Cromita
La cromita és un mineral de composició FeCr2O4 pertanyent al grup IV (òxits) segons la classificació de Strunz. Cridat en un principi fer chromate alumine per Louis-Nicolas Vauquelin i Tassaert (1798),[1] el nom de cromita es deu a Wilhelm Karl Ritter von Haidinger (1845) i fa referència al seu contingut de crom.[2]
Propietats
La cromita és un mineral entre translúcido i opac, de color negre o negre parduzco i lluentor metàlica.[3][4] En llum reflectida adquirix una coloració blanc grisácea en una tenyida pardo. És fràgil i mostra fractura irregular; les superfícies trencades freqüentment tenen una apariència angular granulada. Té durea 5,5 en l'escala de Mohs i una densitat entre 4,5 i 4,8 g/cm³.[2]
Cristaliza en el sistema isomètric, classe hexaoctaédrica, sent polimorfo de la xieíta i de la chenmingita.[2] El contingut de crom de la cromita pot aplegar a alcançar el 46% i el de ferro el 25%[3] i com a impurees pot contindre alumini, magnesi, manganeso i titani.[5] Alguns eixemplars són débilment magnètics.
És membre del grup de l'espinela, formant séries completes en atres membres del grup, com per eixemple les series cromita-hercynita, cromita-espinela, cromita-magnetita i cromita-magnesiocromita. La cromita és l'anàlec de crom de hercynita, magnetita i coulsonita, aixina com l'anàlec de ferro de zincocromita, cocromita i magnesiocromita.[2]
Morfologia i formació
La cromita pot presentar-se en forma de cristals octaèdrics (modificats per gavetes o dodecaedres) de fins a 1 cm. També pot adoptar habite granular fi, compacte o massiu.[5]
Sobre el seu génesis, és un mineral ortomagmático associat a roques ultrabásicas. També pot aparéixer en roques sedimentarias en plaures.[6] És habitual en tots els meteorits, llevat en condritas carbonàcees i en basalts de mars llunars.[5]
La cromita sol trobara associada a olivino, enstatita, plagioclasa, serpentina, magnetita, ilmenita, pirrotita, pentlandita i ulvöespinela.[5]
Referències
- ↑ (1800 (brumaire, an 8 de la République)).«Additions à la note sur li chromate de fer».Bulletin dones sciences.Société philomathique de Paris.55
- 57-58.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Chromite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 Chromite mineral data (Webmineral)
- ↑ Chromite (Minerals.net)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Chromite (Handbook of MIneralogy)
- ↑ Cromita [1] archivat en Wayback Machine. (UNED)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cromita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.