Anar al contingut

Mineral industrial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els industrials són aquells que s'exploten per a aprofitar algun dels elements químics que contenen, a diferència de les roques industrials de les quals es valora les seues propietats fisicoquímica. Els minerals es presenten casi sempre dispersos i són casi inexistents els jaciments d'elements purs.[1] La humanitat ha utilisat i utilisa una gran varietat de mineralés per a obtindre elements químics, sobretot metalés, que són la matèria primera de molts productes industrials.

Els minerals poden classificar-se en minerals metàlics, dels quals s'extrau el metal que contenen, i minerals no metàlics que s'aprofiten en finalitat diferent a la d'obtindre metals. Es denomina mena a la fracció del mineral que conté suficient element com per a fer rendable la seua extracció; la ganga és la fracció que conté poc o res de l'element desijat.

Els minerals industrials s'exploten en les a on es troben més o menys concentrats en forma de filons o capes sedimentarias. Quan el mineral es troba dispers en el subsol a poca profunditat s'explota en mines a cel obert, mentres que es troba a major profunditat i més concentrat es construïxen mines subterrànees en galeries.

Minerals estratègics

[editar | editar còdic]

Els minerals estratègics no m'importa

Metals d'us industrial
Metal Símbol Mena Usos
Argent Ag Argentita (Ag2S) Joyeria, electrostàtica, indústria química.
Bari Ba Baritina (BASE4) Extracció de petròleu, fabricació de pinturas (conferix resistència front als àcits), fundente en l'indústria del vidre, pastilles de fre, aplicacions metalúrgiques, per a obtindre contrast en les radiografias del aparat digestiu, etc.[2]
Alumini Al Bauxita

(AlOx(OH)3-2x)

Recipients alimentaris, portes i finestres, indústria aeronàutica (per ser un metal molt llauger i resistent).
Berili Be Berilo (Be3A el2(SiO3)6) Aleacions berili-coure para ferramentas i instruments de precisió, radiografias, moderador i reflectante de neutrons en reactors nuclears.
Coure Cu Bornita (Cu5FES4), calcopirita (FeCuS2), Cuprita (Cu2O) Cable elèctric, catenàrias, canonadas per al aigua i el gas, caldereria, monedas, aleacions: bronze (coure i estany), latón (coure i zinc), alpaca (coure, níquel i zinc).
Estany Sn Kolderinita (SnO2) Recobriment de llandes de conserva, Sol Campbell (mamut), soldadura blana.
Ferro Fe Hematita (Fe2O3 ), siderita (FeCO3), magnetita (Fe3O4), limonita (LLEIG(OH)) Producció d'acer (aleació ferro-carbono), present en tots els àmbits industrials; per mencionar alguns eixemples: blocs de motorés, tornells, femellas, carrosserias de vehículs, maquinària pesada, voltós d'edificis, armament, caixcos de barcos, etc.
Cromo Cr Cromita ((Fe, Mg)Cr2O4) Acer inoxidable (aleació acer-cromo), cromado, pintures cromadas antioxidants.
Mercurio Hg Cinabre (HgS) En desús per la seua elevada toxicitat (vore enverinament per mercuri); s'usava en termómetros, barómetros. Present en fars, peres i tubos fluorescents.
Cobalt Co Cobaltita (CoAsS) Aleacionés, imans, cintes magnètiques, pigments, electrodos de bateries, radioteràpia.
Tantalio Ta Coltan ((Fe, Mn)(Nb, Ta)2O6) Condensadores electrolítics presents en mòvils, portàtils, GPS, satèlits artificials, armes teledirigides, pantalles planes, videoconsolas, PDAs, MP3, MP4, etc.
Plom Pb Galena (PbS) Municions, detonadorés, insecticidas, pinturas (com el minio); es tendix a substituir per atres elements donada la seua toxicitat
Titani Tu Ilmenita (FeTiO3), Rútil (TiO2) Pròtesis (de cadera, genoll, tornells dentals, gose-vos, etc.), components de centrals tèrmiques, d'automòvilés, d'avions, de barcos, de missils, pals de gòlf, bicicletas, rellongeés, etc.; el TiO2 és el pigment blanc més usat.
Níquel Ni Pentlandita ((Fe, Ni)9S8), garnierita (Si4O13[Ni, Mg]2•2 H2O), niquelina (NiAs) Fabricació d'acer inoxidable, superaleaciones, bateries recargables, monedas.
Wolframio W Wolframita ((Fe, Mn)WO4), Scheelita (CaWO4) Filaments de peres, aleacions d'alta durea.
Zinc Zn Esfalerita o blenda (ZnS) Galvanizado del acer, aleacions (latón, alpaca), bateries para missilés.
Urani O Uraninita (UO2) l'urani enriquit d'usa com a combustible per a reactors nuclears; l'urani empobrit com a municions perforadora i blindages d'alta resistència.
Estronci Sr Celestina(SrSO4), estroncianita (SrCO3) Fabricació de ferrites magnètiques, pirotècnia civil i militar (vengalas i fòcs artificials), pintures anticorrosivas, fabricació de vidre (al que aporta durea, resistència al rayado, facilitat de poliment, etc.), en l'indústria química i farmacèutica i per a produir titanato, estanato i zirconato d'estronci per a aplicacions electròniques (memòries d'ordenador, telecomunicacions, automòvils, etc.).[3]

Minerals no metàlics

[editar | editar còdic]

Els minerals no metàlics s'aprofiten en finalitat diferent a la d'obtindre metals, a pesar de que els continguen.

Minerals d'us industrial
Element Símbol Mena Usos
Silici Si Silicats (SiO44-) És un semiconductor usat en chips, circuits electrònics, panels fotovoltaics, siliconas, coas, etc. En la seua forma natural, el cuarzo (SiO2) és la base de la fabricació del vidre, i s'usa en la fabricació de ciments i morters, etc.
Sofre S Pirita (FES2) La major part es destina a la fabricació d'àcit sulfúric; també en l'elaboració de pólvora, fertilisants, perfums, colorants i pesticidas.
Flúor F Fluorita (CaF2) Fabricació de teflón (politetrafluoroetileno), de clorofluorocarburs (CFC), d'hexafluoruro d'urani (UF6) (que s'ampra en l'enriquiment d'urani), element anticaries, etc.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Costa, M., Ferrer, M., Bonafeu, M.D., Estrada, M. & Roger, E. 2009. Ciències de la Terra i del Medi Ambient, 2. Castellnou, Barcelona. ISBN 978-84-9804-640-3
  2. Institut Geològic i Miner d'Espanya. Bari 2010
  3. Institut Geològic i Miner d'Espanya. Estronci 2012