↑ Reece C. «Fent les paus en l'antiga pràctica de menjar terra blanca». The Bitter Southerner. Consultat el 27 agost 2018.
  15. ↑ Smothers, Ronald. «L'argila blanca de George es convertix en diners en efectiu», The New York Claves, 12 de decembre de 1987. Consultat el 19 de giner de 2021.
  16. ↑ Virta R (2012). Mineral Commodity Summaries, pp. 44-45.
  17. ↑ Adatte T, Khozyem H, Spangenberg JE, Samant B, Keller G(2014).«Response of terrestrial environment to the Paleocene-Eocene Thermal Maximum (PETM), new insights from Índia and NE Spain».Rendiconti Online della Società Geologica Italiana.31: 5-6.doi:10.3301/ROL.2014.17.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Caolinita&oldid=1631977»